Des de fa uns anys el
Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona destina
cada any un breu període de temps per fer tot un seguit d’excavacions en
l’antic indret en el qual havia existit el vell palau reial de Valldaura.
Any rere any, van apareixent més restes del
que un cop havia estat una primigènia fundació monàstica, posteriorment un
palau d’estiu de cacera dels comtes reis, i finalment una masia per acabar
esdevenint una ruïna que durant anys fou l’humil estatge d’una família d’ètnia
gitana.
Un cop aquest espai va passar a mans dels actuals
propietaris de la Casa Nova de Valldaura, la Universitat de Barcelona ha anat
fent cada any, diverses labors d’excavació, de les quals a dia d’avui encara no
he aconseguit veure cap memòria que il·lumini una mica el desori existent.
La vida però sempre
porta sorpreses. Fa pocs dies vaig tenir l’oportunitat de conèixer en persona
Josep Lluís Bronchal, que per avatars de la vida, va acabar sent dipositari
d’una part de l’arxiu d’Enric Trepat i López i també d’algunes peces del seu recull
de material ceràmic que el senyor Trepat, membre que fou del Club Excursionista
de Gràcia, havia anat aplegant en el transcurs de la seva vida.
Jo era coneixedor que el Club Excursionista de Gràcia
en el seu moment, en els anys 1946/1947, havia recuperat del lloc de Valldaura,
una antiga làpida jueva procedent de l’espoliat cementiri de Montjuïc,
reaprofitada (com tantes altres) en les construccions del palau de Valldaura,
possiblement en temps del rei Martí l’Humà. Aquesta làpida, a dia d’avui figura
en exposició, tot i que de manera fragmentària en el Centre d’Interpretació del
Call de Barcelona.
I justament parlant
del lloc de Valldaura, en Josep Lluís Bronchal m’ha fet arribat la còpia de tot
un seguit de fotos, procedents de l’antic arxiu fotogràfic de l’Enric Trepat. Corresponen
justament als anys 1946 i 1947, i guarden relació amb l’antic palau de
Valldaura i la recuperació de pedres amb inscripcions hebraiques. Aquestes
fotos recullen al dors informació interessant, fins ara desconeguda.
Però anem a pams. L’any
1946 es reuniren a la Casa Nova de Valldaura diversos membres del Club
Excursionista de Gràcia amb els seus propietaris, els quals tenien la idea de
fer un museu aprofitant diverses pedres treballades procedents del vell palau de
Valldaura.
El text diu en
concret: Dia 8.12.1946. Reunits en la
Casa Nova de Valldaura per visitar el museu els amics, Josep Guardiola Propietari de la finca, Enric Cubas, Artur
Llorens, Urpinell, Pasqual, Opisso?, Miquel Brasó, Josep Faixas, Viñas, sr.
Bonavia (a llapis)
La idea, era òbvia,
hi havia la voluntat per part de la propietat de fer un petit museu aprofitant algunes
peces procedents del vell palau de Valldaura, instal·lant-les en una de les
dependències de la pairalia. Desconec
però perquè aquesta idea finalment no es va portar a terme.
El butlletí del mes
d’agost de l’any 1946 del Club Excursionista de Gràcia recull la voluntat dels
propietaris de la Casa Nova de Valldaura:
EXCURSION AL
SITIO REAL DE VALLDAURA
El
día 12 de mayo último fue efectuada una excursión a las ruinas del antiguo lugar
de Valldaura, la que se realizó a instancias de su propietario don Jose M. Guardiola
Elías, quien tuvo la delicadeza de solicitar nuestro concurso para retirar de
las ruinas algunas piedras de valor histórico-arqueológico hasta entonces allí
abandonadas. Fueron llevadas a la casa Nueva de Valldaura, construïda por el
padre del actual propietario, en 1888 en una loma de la propiedad conocida por Turó de Gatell.
Es
deseo de José M. Guardiola fundar en la casa de su heredad el “Museo de
Valldaura”, solicitando para su cometido nuestra colaboración, que aceptamos
gustosos, contribuyendo con nuestro humilde concirso a la colocación de la “primera
piedra” llevando estas piezas.
Signat
M. Brasó.
La
foto dalt esmentada, està datada, dia 8 de desembre de 1946, cosa que deixa
entreveure, després del que assenyalava el Butlletí del Club Excursionista de
Gràcia del mes d’agost d’aquell mateix any, que diversos membres ja havien assistit
de manera prèvia a altres reunions amb la propietat de la Casa Nova de
Valldaura. En aquells moments, per les fotos aportades, diverses peces apareixen
disposades al terra, en una de les galeries de la casa, sense guardar cap ordre.
Sigui com sigui, no
disposo de més informació al respecte per saber el motiu del trist final que va
tenir aquest museu particular, però tot
apunta que mai va acabar de prendre forma, ni va anar més enllà d’una
col·lecció privada, mostrada només als amics i coneguts del sr. Guardiola.
L’any 1947 diversos
membres del Club Excursionista de Gràcia, entre ells el Sr. Enric Trepat, van
localitzar una nova làpida jueva en l’indret de l’antic Palau reial de
Valldaura i aquesta sortosament va acabar en el temps tenint una destinació última
millor que les altres.
Aquesta pedra va ser
dipositada en principi pels membres del Club Excursionista de Gràcia a la Casa
Nova de Valldaura. Anys després, en ocasió de la fundació del Centre
d’Interpretació del Call, va sortir definitivament d’on es guardava, fins
quedar dipositada en exposició, de manera permanent, en aquest nou espai
pertanyent al Museu d’Història de Barcelona, MUHBA.
A la fitxa del
Museu d’Història de Barcelona consta com a data d’entrada al Museu, 28.01.2008,
amb número de registre MHCB 32058. La peça va
arribar, segons s’assenyala a la fitxa, mitjançant compra.
No es parla de la seva possible procedència de Valldaura, malgrat ser originària d’aquest palau reial, tot i haver
sortit del cementiri jueu de Montjuïc. La làpida pertany a una dona i es conserva actualment de manera
fragmentària.
Entre altres fotos,
a la col·lecció del sr. Bronchal, procedent també dels fons gràfics del senyor
Trepat, figura una imatge de l’indret de l’antic palau reial de Valldaura, o el
que en quedava a l’any 1947, foto que aporta una informació d’alt interès per
interpretar les ruïnes actuals. Aspecte aquest que tractarem un altre dia.
LLUÍS JORDÀ i
ROSELLÓ
NOTA.- Totes les
fotos en blanc i negre que figuren en el present apunt procedeixen de l’antiga
col·lecció del senyor Enric Trepat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada