EL CONTRAFORT DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

 

El contrafort és avui dia, tot i que de manera molt fragmentària l’única resta visible  del nucli conventual. Analitzant les imatges i les restes en peu, ens podem adonar fàcilment que no es corresponen en el temps amb el tipus de material que va servir per fer l’enorme mur de tancament, a manera d’immens bancal, en el qual es va assentar posteriorment el monestir.

I aleshores comencen els dubtes, i si no fos un contrafort o exclusivament un contrafort, sinó un extrem d’una estructura externa d’un edifici d’obra disposat en un nivell inferior al del terraplenament del edifici medieval? Però no avancem opinions, anem a pams...

Aquestes son les restes visibles en l’actualitat. Aparentment un fragment de contrafort disposat de manera inferior a l’indret in es troba disposada la benzinera de la Rabassada. Però reculem seixanta anys en el temps i busquem una foto del mateix indret.

Ràpidament observem que en un extrem hi ha una cavitat, cosa impròpia d’un contrafort, perquè aleshores no exerceix cap mena de contenció sobre el mur lateral de tancament construït per la reina Violant. Aquí en aquesta altra foto del mateix moment i lloc encara ho veiem millor.

Aleshores ens comencen a  sorgir les preguntes? No és un contrafort? O si és un contrafort de quina construcció fa d’aquest element?

Anem a buscar l’única imatge de front que tenim de Sant Jeroni abans de la seva destrucció. La perspectiva frontal que fa del monestir George Vivian a la primera meitat dels anys trenta del segle XIX.

Potser costa d’endevinar, però podríem afirmar que existeix un cos d’edifici avançat en una estadi inferior a l’església, és a dir aprofitant el pendent, quedant més reculat l’àmbit pertanyent a la galeria mirador que és sostinguda parcialment per una volta.

Aquesta imatge ens induiria a creure que hi ha per tant un cos d’edifici que aprofitant el mur original de contenció de terres és utilitzat com a paret de tancament de la part posterior d’un edifici construït a partir del segle XVI i que salva parcialment el pendent de la muntanya.

Un dibuix publicat per a la Llumanera de Nova York l’any 1877 fet per en Josep Fiter, encara ens apropa més a aquesta teoria.

La Llumanera de Nova York. Any 1877. Dibuix de Josep Fiter Inglés.

En aquest dibuix d’en Josep Fiter es pot veure en tota la seva integritat el controvertit contrafort i ens podem adonar que hi ha massa portes o finestres per servir exclusivament de contrafort.

Aquesta impressió ve enfortida pel plànol que a finals dels anys vint i principis dels trenta del segle XX va fer en Vicenç Martorell. En el tram relatiu a la carretera de la Rabassada, podem apreciar les restes del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hberon que en aquells moments encara eren perceptibles. No així la integritat de la seva planta, però si eles extrems on justament es troba l’al·ludit contrafort.

Martorell, encara va dibuixar fragments d’una hipotètica planta d’un edifici bastit a cavall dels contraforts, és a dir un cos d’edifici avançat al mur de contenció que serveix de tancament d’aquesta construcció. Aleshores si que podem observar la importància del contrafort en qüestió. Es tractava exclusivament d’un contrafort que suportava la obra nova que es va fer a cavall del pendent de la muntanya. No era destinada a contenir les pressions del mur de contenció antic sinó d’un edifici erigit en un moment temporal posterior a l’època medieval.

Les fotos de finals de segle XIX i principis del segle XX,  fan  aleshores entenedora l’existència d’una obra nova (segles XVI-XVII) que quedar ràpidament enderrocada a partir de 1835.