Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  LA NENA DE LA CORBA Les velles ressonàncies tràgiques i extraordinàries que van envoltar el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron no van acabar amb la desaparició del vell cenobi jerònim. Durant la darrera guerra civil de 1936-1939, la carretera de la Rabassada fou un lloc habitual en el qual apareixien cadàvers de persones ajusticiades per les txeques barcelonines. Aquest tràgic record proper en el temps i immediat a l’indret on havia estat el monestir no és la única història macabre que existeix després de la desaparició de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Altres relats contemporanis en el temps hi fan referència, potser només com a simples llegendes urbanes a banda de tota realitat. Dins d’aquests mites populars barcelonins, una altra història extraordinària és sovint present a les converses de sobretaula, la nena de la corba. Aquesta història de fantasmes no té un únic relat. He estat incapaç de trobar una única explicació versemblant al respecte d’aquestes estran...

 Sant Genís dels Agudells, a 13 d’octubre de 2023 CONSORCI DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA Petició relativa a l’apartat de restes arqueològiques que figura a la pàgina del Consorci. Distingides senyores/senyors; Hem observat que a la pàgina del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola no hi figuren relacionades les restes arqueològiques de l’antic monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Tampoc s’assenyala en el mapa annex aquest indret com un emplaçament d’alt valor arqueològic. Com vostès saben per la col·laboració habitual que mantenen amb la nostra associació, en especial en les tasques de neteja d’aquest indret, tasques en les quals sempre han participat, el conjunt arqueològic de l’antic monestir de Sant Jeroni figura per complet, (restes del conjunt monacal, ermites, granja, fonts, mines, etc...) dins del perímetre dels límits geogràfics del Parc natural de la Serra de Collserola.  Atenent aquesta situació, els agrairíem que prenguessin...

  El Ressò ha publicat un article de l'Associació sobre en Carles Quintana i una ressenya sobre el dia 30 de setembre. Text per LLUÍS JORDÀ I ROSELLÓ. ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON (pàgina 24) aquí teniu la revista .  (clickeu a sobre de "revista")

sense paraules  

Ja fa força temps que anava al darrera d'una publicació de l'any 1995, que contemplava les diferents actes d'un congrés d'arxius celebrat a la ciutat d'Oviedo entre els dies 13 i 16 de setembre de 1993. La data de celebració d'aquest congrés, coincident amb el sisè centenari de la fundació del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, va fer que l'arxiver diocesà de Barcelona, càrrec que ostentava en aquells moments Mossèn Josep M. Martí Bonet, destinés la seva ponència, de manera exclusiva,  a l'arxiu del nostre monestir. Cal tenir present que aquest arxiu havia patit múltiples guerres, agressions, incendis i a la fi un decret de desamortització, que va obligar d'un dia per l'altre a salvar com es va poder tota la documentació històrica d'aquesta important comunitat monacal. La documentació que es va salvar, es va custodiar durant molts anys a les golfes de l'antiga rectoria d'Horta, on va patir diverses mermes significatives ...

  L’alimentació ha estat sempre una dels aspectes primordials de l’home i la seva escala evolutiva. Òbviament, era un dels elements essencials de la vida en comunitat dels monjos, també dels   jerònims. Poca cosa sabem de la cuina de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Fins i tot, hores d’ara, podríem discutir encara sobre quina era la seva ubicació reial, així com també la del refetor dels monjos, el qual per lògica hauria d’estar annex o immediat a la cuina. No obstant, sobre aquest extrem hi ha, hores d’ara, veus discrepants al respecte.   No coneixem tampoc el dia a dia de la cuina, en no haver arribat fins els nostres dies un receptari del monestir de la Vall d’Hebron. Això fa, que s’hagi de reconstruir el què menjaven els monjos de manera hipotètica, en base sols a informacions indirectes o a receptaris d’altres ordes monàstics. Si sabem en canvi, quines eren les persones que tenien al seu càrrec respondre de l’alimentació dels monestir. Si fem cas en el que qued...