Passa al contingut principal

SANT JERONI I LA REIVINDICACIÓ DELS PRIVILEGIS DE SALVAGUARDA REIAL

 

Els privilegis de Salva Guarda reial van ser concedits al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron per diferents reis de la Corona d’Aragó i referendats de manera consecutiva fins al rei Ferran II d’Aragó.  

El monestir sempre feu honor a la distinció d’haver estat una fundació reial i s’enorgullí de la concessió de Salva Guarda Reial. El lema que ho assenyalava figurava embolcallant l’escut reial disposat sempre de manera perceptible en diferents llocs del clos monacal, fins i tot damunt la porta principal d’accés al recinte. Altres escuts amb el mateix emblema estaven disposats en altres indrets de la tanca del clos conventual, a la vista de tothom, per a constància de vianants i memòria dels habitants de l’entorn.

Encara a dia d’avui es conserva un escut reial amb la divisa SALVA GUARDA REIAL al Museu Vicenç Ros de Martorell. Única resta arqueològica coneguda d’aquesta distinció que va sobreviure a la desamortització de 1835 i a la immediata destrucció del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.



Aquest privilegi de Salva Guarda Reial fou conservat amb orgull pels monjos al llarg del segles i curiosament en alguna ocasió en feren ús legal d’aquesta distinció. Tenim un exemple d’aquesta utilització en un plet celebrat a la Reial Audiència l’any 1785, una còpia del qual es conserva  actualment a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

La disputa vingué provocada per la construcció o reconstrucció d’una rasa que canalitzava les aigües pluvials d’un extrem de les terres de conreu del monestir i les conduïa cap a les terres del veí. Aquesta circumstància provocà un profund malestar al propietari contigu, fins el punt que feu destruir aquesta rasa per alguns dels pagesos al seu càrrec que van penetrar sense cap mena de permís dins del recinte tancat del monestir de Sant Jeroni.

Deixem però que ens ho expliqui amb les seves paraules el lletrat designat pel monestir en la pertinent instrucció judicial denunciant un acte considerat per ell criminal, en virtut de la concessió reial de Salvaguarda concedida pel rei Ferran el Catòlic l’any 1493, gairebé tres-cents anys abans.



Magistrado Sor.

“Caietano Bores Poderhabiente del Prior y Real Monasterio de S. Geronimo del Valle de Hebron fuera los muros de la presente ciudad, cuio poder presenta para insertarse con el debido respeto a V. expone: Que el dia veinte y quatro del mes de Noviembre del año pasado de mil settecientos ochenta y quatro, mandó el Rvdo. Padre Prior de aquel empezar a retornar una raza, ó desvio de aguas, cuia  antiguedad no habia memoria de Hombres, segun sus vestigios lo demostraran; durando esta recomposición hasta los catorze de enero del presente año, sin la menor oposición ni contradicción de persona alguna; y en tanto y cuenta la antiguedad de esta rasa, ó desvio de aguas, como que siempre ha venido de camino para el paseo de los Monjes desde la Miranda Alta, ó Bancos de arriba, que assi se llaman aquellos hasta encima del Heromitorio de Santa Maria Madalena, como todo constará a V.  en caso que convenga.

Dicho desvio, ó rasa al presente termina encima de la Miranda Alta, sin haver causado el menor daño a los vezinos en tantas avenidas de aguas ha habido este año, por las continuas lluvias se han experimentado, debiendose continuar aquella por las laderas de las tierras de la Real Dotación de Ntro. Monasterio para resguardo de los olivos, y las mismas.

Pero sin embargo de esto acaba de ocurrir la extraordinaria novedad, de que en el dia de aier, a lo que serian las seis y quarto de la noche, estando los religiosos en el Refectorio, Jacintho Esteve labrador de Sn Ginés de Horta, junto con Juan Comas labrador de la misma parroquia, y un joven Cerdán, mozo del mismo Esteve no dudaron cometer la violencia, y atentado de entrar en las tierras del Monasterio y romper por dos partes la expressada rasa, ó desvio de aguas, y a mas del daño que con esto han causado, han puesto en tan grave riesgo, y contingencia las tierras que resguardaba la misma rasa, con el caso de acontecer alguna lluvia, no solo podria padezer gran parte del olivar, que tiene allí el Monasterio sinó tambien parte de un viñedo igualmente proprio de él, como también constara á V. procediendo á la mayor información de ello.

Este atentado seria punible, quando se hubiese cometido en cualquiera otra propiedad agena, que fuesse menos privilegiada, de lo que por gracias reales lo son las de mi Principal, pues en efecto se hallan todas bajo la Salva·Guardia por medio de un Privilegio tan expresso como autentico, y respetable por su antiguedad, siendolo como lo es del Sñor Rei Dn Fernando el Catholico, conforme assí es de ver del testimonio autentico, que se portará para copia ya en autos: y en tanto es cierta y sabida de todos esta Salva Guardia Real como que son patentes, y á la vista de todos las señales que tiene de ella el Monasterio en el escudo, ó escudos de las Armas Reales de la Puerta Principal de la cerca, ó Patio del mismo, y en otros parages.

En esta atención pues, poniendo lo referido en noticia de V. sin perjuicio del daño que compite al Monasterio mi Principal para poder procedir contra los Reos de este excesso á tenor de los Reales Privilegios dichos que me reservo expressamente para usar de él donde, y como me convenga; pido y suplico que insertados los productos se sirva V. proceder de oficio contra los expresados Jacintho Esteve, y demás, á que hubiesse lugar en orden, segun la notoria  gravedad del atentado, implorando  el acompañamiento de este pedimento por el Fiscal Ordinario de este juzgado; y para este fin el que sean hechas todas las provisiones oportunas, y de estilo con habilitación de los presentes dias feriados, y demás que sea de menester, haziendo para todo como hago el pedimento mas conforme en orden y justícia.

Caietano Bores

 

En propers apunts al bloc anirem seguint la instrucció i desenvolupament del procés judicial per saber com es resol tot plegat...

Lluís Jordà i Roselló

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aplec i Fotos dinar a Can Soler al peu de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Un dia 13 del mes de juliol del 2023 una colla de joves somiadors, entre inaugurar la seu social i les "neteges de la muntanya", van trobar un espai i un moment en el temps per compartir, al mes pur estil jerònim, una amanida de llenties (estil Juli) amb verdures i fruits de l'hort (de l'Àngels) maridat amb vi trepitjat per algú que no coneixem. El resultat un acord rotund que ja voldrien moltes corporacions a l'hora de elaborar els seus plans d'acció. Nosaltres després d'un debat intens però entranyable sobre la qualitat de l'ombra, l'airet, el blau del mar, el blau del cel i els productes de la taula, vàrem acordar amb el permís dels no presents, que estem en condicions de repetir el dinar un altra dia.

Capítol 3 - Tramvia Elèctric a Horta

05072022 - Horta - Tramvia a la Plaça del Mercat (Pl.Eivissa)- 1916 - Foto.Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.097   05072022 - Horta - Tramvia elèctric. Línia Pl.Urquinaona_Horta - 1930 aprox.- Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.-  SCAN.133 06032012-Horta-Tramvia bústia correus-1915 (Pg.Maragall)-Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- trambústia_ 07042018-Horta-Tramvia 45 -Arribada a l'actual Pl.Eivissa , per carrer Fúlton -1906-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.-SCAN.850 08072022 - Horta - Pg.Maragall, vist des dels Quinze. A la dreta, Torre LLobeta - 1915 aprox.- Foto. Arxiu Torre LLobeta - Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.364 09042018-Horta-Plaça Maragall -1940-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.- maragall40 10122022- Horta- Inauguració Tramvia a Horta - 1901 -2004- Pintura Autor. Joan Solé _Nito_-Colec. Jordi Vila Traguany.- tramvia 1901_

MANIFEST PER A LA RECUPERACIÓ DE LES RESTES DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I DEL SEU ENTORN

L’any 2020 es va constituir l’Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall  d’Hebron amb l’objectiu d’estudiar i difondre la seva història, així com de recuperar i  museïtzar les seves restes arqueològiques, que es troben íntegrament dins del Parc Natural  de la Serra de Collserola. L’esmentat monestir i el seu entorn han estat sotmesos des de fa més d’un segle a un  procés continuat de degradació. A l’enderroc del nucli monàstic poc després de 1835, el  va continuar malmetent el traçat de la carretera de la Rabassada. En el transcurs del segle  XX, la incúria i la construcció d’una benzinera damunt del seu emplaçament original van  acabar d’esborrar gairebé el seu record. L’any 2023 es va demanar formalment a l’Ajuntament de Barcelona, a través del Districte d’Horta-Guinardó, l’elaboració d’un PLA DIRECTOR per protegir el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i el seu entorn natural i paisatgístic.  CONSIDEREM que ha arribat el moment de recuperar les seves restes a