Passa al contingut principal

PROJECTE DE CREACIÓ D’UN CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

 

OBJECTIU

El centre d’interpretació del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron ha d’esdevenir un nou equipament urbà que ha de tenir com a objectiu explicar la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron des dels seus orígens fins a la seva desaparició l’any 1835. També ha d’oferir una visió de la seva progressiva degradació durant el segle XIX fins l’actualitat. El Centre d’interpretació ha de generar l’interès per la salvaguarda i recuperació de tot l’espai natural que havia ocupat.

Una instal·lació possible podria ser l’antiga granja-magatzem del monestir, les restes de la qual es troben als peus de l’indret on es trobava l’edifici monumental de l’antic monestir. La seva recuperació marcaria una fita inicial, un pas previ per a la recuperació total d’un espai d’alt valor històric, arqueològic i paisatgístic.

La importància de situar-lo en una antiga dependència del monestir afavoriria l’interès del ciutadans per recuperar tot aquell àmbit actualment degradat i unir-lo novament al seu barri històric, Sant Genís dels Agudells.

 

CENTRE D’INTERPRETACIÓ

Al marge de recuperar un edifici històric del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. El centre d’interpretació hauria de servir per a que els visitants poguessin realitzar un recorregut per la història i l’entorn geogràfic en el qual es trobava emmarcat aquest monestir.

El centre d’interpretació no hauria de ser només un espai expositiu basat en una col·lecció d’objectes, obres o documents originals. Hauria de ser un àmbit que afavorís mitjançant les noves tecnologies una interpretació del monestir i la seva història a través del temps.

Hauria de plasmar el seus orígens, evolució (històrica i arquitectònica), declivi i desaparició, sempre en relació al seu entorn natural (Serra de Collserola i vall d’Horta)

L’espai hauria de comptar en el seu accés amb un centre d’informació, serveis i espai expositiu, incorporant un audiovisual, diorames, etc.. sempre amb una funcionalitat completament didàctica.

 

ACCESSIBILITAT

El seu accés estaria emmarcat en el projecte de recuperació de l’antic camí històric de Sant Genís fins el monestir de Sant Jeroni, garantint als vianants un itinerari que fos el més aproximat possible a l’històric.

En funció de la seva accessibilitat, característiques arquitectòniques derivades de l’espai recuperat, el seu interès històric i la seva proximitat al nucli urbà de Sant Genís ferien de l’antiga granja el lloc idoni per ubicar el centre d’interpretació del monestir de Sant Jeroni.

 

UBICACIÓ DEL CENTRE D’INTERPRETACIÓ A L’ANTIGA GRANJA DEL MONESTIR

 

En primer lloc, es tractaria de la recuperació d’un espai històric del complex d’edificis que conformava el clos monacal. Un pas previ per a la recuperació completa de l’espai on es trobava Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

En segon lloc, seria explicar la importància de Sant Jeroni des de dins mateix de Sant Jeroni, aspecte que faria més entenedor als visitants la complexitat de la seva distribució i l’entorn geogràfic en el qual es va emmarcar.

En tercer lloc, per facilitar la seva accessibilitat, suposaria la recuperació de l’antic camí històric de Sant Genís a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron .

 

RESTES ACTUALS EN UNA FASE PRÈVIA A LA SEVA RECUPERACIÓ

L’any 2019 l’arqueòleg Josep M. Vila Carabassa i l’arquitecte Joan Manel Nicolàs Monsonís, van elaborar un Estudi històric i arquitectònic de les restes del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron de Barcelona.

Aquest estudi suposava un primer pas per fer un reconeixement de la vàlua de les restes del monestir encara perceptibles a dia d’avui. Dins d’aquest estudi figurava també la granja objecte del present projecte.

A banda d’interpretar la seva possible destinació (granja-magatzem) feien una anàlisi organolèptica de les seves restes, incorporant un alçat i una planta d’aquestes.

També va quedar reflectida la seva ubicació en un plànol general en relació a les altres restes existents (costat mar i costat muntanya) així com de la benzinera i carretera de l’arrabassada.


Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

Sant Genís dels Agudells a 22 de novembre de 2022


24022021-Horta-Carretera de La Rabassada -Des de Vista Rica -A baix dreta. Runes del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron - 1910 aprox.-Foto. Roisin - Colec. Jordi Vila Traguany - SKM_C25821022413160

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

RECERCA DE LA FONT TENEBROSA Jornades de recerca i desbrossament 28 d’abril i 26 de maig de 2024.

La Font Tenebrosa és un referent de la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. Es troba referenciada des de final del segle XVI en el Llibre de Costums del monestir on consta com un dels límits per les sortides dels monjos jerònims. Al llarg del temps és mencionada recurrentment per viatgers i personatges rellevants com Bernardo de Bransi, prohom del municipi d’Horta a finals del XVIII o el Baró de Maldà que la cita en diversos viatges a principis del segle XIX. (Veure cites bibliogràfiques)  Ja la segle XX quan el monestir havia estat desamortitzat i es trobava en ruïnes, són nombroses les referències per l’atracció que representava Collserola pels barcelonins. L’excursionisme pren l’espai de la font com lloc destí de sortides de joves i grans o per gaudir de la nova activitat que era l’esport o per intents d’explotació comercial de l’aigua.  L’interès de l’Associació d’Amics del Monestir de SJVH per recuperar la memòria i l’entorn del derruït mones...