Passa al contingut principal

SANT JERONI I LA REIVINDICACIÓ DELS PRIVILEGIS DE SALVAGUARDA REIAL

 

Els privilegis de Salva Guarda reial van ser concedits al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron per diferents reis de la Corona d’Aragó i referendats de manera consecutiva fins al rei Ferran II d’Aragó.  

El monestir sempre feu honor a la distinció d’haver estat una fundació reial i s’enorgullí de la concessió de Salva Guarda Reial. El lema que ho assenyalava figurava embolcallant l’escut reial disposat sempre de manera perceptible en diferents llocs del clos monacal, fins i tot damunt la porta principal d’accés al recinte. Altres escuts amb el mateix emblema estaven disposats en altres indrets de la tanca del clos conventual, a la vista de tothom, per a constància de vianants i memòria dels habitants de l’entorn.

Encara a dia d’avui es conserva un escut reial amb la divisa SALVA GUARDA REIAL al Museu Vicenç Ros de Martorell. Única resta arqueològica coneguda d’aquesta distinció que va sobreviure a la desamortització de 1835 i a la immediata destrucció del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.



Aquest privilegi de Salva Guarda Reial fou conservat amb orgull pels monjos al llarg del segles i curiosament en alguna ocasió en feren ús legal d’aquesta distinció. Tenim un exemple d’aquesta utilització en un plet celebrat a la Reial Audiència l’any 1785, una còpia del qual es conserva  actualment a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

La disputa vingué provocada per la construcció o reconstrucció d’una rasa que canalitzava les aigües pluvials d’un extrem de les terres de conreu del monestir i les conduïa cap a les terres del veí. Aquesta circumstància provocà un profund malestar al propietari contigu, fins el punt que feu destruir aquesta rasa per alguns dels pagesos al seu càrrec que van penetrar sense cap mena de permís dins del recinte tancat del monestir de Sant Jeroni.

Deixem però que ens ho expliqui amb les seves paraules el lletrat designat pel monestir en la pertinent instrucció judicial denunciant un acte considerat per ell criminal, en virtut de la concessió reial de Salvaguarda concedida pel rei Ferran el Catòlic l’any 1493, gairebé tres-cents anys abans.



Magistrado Sor.

“Caietano Bores Poderhabiente del Prior y Real Monasterio de S. Geronimo del Valle de Hebron fuera los muros de la presente ciudad, cuio poder presenta para insertarse con el debido respeto a V. expone: Que el dia veinte y quatro del mes de Noviembre del año pasado de mil settecientos ochenta y quatro, mandó el Rvdo. Padre Prior de aquel empezar a retornar una raza, ó desvio de aguas, cuia  antiguedad no habia memoria de Hombres, segun sus vestigios lo demostraran; durando esta recomposición hasta los catorze de enero del presente año, sin la menor oposición ni contradicción de persona alguna; y en tanto y cuenta la antiguedad de esta rasa, ó desvio de aguas, como que siempre ha venido de camino para el paseo de los Monjes desde la Miranda Alta, ó Bancos de arriba, que assi se llaman aquellos hasta encima del Heromitorio de Santa Maria Madalena, como todo constará a V.  en caso que convenga.

Dicho desvio, ó rasa al presente termina encima de la Miranda Alta, sin haver causado el menor daño a los vezinos en tantas avenidas de aguas ha habido este año, por las continuas lluvias se han experimentado, debiendose continuar aquella por las laderas de las tierras de la Real Dotación de Ntro. Monasterio para resguardo de los olivos, y las mismas.

Pero sin embargo de esto acaba de ocurrir la extraordinaria novedad, de que en el dia de aier, a lo que serian las seis y quarto de la noche, estando los religiosos en el Refectorio, Jacintho Esteve labrador de Sn Ginés de Horta, junto con Juan Comas labrador de la misma parroquia, y un joven Cerdán, mozo del mismo Esteve no dudaron cometer la violencia, y atentado de entrar en las tierras del Monasterio y romper por dos partes la expressada rasa, ó desvio de aguas, y a mas del daño que con esto han causado, han puesto en tan grave riesgo, y contingencia las tierras que resguardaba la misma rasa, con el caso de acontecer alguna lluvia, no solo podria padezer gran parte del olivar, que tiene allí el Monasterio sinó tambien parte de un viñedo igualmente proprio de él, como también constara á V. procediendo á la mayor información de ello.

Este atentado seria punible, quando se hubiese cometido en cualquiera otra propiedad agena, que fuesse menos privilegiada, de lo que por gracias reales lo son las de mi Principal, pues en efecto se hallan todas bajo la Salva·Guardia por medio de un Privilegio tan expresso como autentico, y respetable por su antiguedad, siendolo como lo es del Sñor Rei Dn Fernando el Catholico, conforme assí es de ver del testimonio autentico, que se portará para copia ya en autos: y en tanto es cierta y sabida de todos esta Salva Guardia Real como que son patentes, y á la vista de todos las señales que tiene de ella el Monasterio en el escudo, ó escudos de las Armas Reales de la Puerta Principal de la cerca, ó Patio del mismo, y en otros parages.

En esta atención pues, poniendo lo referido en noticia de V. sin perjuicio del daño que compite al Monasterio mi Principal para poder procedir contra los Reos de este excesso á tenor de los Reales Privilegios dichos que me reservo expressamente para usar de él donde, y como me convenga; pido y suplico que insertados los productos se sirva V. proceder de oficio contra los expresados Jacintho Esteve, y demás, á que hubiesse lugar en orden, segun la notoria  gravedad del atentado, implorando  el acompañamiento de este pedimento por el Fiscal Ordinario de este juzgado; y para este fin el que sean hechas todas las provisiones oportunas, y de estilo con habilitación de los presentes dias feriados, y demás que sea de menester, haziendo para todo como hago el pedimento mas conforme en orden y justícia.

Caietano Bores

 

En propers apunts al bloc anirem seguint la instrucció i desenvolupament del procés judicial per saber com es resol tot plegat...

Lluís Jordà i Roselló

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...

Pegaso 3 - Can Gallart i La Hispano-Suiza

  01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-8 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-carrerasport-33 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- sport-9 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- carrerasport-34 01042001- Horta-Can Gallart - Hispano-Suiza-Pegaso-1960 aprox.-Colec. Jordi Vila Traguany.-39 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO -Per restaurar- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-40 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-31 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-30 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-28 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. J...