Passa al contingut principal

L’ERMITA DEL SANT SEPULCRE SEGONS EL FRARE ANÒNIM DE LA HISTORIA BREVE DE SANT HIERÓNIMO DE VAL DE HEBRON


Carles Diaz Martí sempre ens aporta en totes les seves publicacions informacions molt importants sobre el nostre monestir jerònim, una de les últimes és un article incorporat a l’obra miscel·lània dedicada a Fr. Ignacio de Madrid (il·lustre historiador de l’orde jerònima desaparegut l’any 2017).

L’article que apareix en aquest llibre fa referència a una obra gairebé desconeguda pels historiadors de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, existent a dia d’avui a la Real Biblioteca de San Lorenzo de l’Escorial (RBE). Es tracta d’un manuscrit incorporat dins un llibre que té la signatura d’arxiu C-III-3. El manuscrit en concret ocupa els folis 265r a 337r del llibre i és conegut sota el títol de Historia breve de la fundación del monasterio de Sant Hierónymo de Val de Hebrón y de algunas cosas notables d-él y de las persones señaladas que en la casa ha avido hasta el año de 1595.

Aquest manuscrit va servir de base per a la relació històrica sobre Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que el Pare José de Sigüenza incorporà a la seva conegudíssima obra relativa a  la història de l’orde jerònima. L’autor, anònim, seria sense cap mena de dubte un frare del nostre monestir.

Carles Diaz fa una relació crítica del contingut del manuscrit, assenyalant aspectes desconeguts de la seva història per la pèrdua de gran part de la documentació de l’arxiu monacal, però alhora també fa esment de certes incongruències i errades que l’autor anònim incorpora al seu manuscrit.

No és aquest però el motiu d’aquest escrit, sinó només fer esment de la descripció que en aquest manuscrit es fa de l’ermita del Sant Sepulcre, on s’aporten informacions desconegudes sobre aquesta i que complementen el que ja haviem assenyalat en un altre apunt específic, present també en aquest bloc.

L’autor del manuscrit de la Historia breve divideix el seu escrit en disset capítols, sent el que fa referència a l’ermita del Sant Sepulcre el catorzè. Desgraciadament només podem referir el que Carles Diaz Martí diu, en no tenir cap còpia del manuscrit original, cosa aquesta que no descartem obtenir en un futur immediat.

Per tant, simplement hem procedit, pel seu interès, a transcriure seguidament de manera completa i literal en aquest apunt, el que en Carles Díaz Martí diu en el seu article sobre l’ermita del Sant Sepulcre:

“Si en algùn punto es exhaustivo el autor de la Historia breve es en la descripción de las ermites del monasterio, a las cuales dedica de forma exclusiva el capítulo decimocuarto (f.310r-313v), especialmente la primera, la del Santo Sepulcro. Tiene una historia muy peculiar. Fue sufragada en 1534 por el fraile Jaume Peguera, que era natural de Sant Celoni. Antes de professar en Sant Jeroni de la Vall d’Hebrón, havia peregrinado a Tierra Santa y se trajo de allí la traza de la capilla del Santo Sepulcro de Jerusalem.

Su idea fue hacerla exactamente igual. Se trataba de una capilla pequeña, no muy alta, orientada en sentido este-oeste, con una capacidad para una doce persones, que se comunicava con in pequeño espacio interior, llamado monumento, a través de una Puerta muy baja y pequeña, que solamente permetia el acceso a una sola persona que tenia que agacharse para entrar. Delante de esta Puerta havia una piedra en el suelo que representaba la que havia sellado el acceso al sepulcro antes que el ángel la quitara cuando Cristo resucitó. El monumento, que tenia bóveda, no alcanzaba los quince palmos de altura (3 metros aproximadamente) y contaba con una venta(n)a redonda y pequeña en su fachada sur y una obertura en la bóveda a modo de cimborio. A su derecha había el sepulcro, que era un altar macizo, bajo y largo, colocado em dirección este-oeste, Mientras que en el sepulcro de Jerusalem se celebraban missa, en la de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron no era possible porque se había puesto una figura del cuerpo de Cristo difunto, ya que la intención había sido reproduir la situación del Sepulcro antes de la Resurrección de Cristo. Era la única diferencia en una réplica muy fidedigna, al menos a tenor de lo expresado por el autor de la Historia breve: està en todo  y por todo hecho al talle del Santo Monumento y Sepulcro de Hyerusalem, según  que se puede verificar  por los autores que le descriven y según que lo affirman qualesquier personas o peregrinos que han visitado el Santo Sepulcro de Hyerusalem. Y muchos que vienen de allà, quando llegan a la Ciudad de Barcelona y tienen relación y noticia d·este sepulcro de Val de Hebrón, suben a lo visitar y de algunos se ha visto derramar dentro d·él muchas llàgrimes de devoción y no poderlos sacar d·él, affirmando ellos que les parescía estar dentro del Santo Sepulcro que havien visitado en Hyerusalem, según que éste se parese al otro de allà en todo y por todo. Aunque  el edículo actual de la Iglesia del Santo Sepulcro de Jerusalem, que alberga en su interior la tumba de Cristo, es de peincipio del siglo XIX, su estructura responde a esta descripción de la réplica.

El celo del promotor de la obra, y cabe suponer también de la comunidad, no solament se focalizó en la capilla sinó también en su entorno. A este efecto se situo en un extremo del huerto del monasterio, al este del cenobio, ya que la tradición  situava el sepulcro de Jesús en un huerto. Los jerónimos construyeron cerca  pequeños oratorios que se correspondían con las apariciones del Resucitado. Incluso un poco más apartado està un monte Calvario con tres cruces, según se presume que  avía del lugar en que Christo fue crucifcado.

A raíz de una visita,  el cardenal García de Loaysa, entonces obispo de Sigüenza (erròniament Sagunt a la Historia breve) concedió  cien días de perdón a los fieles que visitaran un viernes o un sábado la capilla del Santo Sepulcro  de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron y dijeran devotamente arrodillados en la Puerta un padrenuestro y un avemaria por las almas del purgatorio. Esta indulgencia  està fechada en la misma capilla del Sepulcro el 20 de marzo de 1538.”

Lluís Jordà i Roselló

BIBLIOGRAFIA

DIAZ MARTÍ, CARLES. La historia breve de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron: anàlisis de un documento conservado en la Real Biblioteca de San Lorenzo de De El Escorial. Dins de Fr. Ignacio de Madrid, OSH (1924-2017). Ommpress Traducción. Madrid 2018.


Interior de l’edifici actual del Sant Sepulcre de Jerusalem



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...

Pegaso 3 - Can Gallart i La Hispano-Suiza

  01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-8 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-carrerasport-33 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- sport-9 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- carrerasport-34 01042001- Horta-Can Gallart - Hispano-Suiza-Pegaso-1960 aprox.-Colec. Jordi Vila Traguany.-39 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO -Per restaurar- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-40 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-31 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-30 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-28 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. J...