Passa al contingut principal

Curiositat - L'hrència després de la recerca i recuperació de l'Artur Blasco

 

Estimats amics

Per si sentiu curiositat de com un home, l'Artur Blasco, ha estat capaç de recuperar un instrument gairebé perdut i retornar-li la seva dignitat i el seu lloc dins de la música popular a Catalunya.

Aquesta és la història de la recuperació de l'acordió diatònic:


Lluís Jordà i Roselló

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Segon Aplec de Sant Jeroni i aniversari Associació Amics del Monestir de Sant Jeroni de Vall d'Hebron!

  Aquest dibuix d'en Geroge Vivien d'abans de 1835 ha estat la inspiració d'en Jordi per fer aquesta preciosa maqueta en relleu que encapçala l'aplec. La fotografia permet apreciar el relleu produït per les làmines sobreposades estratègicament. Tot un artista, afició que comparteix amb la de les "plantes". Sí, en Jordi és també el nostre erudit en botànica i podeu gaudir d'aquesta afició amb els capítols publicats de lla recuperació de l'hort del monestir. Una paraula, "E S P E C T A CU L A R". i aquesta és obra del nostre erudit en art, en Juli, difícil de imaginar del que és capaç el nostre artista, fàcil gaudir de les seves creacions. Gràcies Juli, per a tú no és el primer cop però per l'Associació és una mostra d'afecte molt important. I diu el nostre president: Siiiiii!!! El Segon Aplec de Sant Jeroni! i aniversari Associació Amics del Monestir de Sant Jeroni de Vall d'Hebron. Amb Trobada a Can Soler, exposició, nou diorama i
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

TORNEM A PARLAR DEL SETGE DE BARCELONA PER JOAN JOSEP D’ÀUSTRIA (1651-1652)

  He parlat sovint dels setges als quals fou sotmesa la ciutat de Barcelona durant gran part de la Història moderna del Principat, i fins i tot en el transcurs dels primers cinquanta anys de la seva història contemporània. En el nostre bloc hi figura un apunt, fet ja fa un temps, en el que parlava abastament del setge de Barcelona dels anys 1651-1652, per les tropes de Joan Josep d’Àustria. Setge que es va produir a finals de la guerra del segadors. (1) En aquell apunt parlava del setge, en especial, des de la perspectiva dels defensors de la ciutat, encapçalats per Josep de Margarit. També del seu aliat francès, el nou virrei de Catalunya nomenat pel cardenal Mazarin, el Mariscal de La Mothe-Houdancourt.   El mariscal de la Mothe va venir en auxili de la ciutat el mes de gener de 1652, però no va poder trencar el setge, cosa que a la postra va comportar mesos després la rendició de la ciutat a mans dels Habsburg espanyols. No obstant, el que a nosaltres ens interessa és saber q
Publica un comentari a l'entrada
Més informació