Passa al contingut principal

L’ASIMETRIA PRÒPIA D’ARNAU BARGUÉS ESTAVA APLICADA A SANT JERONI?

 

La única obra atribuïda a Arnau Bargués dins del complex monàstic de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron va ser l’església conventual. Fins aquí cap especialista en arquitectura medieval ho posa en dubte.

Desgraciadament, la descripció de l’església sempre escassa a les fonts més antigues o coetànies, ens planteja més dubtes, no tant en relació a la disposició de la seva planta i les claus de volta de la coberta, sinó en relació a la distribució dels seus punts de llum.

Tot fa pensar que la façana disposava d’una rosassa i cada tram de volta (quatre en total), estava dotat d’un esvelt finestral, un per costat, amb un total de vuit. Això, òbviament abans de la construcció del campanar, que en devia amagar un. El problema relatiu a la il·luminació es planteja quan arribem a l’absis, l’anomenada per les fonts, capella major.

Dibuix recollit per Gaieta Barraquer on es veu l’inici de la rosassa gòtica de la façana de l’església

Carles Quintana, a través de les descripcions per ell conegudes va aventurar una planta de l’església, però sense conèixer amb seguretat la disposició dels finestrals de l’absis. Va seguir per fer la traça la descripció que el Pare Jose de Sigüenza havia assenyalat a la seva obra:

Labró pues la devota señora toda la Iglesia, desde sus fundamentos con quatro Capillas muy grandes, sin la mayor, que es de mucha magestad, y de lo Bueno de aquel tiempo. Cubrió toda la Iglesia de arcos de piedra: en las quatro clases dellos, antes de la Capilla mayor puso las armas Reales: en la parte derecha del escudo, las de Aragón; en la otra dos flores de Lis, y dos peces que parecen barbos; en la claue del arco de la Capilla mayor puso la figura de su gran deuoto San Gerónimo; quedó la Iglesia muy bien acabada, y deuota...

 

També coneixia en Carles Quintana la descripció que en feu el canonge Barraquer, qui de ben segur seguia d’a prop les indicacions de Sigüenza, però també d’altres fonts relatives a persones que havien vist de primera ma la disposició de l’església:

 

“Me describió una iglesia gòtica, y me añadió que era pequeña, però bonita, que sus muros y boverdas (estas con claves) estaban formados de pulidos sillares de piedra, que contava dos capillas laterales por lado, provistas de altares, bien que en el lado del Evangelio había como otra ocupada por una puerta y en el de la Epístola la fronteriza por el púlpito; que a todas las capillas cerraban sendes verjas de Hierro; que el coro hallábase en los pies del templo sobre la puerta del frontis; que la sacristia venia adherida al presbiterio en su lado de la Epístola y en el opuesto, colateral con la sacristía, una capilla donde se veneraban los Santos Reyes. Mentóme, pues, dos puertas: la de la fachada que daba al lado NE. del claustro y por la que solo los monjes tenían paso, y la lateral, que mirava a O., destinada al pueblo. Dos ordenes o filas de las acostumbradas sillas, aquí de caoba, rodeaban el coro; cuyos libros que subían al número de 26 o 28, gozaban fama de muy buenos, y se decía valían 3.000 libras, o sea 1.600 duros. Sus hojas eran, continúa diciendo el mismo Carner, de pergamino, y sus letras de colores, unas hermosísimas otras más sencillas. Como a las capillas también al presbiterio cerraba una verja, la que por las palabras del manuscrito que la menta, opino sería alta.”

Ja havíem apuntat anteriorment aquestes descripcions, però les tornem a assenyalar només per remarcar que no hi ha cap referència a la il·luminació de l’església a través dels finestrals que existien. Tampoc ho diu Bernat de Bransi a la seva resposta al qüestionari d’en Francisco de Zamora:

La yglesia es de una nave, que desde los cimientos hasta acabarse hizo labrar la devota señora reina fundadora doña Violante; tiene cinco capillas, sin la mayor; està cubierta con arcos de piedra, y en las quatro claves de ellos, antes de la capilla mayor, hizo poner las armes reales; en la parte derecha del escudo las de Aragón, en la otra dos flores de lis y dos barbos; y en la clave de la capilla mayor (absis) se puso la figura de nuestro Salvador. Al lado del Evangelio (costat esquerra mirant l’altar major) y en presbiterio està la capilla de la santa Adoración de los Reyes, cuyas santes imágenes junto con las de Nuestra Señora, Niño Jesús y san Joseph son de fino alabastro, trabajadas a lo antiguo però con mucho primor.”

Contingut aquest que possiblement també Barraquer coneixia, malgrat les descripcions que li van arribar a través persones que havien viscut el darrer moment del monestir i que es en tot coincident amb la seva descripció. Carles Quintana era coneixedor de la informació de Bransi, perquè ens consta que en el seu arxiu particular existia una còpia de la seva contesta al qüestionari de Francisco de Zamora, actualment conservada a la Biblioteca Reial de Madrid.

Si hem de treure algun ensenyament d’aquestes dues informacions, és que en el presbiteri s’havien obert dues estances, que possiblement no eren originals. Al costat de l’evangeli (costat esquerra mirant l’altar major) la capella de l’adoració dels Reis, i al costat dret, o de l’epístola, la sagristia.

Plànol del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron segons Carles Quintana Señer (Vista parcial)

No cal oblidar la descripció que fa del conjunt conventual i concretament de l’església de Sant Jeroni en el Diccionario Geográfico Universal, llibre editat a Barcelona l’any 1834, i anterior per tant a la destrucció del monestir. Descripció aquesta també coneguda per en Carles Quintana:

“En medio de ella se halla la Iglesia, á la que además de la puerta ya indicada se entra por la principal, que se halla en un pequeño pero alegre claustro que rodea un jardinito o plazuela muy buen blanquejada, y embaldosada; tiene varios arcos de piedra en cuyas 4 claves estan las armas reales, en la parte derecha del escudo las de Aragón, en las otras dos flores de lis, y dos peces que parecen barbos: hállanse entrando en ella, á mano derecha la capilla de la Virgen del Patrocinio, la de San Miguel, y la Sacristia; y á la izquierda la de San Juan, la del Sto. Cristo, y la del Cristo de la Agonía, que en otros tiempos se apellidaba capilla de los Reyes, y aun hoy se conservan los bustos de piedra de San Melchor, San Gaspar y San Baltasar.  El altar mayor es de orden gótico como el resto del edificio y se conoce que la imagen de estatura natural de San Gerónimo y el nicho en que està colocada no tienen la misma antigüedad: la parte del altar mayor, sacristia y el Cristo de la Agonia estan elevados sobre unos dos palmos de la superfície ordinària y cerrados por una fuerte verja de hierro: cada una de las demàs capillas tiene igual cerradura bien que sin comunicación alguna entre si. La torre se eleva en el centro del edificio; tiene dos cuerpos y tres campanes y en su linterna las del reloj. En el claustro de que habemos hablado hay una capilla de San Sebastián: en ella se ven dos sepultures, una para seculares y otra para los religiosos; y en ella se reunen los pedres para algunos actos de comunidad.”

Fins aquí cap referència als finestrals de l’absis, però una font coneguda per Siguenza, però desestimada alhora de fer la descripció de l’església, La Historia Breve de la fundacion del monasterio de San Hyeronimo de Val de Hebron, d’autor anònim però monjo de la casa, sí ens aporta llum a l’absis:

“Labro y saco los cimientos de todo el sitio del Monasterio y cavo y agualo el pavimento del edificio y acabo la yglesia con quatro capillas muy grandes y principales con la capilla mayor que es muy espaciosa y autoritzada, cubrio toda la yglesia de arcos de piedra y en ella ay en los arcos quatro claves dentro del cuerpo de la yglesia hasta la capilla mayor y en todas las claves estan las armas reales, y en la clave de la capilla mayor puso una figura del P. St. Hyeronimo, dentro de la capilla mayor ay a la parte del Evangelio otra capilla que sirve de tribuna para oyr desde allí los officios diurnos quando viene alguna persona principal al Monasterio. De la parte de la Epistola esta La sacristia dentro de la misma capilla mayor y tiene la Puerta enfrente de la capilla ya dicha y en correspondència suya, lugar que da dentro del cuerpo de la yglesia para hazer otras quatro capillas dos de cada parte, dentro de la capilla mayor hay quatro vidrieras grandes pintadas y puso las armas en ellas y queda la yglesia muy bien acabada y muy devota.”

Efectivament, l’anònim autor de la Història Breve escrita l’any 1595, ens diu que l’absis disposava de quatre finestrals amb les seves respectives vidrieres ornades amb les armes reials, de la reina és de suposar. Aquesta sí és una informació rellevant, i  és aquí justament on sorgeixen els dubtes.

Si els quatre finestrals amb les seves vidrieres són d’origen, i no se n’havia tapat cap per la construcció de la capella de l’Adoració del Reis, la il·luminació de l’absis era asimètrica. El dubte persistirà, però seria lògic pensar que l’autor, un monjo de la casa que parla amb certa profusió de detall, hauria de ser perfectament coneixedor del tancament d’algun finestral de l’absis, i no en parla en cap moment, només indica: “dentro de la capilla mayor hay quatro vidrieras grandes pintadas y puso las armas en ellas y queda la yglesia muy bien acabada y muy devota”.

D’altra banda, posats a teoritzar, coneixedor de les pràctiques constructives habituals d’en Bargués, un mestre de l’asimetria, com bé es pot observar a les façanes de la Casa de la Ciutat de Barcelona, del Palau dels Cabrera de Blanes, o al Palau del rei Martí de Poblet, per què no hauria d’haver afavorit aquest arquitecte la il·luminació del costat de migdia de l’absis, on habitualment donava la llum, i obviar la del costat de muntanya, permanentment obaga?

D’aquesta manera, quedarien descentrats els finestrals de l’absis, que haurien d’haver estat cinc o tres, en una obra normal, però mai quatre, exceptuant l’obra d’Arnau Bargués, mestre de l’asimetria.

Lluís Jordà i Roselló

Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. George Vivian. Quadernet preparatori de l’obra Spanish Scenery (1833?)

BIBLIOGRAFIA

ANÒNIM. Historia breve de la fundación del Monasterio de Sant Hyerónimo de Val de Hebron y de las cosas notables del. Manuscrit. Real Biblioteca de san Lorenzo del Escorial. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron 1595.

BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Las casas de Religiosos en Catalunya durante el primer tercio del siglo XIX. 2 vols  Barcelona 1906

BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Los religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX.  4. Vols Barcelona 1918

BURGUEÑO, Jesús. El pla de barcelona a la fi del segle XVIII. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora.  Societat Catalana de Geografia. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona 2016

DICCIONARIO GEOGRAFICO UNIVERSAL. Tomo X. VALL DE HEBRON. Imprenta de José Torner. Barcelona 1834

OLIVÉ I GUILERA, Fèlix. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Parròquia de Sant Jeroni de Montbau. Barcelona 1995.

QUINTANA I SEÑER, Carles. Arxiu. Col·lecció particular Oriol de Fàbreguer-Boixar

SIGUENZA, Jose de fray, História de la Orden de San Jerónimo. Madrid 1906 (reed.)

VIVIAN, George. (Apuntes de España) 1833-1837. BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA. Cuaderno de dibujos sobre papel amarillento : lápiz grafito, pluma, pincel, aguada y tinta.  Dib/18/1/8691. Album (47 dibujos)

ZAMORA, Francisco de. Diario de los Viajes Hechos en Catalunya. Curial. Documents de Cultura. Barcelona 1973.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir