MATTEO D’AGRIGENTO, L’ACRÒNIM IHS, I LA REINA MARIA DE CASTELLA

 

La participació de la reina Maria de Castella en diverses construccions religioses de Barcelona, és encara a dia d’avui ben present a la ciutat. L’antic convent de Sant Antoni Abat és una bona mostra. El porxo de l’església de Sant Antoni ostenta a la façana l’escut de la reina Maria de Castella, al costat de la lletra grega Tau, ensenya de l’orde de Sant Antoni Abat. L’escut partit, presenta en un costat les barres d’Aragó i a l’altra els castells, ensenya de Castella i els lleons com a símbol de l’antic regne de Lleó.

Escut de la façana de l’església de Sant Antoni Abat. Segle XV. (Barcelona)

La reina Maria, persona imbuida d’una profunda religiositat, tenia a més de grans dots per a la bona governabilitat dels regnes al seu càrrec com a lloctinent, la pietosa missió d’afavorir obres religioses, com la construcció del conventat de la Trinitat de la ciutat de València, indret on fou a la seva mort sebollida.

Sepulcre de la reina Maria. Claustre del convent de la Troinitat. Segle XV. (València)

El seu sepulcre restaurat fa pocs anys, presenta de manera alterna, els escuts partits amb l’emblema d’Aragó i Castella-Lleó i al seu costat el del regne de Sicília, de manera similar a com estan disposats a la façana del convent d’antonians de Barcelona. Tot i que a diferència del convent de Sant Antoni Abat aquí hi figuren coberts amb la corona reial. Cal ressenyar també l’escut amb l’àliga de l’antiga nissaga alemanya dels Hohenstaufen de Sicilia, compartint els símbols de Castella-Lleó, en consideració de Maria de Castella com a reina de Sicilia.⁽¹⁾

La tomba de Maria de Castella (esposa d’Alfons el Magnànim) Convent de la Trinitat (València)

Als extrems de la tomba hi figuren dos emblemes peculiars. Dins d’un cercle gairebé oval apareixen en un extrem les flors de safrà, i en l’altre, un calder fumejant damunt les flames.

 

Calder fumejant que figura en els dos extrems de la tomba de la reina Maria de Castella

El calder es troba damunt d’un trèbede (trípode metàl·lic que aïlla el foc de la llar de l’olla). Signe de purificació i divisa de caràcter mariològic, les set flames de l’amor que predicava Matteo d’Agrigento, set flames que també sorgeixen sota l’olla purificada pel foc.⁽²⁾

Cal assenyalar que les flors de safrà ⁽²⁾ són també una divisa pròpia de Maria de Castella, en clara al·lusió a la passió i resurrecció de Crist com una mostra de caritat cristiana. En definitiva ambdues imatges composen un programa iconogràfic marcadament influït per la visió de Bernardí de Siena a través de Matteo d’Agrigento.

En el seu sepulcre la reina Maria deixava la seva ànima en mans de Déu i la verge Maria, representats per les flors de safrà (símbol de la passió de Crist) i l’olla sobre set flames (simbol de l’amor marià).

Per últim, també trobem l’escut de la reina Maria en una pedra raconera, a dia d’avui conservada al Museu Vicenç Ros de Martorell, procedent d’una dependència del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. La seva disposició dins el convent és encara controvertida, però podria pertànyer al primer claustre, construït a instàncies de la reina Maria de Castella. 

A l’esmentada pedra raconera, hi figuren dos escuts, en un d’ells hi figuren les armes del regne de Sicilia, i a l’altre escut estan les insígnies de la reina Maria, on són representades simultàniament les armes d’Aragó i les de Castella-Lleó. Cap dels dos escuts està cobert per la corona reial, sinó per un monograma on figura l’acrònim (IHS), Ihesus. Aquest símbol incorporat al seu escut en l’espai destinat a la corona reial, representa la imatge del profund fervor religiós de la reina, que la portà a ser seguidora de Sant Bernadí de Siena, de la ma d’un dels seus deixebles més fidels, el sicilià Matteo d’Agrigento.⁽³⁾

Matteo d’Agrigento després de conèixer a Sant Bernardí de Siena l’any 1418 va demanar permís als seus superiors per poder passar a la branca observant de l’orde franciscà. Amb el suport i protecció del rei Alfons el Magnànim i la reina Maria de Castella va obtenir del papa Martí V, l’any 1425, la facultat de fundar convents observants als països de la Corona d’Aragó. Finalment a instàncies reials i a contracor va ser nomenat bisbe de la seva ciutat natal d’Agrigento.

Matteo Guimerà d’Agrigento, de probable origen valencià, va difondre la devoció al nom de Jesús, cosa que explicaria l’existència de l’acrònim IHS (Hiesus)⁽⁴⁾ que es convertí en un senyal distintiu d’aquest moviment reformador franciscà de la Observància. Aquesta reforma havia estat reconeguda l’any 1415 en el Concili de Constanza. (Ordo Fratris Menoris Regularis Observantia)

Pedra raconera procedent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Museu Vicenç Ros (Martorell)

Lluís Jordà i Roselló

NOTES

1.- BENITO GOERLICH, Daniel. El Real Monasterio de la Santísima Trinidad de Valencia: historia y arte. Consell Valencià de cultura. València 2008. “[…]El sepulcro de la Reina María se encuentra todavía a la cabecera de la iglesia, pero no en su interior, sino en la parte recayente al claustro y, por tanto, dentro de la clausura monástica, expresando claramente el deseo de la reina de permanecer con sus queridas monjas. Enclavado bajo una profunda arcada en el cóncavo de la pared de la iglesia, en el lado correspondiente al evangelio, de modo que la cabeza de la reina recae al lugar de la antigua capilla de San Miguel y los pies hacia el altar mayor[…]. Su arcosolio está formado por un arco conopial adornado con seis cardinas y rematado por un pomo vegetal de finísima labra; a sus lados lo flanquean dos pináculos[…].

El sarcófago exhibe en su frente tres escudos coronados y encerrados en círculos: en el centro, acuarteladas en aspa, las armas de Aragón y de Sicilia, y en los dos inmediatos, éstas unidas a las de Castilla, correspondiendo a la condición de doña María como Reina de Aragón e Infanta de Castilla. Todos ellos están provistos de espléndidas coronas en bulto redondo, hoy desgraciadamente mutiladas. En los extremos, otros dos círculos presentan bajorrelieves con un lirio de tres tallos y un puchero humeante sobre unos trébedes, símbolos quizá de la Trinidad. Ambos emblemas están sostenidos por efigies de leones rampantes. La composición y símbolos son muy expresivos del gusto de la época por los emblemas y alegorías y aparecen también en el reverso del sello de plomo de ciertas bulas con la concesión de indulgencias a favor de las obras del monasterio […]. Toda esta labor escultórica extremadamente minuciosa es de un gran virtuosismo y delicadeza […]”

 

2.- NARBONA CÁRCELES, María. El contenido devocional de las divisas: el azafrán y la olla ardiente de la reina de Aragón. 1416-1459.  ERAE Emblemata XX-XXI. Any 2014-2015

 

3.- EVANGELISTI, Paolo.  Dizionario Biografico degli Italiani - Volume 72 (2008).”In Sicilia l’attività di (Matteo). si esplicò anche nella fondazione di conventi, munito del permesso concessogli il 3 apr. 1425 da Martino V, e nell’impegno volto all’affermazione dell’Osservanza francescana nel solco dell’azione di Bernardino da Siena e Giovanni da Capestrano. Nel 1426 M. si spostò a Roma intervenendo direttamente, insieme con Giovanni da Capestrano, a sostegno di Bernardino, accusato davanti al papa di promuovere il culto del nome di Gesù e la devozione al trigramma «IHS», assurti a simboli distintivi del movimento riformatore francescano dell’Osservanza.”

4.- L’acrònim HIS és una abreviatura del grec IHΣΟΥΣ, Jesús. El fet que encapçali la H el nom és producte d’un possible error després de fer la seva transcripció al llatí, confonent la lletra grega E (eta) amb una H de l’alfabet llatí. Aquest acrònim posteriorment va ser utilitzat també com a símbol de l’orde de Jesús.