Passa al contingut principal

EL MUSEU DIOCESÀ DE BARCELONA

L’extraordinari impacte negatiu que la desamortització de l’any 1835 va tenir sobre el patrimoni cultural i material català és incommensurable. En molt poc temps, van desaparèixer alhora molts edificis esplèndids, i també el seu contingut artístic i cultural, destruït moltes vegades, malvenut sovint, i manllevat quasi sempre. En definitiva, un desastre cultural de dimensions impossibles encara d’avaluar, però que hauria de marcar de vergonya per sempre més les autoritats que ho van permetre.

Un cas, entre molts altres, va ser òbviament el que pertocà al nostre monestir, Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Per cert, un oprobi vergonyant que encara continua a dia d’avui, abandonat davant la mirada displicent de les autoritats i dels ens culturals que haurien de tenir cura de la seva protecció. Però laments a banda, la nostra feina passa de manera callada per la recuperació d’aquest magnífic monestir en tots els seus múltiples vessants, sigui arqueològic, material, cultural, artístic, natural, etc...

De tots és conegut que molts objectes artístics i fins i tot mobiliari que va salvar-se de la maltempsada, i que no va arribar a mans privades o de col·leccionistes, va passar a mans d’altres institucions eclesiàstiques, sovint parròquies properes. Sant Jeroni no va ser una excepció, de la mateixa manera que a Sant Joan d’Horta es va resguardar una part del seu arxiu, també es van preservar diverses peces d’orfebreria i possiblement altres objectes dels que no tenim esment. També tenim constància que alguns bens van passar a l’església de Can Fontaner, però que dissortadament van ser desbaratats gairebé d’immediat per la turba. Potser altres van anar a Sant Genís dels Agudells...?

En el transcurs del segle XIX, molt patrimoni que queia en desús per vell, o simplement mancat de culte a l’església, passava a dormir a la sagristia. Els rectors de les parròquies sovint mancats de cabals per mantenir l’església en òptimes condicions, acabaven finalment venen a antiquaris, sovint poc escrupolosos, molts dels objectes que guardaven.

L’any 1913, el bisbe de Barcelona Joan Josep Laguarda fent-se ressò de les pèrdues de patrimoni artístic que moltes esglésies patien, va voler seguir el model d’altres diòcesi catalanes, creant també un museu diocesà que fos dipositari de totes aquelles obres d’art fora de culte que romanien emmagatzemades a les parròquies de la seva diòcesi.

En poc temps, més de sis-centes obres d’art van passar a mans del bisbat de Barcelona. Davant el gran nombre d’objectes recollits es va considerar necessari fer un catàleg de les obres que passarien a ser l’embrió d’aquest museu diocesà. El museu fins la guerra civil va quedar disposat al baixos de l’edifici del seminari de Barcelona.

L’any 1916, a instàncies de Mossèn Manuel Trens, va veure la llum el catàleg del nou Museo Arqueológico Diocesano de Barcelona. En aquest catàleg les peces anaven oportunament detallades sota el nom de cadascuna de les parròquies que les havia donades o de les esglésies de la ciutat de Barcelona que havien fet el mateix.

Resseguint aquest catàleg he intentat trobar si alguna de les peces que la parròquia de Sant Joan d’Horta va cedir al bisbat, podia procedir del monestir de Sant Jeroni, conscient com soc que aquesta parròquia va se dipositària del lignum crucis del monestir, així com també d’un calze i una patena del segle XVI que van romandre a la sagristia de l’església nova d’Horta.

Dissortadament, la parròquia d’Horta va fer una cessió molt escassa d’objectes, i no s’esmentava tampoc el seu origen o almenys aquest no va quedar recollit en el catàleg. Cal tenir present que l’església vella d’Horta havia patit pocs anys abans els greus efectes de la Setmana Tràgica (1909).

No obstant, pel seu interès reprodueixo aquí la relació d’objectes que procedents d’Horta van passar al Museu Diocesà de Barcelona, amb el número original assignat de catàleg i el seu migrat detall.

HORTA

36. Alto-relieve en madera procedente de la Iglesia de San Juan de Horta, incendiada en 1909, representa el bautismo de San Juan, de 1,40 x 1,01m.

37. Relieve que representa la degollación de San Juan.

38. Cruz parroquial sin base ni asta, 74 x 50 cm.

(Entrega de D. Juan Icart, Párroco)

De seguida es pot observar que els dos primers objectes per la seva atribució no podien procedir de Sant Jeroni, sinó que eren originaris de la parròquia de Sant Joan d’Horta, no obstant ens queda el dubte sobre la tercera peça esmentada.

Malauradament, l’any 1936 el seminari fou assaltat i moltes de les peces del museu foren destruïdes o perdudes. Motiu pel qual mai podrem acabar de saber si aquesta creu podia procedir, o no, de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Al mateix temps, l’altre parròquia sufragània del monestir, Sant Genís dels Agudells, que podria haver aportat algun objecte procedent també de Sant Jeroni, no apareix al catàleg. La qual cosa fa pensar que la parròquia de Sant Genís no va entregar, aleshores, cap peça destinada a aquest incipient museu.

Lluís Jordà i Roselló

El Museu Diocesà de Barcelona avui (internet)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...