L'ermita de Sant Cebrià i Santa Justina, coneguda popularment com Sant Cebrià d'Horta, fou una de les ermites que van tenir a partir del segle XVI una dependencia total del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.
El manuscrit actualment conservat a la Biblioteca de l'Escorial anomenat, Historia Breve de la Fundación del monasterio de San Gerónimo del Valle de Hebron, escrit per un monjo de la casa barcelonina, així ho testimonia.
L'ermità de la casa era designat pel prior de Sant Jeroni i també podia ser desposseït del càrrec si aquest ho considerava pertinent. L'ermità vestí hàbit jerònim i anava a confessió al monestir. Tenia l'ermita oberta als peregrins i vilatans que s'hi apropaven, entre ells, malgrat no tenir documents que ho acreditin, Sant Ignasi de Loiola.
El profund arrelament d'aquesta ermita amb la vila d'Horta, ha fet que durant moltíssimes generacions s'hagi convertit en indret de trobada de romeus, en especial el dia dels seus sants patrons, aplec que encara a dia d'avui perdura.
Tenim constància de l'existència goigs impresos dedicats a Sant Cebrià i Santa Justina, en el segle XVIII. Tradició que ja devia estar ben arrelada en els segles anteriors.
Us oferim una mostra d'un dels goigs impresos en el segle XVIII, El text i el boix que l'encapçalen junt amb la imatge dels sants patronímics es va reproduir de manera sistemàtica en el temps, fins l'actualitat.
Lluís Jordà i Roselló
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada