Passa al contingut principal

SANT GENÍS DE RUBÍ

Pocs conciutadans del barri de Sant Genís dels Agudells saben que enllà de la serra de Collserola, a l’altra costat, ja en terres del Vallès i dins del municipi de Rubí existia un ermita dedicada també a Sant Genís.

Dissortadament, la seva història no corre paral·lela a la nostra. L’ermita de Sant Genís de Rubí és i continua hores d’ara sent una completa ruïna. Les escadusseres restes d’aquesta església es troben entre el polígon industrial de Sant Genís i el barri de Ximenells, al costat de les restes d’un primigeni castell que protegia Rubí de les incursions sarraïnes.

Foto del Tot Rubí. Relativa a l’estat en el qual es trobava l’ermita  l’any 2010

L’ermita de Sant Genís, originalment romànica, era de planta rectangular i sense absis. La porta de l’ermita oberta a migdia, amb un arc de mig punt adovellat, fou desmuntada l’any 1969 i portada a la rectoria de l’església parroquial de Rubí, cosa que accelerà encara més la seva ruïna. Tot apunta que damunt la façana havia existit una espadanya amb un ull per acollir una campana.

El primer testimoni escrit del que tenim esment d’aquesta ermita data del segle XI, quan Ramón fill de Seniofred, senyor feudal de Rubí, llegà a l’ermita en el seu testament tres mancusos d’or.

El segle XIX suposà l’inici de la fi de l’ermita de Sant Genís de Rubí, malgrat tot, fins l’any 1925 encara es mantenia en relatiu bon estat. Cremada a l’inici de la guerra civil (1936-1939), planà sobre ella després de la guerra l’oblit més pregon. Caiguda la seva coberta, les seves restes van quedar abandonades i el seu portal desmuntat i traslladat, darrer cop mortal per aquesta desafortunada església.

Actualment els pocs murs que resten esperen lentament la seva desaparició definitiva. Un oprobi sense cap mena de protecció ni previsió de salvaguarda per part de les autoritats.

Foto de l’ermita encara amb la porta adovellada

Anecdòticament, cal assenyalar l’existència d’un goig dedicat a Sant Genís pertanyent a aquesta ermita, editat per Francisco Surià i Burgada de Barcelona. L’exemplar que coneixem, malgrat no estar datat, no el creiem anterior al segle XIX.


Lluís Jordà i Roselló

BIBLIOGRAFIA

BALLBÈ I BOADA, Miquel. Les nostres ermites. Rubí, St Llorenç Savall, Terrassa, Vacarisses, Viladecavalls. Caixa d’Estalvis de Terrassa. Terrassa 1988.

GCMR-CER. Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí-Centre d'Estudis Rubinencs. TotRubí. 28 de novembre de 2017. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Pegaso 3 - Can Gallart i La Hispano-Suiza

  01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-8 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-carrerasport-33 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- sport-9 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- carrerasport-34 01042001- Horta-Can Gallart - Hispano-Suiza-Pegaso-1960 aprox.-Colec. Jordi Vila Traguany.-39 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO -Per restaurar- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-40 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-31 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-30 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-28 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. J...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

RECERCA DE LA FONT TENEBROSA Jornades de recerca i desbrossament 28 d’abril i 26 de maig de 2024.

La Font Tenebrosa és un referent de la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. Es troba referenciada des de final del segle XVI en el Llibre de Costums del monestir on consta com un dels límits per les sortides dels monjos jerònims. Al llarg del temps és mencionada recurrentment per viatgers i personatges rellevants com Bernardo de Bransi, prohom del municipi d’Horta a finals del XVIII o el Baró de Maldà que la cita en diversos viatges a principis del segle XIX. (Veure cites bibliogràfiques)  Ja la segle XX quan el monestir havia estat desamortitzat i es trobava en ruïnes, són nombroses les referències per l’atracció que representava Collserola pels barcelonins. L’excursionisme pren l’espai de la font com lloc destí de sortides de joves i grans o per gaudir de la nova activitat que era l’esport o per intents d’explotació comercial de l’aigua.  L’interès de l’Associació d’Amics del Monestir de SJVH per recuperar la memòria i l’entorn del derruït mones...