Passa al contingut principal

UNA EXCURSIÓ PEL PLA DE BARCELONA. JOSEP FITER I INGLÉS.

 

X. LO MONASTIR DE SANT GERONI DE LA VALL D’HEBRON.

Clouré amb aquest apunt al bloc les referències a Josep Fiter i Inglés, personalment crec que mereixia per la seva aportació bibliogràfica a la memòria històrica de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, una menció especial dins de la nostra Associació. A ell, cal atribuir-li, per exemple, el mèrit d’haver redescobert el que quedava de l’arxiu del monestir dins de la vella rectoria d’Horta, i  a ell recau també, la gran responsabilitat de ser el seu  primer difusor.

Malauradament, la memòria és feble, i és fàcil oblidar i difícil recordar. Vagi doncs per davant el nostre més sentit homenatge a aquest precursor dels estudis del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Avui transcrivim un fragment de la seva narració, de caire excursionista i històrica, sobre el Pla de Barcelona. Ens limitem a la descripció que fa del monestir de Sant Jeroni, però pel seu interès, també de manera pròxima assenyalarem en un altre apunt el que diu de Sant Genís dels Agudells i de Sant Joan d’Horta.

Aquest relat va ser incorporat, juntament amb molts altres articles de diferents autors, al Butlletí de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Any Primer. Editat l’any 1881. La descripció de Sant Jeroni, va tenyida del profund sentiment, encara romàntic que vivien aquests primers excursionistes, cosa que no li treu interès, però que li dona un pols narratiu que a dia d’avui ens pot semblar absolutament fora d’època.

La transcripció, com sempre, és literal i absolutament fidel a l’original, però cal assenyalar  que m’he permès fer (tan sols) un canvi en la numeració de les Notes a peu de pàgina, senzillament per a que siguin entenedores als nostres lectors.

Lluís Jordà i Roselló

SANT GERONI DE LA VALL D’HEBRON

Pochs restos quedan avuy d’aquell monastir que fou morada de Reys y de varons il·lustres (1) y que tals  consideracions va merèixer dels personatges més elevats.(2) Lo camí-ral de Sant Cugat ha fet precisa fa pochs anys la complerta destrucció dels restos del edifici que s’alsavan fantástichs recoberts d’herbám produint l’efecte més conmovedor, devastats per la inconscient ignorància, per la estupidesa sempre culpable. En 1877 encare podian véures’ algunas motlluras, algunas testas d’esculptura, algun senzill capitell, alguns escuts d’armas, acotats sota el pes de la destrucció: en mitj d’ells s’apreciava tot just la forma de la Iglesia. Avuy las parets que restan no parlan ja al cor del qu’ estima la honra de la pátria y s’ condolia avans enfront de aquelles ruinas. Sols la historia resta ja del monastir de Vall d’Hebron y encare aquesta, una conjetura afortunada’ ns proporcioná la sort de poderla extráure de un bon un munt de documents mitj oblidats, que vegérem en 1875.  Aném doncs, á indicar sos datos més importants.

Los frares Geronis s’establiren en Espanya, segons lo P. Florez, en 1374, en que lo Papa Gregori XI va aprobar la ordre.

Pochs anys més tart, en 1393, la muller  del rey Joan d’Aragó, Na Violant, va sol·licitar del antipapa Climent VII llicencia pera fundar, dotar y edificar un monastir de aquella regla, en lo lloch nomenat d’Hebron, terme de Barcelona y l’ Pontifex accedí á la instancia de la reyna  en 5 de las Kalendas de Juliol del mateix any, y va expedir unas butlles endressadas al bisbe de LLeyda Gerald, comissari apostólich encomanantli que confirmés la llicencia donantli prompte compliment.

En 12 de Agost de 1393, la reyna fundadora va comissionar á Miquel Roure, de la tresoreria reyal, y á son cambrer Jaume Corpí pera presentar las mentadas butllas al bisbe de LLeyda, que al següent dia 27 va concedir á Na Violant llicencia pera fundar lo monestir de Sant Geroni y lo 29 del mateix mes designá á 12 religiosos ab lo prior, fixant lo territori necessari pera construir l’ edifici, y confirmant la dotació de 6000 florins feta per la reyna y’ls privilegis é inmunitats que li concedia En Joan I.

Comensadas tot seguit las obras d’edificació, en 14 d’Octubre de aquell any se possessioná de la casa lo Prior Fra Jaume Joan Ivañez y ’ls monjos designats, en llur majoria procedents de Cotalva.

Los Reys de Aragó concediren(3) nombrables mercés al monastir, que l’ posaven baix llur protecció y sovint lo visitavan al venir á Barcelona. També los Princeps de la Iglesia dispensaren no escasses consideracions(4) á Sant Geroni de Vall d’Hebron, que contava en son recinte ab valuosos tresors artistichs y literaris.(5)

En los anals dels sitis soferts per Barcelona s’ consigna ben sovint aquest monastir y especialment durant  lo de 1713-1714.(6)

Durant la guerra de la Indepencia, al comens de nostre sigle, lo convent fou abandonat y lo devastaren las tropes franceses. (7)

En 1835 la febre del fanatisme no respectá ni las concepcions del art ni las recordances de la historia, y com á desbordada riada devallá arrossegant los edificis que ‘ls sigles havia respectat. Aquesta trista sort va pertocar també al monastir de Sant Geroni de Vall d’Hebron!

 NOTES

1.-Citarem entre altres al doctor Onofre Bruguera. Era natural de Barcelona y va obtenir lo títol de doctor per la Universitat de Bolonia en 30 de Abril de 1539, agregantse després á 24 de Juliol de 1542, al col-legi de medicina de Barcelona. En 1584 Felip II va concedirli privilegi militar, y aquest document ab altres de sa pertenencia, formava part de l’arxiu del monastir. Autor de notables  obras médicas y facultatiu del convent, fou enterrat en ell, (Vegis, per a més noticies, lo article de l’autor, publicat en la <Mañana> de Madrid. 26 de Juliol de 1877). Durant lo siti de 1714, se refugiaren en lo monastir los cavallers catalans D. Joseph Maza, D. Geroni Antich y lo Doctor Baltasar Oliveras.

2.- Com a mostra de la deferencia que ’ls Reys d’ Espanya dispensavan al monestir de Vall d’Hebron, creyém del cas transcriure una carta inèdita fins avuy, en quina D. Felip IV posa en coneixement de la comunitat la noticia afalagadora de tenir un successor á la corona. Diu aixís lo document: < + Venerable y devoto religioso. El miércoles 28 del passado á las once y media de la mañana fué Ntro.  S. servido alumbrar con felicidad á la Reyna, dando a mis reynos un Príncipe, de que quedo, con la alegria que es razon, por el bien que ha de resultar á mi Monarchia deste successo. Deque he querido avisaros, y que quedan con salud para que me ayudeis en esse monasterio á dar á Dios las gracias que se deben, por esta gran misericòrdia y rehagan las demostracions de regocijo que en semejantes casos son devidos y acostumbrados. Dathy en M(adrid) á V de Dez(iembr)e MDLVII.- Yo el Rey.- D. Didacus de Sada. Secret. Vt D. Ch. Crespi. vice C(anciller) V.E. de Robres .- D. Pl. Villaepa, D. Joseph Pueyo, Comes  de Albatierra, Marta R., D. Michel de Lanuza>. Al peu de la carta hi ha una nota dient: “respongué lo convent an ‘l Rey”

3.- Las gracias més importants concedidas al monestir per los Reys d’Aragó, creyém del cas consignarlas ja que per sort havém pogut comprobar los documents. De’ N Joan I, póssehia los següents privilegis: “Dat en lo castell de Tortosa en 15 de Juliol de 1393. Concessió pera que l’ Monestir  redimís de lo enagenat  de las rendas reyals fins la quantitat de la pensió ab que se l’havia dotat anyalment”. Dat en lo meteix monestir á 14 de Maig de 1394, <que ningú no gos’ mettre bestiar ne cassar en los termes del Monestir sots pena de 4 sols.> -València 2 de Abril de 1394.- Prohibeix ferse gracies ó condonacions sobre la lleuda Rl. de Tortosa pera que no restassen ab ellas perjudicats los drets y pensions anuals que sobre aquellas reb lo real Monestir.> Signat en sant Geroni de Vall d’Hebron á 6 de Juliol de 1394.- Franqueses al Prior, convent y familiars, de tots los drets de leuda; pontatges, passatges é altres qualsevols drets imposats ó in futurum imposadors. Valencia 10 de Mars de 1395. Inmunitat de drets de terres, possessions, censos, segons gosa lo monestir de Poblet.- D. Martí (l’humà). Barcelona 13 de Juliol de 1397.- Privilegi de Salvaguarda y Guiatge als frares del Monastir.- Privilegi confirmant tot lo concedit y obrat  per los Srs. Reys En Joan y Na Iolant, en ordre a la  dotació y fundació, asignació y perpetuació dels drets reyals adquirits y comprats sobre les rendes reals de Tortosa, cenes reyals de Gardeny y Casa Antigua de LLeyda, com y sobre les rendes de Fraga.>. - Maria governadora per Alfons V. Barcelona 1 de Octubre de 1453.- Privilegi concedit per confirmació  del atorgat per lo Rey En Martí y juntament es salvaguardia.- Joan II.- Barcelona 12 de Novembre de 1478.- Provisió del Rey pera que los que van á S. Cugat  y á Ntra. Sra. Del Bosch no passen per lo Monestir.- Montsó 18 de Juny de 1470.- <Que la pensió de Tortosa, que en temps de guerra nos puga cobrar allí mateix, se pague de las rendas  reals de Mallorca.- Ferran II (lo católich) – 1 Setembre 1479.- <Franquesa de sello de qualsevols actes, lletras y privilegis del modo que son franchs los monestirs de dita ordre en Castella, Poblet y Santas Creus. -Barcelona 12 de Novembre de 1480.-<Que ningú tallia en los bosquos y monts del Monestí, sots pena  de assots al contraventor.>- <Pera traurer un camí de junt lo Monestir. <Barcelona 15 de mars de 1481.-Granada 30 Desembre de 1500.- Salvaguardia pera posar en lo Monastir, sas granjas y demés casas, las armas reyals.- Saragossa 20 Juliol 1506. <Priva tots los officials lo exigir las Cenas reals de presencias de Gardeny y casa Antiga de Lleyda á fí de que sens embarás algú los exigesca lo Monestir de Vall de Hebron,> - Barcelona 10 de Mars de 1519, Cárlos I.-Confirmació dels Concedits y manant pugui lo Monestir cobrar las 45 lliuras barcelonesas sobre las casas de Gardeny y Lleyda.- Felip III, 13 de Juliol de 1599, Barcelona.- Pera apastorar fins 200 moltons cap á Barcelona, fins á la travesera y per la part del Monestir á una llegua de contorn.   

4.- Entre’ ls Papas que concediren gracias assenyaladas al Monastir, mereix mentarse lo cardenal Luna. Una extensa nota de las butllas otorgadas á Vall d’Hebron per lo célebre Benet XIII, publicárem en La Mañana de Madrid, en 26 de Juliol de 1877, y á ella referim á nostres lectors.

5.- Lo Monastir possehía una biblioteca per demés notable y aixis ho consigna lo P. Villanueva en lo volum XIX, de sa obra Viaje literario á las Iglesias de España. ”Viniendo después al Monasterio de Padres Gerónimos de Valldebron, hallamos en su biblioteca, algunas buenas Ediciones españolas del siglo XV. Tal es la traducción valenciana de Q. Curcio, hecha por Luis Fenollet, natural de Játiva, impresa en Barcelona en 1481, de que ya habló Ximenis: el Arbor Scientiae de Raimundo Lull, impreso allí mismo por Pedro Posa Catalan, en 1482, edición desconocida  á Nicolás Antonio. Tampoco conoció este bibliógrafo, una obra de Fr. Pedro Castrovol, que hay aquí con  este epígrafe : <Incipit tractatus super libros Phisicorum compilatus per Fr. Petrum d Castrovol, ordinis patrum Minorum ac Sacrae Theologiae magistrum natione Hispanum, de regno Legionensi, et de villa vocata Mayorga>, Sábese también con esto su patria: el libro está impreso en Lérida en 1489.>

En la ságristía s’ conservavan varias reliquias y lo P. Villanueva las descriu aixis meteix, citant  entr’ ellas una carta original de Sant Ignasi de Loyola, signada á Roma  en 1 de Febrer de 1542.  

6.- Lo 28 de Setembre de 1713, 30 voluntaris de Barcelona muntats y altres tants d’infanteria s’ mantingueren tot lo dia parapetats en lo monestir y s’ obriren pas per un quartel dels castellans, que hi havia prop de Gracia, entrant trionfants  á la ciutat sitiada y essent rebuts ab gran entusiame.

7.- Entre los documents de sant Geroni, que havem pogut examinar, hi ha  un llibre que refereix de la seguent manera la devastació del monastir. Respectém lo llenguatge, puix obeheix á las impressions de la época y tal volta, extractant-lo ó be fentli modificacions, perdria bon xic de son valor. Diu aixís:

“Llibre ahont continuaran los noms dels religiosos professos del present Real Monastir de Sant Geroni de la Vall d’Hebron, que aniran morint desde la dispersió de la comunitat ocasionada per los francesos en lo mes de Juny de 1808, y completada á 12 de Agost del mateix any, en qual dia pegáren foch á dit Monastir, los francesos capitanejats per lo incendiari general Leki, de nació italià, sens altre motiu que fer espantar y aterrar als valerosos españols que ja havian començat á armarse y havian batut á molts de aquells donant provas, que ab lo temps y constància los aterrarian á tots, ó á lo menos los ferian deixar la presa, qué tan inicuament pretenian fer de tota la España, després de haber alevosament, enganyat y cautivat á son amat y jove rey lo Señor Fernando VII. Lo odi que aquells llivertinos tenen á tot lo que té relació ab la verdadera  cristiana religió  y ab més devoció, al estat regular podríam també contarlo entre las causas y motius que tinguéren pera pegar foch al present Monastir,  el qual apesar de sa pefidia y ferocitat llibertina, tornà a ser habitat per tres monjos lo dia 25 de Febrer de 1811, ab altre  que si anyadí á 15 de Novembre del mateix, y finalment per tots los que quedavan vius en l’any 1814, quant Deu Nostre Señor nos feur lo inestimable benefici de traure de España aquella bárbara nació que pretenia descristianisarla y pérdrela.”

JOSEP FITER I INGLÉS 

UNA EXCURSIÓ PEL PLA DE BARCELONA

ANUARI DE L’ASSOCIACIÓ D’EXCURSIONS CATALANA. ANY PRIMER, 1881.

X. LO MONASTIR DE SANT GERONI DE LA VALL D’HEBRON.

Josep Fiter i Inglés (Font: Viquipèdia)
escriptor, brodador, puntaire i excursionista

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH