Passa al contingut principal

MÉS SOBRE L’ANTIFONARI DE L’OFICI PROCEDENT DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

 

Anna Gudayol,  cap de la secció de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya, i Maria Rosa Montalt, cap de la secció de Musica de la Biblioteca de Catalunya, van publicar conjuntament l’any 2017, un estudi sobre el fons litúrgic musical de la Biblioteca de Catalunya, anomenat Música litúrgica a la Biblioteca de Catalunya.

Entre altres peces apareix l’Antifonari de l’Ofici, que actualment se l’atribueix com a procedent del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. No obstant, cal tenir present que en ser considerat de la segona meitat del segle XIII,  no podia haver estat dictat en el nostre monestir jerònim, senzillament perquè aquest no va ser fundat fins més de cent anys després, l’any 1393.

La concepció conservadora de la litúrgia jerònima devia adoptar aquest text musical com a propi per als seus oficis religiosos, malgrat no correspondre en origen aquesta composició a aquest orde, sinó possiblement a l‘orde dels cartoixans. L’al·lusió als cartoixans existent al foli 127 del manuscrit apunta en aquesta direcció. Cal entendre que la litúrgia d’un orde observant d’arrel eremítica com el cartoixà era molt similar  conceptualment a la de l’orde jerònim.

D’aquest mateix manuscrit litúrgic musical en vaig parlar en un apunt anterior, en ocasió de la seva aparició en una publicació de la Biblioteca de Catalunya, editada l’any 2016,  anomenada, Música i litúrgia medieval a la Biblioteca de Catalunya (s.IX-XIII).

El manuscrit està compost de 133 folis  de música més dos bifolis annexos, també de musica, tots en pergamí. El cos principal del manuscrit conté antífones i responsoris per als oficis de matines, laudes i vespres, ordenats segons el Propi del Temps i seguits pel Propi dels Sants. L’annex conté cants de l’Ordinari de la Missa.

En la seva confecció s’hi detecta una ma principal, així com altres corresponents a afegitons posteriors. El cos principal conté 12 ratlles de text i música per cara i és en notació quadrada sobre tetragrama vermell. Excepte el copista principal, tots usaren custa. S’observa presencia de claus de FA i Do. Els dos bifolis  annexos són en notació aquitano-quadrada sobre tetragrama marcat en sec, amb dues ratlles, vermella i groga i presència de  custa i claus de Fa, La i Do.

El gran musicòleg Higini Anglès, va fer esment l’any 1920 de la seva procedència, possiblement d’un monestir jerònim, però sense atribuir-lo a cap cenobi en concret, tot i que la seva darrera ubicació semblava ser provinent d’un desconegut monestir de monges agustines de Catalunya. L’al·lusió inserida en el primer foli del manuscrit, relativa a un monestir jerònim, sembla actualment aproximar-lo, malgrat tots els dubtes encara existents, al nostre monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Per disposar de coneixement directe sobre l’Antifonari de l’ofici, faig esment de l’enllaç existent a la Memòria Digital de Catalunya, de consulta oberta.

Aquest enllaç us porta a: Partitures de l'Antifonari de l'ofici

Al mateix temps, crec oportú donar a conèixer, pel seu notable interès, la descripció que en el seu estudi fan Anna Gudayol i Maria Rosa Montalt sobre l’Antifonari de l’Ofici. Motiu pel qual transcric seguidament de manera íntegra, el text al·lusiu a aquest Antifonari que figura en l’article a dalt esmentat, Música litúrgica a la Biblioteca de Catalunya.

Lluís Jordà i Rosellò

Ms 888 Antifonari de l’ofici

“Conté antífones i responsoris per als oficis de matines, laudes i vespres del propi del temps i del propi dels sants. Incomplet. [Segona meitat del segle XIII].

f. de guarda - alfabet, en majúscules i minúscules. [S. XVII]

f. de guarda verso: anotacions litúrgiques f. [1]: «Salve regina». [Afegit S. XIV]

f. [1v-6]: Antífones i invitatori de matines. [Afegit finals S. XIII - principis S. XIV]

f. [1v]: «Dominica prima de adventu Domini»

          f. [1v-5v]: [Invitatorium] «Venite exultemus Domino»

          f. [5v] «In deposicione mortuorum»

f. 6: Gloria. [Afegit s. xvi]

f. i-1xxxiiv : Propi del temps

         f. i (7): [Dominica prima de adventu Domini]

         f. ivv (10): «Dominica secunda»

         f. viii (14): «Dominica iii»

         f. xv : «Dominica iiii»

         f. xiiiv : «In vigilia nativitatis Domini»

         f. xviiv : «In natalis sancti Stephani antiphona»

         f. xix: «In natalis sancti Johannis evangeliste cetera de apostolis Responsorio»

         f. xx: «Cetera de mar tiribus. In natalis sanctorum innocentum»

         f. xxiv : «In evangeliste commemoratione»

         f. xxii: «Sequitur commemoracio de Nativitate as horum»

         f. xxiiv : «In octavis sancti Stephani»

         f. xxiii: «In vigilia epiphanie»

        f. xxvv : «Dominica iª post octavas epiphanie»

        f. xxxii: «In conversione sancti Pauli responsorium sicut in commemoracionem    eiusdem...»

        f. xxxviv : «Annuncicio Domini super psalmos vesperas antiphona»

        f. xlv: «Dominica iiª responsorio» f. : [Dominica iii] «In laudibus»

        f. xlix: «Dominica iiii»

        f. liv : «Dominica de passione»

        f. liii: «In laudibus»

        f. lviii: «In laudibus»

        f. lviiiv : «Ad Mandatum»

        f. lix: «In Pasce antiphona»

        f. lx: «In laudibus»

        f. lxv : «Sabbato sancto»

        f. lxii: «Die sancto Pasche»

        f. lxivv : «Dominica 1ª octavas Pasche»

        f. lxv: «Dominica 1ª post octavas Pasche»

        f. lxvi: «Dominica iiiª ad vesperas»

        f. lxvii: «Dominica iiiiª»

        f. lxviiii: «In ascensione Domini»

        f. lxxiv : [Pentecostes]

        f. lxxiiv : «In octavas [Pentecostes] ad vesperas antiphona» «Dominica iª post octavas» «Dominica iiª antiphona»

        f. lxxiii: «Dominica iiiª» «Dominica iiiª» «Dominica vª» «Dominica viª»

        f. lxxiiiv : «Dominica viiª» «Dominica viiiª» «Dominica ixª» «Dominica xª» «Dominica xiª»

        f. lxxiiii: «Dominica xiiª» «Dominica xiiiª» «Dominica xivª» 220 «Dominica xvª» «Dominica xviª»

        f. lxxiiiiv : «Dominica xviiª» «Dominica xviiiª» «Dominica xixª» «Dominica xxª» «Dominica xiª»

        f. lxxv: «Dominica xxiª» «Dominica xxiiª» «Dominica xxiiiª» «Dominica xxiiiiª» «Dominica xxvª» «Antiphona de libro regum»

        f. lxxvv : «Dominica iª post octavas pentecostes»

        f. lxxvii: «Antiphona de libro Salomonis»

        f. lxxviiiiv : «De Tobia antiphona»

        f. lxxxv : «Antiphona de Machabeis»

f. lxxxiiv -cvi: Propi dels sants

        f. lxxxiiv : «In nativitate sancti Johannis Baptiste»

        f. lxxxiiiiv : «In nativitate apostolorum Petri et Pauli»

        f. lxxxv: «In laudibus antiphona» «In celebritate sancti Pauli»

        f. lxxxvii: «Ad vincula»

        f. lxxxviii: «Assumptione beate Marie»

        f. lxxxixv : [In conceptione beate Marie]

        f. lxxxxiv : «Dedicacione ecclesie vesperas antiphona»

        f. lxxxxiii: «In natalis omnium sanctorum»

        f. lxxxxiiiiv : «In nativitate apostolorum»

        f. lxxxxv: «In festo sancti Mathie apostoli invitatorium»

        f. lxxxxviv : «Plurimorum martirum»

        f. lxxxxviiv : «Unius martiris»

        f. cv : «In nativitate confessorum»

        f. cii: «De confessore non episcopo»

        f. ciiv : «In nativitate virginis»

        f. ciiii: [Responsoria]

        f. cvi: «In ascensione Domini»

f. 107-129: Oficis afegits posteriorment

        f. 107-111: “In exaltacione sancte Crucis ad vesperas super psalmos antiphona”, [s. XIV, amb esmenes posteriors]

        f. 112-119: “Quando annunciacio beate Marie celebrabatur in tempore paschalidicitur sequens officium”, [finals s. XVprincipis s. XVI]

                           f. 117v: “In natale apostolorum tempore paschali”

                           f. 117v: “In natale unius martyris”

                           f. 118: “In festo sancti vel sanctorum trium vel xii”

                           f. 119: “In natali plurimorum ad vesperas”

       f. 120-126: “Incipit officium corporis Domini”, [s. XIV]

                          f. 126v-127: Fórmula de consagració

                          f. 127: “Immensa divina largitatis beneficia”, a la fi “Cartusiensis ordinis”

       f. 127v: “In festo sancti Petri martyris” [s. XVII]

       f. 128v-129: Alfabet i abreviatures

       f. 130-133: Cants de l’Ordinari de la Missa, [s. XIII]

 

Pergamí. –– 133 f. (numeració antiga cxxxiii f.; foliació antiga amb numeració romana a tinta negra al marge superior dret del recto; restes de foliació d’època moderna amb numeració aràbiga a llapis a la mateixa posició, f. 1-15 i 112-127); 300 × 210 mm. –– Escriptura a ratlla tirada, una mà principal (f. 1v-106v, excepte 7r-13v, copiats per una mà de la mateixa època) i d’altres responsables d’afegitons posteriors (1-6, 107r-111v, 112r-119v, 120r-127r, 6v i 127v); el cos principal conté 12 ratlles de text i música per cara; al marge indicació del llibre bíblic d’on són extrets els passatges. –– Notació quadrada (petita) sobre tetragrama vermell al cos principal; presència de claus de fa i do; els copistes secundaris usen custos; als f. 130-133 (afegits) notació aquitano- quadrada sobre tetragrama marcat en sec amb dues ratlles vermella i groga i presència de custos i claus de fa, la i do; al marge indicació del to. –– Caplletres ornades en vermell, blau i verd o vermell i groc, depenent de la mà; rúbriques en vermell. –– Enquadernació en pergamí sobre paper.

Procedència: compra sense especificar propietari, registrada per Higini Anglès el 5 de desembre de 1920. Provindria d’un convent de monges agustines de Catalunya; al f.1v hi ha una al·lusió relacionada amb un monestir de monjos jerònims, i al f. 127 una


al·lusió als cartoixans.

Bibliografia.: H. Anglès. La música a Catalunya fins al segle XIII. Barcelona: IEC: Biblioteca de Catalunya, 1935, núm. 39, p. 166-167; R. Donovan. The Liturgical Drama in Medieval Spain. Toronto: Pontifical Institute of Medieval Studies, 1958, p. 201. Descripcions: I. Fernández de la Cuesta. Manuscritos y fuentes musicales en España: Edad media. Madrid: Alpuerto, 1980, p. 63; J. Garrigosa. Els manuscrits musicals a Catalunya fins al segle XIII. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2003, p. 93; S. Zauner. Manuscrits musicals litúrgics pretridentins de les seccions de Música i Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya.”


Font: itunes.apple.com

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

SANT JERONI A LA MUNTANYA - COMENTARIS DE JOAN AMADES

EXTRETS DEL LLIBRE AUCA DE LES FUNCIONS DE BARCELONA  Aquest dia tenia lloc un aplec al convent   de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, situat a mig aire de la muntanya del Tibidabo, vers el cantó de Tramuntana, damunt el vell camí de la Rabassada i de Vista-rica, a la carena de Collcerola. Era molt concorregut perquè marcava la darrera sortida camperola de l’any. Hi anaven els qui patien de l’estómac, per poder beure aigua   de la Font del Bacallà, a la qual eren atribuïdes grans virtuts digestives. La gent deia que coïa el menjar amb gran pressa. Segons la veu popular, si hom posa un bacallà sencer sota el seu raig, al cap de dues hores s’ha dissolt tot, és a dir, se l’ha menjat completament, i no en resta sinó l’espina. La fadrinalla del braç arremangat anaven a dinar a la Font Tenebrosa per veure si en sortia el diable; perquè, segons dir de la gent, dóna a l’infern. Les nits de gran tempesta en sortia en Banyeta amb la cua tota   enravenxinada i se’n baixava   muntanya avall a

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH