EL CLAUSTRE DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

 

El testimonis més antics que tenim a dia d’avui del claustre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron els aporta Carles Díaz Martí a la seva Tesi Doctoral, “Quant al claustre, en tenim primera constància per primera vegada en una escriptura del 24 de gener de 1466, que es féu intus claustrum monasterii Sancti Geronimi Vallis d’Ebron^(1). Més dades proporciona un altre instrument, del 18 d’agost de 1447, que tingué lloc  in claustro nove superiori monasterii Sancti Jeronimi Collis de Cerola, constructo in loco vocato de Ebron, coram portali maioris eccelsie dicti monasterii...”

Primera referència fins i tot a l’existència d’un claustre superior o sobreclaustre, coetani al període de la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim. Entenem també que la primera ala del claustre que es va construir va ser la que donava a la porta major de l’església i simultàniament es devia bastir també la galeria del sobreclaustre.

Altres esments al claustre recauen en el monjo anònim de Sant Jeroni que va escriure  l’any 1595 la Historia Breve de la Fundacion del monasterio de San Gerónimo del Valle de Hebron⁽²⁾, manuscrit que a dia d’avui es conserva a la Biblioteca del monestir de San Lorenzo del Escorial.

“Todas estas limosnas que se recogieron hazen suma de quasi quarenta mil sueldos, que son dos mil libras. Con este dinero y con lo que la reyna dava de su hazienda se labro un claustro pequeño muy pulido de piedra, este despues de pasado 80 años se deshizo para hazer otro mayor, que es el que oy paresce...”

En aquesta petita referència ens indica però la possibilitat que un primer claustre fos desmuntat, total o parcialment per a ser reedificat vuitanta anys després...

Aquesta observació planteja tot un seguit d’interrogants que potser només una excavació arqueològica podria resoldre (i això en cas que hagin restat al subsol testimonis suficients).

Si fem cas a les restes existents, disperses en tres museus diferents. Podem observar que les claus de volta que poden ser atribuïdes al claustre pertanyen totes al període gòtic. És a dir que si s’hagués refet en el segle XVI seguiria el mateix patró que el claustre bastit al segle anterior (segle XV). Posats aquí podríem parlar d’elements reaprofitats o que el claustre només hagués estat objecte d’una reforma parcial?

La presencia de Jaume Alfonso de Baena com a mestre de cases i escultor en l’obra del claustre és redundant. Sanpere i Miquel⁽³⁾, i posteriorment Madurell⁽⁴⁾, ens parlen de la seva participació en la construcció del claustre i sempre en un moment posterior a la mort de la reina Maria. Tot apunta que aquest claustre no era acabat durant el seu regnat. Va continuar inacabat fins el segle XVI?

Tot són preguntes sense resposta. Si continuem fent cas al testimoni del monjo, el claustre vell fou ampliat, això vol dir que com a mínim una ala del claustre devia ser desmuntada. Aleshores en aquest moment, i com aquest fou aixecat en una zona terraplenada podria haver estat reforçat amb  nous contraforts per no ser el terreny on s’havia assentat massa segur. El que no hi ha dubte hores d’ara és que els diferents trams del claustre inicial havien estat construïts amb volta amb  la seva pertinent clau, a imatge del de la Murtra!

Gaietà Barraquer llegint el contingut de les actes capitulars, ens confirma tanmateix l’existència d’un sobreclaustre, possiblement construït de manera simultània a la construcció del claustre baix, damunt les seves voltes(4). Aquest sobrepès faria necessària l’existència de la creació d’un reforç davant una probabilitat d’ensorrament del claustre, per una suposada inestabilitat del terreny?

Podem deixar com a darrer testimoni del que podria haver estat aquest claustre el que apuntava Josep M. Vila Carabassa en el seu informe de l’any 2019, anomenat Informe arquitectònic i artístics de les restes del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.⁽⁵⁾

Pel que fa al claustre, sabem que era de dimensions reduïdes i se situava al sud de l’església que hi comunicava a través d’una porta situada a la banda de llevant de l’ala nord del claustre. Sabem també que aquest element disposava de dos pisos. Sembla que es va construir durant la dècada de 1440 però va patir una important reforma trenta anys més tard, el 1467, tot i que no disposem de dades per determinar l’abast d’aquestes obres. Es conserva part del contracte per a la construcció del claustre que es va signar el 28 de desembre de 1467 amb el mestre de cases de Barcelona, Jaume Alfonso.

Anys més tard, cap el 1489 sabem que es continuava treballant al claustre, sobretot en la incorporació d’elements de caire ornamental. Cap el 1520, i segurament a causa d deficiències constructives importants, la comunitat va decidir desmuntar el claustre i construir.ne un de nou de majors dimensions.

Només tenim indicis i detalls de tot plegat. L’existència d’un primitiu claustre quadrangular, reduït,  en ser ampliat va esdevenir rectangular...?

Sigui com sigui, petits detalls m’indueixen a creure que tant si fou reformat, ampliat, o desmuntat i tornat a muntar, la pauta constructiva que va marcar Jaume Alfonso de Baena va ser sempre mantinguda.

Arxiu Històric Ciutat de Barcelona (AHCB). Informe fotogràfic 1935

 

L’any 1935 quan l’arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona té coneixement que la propietat del monestir ha posat a la venda elements arquitectònics i artístics procedents de l’enderrocat monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. És en aquest moment que Agustí Duran i Sanpere director d’aquesta institució decideix intervenir i adquirir diverses peces amb destinació a un hipotètic futur museu d’Història de la ciutat de Barcelona.

Tot fa pensar que a instàncies del mateix Agustí Duran i Sanpere s’elaborà un informe acompanyat d’un reportatge fotogràfic⁽⁶⁾ per demostrar la importància d’aquests objectes i aconseguir de l’ajuntament el suport financer necessari per a la seva adquisició. Compra que finalment es va portar a terme.

De tota manera no vull parlar ara d’aquesta compra, sinó d’alguns elements que estaven dispersos en una mena de magatzem (segons la foto) i que resulten del màxim interès pel que fa al nostre claustre.

A l’extrem inferior dret de la foto apareixen dos elements  arquitectònics que semblen una base i un capitell. Ambdues peces seran objecte de la nostra anàlisi.

Però abans d’entrar en el detall d’aquestes peces, caldria que centréssim el nostre interès en una figura al meu entendre cabdal en la construcció del claustre, Jaime Alfonso de Baena⁽⁷⁾, i en les altres obres en les quals va participar, el claustre vell de Montserrat i el claustre
de Sant Jeroni de la Murtra.

Si analitzem la composició d’aquests dos claustres, i en concret la tipologia de les seves columnes, capitells i bases és on podem trobar afinitats amb les restes hipotèticament procedents del de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Les similituds amb aquests dos claustres no quedarien limitades als components arquitectònics sinó també a la seva estructura, conformada per un pis baix i un altre en alt, com el de Sant Jeroni.⁽⁸⁾

CLAUSTRE DE MONTSERRAT

El claustre de  l’abadia de Santa Maria de Montserrat, actualment compost només per dues ales, era malgrat tot quan estava sencer molt petit, perquè la comunitat no tenia en aquell moment més que dotze monjos. Fou erigit en temps de l’abat comendatari Guiuliano della Rovere (1472-1482), posteriorment aquest abat que mai residí al monestir fou nomenat papa, conegut sota el el nom de Juli II. L’any 1476 comença la construcció del claustre sota la direcció de Jaume Alfonso de Baena i Pere Basset. Destruït en temps de la guerra del francès, la segona ala avui existent fou reconstruïda l’any 1955.

Feta aquesta introducció cal fixar la nostra atenció en els elements que la composen, oblidant l’estructura de cobertura, car hi ha un important diferència estructural tot i tenir també una galeria superior. La cobertura del claustre baix és fet amb bigues de fusta i no amb volta de creueria, aspecte aquest que pressuposa la inexistència de contraforts  exteriors en no haver de suportar la pressió de cap volta. Això li permet adoptar un aspecte  més airós i estèticament més gràcil que Sant Jeroni de la Murtra i Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que si disposaven de voltes en el seu claustre baix. El pis superior del claustre es construí de manera pràcticament simultània o poc després del  baix. (segles XV-XVI)

Cal fixar-nos doncs només amb els elements compositius no estructurals, sovint fets en sèrie, com capitells, fusts i bases.

Base i fust d’una arcada del claustre baix de Montserrat

La bases i columnes del claustre baix de Montserrat, ens ofereixen una sèrie de trets que trobarem reproduïts de manera molt similar a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i també a la Murtra. No així els seus capitells que adopten característiques més decoratives i florals que les d’aquests dos monestirs. Les arcades tenen en la seva intersecció diverses cares esculpides, aspecte aquest que tampoc trobarem a la Murtra.

      

Planta de l’antic claustre del monestir de Montserrat abans de la seva destrucció

Claustre baix de Montserrat. Coberta plana suportada per bigues de fusta

Claustre de Montserrat abans de la reconstrucció de l’any 1955

CLAUSTRE DE SANT JERONI DE LA MURTRA

El claustre de Sant Jeroni de la Murtra  va ser també una obra bastida durant la segona meitat del segle XV i encarregada tot i que no de manera completa a Jaume Alfonso. La seva participació no obstant dona pistes de les possible similitud que podria guardar amb Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Claustre i trams de volta de Sant Jeroni de la Murtra

De manera similar a Montserrat el claustre de la Murtra també disposa d’un sobreclaustre. La diferència està en el fet que la coberta de la galeria baixa es troba construïda amb volta. El pes que comporta un claustre alt i l’existència d’una volta a les galeries baixes fa necessària la construcció de contraforts exteriors per vèncer la pressió exercida sobre els arcs  de la galeria baixa.

Els arc ogivals, distribuïts de dos en dos, es troben emmarcats per dos contraforts disposats als seus extrems, els quals a manera de pilars reforcen exteriorment el claustre baix. Els arcs estan units en el seu punt d’intersecció per una columna amb seu corresponent capitell.

Planta completa del claustre. L’any 1835 l’ala dreta va ser destruïda parcialment.

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

La escassa informació del claustre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron fa que ens movem a falta d’una excavació arqueològica que potser podria aportar algun llum, en el terreny exclusiu de les hipòtesi.

La intervenció en l’acabament o millora del claustre erigit per la Reina Maria, de Jaume Alfonso de Baena, fa pensar que d’alguna manera guardaria semblances estètiques amb el de Montserrat i  amb el de la Murtra.

Base i capitell probablement procedents del claustre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

La foto a dalt mostrada és una ampliació d’una foto de l’informe fotogràfic elaborat per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona a instàncies de l’Agustí Duran i Sanpere. En aquesta foto es pot apreciar l’existència de dos elements arquitectònics que poden aportar alguna clau, si els considerem a priori, com a propis del claustre.

Seguint amb aquesta hipòtesi podrien pertànyer a una base i un capitell del claustre. Si busquem similituds amb altres elements existents als claustres en els quals va intervenir Jaume Alfonso, la identitat encara es fa mes palesa.

En blanc i negre són el capitell i possible base procedents de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, mentre que en color tenim la base i columna  composta per quatre semicilindres exteriors existent a Montserrat, igual a la que sortiria de la base procedent de la Vall d’Hebron, en la qual s’aprecia l’arrencada d’una columna similar. Si mirem d’a prop el capitell procedent de la Vall d’Hebron apreciem notables semblances amb els existents al claustre de la Murtra.

A tall de conclusió podríem aventurar que la base i la columna serien molt similars a les del claustre baix de Montserrat, mentre que el capitell que la remataria seria molt semblant als existents al claustre baix de la Murtra.

Si continuem movent-nos en el camp de les hipòtesi i sabedors que el claustre tenia una galeria superior, possiblement amb arcs rebaixat⁽⁹⁾, tot faria pensar que el claustre de la Vall d’Hebron recordaria en petit el claustre de la Murtra. És a dir que tindria un aspecte similar, però en escala reduïda d’aquest. La teòrica reforma que el claustre va tenir l’any 1520, (suposat desmuntatge i posterior nou muntatge) no sabem però si amb elements originals reaprofitats, ampliaria de manera molt limitada el claustre, si hem de fer cas els comentaris existents al respecte. Sempre va estar considerat un claustre molt petit⁽¹⁰⁾.

La planta del claustre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron podria haver tingut en origen una planta quadrada  que la posterior ampliació del segle XVI (sempre migrada) hauria deixat potser convertida en una planta rectangular.

Planta hipotètica del claustre a la fi del segle XV

Lluís Jordà i Roselló

NOTES

1.- DÍAZ I MARTÍ, Carles.  TESI DOCTORAL  Referències. AHPB, Joan Ferrer, Llibre comú, 1445, desembre, 4 – 1446, març, 18, s. f. I  AHPB, Joan Ferrer, XXVIII manuale, 1446, agost, 26 – 1448, març, 5, s. f.

2.- ANÒNIM. Historia Breve de la fundación del monasterio de San Gerónimo del Valle de Hebron, (1595) 3-CIII-3 Biblioteca del Escorial. Madrid  “... y ella (Maria de Castella) las fue dando y entregando al Prior y frayles del dicho Monasterio para que con este dinero prosiguiessen las obras. Todas estas limosnas que se recogieron hazen suma de quasi quarenta mil sueldos, que son dos mil libras. Con este dinero y con lo que la reyna dava de su hazienda se labro un claustro pequeño muy pulido de piedra, este despues de pasado 80 años se deshizo para hazer otro mayor, que es el que oy paresce; labro tanbien las celdas que oy son en el dicho claustro y fuera del a la parte de mediodia y a la vista del mar y de la Ciudad; hizo tanbien el Refitorio y Capitulo, la cozina y bodega, y otras officinas grandes con paredes muy gruessas, y todas ellas cubiertas de bovedas tanbien muy gruessas y que pudiessen sustentar mucho peso encima dellas, porque tenia intento la dicha Reyna Maria de edificar sobre estas obras y officinas un muy grande Palacio para su Servicio, y de su casa y corte, sin que tubiesse ninguna comunicacion con los frayles de su casa que avian de estar en lo alto de la obra fuera del Claustro, y desde allí tenia hecho un pasadizo y una tribuna que salia a la capilla mayor de la yglesia para oyr el oficio divino”.

3.- SANPERE I MIQUEL, Salvador. Los cuatrocentistas Catalanes. L’Avenç. Barcelona 1906. Pag. 73 i 81 Vol 2. “Encuentro, en efecto, un Jaime Alfonso maestro de casas, picapedrero, escultor y arquitecto, todo en una pieza, dando, a 29 de enero de 1468, recibo al Prior del Monasterio de San Gerónimo de Val de Hebrón de la cantidad de 45 libras y 10 sueldos,  que eran la cuarta parte de lo que le havia de abonar según contrata por la construcción  y labra del claustro de dicho monasterio. (1) al mismo, pero asociado con Pedro Baret, le encuentro en 15 de octubre de 1470 y 2 de abril de 1471 dando recibos por las obras que estaban ejecutando en el monasterio de San Gerónimo de Belén (2). Y de un ajuste para la construcción de un osario en la Iglesia de la Merced de Barcelona hecho por Alfonso de Bayena   nos conservo notícia Puiggarí (3) para el año 1494. ¿Es el maestro Jaime Alfonso de 1468, 70 y 71 el Alfonso de Baena del año 1494? No està probado, dirà la crítica rigorista, però la critica racional lo darà por probado, pues tambien se prueba por indicios.

Ahora bien: si a un tiempo tengo del lado de la cordillera del Tibidabo que mira a Barcelona el maestro Jaime alfonso de Baena trabajando en los monasterios de san Gerónimo de Belén y de Vall de Hebrón, y del otro lado de la cordillera està el pintor Afonso trabajando en el monasterio de san Cugat del Vallés, ¿puedo separar a los dos maestros que unidos se me presentan por la cordillera? ¿No se llaman los dos maestros Alfonso? Que Alfonso es el apellido no puede cabernos duda: El de Baena, no es sinó designación de lugar, de procedència, de origen.

Convencido de  que el pintor de San Cugat era un Alfonso de Baena, hermano ó hijo de Jaime, no uno solo, no un pintor arquitecto como Miguel Angel, porque el autor del Martirio de San Medín no había de labrar un osario en 1494, pues su pincel le había de valer infinitamente más que su cincel, claro està que había de buscar en Baena, y yo no me resuelvo a decir que no lo haya encontrado....”

Pag. 81 Vol2

“Hijo y heredero de Pere de Tous lo fué Pere de Tous y Sandoval, que casó con una Monsalve, segoviana, però, como su padre, establecido en Sevilla. Este Pedro de Tous el Mozo liquidó el patrimonio de Cataluña, y en esta ocasión hizo donación de su casa solariega para que fuera convertida en convento y este es el origen del convento de San Gerónimo de Vall d’Hebron(1), cuyas ruinas aun persistent y cuyo claustro construïa en 1468 Jaime Alfonso, por mi identificado con el Alfonso de Baena de 1494.

Si nosotros conocieramos  la historia detallada de la construcción del convento de San Gerónimo de Vall d’Hebron, sabríamos probablemente si más o menos intervino en ella Pere de Tous el Mozo, y si este envio sus andaluces para que, á la vez que trabajaran en su obra, se perfeccionaran en el estudio de la arquitectura y de la pintura.

¿Qué resulta en definitiva de todo esto? Que un andaluz es causa de la construcción del monasterio de San Gerónimo de Vall d’Hebrón, y que en este trabajaba en 1468-1471 un Jaime Alfonso, que parece ser Alfonso de Baena, y que en San Cugat, vecino de san Gerónimo, pintaba por el mismo tiempo un pintor llamado Alfonso.”

NOTES

1-        Archivo de Protocolos de Barcelona. Manual de Esteban Mir, num.9. Dicho Dia

2-        Id id. Manual del Notario Antonio Vinyes. Dicho dia.

3-        Obra citada Pag. 295

4.- MADURELL I MARIMON, Josep M. Los contratos  de obras en los protocolos notariales y su aportación a la historia de la arquitectura (siglos XIV-XVI), Estudios Historicos  y Documentos de los Archivos de Protocolos, 1 (1948), p. 152.

5.- VILA CARABASSA, Josep M./NICOLAS MONSONIS, Joan Manuel. Estudi Històric i arquitectònic de les restes del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Barcelona 2019

6.- ARXIU MUNICIPAL CONTEMPORANI BARCELONA (AMCB). Ajuntament de Barcelona. Informe fotogràfic. Doce fotografias de los hallazgos de las excavacions realizadas por el Archivo Histórico. (AHCB) Barcelona 1935

7.- DÍAZ I MARTÍ, Carles. L’establiment d’un nou ordre monàstic a la Catalunya Medieval. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i Sant Jeroni de la Murtra (1393-1500). Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona. “Sit òmnibus notum quod ego Jacobus Alfonso, magisteri domorum civis Barchinone, confiteor et reconosco vobis, reverendo fratri Jacobo Tapies, priori, et conventui monasterii Sancti Geronimi Vallis de Ebron, sciti infra parrochiam Sancti Genesii de Agudells, diòcesis Barchinone, quod per modum infrascriptum solvistis et tradidistis michi quadraginta quinqué libras et decem solidos monete Barchinone de tercio pro quarta illarum CLXXXII librarum Barchinone et  prima solucione  earundem, quas vos, dicti dominus prior et conventus michi teneamini solvere racione constructionis claustre (sic) eiusdem  monasterii (AHPB, Esteve MIR, Manuale trigessimum primum contractuum comunium, 1467, gener, 23 – 1468, febrer, 9 f. 96e).

8.- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Las casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona 1905 : “Asimismo de los acuerdos (Llibre d’acords capitulars) se deduce que este claustro tenia piso alto, ya que en la sesión de 29 de julio de 1807 se mentan <dos celdas juntas que se hallan a medio hacer en los claustros altos>. De otro documento (Llibre de Costums) deduzco que el claustro ostentava en su derredor retablos. Con entrada por el claustro  tenia éste á su lado la sala Capitular...”

9.- BARRAQUER ROVIRALTA, Gaietà. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Nbarcelona 1905. Pag, 251. Una descripción de este monasterio, escrita en 1834 por quien lo vio, califica al claustro de «pequeño, pero alegre claustro, que rodea un jardincito ó plazuela muy bien blanqueada, y embaldosada» 3.° Yfinalmente, el otro acuerdo capitular de 19 de enero de 1773 que copio á la letra, y en el que los arcos del claustro son calificados de ventanales, nombre que nunca ha cuadrado á los grandes arcos de Renacimiento, y sí siempre á los formados por las ojivas sus jambas y antepechos. Dice así el acuerdo: «Així mateix proposà Sa Paternitat que respecte al incomodo tan gran que experimentan los individuos de la obertura de los claustros en lo ibern especialment en las nits al anar y eixir de matines; si los apareixia se tancassen deixant en cada pany una porta y paredant los finestrals deixant lasjinestras, ó obat, necessaris per la claror: y lo capítol consenti en que se fes respecte de ser convenient» (4). En 1881 un excursionista que visitó las ruinas escribió estas líneas: «En 1877 aún podían verse (en el monasterio) algunas molduras, algunas cabezas de escultura, algún sencillo capitel, algunos escudos de armas oprimidas bajo el peso de la destrucción»). Estas circunstancias corroboran la presunción. •Asimismo de los acuerdos se deduce que este claustro tenía piso alto, ya que en la sesión de 29 de julio de 1807 se raentan «dos celdas juntas que se hallan á medio hacer en los claustros altos»

10.- SIGUENZA, Jose de, fra.  Historia de la Orden de San Jeronimo. Pag.144. “Edificóse con esto un claustro, aunque pequeño, de buena traza, celdas, refectorio, dormitorio y otras oficinas...”