Passa al contingut principal

ELS MONESTIRS JERÒNIMS DEL PAÍS VALENCIÀ

 

La primera fundació jerònima de l’antiga Corona d’Aragó es va fer al País Valencià. Fou erigida l’any 1374 als peus del Montgó, després de rebre consentiment del papa Gregori XI. Sant Jeroni de la Plana de Xàbia (Marina Alta), va ser però una fundació efímera, una incursió de pirates barbarescs produïda pocs anys després de la seva fundació, l’any 1386, va suposar la captura de la comunitat i la seva posterior venda com esclaus a Bugia. En definitiva, un veritable cop de mort  per al novell cenobi. Actualment, aquest indret ocupat per un Santuari, anomenat Nostra Senyora del Àngels, serva molt pocs records del primerenc monestir jerònim.

La irrupció corsària comportà la mort del prior i la captura de vuit monjos de la comunitat, sols tres aconseguiren fer-se escàpols. Pocs anys després, l’any 1388, els monjos foren rescatats per Alfons el Vell, duc de Gandia, però ja no volgueren tornar al seu lloc d’origen, conscients de la inseguretat del lloc per la seva proximitat al mar. Sol·licitaren a l’aristòcrata, la possibilitat d’establir-se en un indret més segur per continuar amb la seva vida cenobítica.

El nou indret escollit, a prop de Gandia, dins l’actual municipi d’Alfauïr (La Safor), fou on els monjos bastiren aquest nou cenobi, anomenat Sant Jeroni de Cotalba. Monestir que bé es pot considerar el veritable nucli fundacional de tots els monestirs jerònims de la Corona d’Aragó.

Lluís Jordà i Roselló

Enumerem breument els monestirs i les seves dates de fundació.

SANT JERONI DE COTALBA (Alfauïr). Fundat l’any 1388. Promogut a instàncies d’Alfons el Vell duc de Gandia i pel seu majordom Pere Marc, pare del poeta Ausiàs March. Posteriorment els valedors del monestir serien la família Borja i la duquessa de Gandia, Maria Enríquez de Luna. És un dels monestirs més notables del País Valencià i casa mare de moltes les fundacions de la Corona d’Aragó. El monestir de Cotalba fou preservat de la ruïna, arran de la seva adquisició per la família Trenor, després de la desamortització de l’any 1835, família que encara a dia d’avui ostenta la seva propietat i custòdia.

Planta del monestir de Sant Jeroni de Cotalba

SANTA MARIA DE LA MURTA (Alzira). Fundat l’any 1401. Va néixer auspiciat pel monestir de  Sant Jeroni de Cotalba. La seva obra té una important empremta gòtica. Van participar en la seva construcció reconeguts mestres d’obres com Jaume Gallent. Va rebre en el transcurs del segle XVI importants donacions de la família Vic i la família Vilaregut. El cardenal Cisneros confessor de la reina Isabel de Castella també, entre d’altres personatges de gran rellevància política. Va atresorar importants obres artístiques, distribuïdes entre importants museus de l’estat, com el Museu de Belles Arts de Sant Pius de València i el Museu del Prado de Madrid. Altres es van perdre per sempre arran de la desamortització de 1835 que va comportar la ruïna completa del conjunt monacal.

SANTA MARIA DE L’ESPERANÇA (Sogorb). La seva fundació, amb moltes reserves per manca de dades, seria en una data aproximada a l’any 1495, promoguda pel primer duc de Sogorb, Enric d’Aragó i Pimentel obtenint una butlla del Papa Alexandre VI. la cual apenas concedida, tomó aquel posesión en unión de los PP. Fr. Juan Bautista Villarragut, profeso de la Murta y Prior de Santa Engracia en Zaragoza, Fr. Francisco Micó Prior de Gandía”. És a dir dels monestirs de la Murta, Santa Engràcia i Cotalba. El mateix infant va fer un important llegat de més de 3.000 ducats responsabilitzant-se de la continuació de les obres del monestir, com el refectori i la llibreria tot i que no va acabar les obres de l’església. Aquestes obres es portaren a terme en absència de la comunitat que davant la provisionalitat de la situació havia abandonat el monestir. L’acabament de les obres no es va produir fins l’any 1573 quan Alfons el net del fundador les va concloure, moment aquest que suposar el retorn dels monjos al cenobi. Durant el segle XVIII el monestir de Nostra Sra. de l’Esperança va tenir un gran desenvolupament, truncat definitivament amb la desamortització de l’any 1835. Refugi de partides carlines i pedrera dels veïns dels voltants. Va ser venut a mans privades per l’estat l’any 1844. Al cap de pocs anys tot el conjunt d’edificis eren enderrocats per l’aprofitament de tots els materials d’obra, excepte l’ermita adjacent que va ser restaurada l’any 1858.

Planta del monestir de Santa Maria de l’Esperança (després de les darreres excavacions)

SANTA VERÒNICA (Alacant). Fundat l’any 1492. Originalment pertanyent a l’orde jerònim, l’any 1518 va ser refundat per les monges de Santa Clara. L’obra del monestir és molt posterior a la fundació jerònima. Actualment, des de l’any 2019 tenen cura d’aquest monestir canoneses regulars lateranenques de Sant Agustí.

SANT MIQUEL DELS REIS (València). Fundat l’any 1546 és l’actual seu Biblioteca Valenciana. En origen l’indret d’aquest monestir va correspondre a una fundació cistercenca anomenada Sant Bernat de Rascanya. A instàncies de Germana de Foix que volia ser sebollida en aquest monestir, el cenobi cistercenc és reconvertí en jerònim segons deixà escrit en el seu testament l’any 1536. L’any 1545 el papa Pau III emet una butlla a través de la qual s’aconsegueix el traspàs del monestir d’un orde a l’altre. A partir d’aquest moment passa a anomenar-se Sant Miquel dels Reis abandonant el seu nom original. El monestir s’amplià a instancies del duc de Calabria, Ferran d’Aragó, marit de Germana de Foix que va voler seguir amb el que la seva esposa havia estipulat. En la seva reconstrucció van intervenir dos importants arquitectes, Alonso de Covarrubias i Joan de Vidaña. El projecte preveia la reconstrucció de l’església gòtica cistercenca i nou claustre al sud del conjunt, mantenint al costat nord el claustre original de Sant Bernat de Rascanya. Les obres, amb variacions, no es finalitzaren fins l’any 1607. Amb la desamortització de 1835, el conjunt passà a l’estat, les obres d’art al Museu de Belles Arts de València, mentre que els llibres del duc de Calabria van passar a la Biblioteca de la Universitat. Venut el monestir a un particular l’any 1843, la seva demolició fou evitada in-extremis gràcies a l’Ajuntament de València que l’adquirí i el destinà a asil, presó de dones i posteriorment a magatzem. Les obres de conversió de l’espai als nous usos comportaren una alteració greu de la seva estructura monacal. Reconvertit en centre presidiari i de repressió després de la guerra civil, no és fins l’any 1962 que torna a mans de l’Ajuntament de València. Amb l’adveniment de la democràcia, l’any 1997 és finalment adaptat com a seu de la Biblioteca Valenciana.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

SANT JERONI A LA MUNTANYA - COMENTARIS DE JOAN AMADES

EXTRETS DEL LLIBRE AUCA DE LES FUNCIONS DE BARCELONA  Aquest dia tenia lloc un aplec al convent   de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, situat a mig aire de la muntanya del Tibidabo, vers el cantó de Tramuntana, damunt el vell camí de la Rabassada i de Vista-rica, a la carena de Collcerola. Era molt concorregut perquè marcava la darrera sortida camperola de l’any. Hi anaven els qui patien de l’estómac, per poder beure aigua   de la Font del Bacallà, a la qual eren atribuïdes grans virtuts digestives. La gent deia que coïa el menjar amb gran pressa. Segons la veu popular, si hom posa un bacallà sencer sota el seu raig, al cap de dues hores s’ha dissolt tot, és a dir, se l’ha menjat completament, i no en resta sinó l’espina. La fadrinalla del braç arremangat anaven a dinar a la Font Tenebrosa per veure si en sortia el diable; perquè, segons dir de la gent, dóna a l’infern. Les nits de gran tempesta en sortia en Banyeta amb la cua tota   enravenxinada i se’n baixava   muntanya avall a

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH