Passa al contingut principal

TERCERA Netegem Sant Jeroni - FINALMENT NO VA PLOURE I LA JORNADA ES VA CELEBRAR

Un cop més tenim un animat equip multidisciplinar que es fa càrrec de la tercera jornada de neteja de Sant Jeroni. Altres membres no estan de cos present però hi ha indicis de que tenen un pensament de col·laboració a lo llarg del dia.

La tònica històric-botànic-festiva no es perd i les evidències però ens porten a concluir que només ha treballat un membre que demostra que no només sap xerrar a les conferències si no que està en una forma envejable. 

Salut companyes i companys



Al voltant d'aquesta Taperera (Capparis spinosa) encara estem avui parlant mentre fem la publicació. 


la gran pregunta.... "la podem arrancar?" NO .... SI....

L'incombustible Lluís



Altres apunts de la jornada:

"...per una altra banda, al igual, el mur, està aguantant dret gràcies a la planta ... ho desconec, no ho sé ...no tinc estudis de botanica..." (Angels)

"...de fet, aquest mur, (es podría dir) és el símbol, físic i la identitat, actual, del Monestir... és el que queda més visible ...l'han vist moltes generacions de veins, al barri, encara que la majoria no sàpigues que era...si cau sería una pèrdua, molt gran, del paisatge, de la identitat d'aquest el nostre barri de muntanya..." (Angels)

"La taperera és una planta de la façana litoral mediterrània, rupícola, que es troba freqüentment en murs ben assolellats.
Penso que si els arqueòlegs i arquitectes no hi troben objecció és interessant de tenir-la" (Jordi Espuny)

Ja veurem que diuen els nostres arqueòlegs un altra dia.

Altres visions de la jornada:









Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

RECERCA DE LA FONT TENEBROSA Jornades de recerca i desbrossament 28 d’abril i 26 de maig de 2024.

La Font Tenebrosa és un referent de la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. Es troba referenciada des de final del segle XVI en el Llibre de Costums del monestir on consta com un dels límits per les sortides dels monjos jerònims. Al llarg del temps és mencionada recurrentment per viatgers i personatges rellevants com Bernardo de Bransi, prohom del municipi d’Horta a finals del XVIII o el Baró de Maldà que la cita en diversos viatges a principis del segle XIX. (Veure cites bibliogràfiques)  Ja la segle XX quan el monestir havia estat desamortitzat i es trobava en ruïnes, són nombroses les referències per l’atracció que representava Collserola pels barcelonins. L’excursionisme pren l’espai de la font com lloc destí de sortides de joves i grans o per gaudir de la nova activitat que era l’esport o per intents d’explotació comercial de l’aigua.  L’interès de l’Associació d’Amics del Monestir de SJVH per recuperar la memòria i l’entorn del derruït mones...