Passa al contingut principal

TORNEM A L’ERMITA DEL SANT SEPULCRE DE SANT JERONI DE VALL D’HEBRON

 

L’autor de la traça de l’ermita del Sant Sepulcre que es va bastir a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron fou Jaume Peguera, no hi ha cap dubte en aquesta qüestió.

També hi ha unitat de criteri en el sentit que la traça que va prendre Jaume Peguera va ser presa directament de l’original, en el transcurs d’un viatge que aquest va fer a Terra Santa. Lògicament, estem pensant sempre en l’edicle que figura sota la cúpula de la sala de columnes i que correspon a l’indret on Crist suposadament fou sebollit.

Tampoc hi ha dubte  del moment en el que es va començar a erigir l’ermita del Sant Sepulcre al voltant de Sant Jeroni. Les diferents informacions obtingudes fan sempre referència a un moment anterior a l’any 1533, any aquest en el que Jaume Peguera pren els hàbits jerònims.

La importància d’aquestes dades rau en el fet que la traça que va prendre durant el seu viatge a Terra Santa era lògicament anterior a l’any 1555, moment en el que l’edicle és objecte d’una nova reforma.

Anem a pams, l’edicle ha patit o ha estat objecte de tres alteracions o reformes en el transcurs dels seus 1700 anys d’història, sense comptar l’estructura original  bastida l’any 324.

Podríem considerar que la segona reforma o reconstrucció tenia en essència forma romànica, i es va fer l’any 1012, després d’haver patit severes destruccions. Hi ha historiadors que consideren que fou intervingut novament també durant el període croat, mitjançant el segle XII.

Però aquí ve el que ens interessa. Una altra intervenció important es va produir l’any 1555 i per últim després d’un fort incendi patit l’any 1808, fou objecte de restauració sota criteris barrocs otomans, per un arquitecte turc l’any 1810.

Si aquesta és la relació de reformes patides per l’edicle, vol dir que Jaume Peguera va fer una rèplica de l’edifici (edicle) existent en un moment just anterior a la reforma de l’any 1555, edifici lògicament que presentava  sengles diferències amb el que avui dia podem contemplar.

Ens poden ajudar les repliques existents d’aquest edifici disperses arreu del món cristià?

Potser sí! Això malgrat les coincidències que encara l’edifici actual pugui mantenir amb els anteriors edicles desapareguts. He pres com a suposat model del que podia haver estat la nostra ermita la rèplica de finals del segle XV  existent a Görlitz (Alemanya)


Lluís Jordà i Roselló






Aquesta rèplica fou erigida l’any 1489 per Georg Emmerich (1422-1507) als afores de Görlitz.

Georg Emmerich va marxar durant la seva joventut de pelegrinatge a Terra Santa, on va visitar el Sant Sepulcre, posteriorment de retorn a  Görlitz va bastir aquesta rèplica de l’edicle després de ser nomenat batlle de la ciutat. Aquesta rèplica, anterior a la reforma de l’any 1555, podria guardar similituds significatives amb el Sant Sepulcre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. 





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...