Passa al contingut principal

LA PRECIPITADA MARXA DE LA COMUNITAT ERMITANA DE LA VALL D’HEBRON


Tot fa creure que Violant de Bar va fer un vot pel qual si la divinitat li concedia el do de perpetuar la continuïtat de la monarquia catalana amb un hereu al tro, ella crearia una fundació monàstica. L’absència d’un hereu ja s’havia produït amb la primera esposa del rei Joan I, Mata d’Armagnac. Un cop vidu, el rei es casà novament l’any 1380 amb aquesta jove, vinculada directament amb la casa reial francesa.

L’interès de la reina Violant de Bar en fer una fundació monàstica de nou cuny va venir derivada per aquesta hipotètica promesa feta l’any 1380. L’any 1393, davant la impossibilitat d’engendrar un fill mascle que no morís abans d’arribar a l’adolescència devia fer-li recordar la seva promesa incomplerta. Tots els fills que havia engendrat havien mort després de néixer o poc temps després, llevat d’una filla anomenada Violant. La manca d’un hereu comprometia de manera greu la línia successòria del casal de Barcelona.

El primer fill de la reial parella fou  l’infant Jaume (1382-1388), que malgrat ser nomenat delfí de Girona i comte de Cervera l’any 1387, va morir l’any següent. El segon fou una filla, Violant (1384-1442) que fou la futura reina consort de Nàpols. El tercer fill l’infant Ferran (1389) va morir abans de complir l’any . Totes els altres fills van morir gairebé d’igual manera que Ferran, cap va complir els dos anys, Antònia (1391-1392), Elionor (1393). Amb posterioritat a la fundació del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (1393) van néixer encara dos fills més que tampoc van traspassar l’any de vida, Pere (1394) i Joana (1396).

El gener de 1393 va morir la infanta Elionor, just al moment de néixer o poc després. Possiblement, aleshores va creure Violant de Bar que existia una intervenció divina perquè encara no havia portat a terme el vot de fer una nova fundació monàstica. El mes de febrer d’aquell mateix any  ja  movia els fils per promoure la nova fundació monàstica. Aquí, s’entén el neguit de fer-la tan de pressa l’any 1393, fent fora, si calia, la petita comunitat d’eremites que ocupaven l’indret de la Vall d’Hebron, popularment conegut com les ermites, o vall de les ermites.

El lloc escollit, la Vall d’Hebron, l’emplaçament en el qual es fixà la reina per fundar un nou monestir jerònim, ja era ocupat aleshores per aquesta petita comunitat eremítica que ben assentada a l’indret, disposava de capella, refectori i diverses cel·les. Tot apunta que els ermitans no es van mostrar gens favorables a la creació d’un nou monestir i menys encara a l’obligació a fer-los partícips del nou orde monàstic, el jerònim, que es faria càrrec de la seva gestió i direcció espiritual.

Hi ha constància de la negativa del prevere fra Francesc Soler, un dels caps d’aquests ermitans, a abandonar l’emplaçament en el qual la reina havia decidit instal·lar la nova comunitat jerònima. Aquest personatge gaudia d’un cert predicament a la cort, hi ha constància que el mateix rei Joan I, el mes de juliol de l’any 1392, li havia regalat dues llànties de Damasc que estaven al seu palau de Barcelona, amb destí a la capella dels ermitans de la Vall d’Hebron. Tot i així, va caldre una amenaça de la casa reial, gens velada, per fer-lo desistir del seu posicionament de força i obligar-lo a marxar definitivament d’on tenia el seu assentament.  L’altre membre important d’aquesta comunitat, fra Pons d’Astors, devia haver adoptat una actitud menys displicent, circumstància que el va afavorir potser amb la concessió d’una destinació favorable, com va ser el nomenament  d’administrador dels hospitals catalans de Roma.

Sigui com sigui, tot apunta que el mes d’octubre de l’any 1393 els ermitans havien abandonat definitivament la seva antiga residència, sense que hi hagi constància documental que cap d’ells passés a formar part de la nova comunitat jerònima.

Lluís Jordà i Rosselló



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aplec i Fotos dinar a Can Soler al peu de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Un dia 13 del mes de juliol del 2023 una colla de joves somiadors, entre inaugurar la seu social i les "neteges de la muntanya", van trobar un espai i un moment en el temps per compartir, al mes pur estil jerònim, una amanida de llenties (estil Juli) amb verdures i fruits de l'hort (de l'Àngels) maridat amb vi trepitjat per algú que no coneixem. El resultat un acord rotund que ja voldrien moltes corporacions a l'hora de elaborar els seus plans d'acció. Nosaltres després d'un debat intens però entranyable sobre la qualitat de l'ombra, l'airet, el blau del mar, el blau del cel i els productes de la taula, vàrem acordar amb el permís dels no presents, que estem en condicions de repetir el dinar un altra dia.

Capítol 3 - Tramvia Elèctric a Horta

05072022 - Horta - Tramvia a la Plaça del Mercat (Pl.Eivissa)- 1916 - Foto.Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.097   05072022 - Horta - Tramvia elèctric. Línia Pl.Urquinaona_Horta - 1930 aprox.- Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.-  SCAN.133 06032012-Horta-Tramvia bústia correus-1915 (Pg.Maragall)-Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- trambústia_ 07042018-Horta-Tramvia 45 -Arribada a l'actual Pl.Eivissa , per carrer Fúlton -1906-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.-SCAN.850 08072022 - Horta - Pg.Maragall, vist des dels Quinze. A la dreta, Torre LLobeta - 1915 aprox.- Foto. Arxiu Torre LLobeta - Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.364 09042018-Horta-Plaça Maragall -1940-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.- maragall40 10122022- Horta- Inauguració Tramvia a Horta - 1901 -2004- Pintura Autor. Joan Solé _Nito_-Colec. Jordi Vila Traguany.- tramvia 1901_

MANIFEST PER A LA RECUPERACIÓ DE LES RESTES DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I DEL SEU ENTORN

L’any 2020 es va constituir l’Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall  d’Hebron amb l’objectiu d’estudiar i difondre la seva història, així com de recuperar i  museïtzar les seves restes arqueològiques, que es troben íntegrament dins del Parc Natural  de la Serra de Collserola. L’esmentat monestir i el seu entorn han estat sotmesos des de fa més d’un segle a un  procés continuat de degradació. A l’enderroc del nucli monàstic poc després de 1835, el  va continuar malmetent el traçat de la carretera de la Rabassada. En el transcurs del segle  XX, la incúria i la construcció d’una benzinera damunt del seu emplaçament original van  acabar d’esborrar gairebé el seu record. L’any 2023 es va demanar formalment a l’Ajuntament de Barcelona, a través del Districte d’Horta-Guinardó, l’elaboració d’un PLA DIRECTOR per protegir el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i el seu entorn natural i paisatgístic.  CONSIDEREM que ha arribat el moment de recuperar les seves restes a