SANT CEBRIÀ I SANTA JUSTINA, LA QUARTA ERMITA DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

A dia d’avui, encara sorprèn la manca d’informació històrica que gira al voltant de l’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina, coneguda popularment com Sant Cebrià d’Horta, aspecte aquest que fa important la descoberta de qualsevol nova dada que pugui ser fiable. Un exemple, sovint repetit en la historiografia actual d’aquesta ermita, són les dades que figuraven dins de quadernets, després publicats en vuit volums sota la denominació, Barcelona, Divulgación històrica, en els quals es recollien tot un seguit de retransmissions radiofòniques dirigides per Agustí Duran i Sanpere. Aquests programes de ràdio, oferts en un període immediat posterior a la guerra civil, feien referència a diversos aspectes històrics i culturals de la vida barcelonina.

Retaule de Sant Cebrià i Santa Justina. Segle XVII-XVIII

Retaule de Sant Cebrià i Santa Justina. Segle XVII-XVIII En el cas de Sant Cebrià d’Horta, fou Josep Maria Madurell i Marimón, historiador i arxiver de l’Arxiu General de Protocols de Barcelona i del Museu Marítim qui en parlà a les emissions de l’Institut Municipal d’Història de Ràdio Barcelona, en castellà òbviament. La seva reflexió sobre Sant Cebrià i Santa Justina va ser transcrita en un dels capítols del cinquè volum de Barcelona, Divulgación Histórica. Aquesta informació dels anys quaranta del segle passat va ser repetida de manera constant en qualsevol ressenya històrica que fes referència a Sant Cebrià i Santa Justina, fins i tot la trobem en alguna publicació actual. Per aquest motiu, la descoberta de nova informació, de manera recent, dins d’un manuscrit anomenat Historia Breve del monasterio de San Hyerónimo de Val de Hebron y de las cosas notables dél, conservat a la biblioteca arxiu del monestir de l’Escorial, li dona una especial importància històrica. Aquest manuscrit fou escrit l’any 1595 per un monjo anònim del monestir de la Vall d’Hebron, i adreçat seguidament al pare general de l’orde dels jerònims, Miguel de Salazar. El seu destí era per ser emprat com a base documental pel pare José de Sigüenza, per a la seva magna obra sobre la història de l’orde de Sant Jeroni (1600). Utilitzat de manera parcial per aquest historiador, feia esment, en un dels seus capítols, de les tres ermites que es trobaven dins del clos monacal de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron: les ermites del Sant Sepulcre, Sant Onofre i la Magdalena. Ara bé, també se’n feia menció d’una quarta, fora dels límits del monestir, sobre la qual Sant Jeroni exercia, sense embuts, una sensible tutela: Sant Cebrià i Santa Justina. Aquesta informació no cal dir que fou obviada per Sigüenza. La fins ara reduïda historiografia sobre Sant Jeroni de la Vall d’Hebron sempre ha menystingut Sant Cebrià i Santa Justina, no considerant-la gairebé mai com a pròpia d’aquest monestir. La historia Breve desmunta aquesta idea quan es fa ressò de Sant Cebrià, anomenant-la obertament la quarta ermita del monestir. Potser per la seva antiguitat, anterior amb escreix a la fundació del monestir jerònim, i pel fet de la instal·lació prèvia al seu interior, a finals del segle XV, d’una primerenca comunitat de frares mínims o de sant Francesc de Paula, (franciscos en el manuscrit), no se l’havia tingut prou en compte. No obstant això, La historia Breve escrita a finals del segle XVI (1595), dona prou llum per entendre l’enorme vinculació, més aviat dependència, d’aquesta ermita amb el monestir de sant Jeroni, com veurem seguidament pel contingut de la transcripció literal del que diu al respecte, malgrat la seva brevetat, aquest preciós document que és La Historia Breve de la fundación del Monasterio de San Hyeronimo de Val de Hebron y de las cosas notables del: ... “La 4a. Capilla, o, hermita que tiene esta casa es dedicada a St. Cipriano y Sta. Justina mártires, está esta algo lexos y apartada del monasterio como un quarto de legua o mas y es capilla muy antigua y consagrada y tiene casa y aposento para sinco, o, seys personas: y en ella recogieron una vez unos frayles franciscos un tiempo de peste y por estar apartada y recogida y muy solitaria, y ultimamente en el año de 1588 aviendo peste en la ciudad y en este nuestro Monasterio fueron en dicha hermita de St. Cipriano el Magisterio de novicios con sus novicios, y alli se libraron y pasaron todo el tiempo que fue necessario como hermitaños rezando sus horas en la iglesia. En esta hermita ay siempre un hermitaño seglar que vive en ella con licencia y parescer del prior desta casa que le da las llaves y se las encomienda y quita quando le paresce." És a dir, que Sant Cebrià i Santa Justina, va oferir refugi al mestre de novicis del monestir de Sant Jeroni i als seus alumnes durant la passa de pesta que assolà la ciutat de Barcelona l’any 1588. En aquest indret van continuar el seu aprenentatge, vivint encara més allunyats durant un temps, si cal, del brogit del món. Aquest manuscrit ofereix també una altra informació important: era el prior de Sant Jeroni qui oferia a un seglar el càrrec d’ermità i qui al mateix temps ostentava la potestat de retirar-li aquesta responsabilitat si ho creia pertinent. “Le da las llaves y se las encomienda y quita quando le paresce”. El vincle espiritual de Sant Cebrià i Santa Justina amb el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron ve corroborat per un altre document, sovint oblidat pels historiadors, la resposta de Bernat de Bransi l’any 1789 al qüestionari de l’oïdor reial Francisco de Zamora. Bernat de Bransi, ciutadà honrat de Barcelona i un dels grans propietaris d’Horta, (gairebé dos segles després del manuscrit de La Historia Breve), va donar una altra referència esclaridora en aquest aspecte: “Fuera del territorio patrimonial (en referència al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron) está la otra hermita, dedicada a los mártires san Ciprián y Santa Justina. Su Yglesia aunque pequeña es bonita. De algun tiempo, su hermitaño tiene pegada a ella su habitación, iva con hábitos propios de los donados de dicho monasterio, y siempre que el prior celebrava iva a confessar en el monasterio y comulgaba con los monges coristas y hermanos legos en la missa mayor. Muchos de sus heremitas han florecido en virtud y penitencia, y algunos fueron visitados por los grandes patriarcas, el padre San Francisco de Assís y el padre San Ignacio de Loyola. Este estando en Barcelona, al principio de su conversión, solia retirrarse en dicha hermita las vigílies de fiesta, y el dia siguiente subia con su hermitaño a confessar y comulgar en la yglesia del real monasterio. La Iglesia de San Cyprián y Santa Justina està consagrada pero no ha podido apearse (conèixer) los nombres de los obispos consagrantes, ni el año de la consagración.”

Sant Cebrià i Santa Justina

En conclusió, tot això explicaria que almenys durant dos segles l’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina va tenir plena dependència espiritual de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la qual cosa fa que pugui obtenir, a hores d’ara, la consideració definitiva de quarta ermita de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. A més, també fa que aquesta ermita, sempre considerada de manera marginal en relació amb Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, prengui, inesperadament, una significativa rellevància dins l’encara desconeguda història d’aquest gran monestir jerònim. 

BIBLIOGRAFIA 

ANÒNIM. Historia Breve de la fundación del Monasterio de Sant Hyerónimo de Val de Hebron y de las cosas notables del. Manuscrit. Any 1595. Real Biblioteca de San Lorenzo del Escorial. 

BURGUEÑO, Jesús. El pla de Barcelona a la fi del segle XVIII. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora. Societat Catalana de Geografia. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona 2016. 

MADURELL I MARIMÓN, Josep Maria. Barcelona, Divulgación històrica Vol V. Duran i Sanpere, Agustí (Direcció). Editorial Aymà. Barcelona 1948.

Si  voleu accedir al PDF de qualitat pitja aquí