LES FONTS DE SANT JERONI DE LA VALL
D’HEBRON I SANT GENÍS DELS AGUDELLS
De la mateixa
manera que he considerat important fer arribar als interessats en la història
del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, de manera extractada, el que
s’explica sobre les mines d’aigua a l’ATLES DE L’AIGUA, també crec necessari fer
el mateix amb les fonts.
Cal recordar per a tots
aquells que considerin aquesta informació escadussera i limitada, que poden
acudir a aquest número especial editat per la revista EL POU, l’any 2019 a fi i
efecte de conèixer amb major detall tot el que fa referència a les fonts del
Districte d’Horta-Guinardó.
Limito per tant de
manera exclusiva, aquesta informació a les fonts d’aigua que puguin tenir
alguna relació, més o menys directa, amb
el nostre monestir i/o amb Sant Genís dels Agudells.
Lluís Jordà i Roselló
Tota la zona que
actualment conforma el territori del Districte d’Horta-Guinardó era rural i
muntanyenc i ric en aigua subterrània que en molts casos aflorava i en d’altres
era conduïda fins a un altre punt que convenia més: eren les fonts. La zona
dels turons i de la serra de Collserola és on hi havia més quantitat de fonts.
Moltes han desaparegut per l’avenç de la urbanització o l’abandó i falta de
manteniment. Aquestes fonts que se situen en la zona indicada són de diferents
menes. La majoria ja no hi són. Fonts de muntanya, fonts de fontada i reunió,
fonts d’aigua comercialitzada, fonts per aprofitament rural, fonts per a ús
d’aigua ornamental... Aquí es fa una relació de totes i en capítol a part ens
estendrem en les fonts d’ús més complex. En alguns casos assenyalarem fonts que
se surten actualment del l’àmbit de la zona estudiada, cap el que havia estat
Sant Andreu de Palomar, cap a Gràcia, Vallcarca o Sant Gervasi. Són fonts que
eren de la vall d’Horta i de la zona limítrof amb Sant Andreu, de freqüentació
dels pobladors d’aquella zona. Actualment les fonts existents i que mantenen
encara una dignitat i manteniment millor són les de la serra de Collserola.
18. Font de Sant Cebrià
GPS 41.436744,
2.133910
L’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina és
d’origen romànic i ha estat destí de romeries i aplecs populars en temps
passats. L’antic camí a Sant Cebrià des del poble d’Horta encara conserva una
part del seu traçat que antigament pujava per la riera de Marcel·lí i entre les
finques del Laberint i de les Heures. L’ermita de Sant Cebrià és en una
desviació a l’esquerra del camí ascendent i té als costats unes humils
edificacions. Una d’elles és un safareig on arriba l’aigua de la font a través
d’una mànega. La font brolla uns metres més amunt a l’oest, per sota de la casa
de can Carlets i a la llera del torrent de la Llet. Sembla l’entrada a una mina
o galeria formada amb roques i una gran pedra que fa de llindar, tot encastat a
la muntanya. En realitat és només una cavitat que se suporta per roques
naturals i alguna paret de maons per on brolla l’aigua que recull una pica. El
conjunt està en un estat molt descuidat.
22.Font de la
Cabra
GPS 41.432833,
2.135771
Està situada a molt
poca distància del revolt de la Paella, a la carretera de la Rabassada. L’accés
millor és per la pista forestal que ve de l’ermita de Sant Cebrià, en direcció
sud, i que conduirà a la font situada en una clariana a pocs metres de la corba
que marca el torrent de Generet o d’en Barret i just per sobre del barri de
Montbau. El broc està encastat en una roca protegit als costats per dos pilars
cimentats amb petites pedres. No hi ha cap pica que reculli la poca aigua que
raja i va directament muntanya avall. La Diputació de Barcelona i l’Obra Social
de La Caixa van engegar un projecte l’any 2009 per recuperar i millorar
antigues fonts de Collserola. La font de la Cabra va ser una des les tretze
fonts seleccionades. Se’n van recuperar vuit però la font de la Cabra no va
tenir sort i continua a l’espera en un estat total d’abandonament.
23.Font dels
Frares
GPS 41.430783,
2.130220
Aquesta font
també era una de les fonts de mina que alimentaven d’aigua l’antic monestir de
Sant Jeroni de la Vall Hebron. El monestir va deixar d’existir la primera
meitat del segle XIX arran de les desamortitzacions eclesiàstiques i les
bullangues contra el clero. El conjunt d’edificis que el formaven estaven
repartits a l’explanada de la carretera de la Rabassada cap el quilòmetre 3 on
ara hi ha la benzinera. Encara podem veure algunes restes de l’estructura, murs
i una petita ermita a tocar a la banda muntanya de la carretera. Davant de la
benzinera, també a la mateixa banda, hi ha un hort amb una edificació baixa i
allargada al costat. Al fons de l’hort es pot apreciar un antic mur que és una
de les parets d’una de les basses d’aigua que donaven servei al monestir. En el
costat nord de la bassa, a tocar de l’edificació, està l’entrada a
l’antiquíssima mina que encara aporta un importat cabal d’aigua. La finca ara és
de propietat particular i no es pot accedir a la font. Un dels documents de les
amortitzacions del notari Calvillard de 1845 descriu: “El huerto junto al
monasterio que se supone de tenida un cuarter de mojada de tierra, la que unida
con el alberque grande que hay en el y otro de pequeño, y sirven para depositar
las aguas por el riego de dicho huerto y unas paredes que circuyen part del
mismo y la mitad de las aguas que discurren de las dos fuentes, la una nombrada
de la Reina, u la otra que viene del conducto de la parte de Sant Medí”.
24.Font de
l’Hotel San Jerónimo
GPS 41.430296,
2.127706
25.Font
Tenebrosa
GPS 41.427556,
2.126605
Només el nom ja
incita a llegendes. Es deia que aquell paratge s’havia anomenat “porta del
infern” per existir un pou del qual ningú havia trobat el fons i si t’acostaves
al brocal veies l’avenir. També es deia que a les nits de tempesta un monjo
blanc del monestir de Sant Jeroni es dirigia a la font amb un espelma en una mà
i un llibre d’oracions a l’altra, pregant per fer fugir el dimoni que sortia
del pou que conduïa a l’infern. La font Tenebrosa coneguda ara és un pilar
construït en un revolt de la carretera de la Rabassada poc després del
quilòmetre 2, prop de la benzinera i de les ruïnes de l’antic monestir de Sant
Jeroni de la Vall Hebron. Al pilar hi ha un broc de ferro per on degota l’aigua
que regalima fins a terra. La font no està habilitada per poder beure i així ho
indica un senyal d’aigua no potable. En realitat la deu original es troba uns
50 m dins la muntanya i està completament tapada per la vegetació i només
s’arriba a veure un broc que sobresurt d’un petit mur.
26.Font del
Roure Font de Sant Jeroni
GPS 41.429032,
2.128900
La font del
Roure d’ara no es deu assemblar a la d’altres temps. Va ser arranjada pel
Col·lectiu Agudells, de Sant Genís, el 1986. Al final del carrer Costa Pacheco
es canvia el nom per carrer de la Font del Roure i enmig d’uns jardins trobem
la nova font en un mur de pedra amb una rajola que la identifica. Una mica més
amunt de la font hi ha un petit espai molt deteriorat amb bancs i al costat un
pou en una finca particular. El conjunt és un fondal en l’extrem més alt del
barri de Sant Genís dels Agudells. Abans la font estava en aquest fondal i
alguns veïns antics recorden venir a buscar aigua a la font que li deien la
mina. Segons plànols del segle XIX situen aquesta font a l’inici del torrent de
Sant Genís i l’anomenen font de Sant Jeroni per estar a pocs metres del
monestir homònim a la carretera de la Rabassada. Amb tota seguretat era una de
les fonts que subministraven aigua al monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron
fundat el 1393 per la reina Violant de Bar.
27. Font de
can Borni
GPS 41.423508,
2.122735
Es coneixen
poques dades de la masia de can Borni. Estava situada a prop de l’anomenat camí
antic de Collserola, que pujant de Gràcia per la finca de can Gomis i les
terres de can Borni es dirigia a Sant Cugat del Vallès. Amb motiu de
l’exposició Universal de 1929 l’arquitecte i paisatgista Rubió i Tudurí va
dissenyar un jardí d’aclimatació de plantes de tot el món. Posteriorment va ser
un viver municipal i ara són jardins públics. En enderrocar la masia la font va
ser traslladada on està avui, al costat del camí que puja de la carretera de
les Aigües a la carretera de la Rabassada. Tot i el cartell que indica que és
aigua no tractada és usada per caminants i ciclistes. La font desaigua a les
basses dels vivers de can Borni i és l’inici del torrent de la Font del Bacallà
que finalitza a la Clota i la riera de Horta. Hi ha referències no documentades
d’una altra font dita de la Tarongeta per sota de can Borni i que deu estar
desapareguda.
28. Font del
Bacallà
GPS 41.422230,
2.125703
La font del Bacallà va ser molt coneguda i popular durant decennis. En Joan Amades, insigne folklorista al seu llibre Històries i Llegendes de Barcelona explicava que a la plaça de Santa Anna de Barcelona hi havia la Taverna de l’Aigua on venien aigua de la font del Bacallà, d’en Xirot i d’altres fonts de la carena de Collserola de les quals els nostres avis n’estaven enamorats. Els anys quaranta Riutort diu d’aquesta font: “punto de reunion dominguera en el pasado siglo, de los barceloneses amigos de pasar el dia en el campo. De acceso fàcil y agua excelente era teatro de alegres àgapes y bailes animados que duraban hasta bien entrada la noche”. Cap els anys cinquanta Coll diu: ”Paraje muy bien cuidado y de gran belleza. Hay dos Fuentes en una plataforma muy bien arreglada con fogones”. Són prou referències que donen fe de la popularitat i acceptació d’aquesta font al llarg dels anys. A finals del segle passat va caure en desús i la vegetació va dificultar i impossibilitar l’accés fins que va ser arranjada de nou pel Col·lectiu Agudells els anys vuitanta. Posteriorment el camí a la font va ser rehabilitat pel Consorci del Parc de Collserola i actualment és de fàcil accés tan des de la corba de la carretera de la Rabassada com des del camí que baixa de can Borni. És l’inici, amb la font de can Borni, del torrent del seu nom, un dels més llargs d’Horta, que travessa Sant Genís dels Agudells i és un dels formadors de la riera d’Horta.
29.Font de
can Soler
GPS 41.425180,
2.132571
30. Font dels
Pins
GPS 41.424886,
2.132948
La font dels
Pins va ser un berenador popular la primera meitat del segle XX per estar prop
de la ciutat i ser de fàcil accés. Antigament també s’anomenava font de la
Tonyina. A la carretera de la Rabassada (BP1417) a l’alçada del quilòmetre 1,5
i davant de la masia de can Soler hi ha el restaurant Els Pins que inicialment
era un berenador popular. L’activitat com a restaurant ha estat intermitent els
darrers anys i en aquests moments es troba tancat. En el menjador interior a
tocar una de les parets laterals i sota d’un quadre amb la imatge de les
instal·lacions dels anys noranta, encara sobresurt el frontal que protegia la
font amb les lletres Font dels Pins pintades al ciment. Molt a prop de terra hi
havia una tapa registre que donava accés a l’aigua i al mecanisme que
subministrava la font.
31. Font de
can Safont o de Sant Genís
GPS 41.427700,
2.136401
L’església de Sant Genís dels Agudells és mil·lenària i la masia de can Safont, que és al costat, té orígens medievals. Les referències documentals a l’anomenada font de Sant Genís són molt vagues i no especifiquen una ubicació exacta que per l’antiguitat del lloc caldria esperar. Probablement la font de Sant Genís seria la mina d’aigua de can Safont, edifici situat entre els carrers de Natzaret i de Saldes. Els vestigis actuals situen una boca de la mina en un passatge que hi ha entre l’església i la casa Safont. El mur nord d’aquest passatge és de pedres molt irregulars però s’aprecia clarament un arc fet de maons i uns carreus que han tapat l’entrada. La masia disposava d’una gran bassa que rebia l’aigua i estava situada entre el carrer de Natzaret i el final del carrer d’Idumea on hi ha un fort desnivell. L’aigua de can Safont va ser motiu de disputa amb els monjos del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron, situat ben a la vora.
32.Font d’en
Gomis / del Cigró / de la Maduixera
GPS 41.419807,
2.128279
El pla dels Maduixers és utilitzat com aparcament a l’inici de la carretera de les Aigües per sobre de l’estació del funicular al Tibidabo. Continuant la carretera direcció al barri de Penitents, per un tram ara asfaltat, hi ha la font d’en Gomis o del Cigró en uns terrenys de l’antiga casa Gomis que estava on ara se situa la plaça d’Alfons Comín. Durant molts anys la font no era més que un tub de goma de llampant color groc que sobresortia ben alt a la carretera de les Aigües amb un minso degotall. Fa uns anys una construcció de pedra amb bancs ha dignificat la font molt utilitzada pels esportistes que recorren el camí de les Aigües. Llàstima del poc cabal, només un degoteig de 3,6 litres/hora (86 litres/dia).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada