Passa al contingut principal

què diu l'enciclopèdia catalana de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron?

monestir de la Vall d’Hebron

Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

Monestir de jerònims (Sant Jeroni de la Vall d’Hebron), del municipi de Barcelona, dins l’antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, als vessants meridionals de la serra de Collserola.

El seu solar és avui travessat per la carretera de Sant Cugat del Vallès per l’Arrabassada, poc abans de perdre de vista el pla de Barcelona; ha donat nom al parc de la Vall d’Hebron. Des d’antic habitaven aquest lloc alguns ermitans, per als quals fra Ponç Astars el 1386 obtingué el permís de tenir oratori propi i cementiri, amb dependència de Sant Genís dels Agudells. Vers el 1393 la reina Violant de Bar, segona muller de Joan I, patrocinà l’erecció del monestir, amb frares vinguts de Cotalba (Safor). Ella féu iniciar l’església i la residència per als frares, que era quasi acabada el 1397, creà un patrimoni inicial i obtingué del papa Climent VII una butlla per a exempció de la nova casa. El 1414 la comunitat tenia deu membres i una bona biblioteca. La reina Maria de Castella, muller d’Alfons IV, féu construir el claustre i noves cel·les monàstiques, i hi sojornà sovint els dies calorosos d’estiu. El monestir fou molt visitat per fidels i magnats de Barcelona, que acostumaven a sojornar-hi els dies de Nadal o de Setmana Santa i gaudí de gran prestigi a la ciutat. Arribà a vint membres al s XVII. Depenien del monestir les parròquies de Sant Martí de Cerdanyola i de Sant Genís dels Agudells, servides primer per frares i més tard per sacerdots designats pel prior. El monestir fou renovat en part els anys 1670 i 1671. Malgrat la seva popularitat passà sovint penúries econòmiques, que l’obligaren a censar les seves terres (1767). El 1808 fou víctima d'un saqueig i una crema per part dels francesos, i el 1820, quan l’acabaven de restaurar, calgué abandonar-lo tres anys, i, finalment, fou exclaustrat el 1835. La crema i destrucció seguides de l'espoliació foren totals i el seu patrimoni venut per l'estat. Avui dia és difícil de veure'n vestigis. Tenia entorn seu tres capelles, la de Santa Magdalena, la del Sant Sepulcre i la de Sant Onofre, que han deixat restes i topònims a la Vall d’Hebron.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Píndola - ASSOCIACIÓ D'AMICS DE LA MURTA I L'ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL VALL D'HEBRON

  Des de les pàgines del nostre bloc, volem avui donar a conèixer una associació que va néixer l’any 1981, amb la voluntat de protegir, recuperar i defensar el patrimoni natural, històric, cultural i espiritual que existeix a l’entorn d’un altre gran monestir jerònim, Santa Maria de la Murta. L’associació pren el nom d’ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA MURTA. El monestir de la Murta es troba ubicat a la vall d’aquest nom, la Vall de la Murta, un paratge d’alt valor natural i ecològic que des l’Associació d’Amics de la Murta porten més de quaranta anys lluitant per la seva preservació. La Vall de la Murta es troba dins del municipi d’Alzira, capital de la Ribera Alta, comarca del País Valencià. La voluntat d’aquesta associació que ens precedeix en el temps és amb la mateixa que la nostra. La plena recuperació de la memòria històrica i monumental de l’antic monestir jerònim i la preservació del seu espai natural. A tall d’exemple, permeteu-me que us faci arribar aquest enllaç amb la sev...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació