Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  Enguany, el dia 11 de gener a les 11h hem fet l'assemblea de la Associació.  Adjuntem la foto-document que certifica la assemblea d'enguany on queda evident que som més i encara millors. No teníem a la  Teresa i no surt. La jornada l'ha amenitzada un extraordinari xocolata o suís amb xurros pels més abrivats i altres menges per la resta. Aquest icònic racó de la Barcelona eterna, que fins i tot ha estat capaç d'arrossegar el Juli des de les seves contrades, conserva la qualitat del producte, servei amatent i un "cónsul de mar" i membre de la nostra Associació, Jordi Espuny.  Queda clar que l'expressió  de felicitat del grup té precisament a veure amb tot el que ja no hi és sobre de la taula. Granja M. Viader gràcies per l'acollida, Jordi gràcies per la idea i gràcies companys per la trobada. Salut

Iniciat el s. XIX, un text ens torna a apropar a l’entorn del monestir de St. Jeroni, aquesta vegada de la mà del Baró de Maldà1, i que es recull al seu Calaix de Sastre, quan en el 17 d'octubre de 1801, ens relata l'excursió que va realitzar al monestir jerònim en un seguici organitzat per un selecte grup de nobles barcelonins però que enfilats  d’amunt d’una caravana de rucs oferien una imatge pintoresca que el Senyor Baró retrata amb pinzellades de la seva sornegueria habitual: "Ha amanescut lo cel serè, ab sol, i s'ha mantingut tot lo dia, molt plausible per nostre passeig a Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i ermita de Sant Ciprià i Santa Justina, màrtirs.. Accés al document  PDF   complet Jordi Espuny Ferrer

  El mes de desembre de l’any 2019, poc abans d l’esclat de la pandèmia, Jordi Vila Carabassa i Joan Manel Nicolàs i Monsonís ultimaven un informe anomenat ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LES RESTES DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON . Poc abans (desembre 2017) a instàncies del Servei d’Arqueologia de Barcelona el nostre company i  arqueòleg Emiliano Hinojo García havia elaborat també un informe, anomenat MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA dels Districtes d’Horta-Guinardó i Sarrià-Sant Gervasi, que contemplava, entre d’altres,  la protecció de les restes del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Dono especial rellevància a aquests dos informes perquè pràcticament des dels anys noranta del segle passat, quan la Diputació va incorporar Sant Jeroni de la Vall d’Hebron al seu INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DEL PARC DE COLLSEROLA , res s’havia escrit  en relació al nostre monestir per part de cap administració. (Veure fitxa INV-004/CAT-003) ...

  Benvolgudes amigues i amics, just a temps del la nit de Reis us faig avinent dels regals que ens han portat a casa per a vosaltres,  Per un costat el relleu del dibuix de George Vivian, amb la seva caixa, i en segon lloc els apunts que us he anat servint per a la recuperació dels horts monàstics, ara amb un sol volum revisat, que us podrem ensenyar el proper dia 11 (ensenyar, es tracta d'una còpia que he fet per a mi) Desitjant que les vostres cartes tinguin la millor acollida per part de ses majestat, em permeto d'afegir que tingue un anys ple de salut i de joia. Atentíssimament ,  Jordi Espuny i Ferrer

  Des del moment de la fundació del monestir de St. Jeroni de la Vall d’Hebron, és la primera vegada de que disposem, en aquest s. XVIII, de bibliografia directament relacionada amb la vida del monestir i, per tant, de les tasques relacionades amb els seus conreus i horts, la seva farmàcia, i aquelles responsabilitats inherents a la seva gestió quotidiana.  Ens referim en primer lloc al Llibre de Costums, de gran rellevància documental, malauradament, però, no ens aporta el detall de les plantacions ni dels espècimens de l’officina del monestir de de St. Jeroni. Es tracta d’una còpia de 1732, feta per Gaietà Barraquer del Llibre de Costums del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, de l’original de 15931, i que l’Associació d’Amics del Monestir de St. Jeroni de la Vall d’Hebron ha publicat en diferents articles en el seu Bloc, https://aamsjvh.blogspot.com/.  Ens hem permès de fer-ne una selecció d’aquells paràgrafs que esmenten plantes o activitats que ens ap...

  El camí vell de Sant Genís  dels Agudells  que anava cap el monestir de la Vall d’Hebron, tot sortint del redós de la seva antiga església, s’enfilava un xic per damunt de l’actual carrer de Cànoves resseguint sempre el marge esquerre del torrent de Sant Jeroni. Un cop es trobava a les envistes de l’antiga granja del monestir, ubicada al marge dret del torrent, seguia dreturer sense travessar el torrent fins trobar l’era que estava a tocar de les cases d’En Badia. Juli Fontova explicava, l’any 2010, com es trobava aquest tram del vell camí: “...l’altre (camí) , l’actual carrer Cànoves s’enfila cap a les ruïnes  del monestir de Vall d’Hebron. Els anys 80 del passat segle, s’uniren aquest carrer amb el de Viver, deixant novament trencada la traça de l’antic camí que encara és visible en el descarnat terreny  deixat per l’obra.” Un cop arribats a l’era, el camí, per no travessar el monestir, sortia planant des de la font de Sant Jeroni fins a tocar la part s...

  De nou el nostre company i col·laborador Juanjo  Fernández, un dels historiadors més reconeguts d'Horta,  trepitja terres de muntanya, prop del barri de Sant Genís dels Agudells.  enllaç a la revista  El Pou