Passa al contingut principal

LLIBRE DE COSTUMS DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

EXTRACTE DE GAIETÀ BARRAQUER

LES CASES DE RELIGIOSOS A CATALUNYA DURANT EL PRIMER TERÇ DEL S. XIX

Antes de cerrar la presente descripción de este monasterio permítame el lector una observación. Según llevo manifestado en anteriores capítulos, y lo repetiré en sucesivos, el curioso que escudriña documentos de los conventos, topa mil veces con documentos tan vivos y frescos que al leerlos cree oir aún el canto del coro y percibir el olor de la casa, la que se le presenta como aún viviendo. Y en prueba de esto inserto aquí tres artículos ó párrafos del libro manuscrito de las Costums de Vall de Hebrán, cuya lectura placerá al que leyere, y en uno de los cuales, en el del cocinero, verá cuan sencillos y regulares eran los manjares de estos frailes, y por'lo mismo con cuánta injusticia los revolucionarios motejan de golosos y sibaritas á los religiosos (8).

«Costums del chorista — P° Lo chorista te carrech de escombrar lo chor en lo ivern vna vegada en la semmana, en lo estiu dos vegades, y en aquest temps lo ha de regar dos vegades també la semmana, y ha de netejar las cadiras tot lany dos vegades la semmana, ha de traurer al sol los escupidos de cals, y girar la cals vna vegada la semmana.»

«Ig. — Lo chorista posa las estoras en lo chor lo die de fi nats y las ha de llevar lo die que lo Sagristà lleva los draps apres de pascua, y en aquestos días li ajudan los de la escola.»

«Ig.—ha de traurer los estorins vn die per altre al sol ils ha de netejar juntament ablos de la escola tres vegadas l any.»

«Ig.—als dobles majors posa los banquets y catifas devant las cadiras deis Cantors.»

«Ig.—empalia la Imatge de N" Sr" que está al cap del faristol conforme la festivitat, y conforme lo altar major.»

«Ig.—ha de escombrar la estancia de las manxas,y las dels llibres del chor. y espolsar dits llibres, y ha de escombrar devant lo rellotge, y la escala que baixa á las celdas, y assó cada disapte.»

«Ig.—ha de obrir las cortinas del Chor en los dobles majors ales Vespres, y Missa perqué estan las Reliquias en lo altar, asso se entén quant noy ha seculars en la Iglesia en particular donas.»

 «Ig.lo llevar la cortina així de la rexa com de la vidriera, y tocar lo rotllo de las campanas ha de fer aquell á qui lo P. Mestre li aparexera.»

 

«Costurnas del Cuyner.P.° Es costu-ma que lo Cuyner sempre te un mosso lo qual está subjecte tant solament á ell, y li ajuda sempre d cuynar y aparellar tot lo que es menester per al convent, hostes y compaña de casa. Aquest mosso neteja la cuy na, y tota la vaxella delia, y ha de fer bugada dels draps que servexen en dita cuy na, sempre que será menester.»

«It.Lo Cuyner te á son carrech oli, arròs, semula, &., tot lo peix salat, les salses,ametlles, olives,fonols marins & , y ha de dar salciro al Convent los Diu-menjes y Dijous ques menja carn al dinar.»

«It.ha de dar dos dies olla al sopar la semmana al convent, los altres dos rostit.»

«It.—En la Quaresma lo dilluns, dimecres y divendres, y fora de aquest temps en tots los divendres del any, y en los dejunis de la Iglesia ha de dar platillo al convent de espinachs, ó cols, ó cosa semblant.»

«En los diumenges de la Quaresma y disapte sant ha de dar al dinar congre sech ab salsa, y ciurons y en los divendres de la Quaresma, y dijous sant, y en los dobles majors, que venen entre any en dies que nos menge carn ha de dar arròs, ó ferina de arròs ab llet de ametlles, y en lo advent,y quaresma tres dies deia semmana dilluns, dimecres y divendres ha de dar escudella de forment, sèmola, arròs ó cosa semblant ab llet de ametlles.»

«It.—ha de dar cansalada cada die al convent, y perasso seha de procurar en quant bonament se puga fer quey haje abundancia de hortalissa en los horts, y en particular en Juny, Juliol y Agost, y als Divendres de estos tres mesos, ala collado, y en lo Advent y Quaresma vn die part altre al dinar. En Desembre, Jauer y Febrer, dona la cansalada cuyta qitant no te escaroles, ó enciam boscá.

 

Ultrade asso ha de dar al sopar en los Diumenjcs y Dijous del añy, que sie die de carn formatge, lo dilluns olivas, lo dimars taparas, ó fonolls marins, dimecres y disaptes olivas, y en tots los diumenges, y festas de guardar, que son entre dos Pasquas se donan al dinar formatgets.»

 

«It —Lo Cuyner sempre ha de fer la olla al convent al dinar de manera que reste per ais Pobres del hospital, y na de posar vn poch ab vna olleta per ais hostes que venen y solen sobrevenir, y quant no serveix per ais pobres al sopar tot lo que sobrara deia escudella als Frares ha de ser per ais pobres.»

«It.—ha de fer escombrar la Cuyna per lo mosso que te, la escala que baxa á la cuyna, y lo carrero fins ala llenya del forn. Advertint que mossos, ni pobres ni seglars no entren en la cuyna sens llicencia del Prelat.»

«It. — En absencia del Cellerer ha de dar las porcions al Convent, mossos, y hostes, y ha de fer las porcions de carn, y peix si al temps que se han de fer nos trobarà present lo Cellerer.»

«It.De Nadal á Carnestoltes ha de dar en tots los dumenges, y festas de guardar llangonissa al dinar per platillo, las butifarras ha de dar bollidas entre semmana en lloch de cansalada abla reccio »

«It—Sempre que donara ous al dinar al Convent ha de dar tres ous per recció.»

 

 

La regla jerónima no impone á la mesa de sus frailes las duras privaciones de la de los cartujos, trapenses, mínimos y otros, y así, salvos los ayunos, que aún aquí no eran pocos, el Jerónimo gozaba en esta parte de bastante libertad. La costu-ma anterior nos certifica de cúán lejos estaba de abusar de tal blandura, pues su mesa, ajena a todo exagerado regalo, se contiene dentro de los límites de la medianía de la de nuestros menestrales algo acomodados. Nadie dudará de que los que motejan de glotones á los frailes, ni guardan sus ayunos y abstinencias, y ! ni en sus mesas, provistas de vinos, cafes, copas y mil regalos, observan la templada parsimonia de los conventos de más ancha regla.

 

«Costurnas del Pobrer. P'"° Es costurna que vn Frare ó Donat te sempre carrech del Hospital deis Pobres lo qual ha de procurar que lo hospital estiga molt net axí dalt com baix, y los llits, y roba dells, y en lo estiu que los Pobres no dormen en llits ha de tenir cuydado en orejar las flassadas perqué nos gasten.»

«Ig.—Lo Pobrer ha de donar d dinar als Pobres cada die ordinàriament alas dotsc horas, y al dinar li han de dar cuynat ala cuyna, y lo mes avant que bonament poran, peral sopar ha de fer lo Pobrer olla per ais Pobres en la Cuyna, ó en lo hospital.»

«Ig.—Entre tres ó quatre ha de partir un pa de compaña segons sera lo pa, tambe els dona vi de compaña, salvo ais malalts, als quals seis dona del pa y vi del Convent, y altres regalos segons la necessitat a arbitre del Pobrer, y si altres personas vindran de vergonye, ó vells podrá en lo pa y vi ferlos algun avantatge, y lo mateix en lo compa-natge...»

«Ig.fía de ex ir al hospital alas vesprades en temps, per veurer si auran vingut algunas donas pobres, y darlos caritat, y despedirlas encontinent; perqué no poden dormir al hospital, ni junt al monastir, y ha de tenir compte que al ivern isque de sol al hospital pera obrirlo, perqué los pobres no patescan.»

 

Hoy el monasterio está completamente arrasado, no quedando más que sus cimientos y las cuarteadas paredes de las piezas que caían bajo el nivel del claustro. La carretera que va de Gracia á San Cugat cruza por sobre del solar. Junto á él existe un mesón que quizá formó parte de los edificios de la calle que antecedía al cenobio.

 

NOTA

(8) El del corista se lee á folio 10, reverso y vuelto. El del cocinero á folio 24 y 25. Y el del limosnero á folio 36, vuelto.

Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Dibuix de George Vivian. (BNE)

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH