Passa al contingut principal

L’ERMITA DEL SANT SEPULCRE SEGONS EL FRARE ANÒNIM DE LA HISTORIA BREVE DE SANT HIERÓNIMO DE VAL DE HEBRON


Carles Diaz Martí sempre ens aporta en totes les seves publicacions informacions molt importants sobre el nostre monestir jerònim, una de les últimes és un article incorporat a l’obra miscel·lània dedicada a Fr. Ignacio de Madrid (il·lustre historiador de l’orde jerònima desaparegut l’any 2017).

L’article que apareix en aquest llibre fa referència a una obra gairebé desconeguda pels historiadors de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, existent a dia d’avui a la Real Biblioteca de San Lorenzo de l’Escorial (RBE). Es tracta d’un manuscrit incorporat dins un llibre que té la signatura d’arxiu C-III-3. El manuscrit en concret ocupa els folis 265r a 337r del llibre i és conegut sota el títol de Historia breve de la fundación del monasterio de Sant Hierónymo de Val de Hebrón y de algunas cosas notables d-él y de las persones señaladas que en la casa ha avido hasta el año de 1595.

Aquest manuscrit va servir de base per a la relació històrica sobre Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que el Pare José de Sigüenza incorporà a la seva conegudíssima obra relativa a  la història de l’orde jerònima. L’autor, anònim, seria sense cap mena de dubte un frare del nostre monestir.

Carles Diaz fa una relació crítica del contingut del manuscrit, assenyalant aspectes desconeguts de la seva història per la pèrdua de gran part de la documentació de l’arxiu monacal, però alhora també fa esment de certes incongruències i errades que l’autor anònim incorpora al seu manuscrit.

No és aquest però el motiu d’aquest escrit, sinó només fer esment de la descripció que en aquest manuscrit es fa de l’ermita del Sant Sepulcre, on s’aporten informacions desconegudes sobre aquesta i que complementen el que ja haviem assenyalat en un altre apunt específic, present també en aquest bloc.

L’autor del manuscrit de la Historia breve divideix el seu escrit en disset capítols, sent el que fa referència a l’ermita del Sant Sepulcre el catorzè. Desgraciadament només podem referir el que Carles Diaz Martí diu, en no tenir cap còpia del manuscrit original, cosa aquesta que no descartem obtenir en un futur immediat.

Per tant, simplement hem procedit, pel seu interès, a transcriure seguidament de manera completa i literal en aquest apunt, el que en Carles Díaz Martí diu en el seu article sobre l’ermita del Sant Sepulcre:

“Si en algùn punto es exhaustivo el autor de la Historia breve es en la descripción de las ermites del monasterio, a las cuales dedica de forma exclusiva el capítulo decimocuarto (f.310r-313v), especialmente la primera, la del Santo Sepulcro. Tiene una historia muy peculiar. Fue sufragada en 1534 por el fraile Jaume Peguera, que era natural de Sant Celoni. Antes de professar en Sant Jeroni de la Vall d’Hebrón, havia peregrinado a Tierra Santa y se trajo de allí la traza de la capilla del Santo Sepulcro de Jerusalem.

Su idea fue hacerla exactamente igual. Se trataba de una capilla pequeña, no muy alta, orientada en sentido este-oeste, con una capacidad para una doce persones, que se comunicava con in pequeño espacio interior, llamado monumento, a través de una Puerta muy baja y pequeña, que solamente permetia el acceso a una sola persona que tenia que agacharse para entrar. Delante de esta Puerta havia una piedra en el suelo que representaba la que havia sellado el acceso al sepulcro antes que el ángel la quitara cuando Cristo resucitó. El monumento, que tenia bóveda, no alcanzaba los quince palmos de altura (3 metros aproximadamente) y contaba con una venta(n)a redonda y pequeña en su fachada sur y una obertura en la bóveda a modo de cimborio. A su derecha había el sepulcro, que era un altar macizo, bajo y largo, colocado em dirección este-oeste, Mientras que en el sepulcro de Jerusalem se celebraban missa, en la de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron no era possible porque se había puesto una figura del cuerpo de Cristo difunto, ya que la intención había sido reproduir la situación del Sepulcro antes de la Resurrección de Cristo. Era la única diferencia en una réplica muy fidedigna, al menos a tenor de lo expresado por el autor de la Historia breve: està en todo  y por todo hecho al talle del Santo Monumento y Sepulcro de Hyerusalem, según  que se puede verificar  por los autores que le descriven y según que lo affirman qualesquier personas o peregrinos que han visitado el Santo Sepulcro de Hyerusalem. Y muchos que vienen de allà, quando llegan a la Ciudad de Barcelona y tienen relación y noticia d·este sepulcro de Val de Hebrón, suben a lo visitar y de algunos se ha visto derramar dentro d·él muchas llàgrimes de devoción y no poderlos sacar d·él, affirmando ellos que les parescía estar dentro del Santo Sepulcro que havien visitado en Hyerusalem, según que éste se parese al otro de allà en todo y por todo. Aunque  el edículo actual de la Iglesia del Santo Sepulcro de Jerusalem, que alberga en su interior la tumba de Cristo, es de peincipio del siglo XIX, su estructura responde a esta descripción de la réplica.

El celo del promotor de la obra, y cabe suponer también de la comunidad, no solament se focalizó en la capilla sinó también en su entorno. A este efecto se situo en un extremo del huerto del monasterio, al este del cenobio, ya que la tradición  situava el sepulcro de Jesús en un huerto. Los jerónimos construyeron cerca  pequeños oratorios que se correspondían con las apariciones del Resucitado. Incluso un poco más apartado està un monte Calvario con tres cruces, según se presume que  avía del lugar en que Christo fue crucifcado.

A raíz de una visita,  el cardenal García de Loaysa, entonces obispo de Sigüenza (erròniament Sagunt a la Historia breve) concedió  cien días de perdón a los fieles que visitaran un viernes o un sábado la capilla del Santo Sepulcro  de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron y dijeran devotamente arrodillados en la Puerta un padrenuestro y un avemaria por las almas del purgatorio. Esta indulgencia  està fechada en la misma capilla del Sepulcro el 20 de marzo de 1538.”

Lluís Jordà i Roselló

BIBLIOGRAFIA

DIAZ MARTÍ, CARLES. La historia breve de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron: anàlisis de un documento conservado en la Real Biblioteca de San Lorenzo de De El Escorial. Dins de Fr. Ignacio de Madrid, OSH (1924-2017). Ommpress Traducción. Madrid 2018.


Interior de l’edifici actual del Sant Sepulcre de Jerusalem



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH