Passa al contingut principal

SANT GENÍS DE RUBÍ

Pocs conciutadans del barri de Sant Genís dels Agudells saben que enllà de la serra de Collserola, a l’altra costat, ja en terres del Vallès i dins del municipi de Rubí existia un ermita dedicada també a Sant Genís.

Dissortadament, la seva història no corre paral·lela a la nostra. L’ermita de Sant Genís de Rubí és i continua hores d’ara sent una completa ruïna. Les escadusseres restes d’aquesta església es troben entre el polígon industrial de Sant Genís i el barri de Ximenells, al costat de les restes d’un primigeni castell que protegia Rubí de les incursions sarraïnes.

Foto del Tot Rubí. Relativa a l’estat en el qual es trobava l’ermita  l’any 2010

L’ermita de Sant Genís, originalment romànica, era de planta rectangular i sense absis. La porta de l’ermita oberta a migdia, amb un arc de mig punt adovellat, fou desmuntada l’any 1969 i portada a la rectoria de l’església parroquial de Rubí, cosa que accelerà encara més la seva ruïna. Tot apunta que damunt la façana havia existit una espadanya amb un ull per acollir una campana.

El primer testimoni escrit del que tenim esment d’aquesta ermita data del segle XI, quan Ramón fill de Seniofred, senyor feudal de Rubí, llegà a l’ermita en el seu testament tres mancusos d’or.

El segle XIX suposà l’inici de la fi de l’ermita de Sant Genís de Rubí, malgrat tot, fins l’any 1925 encara es mantenia en relatiu bon estat. Cremada a l’inici de la guerra civil (1936-1939), planà sobre ella després de la guerra l’oblit més pregon. Caiguda la seva coberta, les seves restes van quedar abandonades i el seu portal desmuntat i traslladat, darrer cop mortal per aquesta desafortunada església.

Actualment els pocs murs que resten esperen lentament la seva desaparició definitiva. Un oprobi sense cap mena de protecció ni previsió de salvaguarda per part de les autoritats.

Foto de l’ermita encara amb la porta adovellada

Anecdòticament, cal assenyalar l’existència d’un goig dedicat a Sant Genís pertanyent a aquesta ermita, editat per Francisco Surià i Burgada de Barcelona. L’exemplar que coneixem, malgrat no estar datat, no el creiem anterior al segle XIX.


Lluís Jordà i Roselló

BIBLIOGRAFIA

BALLBÈ I BOADA, Miquel. Les nostres ermites. Rubí, St Llorenç Savall, Terrassa, Vacarisses, Viladecavalls. Caixa d’Estalvis de Terrassa. Terrassa 1988.

GCMR-CER. Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí-Centre d'Estudis Rubinencs. TotRubí. 28 de novembre de 2017. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...

Pegaso 3 - Can Gallart i La Hispano-Suiza

  01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-8 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-carrerasport-33 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- sport-9 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- carrerasport-34 01042001- Horta-Can Gallart - Hispano-Suiza-Pegaso-1960 aprox.-Colec. Jordi Vila Traguany.-39 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO -Per restaurar- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-40 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-31 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-30 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-28 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. J...