APUNTS SOBRE EL CLAUSTRE DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON. CARLES DÍAZ MARTÍ

 

Una prèvia

Diferents autors han tractat el desaparegut claustre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron amb posterioritat a Gaieta Barraquer i Roviralta, cal ressenyar en especial Agustí Duran i Sanpere, i més recentment  en Carles Díaz Martí.

Arran de la descoberta feta per Josep M. Madurell⁽¹⁾ a L’arxiu de Protocols Notarials de Barcelona del contracte signat entre el monestir i l’escultor Jaume Alfonso de Baena, en data 28 de desembre de 1467, es comença a parlar amb més profunditat de l’estructura i autoria del claustre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Gaieta Barraquer a la seva obra⁽²⁾ Las casas de religiosos en Catalunya durante el primer tercio del siglo XIX, només l’esmenta, i gairebé només de passada: “Asimismo de los acuerdos (Llibre d’acords capitulars) se deduce que este claustro tenia piso alto, ya que en la sesión de 29 de julio de 1807 se mentan <dos celdas juntas que se hallan a medio hacer en los claustros altos>. De otro documento (Llibre de Costums) deduzco que el claustro ostentava en su derredor retablos. Con entrada por el claustro  tenia éste á su lado la sala Capitular...”

Com deia en encapçalar aquest preàmbul, a partir de la publicació del contracte d’obra de Jaime Alfonso, malgrat la brevetat del document, altres autors es comencen a interessar pel claustre de Sant Jeroni. Arribats a aquest punt cal fer esment de l’Agustí Duran i Sanpere.

En les notes manuscrites, sovint apunts, que figuren al seu  arxiu personal ubicat a Cervera, apareixen en diverses ocasions referències al contracte publicat per Madurell l’any 1948, malgrat conèixer Agustí Duran la participació de l’escultor i mestre d’obres Jaume Alfonso en la construcció del claustre de Sant Jeroni, per l’obra publicada per Sanpere i Miquel l’any 1905⁽³⁾.

“Encuentro en efecto, un Jaime Alfonso, maestro de casas, picapedrero, escultor y arquitecto todo en una pieza, dando a 29 de enero de 1468, recibo al Prior del Monasterio de San Gerónimo de Vall de Hebrón de la cantidad de 45 libras y 10 sueldos que eran la cuarta parte  de lo que había  de abonar  según contrata por la construcción  y labra del claustro de dicho monasterio”. ⁽⁴⁾

Una referència breu però que ja havia posat sobreavís a Duran i Sanpere d’un dels autors de les obres del claustre. De tota manera a las seva obra de referència, Barcelona i la seva història⁽⁵⁾, només fa una relació molt indirecta al claustre de Sant Jeroni.  

“Una altra reina, Maria de Castella, muller d’Alfons el Magnànim, fou també protectora del monestir. A ella es degué la construcció dels claustres, i ens consta que durant la calor de l’estiu anà algunes vegades al monestir  i hi residí alguns dies”.  

Tot molt poca cosa, a no ser una altra  indicació estreta del dietari del Prior Pere Balç iniciat l’any 1605, i conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona per expressa voluntat de Lluís Nicolau d’Olwer, darrer propietari d’aquesta obra. “El cronista continua anotant en el seu dietari  els esdeveniments de la casa: les obres  realitzades a la sala capitular, els altars que eren construïts als claustres...”

Fi de la narració en relació a la matèria que ara mateix ens interessa, el claustre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. En definitiva cap idea concloent  de com era aquest claustre. Cal fer esment però que Duran i Sanpere, en les seves notes guardades a Cervera, mostrà sempre un interès pel claustre de Sant Jeroni que mai va acabar de deixar escrit en una publicació.

Arxiu Històric Comarcal de Cervera

Per acabar-ho d’adobar un monjo anònim que va escriure a finals del segle XVI una història relativa a la fundació del monestir,⁽⁶⁾ no només no va deixar escrit com era el claustre, sinó que va parlar de l’existència d’un nou claustre que s’erigí després de desmuntar l’antic, construït vuitanta anys abans. És a dir, que el claustre de la reina Maria en el qual va intervenir posteriorment el mestre Jaume Alfonso fou enderrocat durant el primer terç del segle XVI?, o només fou remodelat? O potser estava inacabat? o...?

Aquí la importància de l’estudi  fet pel nostre company i amic Carles Díaz Martí relatiu al claustre, analitzant tota la documentació coneguda (malgrat la seva limitació temporal, segles XIV i XV). Aquest material es troba present en la seva tesi doctoral⁽⁷⁾ i està publicat, tot i que parcialment, per la Fundació Noguera⁽⁸⁾. És justament de la seva tesi doctoral d’on extraiem, de manera exclusiva, la informació relativa al claustre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, que crec serà de l’interès de totes les persones que segueixen el nostre bloc.

Lluís Jordà i Roselló

NOTES

A una prèvia

1.- Madurell Marimón, José M. Contratos de obras  en los protocolos notariales y su aportación a la historia de la arquitectura. Colegio Notarial de Barcelona. Barcelona 1948

2.-  Barraquer i Roviralta. Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona 1906

3.- Sanpere i Miquel, Salvador. Los Cuatrocentistas catalanes 2 vols. Tipografia l’Avenç. Barcelona 1906

4.-  Arxiu de Protocols de Barcelona: Manual de Esteban Mir, nº 9. Dicho día.

5.- Duran i Sanpere, Agustí. Barcelona i la seva Historia. 3 vols. Editorial Curial, Barcelona 1973/1975.

6.- Anònim. Historia Breve de la fundación del Monasterio de San Gerónimo del Valle de Hebron (1595). Capítulo XII. De como la Reyna Doña Maria muger del rey Don Alonso el quinto de Aragón prosiguió la obra deste monasterio de Val de Hebron y del bien que nos hizo. C-III-3. Biblioteca del Escorial. Madrid

7.- Diaz i Martí, Carles. L’establiment d’un nou ordre monàstic a la Catalunya Medieval. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i Sant Jeroni de la Murtra (1393-1500). Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona

8.- Díaz i Martí, Carles. El primer segle dels jerònims a Catalunya. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i Sant Jeroni de la Murtra (1393-1500). Fundació Noguera. Barcelona 2019

Planta hipotètica del claustre baix de Sant Jeroni.

Lluis Jordà i Roselló

ELS ESCENARIS

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Carles Díaz Martí

“Quant al claustre, en tenim primera constància per primera vegada en una escriptura del 24 de gener de 1466, que es féu intus claustrum monasterii Sancti Geronimi Vallis d’Ebron^(1). Més dades proporciona  un altre instrument, del 18 d’agost de 1447, que tingué lloc in claustro nove superiori monasterii Sancti Jeronimi Collis de Cerola, constructo in loco vocato de Ebron, coram portali maioris eccelsie dicti monasterii.⁽²⁾ La façana de l’església donava a la galeria de tramuntana del claustre, cap a l’extrem nordoriental.⁽³⁾

El claustre de dimensions reduïdes, tenia, doncs, un pis superior. Del claustre del monestir inferior en tenim notícia directa per dues reunions capitulars que s’hi celebraren per acceptar sengles donats els anys 1476 i 1477. Abans però d’aquesta data la comunitat va signar capítols amb el mestre de cases Jaume Alfonso sobre l’obra o claustre del monestir – super opere seu claustro eiusdem monasterii fiendo et allis. Malauradament, els capítols no s’han conservat i tan sols hi ha la minuta notarial, del 28 de desembre de 1467.⁽⁴⁾ Gràcies a l’àpoca del primer pagament que es feu el 29 de gener següent, sabem que l’import de les obres ascendia a 182 lliures i que els treballs eren per a la construcció del claustre.⁽⁵⁾ 

Es refeu novament el claustre que 25 anys abans havia fet la reina Maria? Havia quedat a mig fer i aleshores es reprengueren les obres?⁽⁶⁾ Abans de formular una hipòtesi sobre la naturalesa de l’actuació  de Jaume Alfonso al  claustre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, cal tenir ben present que, en plena Guerra Civil Catalana, una despesa de 182 lliures suposava un cost  extraordinari en uns anys  en què la comunitat havia deixat de rebre amb regularitat les seves rendes. L’altra informació rellevant és la missiva que els frares van enviar  als consellers de Barcelona i que, malgrat no estar datada, tot apunta que és del temps de la guerra. En aquesta carta, els frares exposaven l’extrema necessitat del monestir, al qual són forçats de obrar e refer aquell qui en part està en perill de ruïna, per la qual cosa demanaven que se’ls permetés proveir-se de pedra de Montjuïc de tall de la ciutat,⁽⁷⁾ petició que fou atesa el 17 de febrer de 1469.⁽⁸⁾

Totes aquestes dades  apunten a una actuació d’urgència per un perill de tipus estructural. Tot i que la quantitat de diners és destacada, està lluny del que suposaria fer un claustre nou, per petit que sigui, si el cost de construir un tram de claustre a sant Jeroni de la Murtra es movia en aquelles dates al voltant de les 30 lliures, amb 182 només es podrien fer com a màxim, 6. Potser algunes més si considerem que es podien fer trams més barats, però veiem poc probable que abastés tot un claustre, que havia de comptar amb més  d’una desena d’aquests trams. Una altra possibilitat és que una part del claustre hagués restat inacabat del temps de la reina Maria. Però és versemblant que reprenguessin aleshores les obres, quan les conseqüències econòmiques del conflicte bèl·lic a Catalunya afectava greument la comunitat, que en aquella època va desplaçar un dels seus frares  fins a Tortosa per demanar al monarca la renda sobre la lleuda de Tortosa? Creiem que no, sinó que va ser una mesura d’urgència  davant un perill imminent.

Tot apunta doncs, que les obres fetes per la reina Maria a la dècada de 1440 no tenien prou solidesa arquitectònica. Encara es feren més actuacions en el claustre: el 8 de febrer de 1489 el capítol conventual va signar capítols amb l’escultor Joan d’Alemanya per treballar-hi. La minuta notarial dona informació dels treballs contractats, més enllà que se cenyien al claustre monàstic. Per la seva activitat professional, imaginaire, deduïm que li encarregaren alguns elements ornamentals, com gàrgoles, claus de volta o permòdols. Possiblement es tracti de l’escultor Joan Frederic, que va treballar a Barcelona des de 1489 fins a 1511. Si fos aquest personatge, estaríem davant d’un dels seus primers encàrrecs.⁽⁹⁾ De ser certa la datació  dels segles XIV o XV de la gàrgola procedent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que es conserva al museu municipal Vicenç Ros de Martorell (MVR/402), podria tractar-se d’un testimoni de la feina de Joan d’Alemanya, si bé la reconstrucció completa del claustre el 1520 planteja molts dubtes de la datació en el segle XV de qualsevol element que hi procedeixi. Té forma de prisma hexagonal amb un cap de lleó esculpit a la part superior. Les dimensions són 62x20x19 cm.

Tot i les feines d’embelliment del claustre, molt probablement sufragades per Joan Lledó, la reina Isabel va adduir que era imperfecte i amenaçava ruïna com argument per augmentar les rendes  de la comunitat mitjançant l’annexió de priorats. És probable que aquells anys  Jaume Alfonso treballés en el claustre perquè  el 27 d’abril de 1489 el procurador general, Joan Garriga, li feu un requeriment notarial. Malauradament no en coneixem la causa perquè l’instrument no l’especifica, però podria estar relacionat amb encàrrecs professionals per a obres en el cenobi, tal vegada en el claustre.⁽¹⁰⁾

Malgrat les intervencions de finals del segle XV, el claustre promogut per la reina Maria patia deficiències d’origen. Ho acaba de reblar una dada definitiva que desmenteix que aquest claustre subsistís  fins el 1835: al cap de 80 anys  de ser construït – és a dir, a la dècada de 1520, es va desfer per fer-ne un de més gran.⁽¹¹⁾ Caldrà noves cerques documentals per confirmar aquesta dada proporcionada per un frare deia a final del segle XVI.

Actualment es conserven almenys tres claus de volta procedents de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Una representa un Sant Jordi  matant el drac i pertany al fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), codi MNAC 156075. Les dimensions són de 35 x 57 cm. La catalogació d’aquest museu indica que és una peça de la primera meitat del segle XV. Potser aquesta datació s’hauria de reconsiderar a partir de les dades que aportem sobre el claustre. L’altra clau es custodia al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) amb el número de registre MHCB-7657. Les dimensions  són de 45x37. Malauradament no s’ha identificat l’escena o el sant representat, en força mal estat. Malgrat que la catalogació  indica que procedeix de l’església de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, entenem que podria procedir també del seu claustre. La tercera es conserva en el Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell amb el número MVR/394. A diferència de les dues anteriors, en el centre hi ha esculpit un escut heràldic. Del qual només  es pot identificar a causa del seu deteriorament, tres franges horitzontals a la part inferior. Les dimensions són anàlogues a les claus anteriors: 56x54x 32 cm. És possible, doncs, que les tres procedeixin del claustre i que aquest com el de la Murtra, tingués escuts i representacions religioses a les seves claus de volta.

 

NOTES

Com aclariment a la numeració de les notes, cal assenyalar que no guarda cap relació amb l’original de la tesi, car només he ressenyat la part corresponent al claustre, aplicant una numeració específica sobre les notes existents.

1.-  AHPB, Joan Ferrer, Llibre comú, 1445, desembre, 4 – 1446, març, 18, s. f.

2.- AHPB, Joan Ferrer, XXVIII manuale, 1446, agost, 26 – 1448, març, 5, s. f.

3.- Gaietà BARRAQUER ROVIRALTA, las Casas de religiosos...Vol 2, p. 253.

4.- Josep Maria MADURELL I MARIMON, Los contratos  de obras en los protocolos notariales y su aportación a la historia de la arquitectura (siglos XIV-XVI), Estudios Historicos  y Documentos de los Archivos de Protocolos, 1 (1948), p. 152.

5.- Sit òmnibus notum quod ego Jacobus Alfonso, magisteri domorum civis Barchinone, confiteor et reconosco vobis, reverendo fratri Jacobo Tapies, priori, et conventui monasterii Sancti Geronimi Vallis de Ebron, sciti infra parrochiam Sancti Genesii de Agudells, diòcesis Barchinone, quod per modum infrascriptum solvistis et tradidistis michi quadraginta quinqué libras et decem solidos monete Barchinone de tercio pro quarta illarum CLXXXII librarum Barchinone et  prima solucione  earundem, quas vos, dicti dominus prior et conventus michi teneamini solvere racione constructionis claustre (sic) eiusdem monasterii (AHPB, Esteve MIR, Manuale trigessimum primum contractuum comunium, 1467, gener, 23 – 1468, febrer, 9 f. 96e).

6.- descartem la hipòtesi que el claustre no s’havia fet encara i que aleshores es feu de bell nou (M. Rosa TERÉS, Teresa VICENS, Violant de Bar i Maria de Castella: Promoció espiritual i mecenatge, p. 54-55)

7.- AHCB, Consellers, Ecclesiàstics. Inquisició, 1C.XVIII-3/38

8.- AHCB, Consell de Cent, Registre de Deliberacions, 1B-II-19, f. 87r, 88r, 97r. 98v.

9.- Sobre Joan Frederic, que sovint apareix a la documentació com a Joan d’Alemanya, hi ha un recull de totes les referències documentals a Montserrat JARDÍ ENGUERA, Mestres entalladors a Barcelona durant la segona meitat del segle XV i primer quart del segle XVI: de la tradició germànica a la producció local, tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona (2006), vol. 1, pag 140-145. Va treballar en el cor de la catedral de Barcelona i una gàrgola per al portal dels Apòstols del claustre de la seu de Lleida.

10.- AHPB, Andreu MIR, Tricesimum quartum manuale contractum comunium, 1489, març, 2 – 1489, setembre, 19, s. f.

11.- Con este dinero y con lo que la reyna dava de su hazienda se labró un claustro pequeño muy pulido de piedra. Este, después de pasado 80 años, se deshizo para hazer otro mayor, que esel que oy paresce (RBE C-III-3, f. 305v.)