Passa al contingut principal

Capítol III - APUNTS PER A UN PROJECTE DE RECUPERACIÓ DE L’HORT DE SIMPLES I ELS CONREUS DE L’ANTIC MONESTIR DE ST. JERONI DE LA VALL D’HEBRON

 

LA CULTURA ISLÀMICA ANDALUSÍ 

Península Ibèrica és envaïda per tropes dels omeies en el 711. L’ocupació fou ràpida i en el 720 l’actual territori català ja estava conquerit. L’establiment musulmà va anar minvant progressivament la seva influència territorial a conseqüència de la progressió de la reconquesta cristiana. Barxiluna (Barcelona), l’any 801 es rendeix al setge d’un exèrcit comandat per Guillem de Tolosa, noble franc. Tortosa no serà conquerida fins el 1148, i Lleida en el 1149. A la Península Ibèrica la presència islàmica hi romandrà fins el 1492, quan es fa efectiva l’expulsió dels nazarins de Granada. Però a diferència de l’estada dels visigots, la influència exercida per la cultura musulmana va ser molt important i decisiva per a recuperar el llegat clàssic. En aquest sentit cal fer esment de la recuperació i la introducció d’espècies de conreu d’Àsia i d’Àfrica, de la seva praxis mèdica i farmacològica, així com de la recuperació dels texts grecs i llatins clàssics, inclosos els de Dioscòrides, Galé, Hipòcrates,...

Accés al PDF tercer Capítol

Jordi Espuny Ferrer



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació