Capítol 2 - HISTÒRIES EXTRAORDINÀRIES DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

LA FONT DE LA TENEBROSA

Com ja apuntava Joan Amades, el nom d’aquesta font, la Tenebrosa, ja ens assenyala la seva vinculació amb el món obscur, amb el diable. La font que ara manté el nom, a tocar de la carretera de la Rabassada no és l’original, sinó una canalització de l’antiga que es troba una mica enretirada, i a dia d’avui descurada i oblidada, gairebé empassada per la vegetació.

Diu la tradició que les nits de tempesta apareixia el diable, en Banyeta segons Joan Amades, amb la cua ben enrevenxinada, i des de la font on compareixia, senyal que tenia comunicació directa amb l’avern, baixava muntanya avall per fer tot un seguit de malifetes.

Coneixedors d’aquest fet, els monjos de l’immediat monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron es conjuraven per evitar la seva malèfica presència. Enmig de llamps i trons, un monjo jerònim, completament vestit de blanc sortia del seu convent, portant una calavera en una mà i un ciri encès a l’altra. L’extraordinari és que el ciri cremava cap per avall i malgrat el vent i la pluja, es mantenia encès sense apagar-se, ni tan sols parpellejar.

Quan el frare vestit de blanc arribava a la font, de manera cerimonial, llegia cap per avall un gran llibre de conjurs. La presència del monjo fent la lectura, així com la incorporació d’altres elements auxiliars que portava (dels qual no en sabem el detall) feia d’immediat el seu efecte. Segons altres relats també recollits per Amades, la calavera, servia de canelobre per a la lectura del monjo, tot posant el ciri encès al seu interior. El diable en sentir els conjurs quedava impossibilitat d’aparèixer fluint a través de l’aigua de la font, cosa que l’impedia marxar aigua avall dins del rierol que conformava el raig que en brollava: “Les nits de gran tempesta, del raig en surt el diable, que s'estén per aquells verals. En el vell convent de Sant Jeroni hi havia un frare blanc que era l'únic que tenia poder per a reduir-lo. Per evitar que sortís quan el temps es posava rúfol, anava al peu de la font proveït d'un gros llibre, que llegia cap per avall. Per més que plogués no es mullava. Tenia un ciri encès i com a canelobre una calavera. Ni el vent ni la pluja no li apagaven el ciri”. ⁽²⁾    

No sabrem mai si algun cop el diable va poder escapolir-se del poder del bon frare. El que està clar és que un cop el monestir va desaparèixer ningú més es va preocupar de contenir el poder del diable a la font Tenebrosa.

El paratge on es trobava la ombrívola font era conegut de tothom com ”La porta de l’Infern”. La tradició que assenyalava aquest indret com un lloc que comunicava directament amb l’infern es va mantenir força temps. Fins i tot hi havia gent que creia que mirant pel broc de la font es veia el seu futur, d’aquí  és on ve la veu que diu: “veure el món per un forat”.⁽³⁾

Malgrat ser la Font Tenebrosa tan coneguda dins l’ànima popular també fou a la fi oblidada, sense que el dimoni hi pogués fer res per canviar el seu trist destí. A finals del segle XIX va córrer la veu que l’aigua de la Tenebrosa estava contaminada i la gent va deixar de pujar per beure-la i asseure’s a la seva vora. Malgrat tot, tenim constància que encara que durant els anys seixanta i immediats, del segle XX, en uns moments precaris, durant la formació del barri de Sant Genís dels Agudells, diversos veïns es proveïen d’aigua d’aquesta font.⁽⁴⁾

Diversos intents per recuperar la font s’han dut a terme en els darrers anys. Hi ha constància que el grup de Fonts dels voluntaris del Parc de Collserola en el transcurs del mes de febrer de l’any 2011, va portar a terme tot un seguit de treballs de neteja destinats a recuperar l’entorn de la font Tenebrosa, deixant al descobert la seva estructura i el broc lateral. No obstant, avui dia roman altre cop coberta d’esbarzers i oblit.

Transcripció Lluís Jordà i Roselló 

NOTES

2.- AMADES, Joan. Excursió llegendària pel Pla de Barcelona. Biblioteca de Tradicions Populars 3. Ed. facsímil. Generalitat de Catalunya. Barcelona 2001.

3.- RIUTORT, Josep M. Historia y Leyenda de las Fuentes Urbanas de Barcelona. Monografias Históricas de Barcelona. Editorial MIllà. Barcelona 1946.

4.- FONTOBA i SOGAS, Juli. De les fonts de Collserola. La Punxa. Barcelona 2010. 

BIBLIOGRAFIA

AMADES, Joan. Auca de les funcions de Barcelona. Auques Comentades II. Tallers Gràfics Hespería. Barcelona sense data

AMADES, Joan. Excursió llegendària pel Pla de Barcelona. Biblioteca de Tradicions Populars 3. Ed. facsímil. Generalitat de Catalunya. Barcelona 2001.

ANÒNIM. Historia breve de la fundacion del monasterio de San Hyeronimo de la Val deHebron y de las cosas notables de-él. Manuscrit C-III. Biblioteca Archivo del monasterio de San Lorenzo del Escorial.

FONTOBA i SOGAS, Juli. De les fonts de Collserola. La Punxa. Barcelona 2010.

RIUTORT, Josep M. Historia y Leyenda de las Fuentes Urbanas de Barcelona. Monografias Históricas de Barcelona. Editorial MIllà. Barcelona 1946.

SIGUENZA, José de fra. Historia de la Orden de San Jeronimo. Madrid 1605.

VILLANUEVA,Jaime. Viaje literario a las Iglesias de España. Vol XIX. Viage a Barcelona y Tarragona. Imprenta dela Real Academia de la Historia. Madrid 1851.