CERIMÒNIA D’AUTENTICACIÓ DE RELIQUIES FETA A L’ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON EL DIA 3 D’OCTUBRE DE 1530
L’incendi de la
sagristia antiga del monestir l’any 1433 va malbaratar moltes relíquies, i de
moltes altres en va fer perdre coneixement de a qui pertanyien i també qui havia
estat el seu donant. Això va provocar desconcert en la comunitat en no saber
reconèixer quines podien ser autèntiques i quines falses.
“Otras muchas relíquias dexo la misma reyna (Violant
de Bar) para gua(r)necer de las quales se ha perdido el nombre, por ocasion que
se pego fuego en la sacristia antigua quando aun estavan los religiosos en el
monasterio antiguo, y assi se quemaron los titulos de las dichas relíquias y
aun mucha parte dellas que fue en el año de 1433, y las que quedaron se
pusieron todas juntas dentro de un reliquiario muy precioso, y son muchas estas
relíquias que allí estan.”
Molts anys després,
ja en ple segle XVI, el prior del monestir de Sant Jeroni es va adreçar al
bisbe auxiliar de Barcelona i bisbe de Tessalònica, Joan Miralles, a fi i
efecte que mitjançant una cerimònia solemne donés carta de fe de les relíquies
que havien perdut el seu rètol identificador de resultes de l’incendi de 1433.
La cerimònia per
validar les relíquies, de les quals s’havia perdut memòria, va ser recollida
per l’autor anònim de la Historia Breve de la Fundación del Monasterio de
San Hyerónimo de Val de Hebron. Manuscrit conservat a dia d’avui a la Biblioteca del Reial
Monestir de San Jerónimo del Escorial.
“Tambien ay otro
Lignum Crucis engastado en otra cruz mayor a esta de plata, y esta està provada
también con otras relíquias de las quales como se dudasse por su antiguedad si
eran verdaderas, o, no porque no tenian en casa escriptura dello por ende un Obispo
de Thesalonica llamado Don Joan Miralles, a peticion del Prior y convento quiso
hazer prueva de dichas relíquias con solemnidad que en semejantes casos se
suele fazer, y dixo primero Missa, y
despues poniendo un brasero con carbones
bivos sobre el altar Mayor puso muchas de las relíquias de que se dudava salvo
las que dieron las Reynas porque desas no tenian duda y sobre las brasas y
fuego, y las mas dellas se quemaron y convirtieron en cenizas, y dellas solo
quedo este otro Lignum Crucis que nunca se quemó, un huesso de San Lazaro y
otro de Santa Ursula y una costilla de uno de los Santos innocentes que todas
estas quedaron sin lesion y muy enteros”.
Del Lignum Crucis
donat per la reina Maria, així com de les altres relíquies de les quals es
tenia constància que havien estat donades per les reines (Violant de Bar i
Maria de Castella), no es dubtava de la seva autenticitat, com assenyala el
manuscrit, però si de la resta.
El detall de la
cerimònia ens sembla del màxim interès antropològic, i queda perfectament
explicada per l’autor anònim. El bisbe Miralles, després de celebrar missa, va
fer posar damunt de l’altar major de l’església un braser amb carbons encesos, sobre
els quals va fer dipositar les relíquies. Les relíquies que no es van cremar
van ser considerades autèntiques i verificades pel mateix bisbe Joan Miralles. Un
os de Sant Llàtzer, un altre de Santa Úrsula, una costella dels sants innocents
i un Lignum Crucis del qual no es tenia constància de qui havia estat el seu donant.
En no cremar-se el
Lignum Crucis, ningú va dubtar de la seva autenticitat i per la seva
importància, a instàncies del propi bisbe Miralles, el fragment de la creu de
Crist va ser incorporat en un reliquiari de nova construcció, en forma de creu,
que encara a dia d’avui es conserva.(1)
“Y hecho esto
tubieron las estas relíquias por muy verdaderas con este testimonio y milagro,
y en hazimiento de gracias llevaron las dichas relíquias de allí haziendo
procession con Te Deum Laudamus, y acabada la procession las pussieron en la
sacristia con las demas, y son tenidas en mucha devocion; y desto ay testimonio
y escriptura en la misma sacristia firmado de mano del mismo Arçobispo de Thesalonica
fecho a 3 de octubre de 1530.”
Aquesta escriptura
que es guardava a la sagristia es va perdre malauradament arran de la
desamortització. No obstant això, el Lignum Crucis autenticat pel bisbe Joan Miralles
es va preservar, així com també la filactèria que envoltava la creu reliquiari del LIgnum Crucis.
Inscripció feta en commemoració de la recuperació de la relíquia pel bisbe Joan
Miralles. El Pare Jaime Villanueva(2),
en la visita que va fer al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, a principis
del segle XIX, va valorar de manera significativa la relíquia i va transcriure
de manera integra la filactèria, que aleshores encara es conservava completa. A
dia d’avui. només es conserva de manera parcial.
“un lignum crucis con este letrero: hoc lignum S.
Crucis a R. Domino Archiepiscopo Miralles rite examinatum. Per ignem examinatum fuit anno
Domini M.D.XXX., VI nones octubris.....al laudem et gloria Dei.”
NOTES
1.- Aquesta creu fou elaborada a
Barcelona, com el punxó que figura a la seva base ho testimonia, en el
transcurs de la primera meitat del segle XVI . El Lignum Crucis es conserva, a
dia d’avui, en l’actual parròquia de Sant Joan d’Horta. És un de les escadusseres
restes d’orfebreria preservades de l’espoli del monestir de Sant Jeroni de la
Vall d’Hebron, arran de la desamortització de l’any 1835. Un calze i una
patena, també del segle XVI, també supervivents a la desamortització, van
desaparèixer amb posterioritat a la guerra civil espanyola (1936-1939).
2.- El Pare Jaume Villanueva, va
visitar Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, camí de Barcelona, després de visitar
el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. La visita efectuada abans de la
guerra del francès, dona poques referències del monestir, el qual considera
auster en gaire tots els seus aspectes, però si fa un esment especial d’aquest
Lignum Crucis en concret, en considerar-la ja en aquell moment una de les
relíquies més importants del monestir.
BIBLIOGRAFIA
ANÒNIM. Historia
breve de la fundación del Monasterio de Sant Hyerónimo de Val de Hebron y de
las cosas notables del. Manuscrit. Real Biblioteca de san Lorenzo del Escorial.
VILLANUEVA,
Jaime. Viaje literario a las Iglesias de España VOL
XIX. Viage a Barcelona y Tarragona. Imprenta de la Real Academia de la
Historia. Madrid 1851
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada