ANNEX Capítol 10 - HISTÒRIES EXTRAORDINÀRIES DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

A MANERA D’ANNEX DE LA HISTÒRIA EXTRAORDINÀRIA Nº 10

Quan vaig fer la transcripció del magnífic manuscrit anomenat Historia Breve de la fundación del monasterio de san Gerónino del Valle de Hebron y de las cosas notables del, conservat a la Biblioteca Arxiu del Reial monestir de l’Escorial, una història en ell inserida em va captar l’atenció de manera especial. Era la relativa a la cerimònia d’autenticació de relíquies.

Per extraordinària, vaig pensar que devia ser força inusual, però Ai las!, un temps després, furgant aquí i allà, vaig descobrir l’existència d’un petit article, molt interessant, escrit per Amadeu J. Soberanas Lleó. Aquest article inserit en el Butlletí arqueològic de la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense de l’any 1956, va aparèixer també posteriorment en un apèndix que vaig  poder adquirir. El seu títol, gairebé ho deia tot, UNA PRUEBA DE LA VERA CRUZ EN SCALA DEI.

Encuriosit, vaig veure que parlava d’una prova gairebé igual a la que s’havia produït amb les relíquies d’origen desconegut a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron l’any 1530, i en un període molt similar, només tretze anys després de la celebrada al nostre monestir, és a dir l’any 1543. Complementa aquest document que ara posem a l’abast dels lectors, el coneixement d’aquesta curiosa pràctica d’autenticació de relíquies. Pràctica la qual va comportar en el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la posterior confecció d’una creu reliquiari per contenir el fragment de la vera creu que va sobreviure a aquesta cerimònia, única resta coneguda que ha arribat, fins avui, de tota l’orfebreria religiosa que custodiava la sagristia del nostre monestir.

La descripció, més ben dit la transcripció d’aquest document que en va fer el Sr. Soberanas, per fidel, fa que en certs punt pugui resultar il·legible, aspecte aquest que m’ha portat a fer una nova transcripció però adaptant-la per a un millor enteniment dels possible lectors, com per exemple acabant una paraula incompleta o incorporant a les abreviatures existents, la totalitat de les lletres per fer més comprensible cada paraula abreujada.

Aquest interessant pergamí, escrit en català,  es conserva a l’Arxiu Diocesà de Tarragona ⁽¹⁾ i va ser redactat per Fra Pere Bellvey, profés del monestir d’Escaladei i testimoni presencial d’aquesta cerimònia, cosa que malgrat la brevetat del document el fa absolutament imprescindible.

TRANSCRIPCIÓ

Memoria del sant fust de la vera creu. (a)vuy dimecres que comptam XVI de maig del any M.D.XLIII ab tota reverentia y temor de nostre del senyor Deu Jesu Christ en presentia dels pares don Hieroni Vilafranca, don Jaume Sabater, don Pere Bellvey, don Andreu Monzi, mo(n)jos y de fra Matheu L(l)aurador, convers., tots professos del present monestir de Scaladei del sagrat orde de carto(i)xa, posaren al foc set troços del sagrat fust de la vera creu, no sabe(n)t de cert que fossen. Los qual estigueren per espay de mig quart sobra bonas brases sens cremarse ni pe(r)dre alteratio alguna de son natural y ap(re)s trahe(n)t los del foc de hu en hu los l(l)ançaren ab una bacina d’aygua, dins la qual ab ta(n)ta impetut se entrare(n) com si fosse ferro ho altre metall. Volgué a(i)xi mateix nostre senyor pare més corroborar la sua v(ir)tut y magnificar lo seu Sant nom, que un tros que entre los set estava, lo qual no era v(er)dader fust de la vera creu en co(n)tine(n)t⁽²⁾ que fonc⁽³⁾ al foc se prengué i (e)s cremà e incinerà, co(m) naturalm(en)t fa qualsevol altre fust. Per lo semblant tres altres troços, los quals fins allí cremaren, manifestament mostra(n)t que no era del sant fust de la vera creu. Les quals cosas vistes los sobre dits pares donare(n) l(l)aho(r)s⁽⁴⁾ y gratias en aquell qui per ells y per tots volgué morir y penar en lo mateix sant fust y arbre de la vera creu, devotame(n)t bevent tots de l’aygua, dins la qual lo sant fust apres aquel(l) (h)agueren tret del foc (h)avia estat. En testimoni  de la v(eri)tat de totas estas cosas es donat a mi sobre dit fra Pere Bellvey carrech, y manat de lo R(everend) P(are) don J(oan) Ros prior ne fes la p(res)ent memori(a) sota (e)scrita de tots los predits.

Ego fra Hieronimus Vilafranca facio fidem  de premissis. Ego fra Jacobus Sabater facio fidem de om(n)ib(u)s premissis. Ego fra Andreas Mozi fidem facio de omnibus premissis. Ego frater Mateus Laurador  facio fidem de omnibus premissis.

El primer cop que aquest interessantíssim document fou donat a conèixer va ser gràcies al prevere Antoni Fonts Gondolbeu, a través d’un llibre editat l’any 1914, anomenat Monografia acerca del origen del monasterio de Scala Dei i de la villa de Poboleda. Monografia actualment reeditada per l’editorial La Carrutxa de Reus, l’any 2004.

Amadeu J. Soberanas Lleó, clou el seu article fent referència al fet que aquesta pràctica d’autenticació de relíquies era força estesa durant l’edat mitjana.

Transcripció Lluís Jordà i Roselló 

NOTES

1.- Segons l’autor de l’article, UNA PRUEBA DE LA VERA CRUZ, Amadeu J. Soberanas Lleó, aquest document es trobava guardat en el moment de la seva redacció (1956) dins l’armari 20, amb el número 14. Arxiu Diocesà de Tarragona.

2.- En continent. De seguida

3.- Fonc. Fou

4.- Llaors. Lloances

 

BIBLIOGRAFIA

FONTS GONDOLBEU, Antonio. Monografia acerca del origen del monasterio de Scala Dei i de la villa de Poboleda (1914). Reedició facsímil amb pròleg d’Ezequiel Gort per l’editorial La Carrutxa de Reus, l’any 2004.

SOBERANAS LLEÓ, Amadeo J. Una prieba de la Vera Cruz en Scala Dei. Extracto del Boletín Arqueológico, Año LVI-1956. Real Sociedad Arqueológica Tarraconense. Tarragona.