Ernest Zaragoza Pascual és un dels estudiosos més importants en matèria d'història monacal de Catalunya. No obstant, l'orde jerònim a Catalunya no ha estat massa analitzat (que sapiguem) per aquest autor..
“Dos eren els monestirs que els monjos jerònims tingueren a
Catalunya: Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, als afores de Barcelona, i Sant
Jeroni de la Murtra o de Betlem, a Badalona. Al de la Vall d’Hebron, hi prengué
l’hàbit el guixolenc fra Jaume Roqueta, de mans del prior Joan Feliu l’any 1481.
Roqueta segons les cròniques de l’orde < fonch hu dels frares essentials no
dich de nostra casa, però encara de tot l’orde, així en habilitats naturals com
en virtuts i bondat, de quis fa memòria
en lo llibre dels frares desta casa, y en les cròniques desta ordre> (1). Fou
prior de la Vall d’Hebron dues vegades (1504-1511 i 1514-1517) i quatre vicari
(1491-1494, 1498-1504, 1532-1535 i 1536-1539?) i tres anys procurador. Morí el
1535 <com un sant, com se diu en les cròniques>. Essent prior feu
la trona de l’església conventual, acabà la capella de Sant Miquel a càrrec de
la senyora de Concabella,
Violant de Cabrera i de Bobadilla, acabà el
capçal de l’església i la porta de la sagristia (1514-1517), féu els llibres de
cor, fent venir de Santa Engràcia per il·luminar-los fra Gilabert de Flandes.
Féu carta de germandat amb el monestir
germà de la Murtra i amb la Cartoixa de Montalegre (1531)(2). Tenia una
veu molt potent. Això i les seves qualitats musicals el feren corrector major
de cant de tot l’orde.
Al monestir de la
Murtra, en temps del prior fra Llorenç Damià (1582-1585) prengueren l’hàbit
cinc guixolencs, el més famós dels quals per la seva virtut, saviesa i
prudència, fou fra Narcís Vergés, fill de Narcís Vergés i de la seva esposa
Elionor i batejat el 19 de gener de 1564
(3). Aquest fou prior dels monestirs de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron,
de la Murtra i de Cotalba al País Valencià (+1637) (4).
Un altre guixolenc jeroni
fou fra Joan Riera, fill de Guerau, paraire, i de la seva esposa Joana, batejat
el 24 de maig de 1557 (5) . Seguí fra Francesc Morell, fill de Joan i
Coloma, batejat amb el nom de Benet el 6 d’agost de 1565 (6). I Damià
Vicentç(+1612), que <havia treballat en el monestir; adornat-lo així de
retaules en la iglésia, com de quadros per la casa> (7). El
13 d’octubre de 1600 la comunitat li encarregà de pintar el nou retaule major; després
de presentar-ne el model i ser aprovat per la comunitat. Hi intervingueren
seixanta oficials, quatre fusters i tres treballadors, que l’enllestiren en
catorze mesos. Fou col·locat al seu lloc el 1603. Desaparegué en l’incendi del
27 de juliol de 1835. D’aquest monjo guixolenc queden encara les pintures del
fons del refetor. Heus aquí reunits aquests monjos jerònims guixolencs, els
primers dels qui tenim notícia, fills de casa nostra.
NOTES.
1.-
Sobre aquest monestir, vegueu: Sant Jeroni de la Vall d’Hebron,
Barcelona 1995.
2.-
Arxiu de la Corona d’Aragó, Monacals d’Hisenda, vol. 2516, pag. 87, 176
i 194.
3.- Arxiu Parroquial de Sant Feliu de Guíxols, Llibre
de Baptismes, Vol.I, fol. 124v.
4.-
E. Zaragoza i Pascual. <Un jerónimo ilustre hijo de Sant Feliu, fray
Narcís Vergés>. Áncora, núm 1771 (8-VIII-1982) pag 3.
5.-
Arxiu Parroquial de Sant Feliu de Guíxols, Llibre de Baptismes Vol.I,
fol. 99r.
6.-
Idem f. 132r.
7.-
J.M.CUYÀS. Resumen del Monasterio de San Jerónimo de la Murtra. Badalona 1975.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada