L’ESPAI NATURAL, HISTÒRIC I ARQUEOLÒGIC DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON UN IMPORTANT REPTE DE FUTUR

 

El mes de desembre de l’any 2019, poc abans d l’esclat de la pandèmia, Jordi Vila Carabassa i Joan Manel Nicolàs i Monsonís ultimaven un informe anomenat ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LES RESTES DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON. Poc abans (desembre 2017) a instàncies del Servei d’Arqueologia de Barcelona el nostre company i  arqueòleg Emiliano Hinojo García havia elaborat també un informe, anomenat MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA dels Districtes d’Horta-Guinardó i Sarrià-Sant Gervasi, que contemplava, entre d’altres,  la protecció de les restes del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Dono especial rellevància a aquests dos informes perquè pràcticament des dels anys noranta del segle passat, quan la Diputació va incorporar Sant Jeroni de la Vall d’Hebron al seu INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DEL PARC DE COLLSEROLA, res s’havia escrit  en relació al nostre monestir per part de cap administració. (Veure fitxa INV-004/CAT-003)

La sensació que Barcelona vivia girada d’esquena a la serralada de Collserola es feia molt patent en el nostre cas veient l’abandó continuat i el desinterès al que havia estat sotmès el monestir de Sant Jeroni i tot el seu entorn, tant natural com arqueològic. La importància d’aquests informes rau perquè per primer cop es dona una  especial rellevància a l’àmbit del monestir i el seu entorn, com a indret arqueològic de gran interès.

Jordi Vila Carabassa en el seu informe, a manera de conclusió  exposava un seguit de criteris en els que proposava de manera prèvia, òbviament, fer una campanya arqueològica que doni el just valor de totes les restes, les  quals es troben disperses i descontextualitzades, definint un espai de protecció i la restauració i salvaguarda dels elements preexistents, tot fent al·lusió a la fitxa de Sant Jeroni feta per la Diputació, en el seu inventari de patrimoni arquitectònic del Parc de Collserola:

La MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA feta a instancies del servei d’Arqueologia de Barcelona recull en la fitxa corresponent a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron la consideració relativa a la protecció que es dona a les seves ruïnes.

La greu ingerència humana en les restes del monestir, dividides per la carretera de Gràcia a Manresa i de manera especial pel fet de mantenir dins l’àmbit del Parc de Collserola, una benzinera, aspecte contrari a qualsevol criteri de caire ecològic han acabat malmetent i descontextualitzant l’espai central conventual.

L’administració ha permès i autoritzat de manera continuada en el temps reformes i ampliacions, (seguides d’abocaments incontrolats) en l’àmbit de la benzinera, les quals han malmès sense cap mena de control aquest espai arqueològic que antigament era ocupat per l’església, el claustre i altres dependències monacals.

Ara cal que totes les administracions competents prenguin consciència de la importància de preservar aquest espai i després de fer les intervencions necessàries retornar-li la dignitat que mai hauria d’haver perdut.

La recuperació de l’àmbit arqueològic de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i el seu entorn natural pot suposar en un futur proper immediat un senyal d’identitat i orgull del barri de Sant Genís dels Agudells i de tot el districte d’Horta-Guinardó.

Lluís Jordà i Roselló