LA CUINA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

 

L’alimentació ha estat sempre una dels aspectes primordials de l’home i la seva escala evolutiva. Òbviament, era un dels elements essencials de la vida en comunitat dels monjos, també dels  jerònims.

Poca cosa sabem de la cuina de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Fins i tot, hores d’ara, podríem discutir encara sobre quina era la seva ubicació reial, així com també la del refetor dels monjos, el qual per lògica hauria d’estar annex o immediat a la cuina. No obstant, sobre aquest extrem hi ha, hores d’ara, veus discrepants al respecte. 

No coneixem tampoc el dia a dia de la cuina, en no haver arribat fins els nostres dies un receptari del monestir de la Vall d’Hebron. Això fa, que s’hagi de reconstruir el què menjaven els monjos de manera hipotètica, en base sols a informacions indirectes o a receptaris d’altres ordes monàstics.

Si sabem en canvi, quines eren les persones que tenien al seu càrrec respondre de l’alimentació dels monestir. Si fem cas en el que queda dit en el Llibre de Costums del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, podríem en major o menor mesura parlar del cuiner, el forner, el cellerer i el refetorer, l’apotecari i fins i tot de l’infermer, entre d’altres de menor importància.

El costumari de Sant Jeroni, també és la millor guia per saber quines eren les seves funcions de les diferents persones responsables de l’atenció alimentària dins del monestir. Seguirem atentament el que assenyala el costumari. No obstant, ens haurem de quedar només amb els noms dels diferents tipus de menges, en no existir cap receptari que detalli com condimentaven els diferents àpats en el monestir.

EL CELLERER

El cellerer tenia al seu càrrec demanar el proveïment de sal, oli i peix, adreçant-se al Procurador per tal que fes les gestions pertinents per obtenir aquestes mercaderies. També s’havia d’adreçar al Procurador si la casa no disposava de moltons, per tal d’obtenir carn. Un cop adquirida aquesta, pertocava al cellerer fer la seva partició i establir les porcions necessàries. També ho havia de fer amb el peix. També pertocava al cellerer disposar d’ous (si no n’hi havia s’havien de comprar fora del monestir). El cellerer era el responsable de matar els porcs, i després salar-los per a la seva conservació. Ell aleshores el dia que pertocava donava al cuiner les porcions que considerava indispensables.

Era el cellerer qui tenia el criteri de pensar el que s’havia de menjar. També era la seva responsabilitat, els dies de festa, així com en diverses festivitats, servir més quantitat (doble pitança, segons el Llibre de costums).

El cellerer en algunes ocasions, com per exemple, el dia de Sant Sebastià marcava els criteris del que s’havia de menjar:  “Dona platillo de fetge, cansalada, ù ous segons lo die, ò temps lo die de Sant Sebastia, y tots los dobles majors, y al die dels morts, quant se mor algun frare, y en tots los divendres, y dejunis de la Iglesia, y de la religió.”

Els monjos menjaven xai (moltó) els dies preceptius (dies de carn), segons el Llibre de Costums: ”Es costuma que tots los dies del  any se dona molto al convent que sien dies de carn; Però en Juny, Juliol, y Agost se done algunes vegades bou, si bonament se po(d)rà aver...”

El cellerer era responsable de la custodia dels graners i l’ajust del seu repartiment: “Està à son carrech tots los grane(r)s del forment, ordi, sivada, y ell sol té la clau dells, y pren per compte y mesura tot lo gra, y llegums que tenen al monastir, axí los que’s compren com los de las cullitas, y rendes i u(ho) escriu en un llibre, que per assò té, y ha de tenir compte que los grans nos gasten, y per assò de quant en quant los ha de palejar.”

També s’havia de fer càrrec de l’obtenció de les provisions de farina, aspecte aquest en el qual el forner li marcava les seves necessitats. Vigilava la collita, així com la càrrega de farina, no fos cas que algun sac estigués foradats i cuidar-se del seu oportú arranjament. La mercaderia un cop disposada al magatzem, havia de vigilar-la i custodiar-la perquè es mantingués en condicions òptimes i no fermentés.

El cellerer s’havia de preocupar dels arbres fruiters, així com de la seva atenció per si calia fer empelts, i recollida. Es preocupava de vendre els excedents per obtenir fruits que el monestir no disposava directament.

Tenia al seu càrrec l’atenció completa de les vinyes. Adobar els bancals on estaven disposades, plantar-les si calia, podar-les, i recollir el raïm. Com el seu nom indicava, s’havia de cuidar de tot el relatiu al celler del monestir. Fer la verema i cuidar-se de fer vi blanc i negre, disposat en bodegues diferents: “Està à son càrrech fer tots los vins, emperò los blanchs se posan a la bodega xica...”

Una curiositat, era el tracte diferencial, així com el control que el cellerer tenia en relació als mossos de la casa. El cellerer era el responsable de la seva contractació, els pagava els sous, els alimentava i els donava allotjament, també tenia cura del seu comportament:

“It. Lloga los mossos que són menester per las feynes de casa, y té un llibre ont assenta lo die y lo que guanyen, y ell mateix los paga, però aprés dona compte al Procurador.

It. Ha de dar recapte à tota la companya, ço és menjar, y beurer à son lloch, y temps de manera que per falta de assò no perden temps i’ls proveheix de la roba, axí per la taula, com per al llit.

It. Ha de tenir compte quer los mossos no desperdicien pa, vi, oli y per ço te una caxa en la ferreria per a posar tot lo que sobrera, y aprés que dita companya ha sopat ha de abaxar baix, y fer que posen al llit perquè no cremen oli, ò fassen coses no degudas.

It.  Es amo de tots los mossos de treball, y ningun frare pot pendre ni manar à ningun mosso sens llicència.

It. Ha de tenir claus de totes las cambras dels mossos, y estable perquè quan li aparrà puga regonexer ditas estàncies per quant algunas vegades se troban alguns mals recaptes.

It. Ha de dar dos mossos al rober sempre que farà bugada pera que li ajuden. Lo mateix ha de fer ab lo Sagristà per a portar la fusta del moniment a la Iglesia, y quant serà desfet tornarlo à son lloch, avisant lo emperò alguns dies abans.

It. Ha de procurar que los mossos ans de dinar, y sopar beneescan la taula, y a la fi que donen gracias, y als diumenges, y festes de guardar que hojen Missa de mati, y los que estaran desocupats han de procurar que acudan a la Missa  major i Vespres.

It. Ha de amostrar los diumenges, y festes la doctrina cristiana à dits mossos, y si ell no u(ho) po(d)rà fer lo P. Prior ho encomane à altre frare.

It. Ha de tenir gran cuydado que cada nit se tanquen los estables per part de dintre ab barras, y las dos portas foranes ab clau, y se’n aporta las claus, y també la porta gran que esta junt a la hosteleria, y lo dematí quant va à despertar los mossos las torna à obrir.

It. Quant té molts mossos, y la carn que sobra al convent no basta, ha de fer comprar bou, ovella, crestat, ò altra carn per a dita companya: emperò està à carrech del cuyner fer la olla de part de vespre perquè la companya puga dinar dematí, y anar de bona hora à treballar.

It. Es costuma que tots los dies del  any se dona molto al convent que sien dies de carn; Però en Juny, Juliol, y Agost se done algunes vegades bou, si bonament se po(d)rà aver, lo que sobra al convent de la carn se posa en un vaxell de aram en la cuyna, y de allí lo pren lo Cellarer, ò Cuyner en sa absència, y ho parteix ab los mossos de casa, y en los que serà menester, advertint que Cuyner, ò Celllerer no ix de la cuyna fins que (h)aje dinat lo Convent perquè lo mosso de cuyna no prenga, ò malgaste la carn que sobra al Convent.”

El cellerer també es preocupava de recollir el gra i la verema de la parròquia sufragània de Sant Genís dels Agudells: “Està à son càrrech aplegar a la rectoria de sant Genís tot lo que en ella se cull de grans, verema y altres coses, y ha de escriurer en un llibre llevador que per assò té tot lo que aplegarà, y a de dar compte de tot als caxers.”

EL CUINER

El cuiner té el paper principal en tot el que toca a l’alimentació del monestir. Segons el llibre de costums de la Vall d’Hebron, era sempre ajudat per un mosso que només estava subjecte a ell i no podia fer altres treballs, excepte el propis de suport al cuiner, en especial a tot el que pertoca a la neteja de la cuina.

Es costuma que lo cuyner sempre té un mosso lo qual està subjecte tant solament à ell, y li ajuda sempre à cuynar, y aparellar tot lo que és menester per al convent, hostes, y compan(y)a de casa. Aquest mosso neteja la cuyna, y tota la vaxella della, y a de fer bugada dels draps que se servexen en dita cuyna sempre que serà menester.

Ha de fer escombrar la cuyna per lo mosso que té la escala que baxa a la cuyna, y lo carreró fins a la llenya del foc. Advertint que mossos, ni pobres, ni seglars no entren en la cuyna sens llicència del prelat.

També el llibre de costums ens dona informació sobre els aliments essencials i menjars habituals: Lo cuyner, té à son càrrech, oli, arròs, sémula y tot lo peix salat, les salses, ametlles, olivas, fonol(l)s marins, y (h)a de dar salciro ⁽¹⁾ al Convent los Diumenges, y Dijous que’s menja carn al dinar.

It. Ha de dar dos dies olla al sopar la semmana al Convent, los altres dos rostit.

It. En los diumenges de la Quaresma, y disapte sant ha de dar congre sech ab salsa y ciurons (cigrons), y en los divendres de la Quaresma, y dijous sant, y en los dobles majors que venen entre any en dies que no’s menge carn (h)a de dar arròs, ò ferina de arròs ab llet de ametlles, y en lo advent y quaresma tres dies de la semmana dilluns, dimecres y divendres ha de dar escudella de forment, sèmola, arròs ò cosa semblant ab llet de ametlles.

It. Ha de dar ansalada (amanida) cada die al convent, y per assò se ha de procurar en quant bonament se puga fer que y haje abundància de hortalissa en los horts, y en particular en Juny, Juliol y Agost, y als divendres destos tres mesos, a la collado, y en lo Advent, y quaresma un die part altre al dinar. En Novembre, Gener, y Febrer dona la ansalada cuyta quant no té escaroles, ò enciam boscà. Ultra de assò ha de dar al sopar en los Diumenges, y dijous del any, que sie die de carn formatge, lo dilluns olivas, lo dimars taparas, ò fonolls marins, dimecres, y disaptes olivas, y en tots los diumenges, y festes de guardar, que son entre dos Pasquas se donan al dinar formatgets.

It. Lo Cuyner sempre ha de fer la olla ⁽²⁾ de manera que reste per als pobres del hospital, y na de posar un poch ab una olleta per als hostes que venen, y solen sobrevenir, y quant no serveix per als pobres al sopar tot lo que sobrarà de la escudella als frares ha de ser per als pobres.

It.- En absència del Cellerer ha de dar las porcions al Convent, mossos, y hostes, y (h)a de fer las porcions de carn, y peix si al temps que se han de fer no.s trobarà present lo Cellerer.

It. De Nadal à Carnestoltes ha de dar en tots los diumenges, y festes de guardar llangonissa al dinar per platillo, las botifarres ha de dar bollidas entre semmana en lloch de cansalada ab la recció.

It. Sempre que donarà ous al dinar al Convent ha de dar tres ous per recció(ració).

EL FORNER

Un altre aspecte important de la cuina, gairebé primordial, en el dia a dia dels monjos, era el pa. El treball del forn era assignat de manera habitual a un frare llec ⁽³⁾ ajudat per un altre frare, en un donat, o a vegades per un mosso contractat.

“Pº Lo Forner és ordinàriament un frare llech, y li donen un altre frare, ò donat, ò mosso que li ajude.”

S’ha de posar sempre d’acord amb el cellerer per tenir en compte que no falti mai farina al monestir.

“It. Ha de passar tota la farina axí del Convent, com de la Companyia y ha de pastar ordinàriament dos vegades cada semmana, ço és Dimecres, y Disapte, y més si serà menester, y quant ve alguna festivitat principal ha de allargar, ò acursar lo pastar de manera que li vinga lo pastar la vigília de la festa dematí per lo dynar y quant pasta dematí se ha de llevar à mitja nit.

It. Cada vegada que pasta ha de fer coques per al Convent per als dies de dejuni à dinar à altres dies per al dinar ò sopar: y ha de fer tortells per tots los Frares à Nadal, Epifania, las dos Pasquas, Corpus Christi, y Assumpció de Ntra Senyora.

It. Ha de fer mantagadas⁽⁴⁾ à tot los frares tots los diumenges, dimecres de entre Nadal, y Carnestoltes si hi (h)aurà mantega de porch la qual li ha de dar lo Cellerer en lo principi i tota la que’s gastarà en lo sobredit. Advertint que quant lo dimecres dematí no pastarà ha les de fer a la cuyna.

It. Ell sol té clau de la farinera la qual ha de obrir al Cellerer sempre que vol buydar los sachs, y espolsar-los, y ha de tenir gran cuydado en avisar al Cellerer quinse dies abans que falte la farina perquè fasse la molta.

It. En (h)avent pastat, y lo pa està fret ha de avisar al Panicer ⁽⁵⁾ per a que los dos junts aporten a la caxa del refetor, y lo pa de la companya sempre que sie fret la de posar a la caxa que està junt al forn.

It. ha de entrar la llenya de allà hont la descarregant, y l.(h)a de posar devant del forn hont acostuma de estar, y de on la pren per a posar al forn, y ha de escombrar la entrada, y corredor de la Iglesia fins fora de la porta de la font per ont se posa dita llenya.

It. No ha de vendrer sendra, ò segó sens expressa llicència del Prelat, quant vendrà alguna cosa destas ha de aportar encontinent los diners als caxers, y ha dedir à qui ha venut, quant, y a quin preu.

It. No ha de posar mosso algú, ò seglar al forn per a passar farina, ò entrar llenya, ò per altra qualsevol cosa sens expressa llicència del Prelat. Advertint també que ni al forn, ni à altra qualsevol oficina ha de entrar frare algú sens expressa llicència del Prelat acceptat(excepte) los oficials que tenen necessitat de entrar.”

EL REFETORER

El refetorer tot i ser directament aliè a la cuina, és el responsable del refetor, lloc on mengen  tres cops al dia els monjos, i que tot dins aquesta cambra estigui sempre ben disposat i net. El refetorer es ajudat en el servei per dos novicis.

“Pº. Està à càrrech del refetorer tenir tota la roba que serveix al refetor, y ha de mudar tovalles ordinàriament de dos en dos mesos, salvo en la primera dominica del Advent, y en lo die de la sendra, perquè en estos dies encara que no (h)ajen passat los dos mesos se han de mudar tovalles netes.

It. Muda los torcabocas ⁽⁶⁾ cada semmana dos vegades, y si no y(hi) ha roba que y(hi) abaste lo P. Prior ha de procurar lo més prest sie possible que.s provehesca; los axugamans emperò, y davantals se mudan cada semmana una vegada.

It. Sempre que totas las matinas son cantadas ha de mudar tovalles netes, jarros, y taces bonas.

It. Cada diumenge ha de posar al rentador de las mans dos axugamans, y ha de procurar que en las festivitats principals que’s cantan les matines ha de posar los millors que tinga.

It. Quant hi ha necessitat de fer bugada ha de avisar al Prelat vuyt dies abans per a que done orde en que’s fasse i’s proveesca lo necessari.

It. Ha de escombrar cada semmana al divendres no impedit, ò si és impedit lo die següent lo refetor, lo rebost, lo rentador de las mans, la escala que baxa al claustro, y ha de aplegar aquí mateix les bessures, y ha de rentar las rejolas valencianes del refetor, y rentador de las mans.

It. Ha de esterinynar lo refetor, y fer netes las vidrieres dos vegades l.any, ço és dilluns, ò dimars sant, y abans del P. S. Geronym.

It. Ha de posar, de dos en dos frares, una conqueta de aram per a posar lo que haurien de llançar en terra, y aquestes ha de netejar cada semmana ab aygua calenta una, ò dos vegadas, en los altres dies las ha de fer netas ab una escombreta, y ha de posar las immundícies ab un cabas, y aprés ho ha de llançar a las gallinas, y assò al dinar, y sopar.

It. Aprés que las taces son axutes las ha de posar en taula per al dinar, ò sopar, ò collació, y abans que lo convent no entra al refetor ha de posar aygua als jarros, salvo en lo temps que lo convent beu aygua de la cisterna, que aleshores se posa quant lo convent està assentat, perquè llavors han de posar l’aygua dos de la escola, los que el P. Mestre voldrà.

It. Ha de posar en fresch un quart abans que lo convent no entre al refetor tot lo temps que’s begue de la cisterna, si al Prelat no li aparra ⁽⁷⁾ altra cosa.

It. Al (h)ivern, y quant per a sopar és necessari llum aprés de dinar ha de aparellar las llucernas, y posarles al refetor en son lloch, y si serà necessari las ha de encendrer ans que lo convent entre, y en dit temps ha de tenir al rebost un llumener aparellat ab llum perquè los servidors hi vejen.

It. Dos ò tres vegades l.any ha de netejar ab llexiu les llucernas del refetor, y los jarros.

It. En lo estiu, ço és Juny, Juliol, y Agost ha de regar un die par altre lo refetor, y l’(h)a de enrremar sempre que se enrrama lo claustro de la matexa rama.

It. Lo servidor de la segona, lo qual sempre és frare llech ha de llevar, y rentar les taces, y ha de escombrar las taulas ab una escombreta, y un paner per posar las migues, y ha de posar los torcaboques, sales, y jarros, t a tot assò li ajudan los de la escola, quant no.s diu nona exint del refetor.

It. Lo servidor de la primera, ò segona taula no lleva, ni posa pa, si no és ab un torcaboques, ò davantal, y quant va à tocar a la segona taula ha de obrir las dos portes de la Iglesia  quant no’s diu nona exit del refetor.

It. Lo refetorer ha de posar los (coberts?) en taula ans lo convent no entre, i’ls ha de posar sobre los torcaboques.

It. Ha de eixir del chor per a posar lo pa, y vi, y aygua al mati quant aprés de Missa se diu Sexta, ò nona al principi, quant no als Agnus De. A vespres quant hi ha orgue al Deposvit, quant no al  Magnificat.

It. A la lliçó del refetor quant és necessari llum se ha de cremar cera, y lo qui serà lector aquella semmana ha de dexar neta la llanterna.

It. Quant lo Prelat fa senyal ab la campaneta pera llevar los jarros se han de llevar los dos últims que estan en las darreres taules si ja no tenen vint y sinc anys que aleshores se llevaran los del costat. Assò se enten dels choristes, que los llechs se han de llevar sempre que’ls tocarà.”

EL FRUITER

El fruiter és un altre personatge important dins de l’alimentació del convent. Ell és el responsable de la recol·lecció de tota la fruita que hi ha a les vinyes del convent. En el cas que no es produís fruita suficient s’ha de posar d’acord amb el cellerer perquè aquest fes les gestions oportunes per adquirir tota fruita que mancava en el monestir i es comprés a la ciutat de Barcelona. Sabem quines fruites eren habituals en el menjar del monestir, fossin pròpies o alienes. Préssecs, pomes i peres eren comprades a Barcelona gràcies als excedents de vinya o fruita que tenia el monestir. Fruits propis eren el raïm, del qual en feien vi i panses, i també figues, bastades dels arbres immediats, situats dins del clos monacal.

També quan era el temps, el fruiter havia de demanar al pare Procurador l’adquisició d’altres fruits secs com ametlles, anous, avellanes, pinyons, orellanes i magranes, cosa que fa pensar que el monestir no en podia obtenir de pròpies.

“Pº Lo fruyter ha de cullir la fruyta que serà en la vinya i n ha de dar als Frares sempre que ni (h)aurà però si n(h)i (h)avia més de la que és menester per als Frares ha de procurar que lo cellerer la envie à Barcelona pera vendrer, y lo que della procehirà ha de servir per a comprar altra fruyta, com son pressechs, peras, pomas, y per assò ha de sol·licitar lo P. Procurador quant vinga à son temps.

It. Està à son càrrech cullir en son temps ab los de la escola y altres Frares si menester seran los rayms panssers, y fer les pances, y guardarlas.

It. Ab los Frares sobredits ha de cullir los rayms de penjar, y lligarlos, y concertarlos a la fruyteria, y à son temps ha de cullir las figues de secar que bonament se poran secar, y ab canyissos traurer las cada die al sol, lo mateix ha de fer en las cireras de secar, y seques las ha de desar, y guardar.

It. Avent-hi rayms en la vinya, y no poden.se donar altra fruyta de dita vinya ne ha de donar cada die al Convent no donant-se altra fruyta, però avent-hi altra fruyta no es necessari dar rayms.

It. Ha de tenir compte, y velar que ningú culla fruyta, ni rayms, sinó ell, ò los qui lo Prelat donarà llicència perquè tot lo Convent puga gosar de la fruyta, y no Frares particulars.

It. Per quan és costuma que a les collacions dels dejunis de la Iglesia se dona fruyta està à carrech del fruyter solicitar al Procurador ans de dits dejunis la proveesca. També à son temps ha de solicitar al Procurador pera lo proveesca de ametlles, nous, avellanes, pinyons, orellanes, magranes per a donar al Convent en lo Advent, y Quaresma, y altres coses si seran menester.

It. En lo Advent, y Quaresma, ha de donar cada die ha dinar nous, y figues, y ultra de axò ha de donar al Dimecres, Dijous, y Dissapte rayms, ò magranes, ò orellanes, ò altra cosa semblant y en los diumenges de la Quaresma al dinar ha de dar pances. En  las collacions de la Quaresma ha de dar un die ametlles torrades, altre pinyons los divendres pances, y al dissapte algunas de las sobreditas cosas.

It. Las sobras de la fruyta si es verda se le’n aportà lo hostaler si noy haurà hostes dintre que les hores se ha de portar entre los hostes de dintre, y de fora, quant emperò la fruyta és seca la de desar lo fruyter, y si son pances las ha de dar a la cuyna. nous y figues al cellerer, si emperò lo hostaler tindrà tals hostes que se.ls haja de dar fruyta a la de dar lo fruyter ab llicència del Prelat.”

L’APOTECARI

L’apotecari del monestir feia tot un seguit de receptes simples per tenir cura dels malalts, com es pot comprovar pel que assenyala el llibre de costums. No obstant, també estava al càrrec de fer altres coses. com llepolies de rebosteria i licors, entre d’altres.

“Pº Està à càrrech del apotecari pendre totes las receptes que ordenaran los Metges, per als malats, y si las medicines seran en la botiga ell las ha de fer, y si no las ha de sol·licitar, y procurar que’s porten de Barcelona, y ell las ha de dar sempre als malats, y si més còmodament, y ab manco gasto, se po(d)ran comprar les drogues, y fer-se assí las medicines se fassen totes.”

Es preocupava de fer tota mena de xarops: Ayguas, axarops, juleps ⁽⁸⁾..., però simultàniament era el responsable de guardar la mel, el sucre, salses i confitures amb la qual cosa feia de pastisser, com es pot comprovar seguidament pel detall del que indica el llibre de costums.

It. Està a son càrrech sercar les herbas per a fer las ayguas, y fer-las, y (h)a de fer los axarops, juleps, y lo que serà menester pera provisió de la botiga.

It.  Ha de guardar la mel, sucre, y salces, y confitures, y fer-las sempre que bonament se puguen fer en casa, y de tot lo sobredit, y del demés de la botiga ha de dar a l’enfermer sempre que li’n demanarà per a servey dels malalts.

It. Està à son càrrech fer las neules, y vi procàs, ò clarea ⁽⁹⁾ pera las festes de nadal, y los torrons sils sebrà fer, y sinó lo Procurador los ha pendrer de Barcelona del oficial de casa, si emperò los fara bons.

It. Ha de donar las neules i vi procàs  als frares lo die de Nadal, Cap de Any, y die dels Reys, y cada vegada ha de dar deu neules à cada un.

És a dir que el dia de Nadal, cap d’any i Reis els monjos menjaven neules acompanyades de vi procàs o clarea. També feia els torrons (sils sabra fer). Amb la qual cosa sabem que per les festes de Nadal els monjos endolcien el paladar gràcies als serveis de l’apotecari.

L’INFERMER

L’infermer que tenia cura dels malalts, estava al càrrec també del menjar que se’ls havia de donar. L’infermer elaborava directament a la cuina que hi havia a l’infirmaria, seguint les recomanacions dels metges i l’apotecari. Les culleres utilitzades pels malalts eren d’argent, cosa que fa pensar que les emprades de manera habitual pels monjos eren de fusta.

Segons el llibre de costums del monestir, el que sol·licitava l’infermer era sempre prioritari. Tothom dins el monestir era plenament conscient de la importància que s’havia de donar a l’atenció dels malalts. L’alimentació era igualment un dels aspectes prioritaris en l’atenció sanitària. No obstant, el que era sobrer a la cuina es posava a disposició del cellerer perquè decidís l’ús que se’n podia donar. L’infermer tenia a la cuina, a disposició dels malats, tàperes i ametlles, fruits secs que tenien una especial consideració curativa.

“It. Lo enfermer ha de tenir molt gran compte ab los malalts il’s ha de cuynar a la cuyna de la enfermaria il’s dona recapte segons los Metges ordenaran.

It. Ha de tenir las cambras, y llits molt nets, los servidors, y orinals. y tot lo que és necessari per als malalts.

It. Ha de dar las ajudas als malalts, y las medicines, ara se fassen en casa, ara fora, los ha de dar lo apotecari, si n (h)i (h)aurà, sinó lo enfermer.

It. Ha de procurar dar de menjar als malalts à horas degudas, y ha de netejar à la sua cuyna la vaxella que serveix als malals.

It. Sempre que (h)aurà de enviar als Metges que vinguen, ò informacions. ha de avisar al Prelat, y quant los Metges són vinguts ha de avisar tan prest al qui té la enfermaria de baix, ò lo refetorer pera que avisen al Prelat se’ls done bon recapte.

It. Lo Cellerer, y los demés oficials han de dar sens dilació alguna al enfermer lo que demanarà per a servey, y regalo dels malalts.

It. Frare algú no ha de pendre medecinas algunas sense expressa llicència del Prelat, y quant ab sanitat se purgaran los frares lo die que prenen la purga no’s llevan à matines ni venen al Chor, ni lo die aprés sinó és festa manada, ò doble major que han de venir à Missa, y Vespres, y de allí avant han de seguir la Comunitat.

It. Lo enfermer sempre que algun frare  pren purga ha de estar ab ell, ò procurar que altre hi estigue, y assò per los inconvenients se són seguits.

It. Los malalts estan à tota ordenació del infermer, y ningú ha de exir de la infermeria sens llicencia sua, si lo Prelat no ordenara altra cosa, y quant lo malalt se’n va de la infermeria se ha de despedir del enfermer, y dar-li gracias dels bons serveys, y caritat, y li ha de demanar perdó dels treballs, y mals exemples.

It. Ha de curar los Donats, y tenir compte ab ells, y si estan de manera que no’s puguen llevar del llit los ha de servir en ses cases, y si po(d)ran anar a la infermeria los ha de dar à menjar y tot recapte a la cuyna de dita enfermaria, ò que sen ho aporten à son aposento, y lo que toca à medecinas, y lo demés que serà menester se fa ab ells segons ordenaran los Metges.

It. Se ha de portar ab temps a la cuyna al cellerer lo que sobra als malalts per a que ho aprofite.

It. Té las culleres de argent, y la roba axi de lli, com de llana que serveix als malalts, y de quant en quant l’(h)a de traurer à orejar.

It. Te las taperas, ametlles. Y tot lo que serveix als malalts.”

L’INFERMER DE BAIX

L’infermer de baix havia de tenir cura dels hostes que emmalaltien. Cosa que pressuposava d’igual manera que l’infermer del monestir tenir cura del que menjaven i donar-los de menjar.

“Pº Lo enfermer de la enfermaria de baix ha de rebre ab molta caritat, y religió los hostes que posen allí.

It. Ha de tenir los llits, y roba dells molt neta, y tot lo demés serà necessari, y al llit de la torra no ha de aposentar à ningú sens expressa llicència del Prelat, ni ha de fer foc en la ximine(i)a que allí està sens llicència.

It. Està à son càrrech tota la roba  axi de lli, com de llana que està dedicada per esta oficina, y la de llana ha de traurer de quant en quant à orejar, y ha de tenir compte que lo que allí sobre de menjar, y beurer ho ha de aportar à la cuyna, y en ninguna manera ho ha de dexar entre roba de lli cosa de menjar, perquè les rates no la gasten.

It. Ha de procurar que los candeleros estigan molt nets, y no ha de dexar-los en part que los gats, i rates se menjen las candelas, y llancen l’oli.”

Les rates i gats eren altres dels hostes habituals del monestir, tot i que no calia donar-los de menjar, el buscaven de manera desesperada servint-se del celler i del refetor del monestir. Anècdotes a banda, soc plenament conscient que aquesta lectura ràpida del que menjaven els monjos a Sant Jeroni, utilitzant com a font el llibre de Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, només suposa només una simple aproximació a la realitat de la cuina conventual. El dia a dia del monestir i el que menjaven els monjos ens deixa encara moltíssims interrogants, els quals potser un dia podrem desvetllar.

Lluís Jordà i Roselló

NOTES

1.- Salsiró: Etimologia catalana antiga salciçó, (salsitxó) botifarra prima.

2.- Segons la Real Academia de la llengua Espanyola es defineix d’aquesta manera el menjar de l’olla. Comida preparada con carne, tocino, legumbres y hortalizas, principalmente garbanzos y patatas, a lo que se añade a veces algun embuchado y todo se cuece y sazona. A Catalunya, variant de l’escudella i carn d’olla. Al País Valencià es típica l’olla de Nadal. Feta amb creïlla, penca, xirivia, vedella, maneta de porc, ossos de vedella, coll de gallina, pilota feta de carn de vedella i magre de porc, alls, julivert, sal pa ratllats i pinyons embolicada amb fulla de col.

3.- Frare llec. Frare que no té ordes sagrats, destinat de manera habitual a fer treballs relatius a serveis de categoria  menor dins del Monestir.

4.- Mantegades. La mantegada és un pastís de tota la vida, fet amb farina de blat, ametles, sagí o llard de porc, oli i sucre.

5.- Panisser. Responsable del pa dins del monestir.

6.- Tovalló

7.- Sembla.

8.- Julep. Destil·lat o aiguardent, també conegut popularment com aigua de roses. Destinat sovint per a efectes medicinals.

9.- Clarea o vi procàs. Beuratge ensucrat, elaborat de maneres diferents però que solia tenir com a base el vi blanc, amb espècies diverses, com pebre, mel o sucre, canyella, gingebre, clau, nou moscada i espígol. El seu origen és romà. També es sabut que els gots en feien, en l’antiguitat tardana era conegut com a mulsum.