Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

La meva primera aproximació a aquest frare paradigmàtic de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron va ser a través de l’Agustí Duran i Sanpere i el seu conegut llibre en tres volums,   Barcelona i la seva història . Duran i Sanpere parla de Fra Pere Balç, tot assenyalant que gràcies a la munificència de Lluís Nicolau d’Olwer, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva un preciós manuscrit de la Vall d’Hebron atribuït a fra Pere Balç, remarcant que es tracta d’un Diari relatiu a la vida del monestir, iniciat justament per aquest frare i que abasta 25 anys de la seva història diària, a partir del mes de novembre de l’any 1605. La Biblioteca de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, a diferència del seu arxiu, es dispersà completament arran de la desamortització (cal dir també que durant l’incendi perpetrat per les forces napoleòniques l’any 1808 aquesta ja va patir greus pèrdues), perdent-se de manera gairebé íntegra. D’aquí ve la importància de recuperar un document que ens acosta a...

Baix trobareu unes fotografies del Censal de l'any 1770 del monestir.  Malauradament a la troballa de 6 pàgines li manca la pàgina número 3. Li guardem espai per si mai tenim una agradable sorpresa. Les fotografies foren descarregades d’una publicitat de “Todocolección”. Els estem molt agraïts. Pàgina 1 Pàgina 2 Pàgina 3, de moment no la tenim.                          Pàgina 4 Pàgina 5 Pàgina 6 (Fotos ampliades i restaurades per Jordi Vila)

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...