Passa al contingut principal

RECULL DE DOCUMENTS I ARTICLES D’HISTÒRIA GUIXOLENCA. VOLUM 3

 

Ernest Zaragoza Pascual és un dels estudiosos més importants en matèria d'història monacal  de Catalunya. No obstant, l'orde jerònim a Catalunya no ha estat massa analitzat (que sapiguem) per aquest autor.. 

És per aquest motiu que tot i que sigui de manera indirecte, em sembla del màxim interès donar a conèixer un article escrit per l'Ernest Zaragoza  sobre els monjos de Sant Feliu de Guíxols que van professar dins l'orde jerònim, i en especial Narcís Vergés, prior que fou en diverses ocasions de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.

Continuant doncs amb el criteri de fer extensius estudis o treballs que no són massa assequibles per la seva especificitat, seguidament transcric de manera literal l'article anomenat JERÒNIMS GUIXOLENCS, que figura dins del llibre Recull de documents i Articles d'Història Guixolenca, volum 3 editat per l'Abadia de Montserrat l'any 2007.

JERÒNIMS GUIXOLENCS

“Dos eren els  monestirs que els monjos jerònims tingueren a Catalunya: Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, als afores de Barcelona, i Sant Jeroni de la Murtra o de Betlem, a Badalona. Al de la Vall d’Hebron, hi prengué l’hàbit el guixolenc fra Jaume Roqueta, de mans del prior Joan Feliu l’any 1481. Roqueta segons les cròniques de l’orde < fonch hu dels frares essentials no dich de nostra casa, però encara de tot l’orde, així en habilitats naturals com en virtuts i bondat, de quis fa memòria en lo llibre dels frares desta casa, y en les cròniques desta ordre> (1). Fou prior de la Vall d’Hebron dues vegades (1504-1511 i 1514-1517) i quatre vicari (1491-1494, 1498-1504, 1532-1535 i 1536-1539?) i tres anys procurador. Morí el 1535 <com un sant, com se diu en les cròniques>. Essent prior feu la trona de l’església conventual, acabà la capella de Sant Miquel a càrrec de la senyora de Concabella,

Violant de Cabrera i de Bobadilla, acabà el capçal de l’església i la porta de la sagristia (1514-1517), féu els llibres de cor, fent venir de Santa Engràcia per il·luminar-los fra Gilabert de Flandes. Féu carta de germandat  amb el monestir germà de la Murtra i amb la Cartoixa de Montalegre (1531)(2). Tenia una veu molt potent. Això i les seves qualitats musicals el feren corrector major de cant de tot l’orde.

Al monestir de la Murtra, en temps del prior fra Llorenç Damià (1582-1585) prengueren l’hàbit cinc guixolencs, el més famós dels quals per la seva virtut, saviesa i prudència, fou fra Narcís Vergés, fill de Narcís Vergés i de la seva esposa Elionor  i batejat el 19 de gener de 1564 (3). Aquest fou prior dels monestirs de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, de la Murtra i de Cotalba al País Valencià (+1637) (4).

Un altre guixolenc jeroni fou fra Joan Riera, fill de Guerau, paraire, i de la seva esposa Joana, batejat el 24 de maig de 1557 (5) . Seguí fra Francesc Morell, fill de Joan i Coloma, batejat amb el nom de Benet el 6 d’agost de 1565 (6). I Damià Vicentç(+1612), que <havia treballat en el monestir; adornat-lo així de retaules en la iglésia, com de quadros per la casa> (7). El 13 d’octubre de 1600 la comunitat li encarregà de pintar el nou retaule major; després de presentar-ne el model i ser aprovat per la comunitat. Hi intervingueren seixanta oficials, quatre fusters i tres treballadors, que l’enllestiren en catorze mesos. Fou col·locat al seu lloc el 1603. Desaparegué en l’incendi del 27 de juliol de 1835. D’aquest monjo guixolenc queden encara les pintures del fons del refetor. Heus aquí reunits aquests monjos jerònims guixolencs, els primers dels qui tenim notícia, fills de casa nostra.

 

Lluís Jordà i Roselló

 

NOTES.

1.- Sobre aquest monestir, vegueu: Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, Barcelona 1995.

2.- Arxiu de la Corona d’Aragó, Monacals d’Hisenda, vol. 2516, pag. 87, 176 i 194.

3.-  Arxiu Parroquial de Sant Feliu de Guíxols, Llibre de Baptismes, Vol.I, fol. 124v.

4.- E. Zaragoza i Pascual. <Un jerónimo ilustre hijo de Sant Feliu, fray Narcís Vergés>. Áncora, núm 1771 (8-VIII-1982) pag 3.

5.- Arxiu Parroquial de Sant Feliu de Guíxols, Llibre de Baptismes Vol.I, fol. 99r.

6.- Idem f. 132r.

7.- J.M.CUYÀS. Resumen del Monasterio de San Jerónimo de la Murtra. Badalona 1975.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...

Pegaso 3 - Can Gallart i La Hispano-Suiza

  01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-8 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-carrerasport-33 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- sport-9 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- carrerasport-34 01042001- Horta-Can Gallart - Hispano-Suiza-Pegaso-1960 aprox.-Colec. Jordi Vila Traguany.-39 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO -Per restaurar- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-40 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-31 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-30 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-28 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. J...