Anna Gudayol,
cap de la secció de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya, i Maria
Rosa Montalt, cap de la secció de Musica de la Biblioteca de Catalunya, van
publicar conjuntament l’any 2017, un estudi sobre el fons litúrgic musical de
la Biblioteca de Catalunya, anomenat Música
litúrgica a la Biblioteca de Catalunya.
Entre altres peces apareix l’Antifonari de l’Ofici, que
actualment se l’atribueix com a procedent del monestir de Sant Jeroni de la
Vall d’Hebron. No obstant, cal tenir present que en ser considerat de la segona
meitat del segle XIII, no podia haver
estat dictat en el nostre monestir jerònim, senzillament perquè aquest no va ser
fundat fins més de cent anys després, l’any 1393.
La concepció conservadora de la litúrgia jerònima devia
adoptar aquest text musical com a propi per als seus oficis religiosos, malgrat
no correspondre en origen aquesta composició a aquest orde, sinó possiblement a
l‘orde dels cartoixans. L’al·lusió als cartoixans existent al foli 127 del
manuscrit apunta en aquesta direcció. Cal entendre que la litúrgia d’un orde
observant d’arrel eremítica com el cartoixà era molt similar conceptualment a la de l’orde jerònim.
D’aquest mateix manuscrit litúrgic musical en vaig
parlar en un apunt anterior, en ocasió de la seva aparició en una publicació de
la Biblioteca de Catalunya, editada l’any 2016, anomenada, Música i litúrgia medieval a la
Biblioteca de Catalunya (s.IX-XIII).
El manuscrit està compost de 133 folis de música més dos bifolis annexos, també de
musica, tots en pergamí. El cos principal del manuscrit conté antífones i
responsoris per als oficis de matines, laudes i vespres, ordenats segons el
Propi del Temps i seguits pel Propi dels Sants. L’annex conté cants de
l’Ordinari de la Missa.
En la seva confecció s’hi detecta una ma principal, així
com altres corresponents a afegitons posteriors. El cos principal conté 12
ratlles de text i música per cara i és en notació quadrada sobre tetragrama
vermell. Excepte el copista principal, tots usaren custa. S’observa
presencia de claus de FA i Do. Els dos bifolis
annexos són en notació aquitano-quadrada sobre tetragrama marcat en sec,
amb dues ratlles, vermella i groga i presència de custa i claus de Fa, La i Do.
El gran musicòleg Higini Anglès, va fer esment l’any
1920 de la seva procedència, possiblement d’un monestir jerònim, però sense atribuir-lo
a cap cenobi en concret, tot i que la seva darrera ubicació semblava ser provinent
d’un desconegut monestir de monges agustines de Catalunya. L’al·lusió inserida
en el primer foli del manuscrit, relativa a un monestir jerònim, sembla actualment
aproximar-lo, malgrat tots els dubtes encara existents, al nostre monestir de
Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
Per disposar de coneixement directe sobre l’Antifonari
de l’ofici, faig esment de l’enllaç existent a la Memòria Digital de Catalunya,
de consulta oberta.
Aquest enllaç us porta a: Partitures de l'Antifonari de l'ofici
Al mateix temps, crec oportú donar a conèixer, pel seu notable interès, la descripció que en el seu estudi fan Anna Gudayol i Maria Rosa Montalt sobre l’Antifonari de l’Ofici. Motiu pel qual transcric seguidament de manera íntegra, el text al·lusiu a aquest Antifonari que figura en l’article a dalt esmentat, Música litúrgica a la Biblioteca de Catalunya.
Lluís Jordà i Rosellò
Ms 888 Antifonari de l’ofici
“Conté antífones i responsoris per
als oficis de matines, laudes i vespres del propi del temps i del propi dels
sants. Incomplet. [Segona meitat del segle XIII].
f. de guarda - alfabet, en majúscules
i minúscules. [S. XVII]
f. de guarda verso: anotacions litúrgiques
f. [1]: «Salve regina». [Afegit S. XIV]
f. [1v-6]: Antífones i invitatori de
matines. [Afegit finals S. XIII - principis S. XIV]
f. [1v]: «Dominica prima de adventu
Domini»
f. [1v-5v]: [Invitatorium] «Venite
exultemus Domino»
f. [5v] «In deposicione
mortuorum»
f. 6: Gloria. [Afegit s. xvi]
f. i-1xxxiiv : Propi del temps
f. i (7): [Dominica prima de adventu
Domini]
f. ivv (10): «Dominica secunda»
f. viii (14): «Dominica iii»
f. xv : «Dominica iiii»
f. xiiiv : «In vigilia nativitatis Domini»
f. xviiv : «In natalis sancti Stephani
antiphona»
f. xix: «In natalis sancti Johannis
evangeliste cetera de apostolis Responsorio»
f. xx: «Cetera de mar tiribus. In natalis
sanctorum innocentum»
f. xxiv : «In evangeliste commemoratione»
f. xxii: «Sequitur commemoracio de
Nativitate as horum»
f. xxiiv : «In octavis sancti Stephani»
f. xxiii: «In vigilia epiphanie»
f. xxvv : «Dominica iª post octavas
epiphanie»
f. xxxii: «In conversione sancti Pauli
responsorium sicut in commemoracionem eiusdem...»
f. xxxviv : «Annuncicio Domini super psalmos
vesperas antiphona»
f. xlv: «Dominica iiª responsorio» f. :
[Dominica iii] «In laudibus»
f. xlix: «Dominica iiii»
f. liv : «Dominica de passione»
f. liii: «In laudibus»
f. lviii: «In laudibus»
f. lviiiv : «Ad Mandatum»
f. lix: «In Pasce antiphona»
f. lx: «In laudibus»
f. lxv : «Sabbato sancto»
f. lxii: «Die sancto Pasche»
f. lxivv : «Dominica 1ª octavas Pasche»
f. lxv: «Dominica 1ª post octavas
Pasche»
f. lxvi: «Dominica iiiª ad vesperas»
f. lxvii: «Dominica iiiiª»
f. lxviiii: «In ascensione Domini»
f. lxxiv : [Pentecostes]
f. lxxiiv : «In octavas [Pentecostes] ad vesperas
antiphona» «Dominica iª post octavas» «Dominica iiª antiphona»
f. lxxiii: «Dominica iiiª» «Dominica
iiiª» «Dominica vª» «Dominica viª»
f. lxxiiiv : «Dominica viiª» «Dominica viiiª»
«Dominica ixª» «Dominica xª» «Dominica xiª»
f. lxxiiii: «Dominica xiiª» «Dominica
xiiiª» «Dominica xivª» 220 «Dominica xvª» «Dominica xviª»
f. lxxiiiiv : «Dominica xviiª»
«Dominica xviiiª» «Dominica xixª» «Dominica xxª» «Dominica xiª»
f. lxxv: «Dominica xxiª» «Dominica
xxiiª» «Dominica xxiiiª» «Dominica xxiiiiª» «Dominica xxvª» «Antiphona de libro
regum»
f. lxxvv : «Dominica iª post octavas
pentecostes»
f. lxxvii: «Antiphona de libro
Salomonis»
f. lxxviiiiv : «De Tobia antiphona»
f. lxxxv : «Antiphona de Machabeis»
f. lxxxiiv -cvi: Propi dels sants
f. lxxxiiv : «In nativitate sancti Johannis
Baptiste»
f. lxxxiiiiv : «In nativitate apostolorum Petri
et Pauli»
f. lxxxv: «In laudibus antiphona» «In
celebritate sancti Pauli»
f. lxxxvii: «Ad vincula»
f. lxxxviii: «Assumptione beate Marie»
f. lxxxixv : [In conceptione beate Marie]
f. lxxxxiv : «Dedicacione ecclesie vesperas
antiphona»
f. lxxxxiii: «In natalis omnium
sanctorum»
f. lxxxxiiiiv : «In nativitate apostolorum»
f. lxxxxv: «In festo sancti
Mathie apostoli invitatorium»
f. lxxxxviv : «Plurimorum martirum»
f. lxxxxviiv : «Unius martiris»
f. cv : «In nativitate confessorum»
f. cii: «De confessore non episcopo»
f. ciiv : «In nativitate virginis»
f. ciiii: [Responsoria]
f. cvi: «In ascensione Domini»
f. 107-129: Oficis afegits posteriorment
f. 107-111: “In exaltacione sancte
Crucis ad vesperas super psalmos antiphona”, [s. XIV, amb esmenes posteriors]
f. 112-119: “Quando annunciacio beate
Marie celebrabatur in tempore paschalidicitur sequens officium”, [finals s.
XVprincipis s. XVI]
f. 117v: “In natale apostolorum tempore
paschali”
f. 117v: “In natale unius martyris”
f. 118: “In festo sancti vel sanctorum trium
vel xii”
f. 119: “In natali plurimorum
ad vesperas”
f. 120-126: “Incipit officium
corporis Domini”, [s. XIV]
f. 126v-127: Fórmula de consagració
f. 127: “Immensa divina
largitatis beneficia”, a la fi “Cartusiensis ordinis”
f. 127v: “In festo sancti Petri
martyris” [s. XVII]
f. 128v-129: Alfabet i
abreviatures
f. 130-133: Cants de l’Ordinari de la Missa,
[s. XIII]
Pergamí. –– 133 f. (numeració antiga
cxxxiii f.; foliació antiga amb numeració romana a tinta negra al marge
superior dret del recto; restes de foliació d’època moderna amb numeració
aràbiga a llapis a la mateixa posició, f. 1-15 i 112-127); 300 × 210 mm. ––
Escriptura a ratlla tirada, una mà principal (f. 1v-106v, excepte 7r-13v,
copiats per una mà de la mateixa època) i d’altres responsables d’afegitons
posteriors (1-6, 107r-111v, 112r-119v, 120r-127r, 6v i 127v); el cos principal
conté 12 ratlles de text i música per cara; al marge indicació del llibre
bíblic d’on són extrets els passatges. –– Notació quadrada (petita) sobre
tetragrama vermell al cos principal; presència de claus de fa i do; els
copistes secundaris usen custos; als f. 130-133 (afegits) notació
aquitano- quadrada sobre tetragrama marcat en sec amb dues ratlles vermella i
groga i presència de custos i claus de fa, la i do; al marge indicació
del to. –– Caplletres ornades en vermell, blau i verd o vermell i groc,
depenent de la mà; rúbriques en vermell. –– Enquadernació en pergamí sobre
paper.
Procedència: compra sense especificar propietari, registrada per Higini Anglès el 5 de desembre de 1920. Provindria d’un convent de monges agustines de Catalunya; al f.1v hi ha una al·lusió relacionada amb un monestir de monjos jerònims, i al f. 127 una
al·lusió als cartoixans.
Bibliografia.: H. Anglès. La música a Catalunya fins al segle XIII. Barcelona: IEC: Biblioteca de Catalunya, 1935, núm. 39, p. 166-167; R. Donovan. The Liturgical Drama in Medieval Spain. Toronto: Pontifical Institute of Medieval Studies, 1958, p. 201. Descripcions: I. Fernández de la Cuesta. Manuscritos y fuentes musicales en España: Edad media. Madrid: Alpuerto, 1980, p. 63; J. Garrigosa. Els manuscrits musicals a Catalunya fins al segle XIII. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2003, p. 93; S. Zauner. Manuscrits musicals litúrgics pretridentins de les seccions de Música i Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya.”
Font: itunes.apple.com
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada