Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  En el primer lliurament d’aquesta etapa històrica, l’Alta Edat Mitjana, que coincideix amb la creació del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, finals del s. XIV, i amb la mirada posada en l’hort de simples, l’hort de plantes medicinals, ens plantejàvem quines plantes medicinals haurien de cobrir les necessitats del monestir.  Davant el dubte de que la bibliografia farmacèutica andalusí, d’aquells temps, tingués una difusió necessària, i per tant, una influència efectiva en el coneixement dels ambients monàstics hispànics1, ens tornarem a remetre al món clàssic i en particular a la De Materia Medica de Dioscòrides. Accés al document  PDF Jordi Espuny Ferrer

  AQUEST SUGGERENT DIBUIX DE L'INTERIOR DE L'ESGLÉSIA VELLA DE SANT JOAN D'HORTA, DESPRÉS DE LA SETMANA TRÀGICA, PERMET INTERPRETAR EL GRAN NOMBRE DE REFORMES PRÈVIES QUE HAVIA PATIT L'IMMOBLE.

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona guarda entre molts altres documents la butlla del Papa Pau III, (de data 3 de novembre de 1546) per la qual la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola quedava annexada de manera perpètua al monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron amb totes les seves jurisdiccions i privilegis. El Volum VI del catàleg dels pergamins municipals de Barcelona fa referència, amb el número de pergamí 2191, a aquesta butlla que pel seu interès reproduïm tal i com hi figura ressenyada per la seva autora, Maria Cinta Mañé i Mas Lluís Jordà i Roselló

  Aquest moment històric de la fundació del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron l’hem dividit en tres articles degut al volum de documentació que hi aportem, i amb la voluntat de no fer massa feixuga la lectura, pensem que el més adient és el de presentar-lo en la forma que ara us el lliurem.  En el 1373 trobem les primeres referències documentals de l’activitat eremítica a la Vall d’Hebron, fet que donarà pas a l’establiment del monestir.  En el 1393, amb la primera comunitat monacal, l’hort i els conreus, amb tota probabilitat, es posen en marxa per a proporcionar el sosteniment i cobrir les seves necessitats de pervivència.  Què hi hauria en aquests primers sembrats? Com estarien disposades les plantes?  Accés al PDF complet  Capítol 5.1 Jordi Espuny Ferrer

  L'ermita de Sant Cebrià i Santa Justina, coneguda popularment com Sant Cebrià d'Horta, fou una de les ermites que van tenir a partir del segle XVI una dependencia total del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. El manuscrit actualment conservat a la Biblioteca de l'Escorial anomenat,  Historia Breve de la Fundación del monasterio de San Gerónimo del Valle de Hebron , escrit per un monjo de la casa barcelonina, així ho testimonia. L'ermità de la casa era designat pel prior de Sant Jeroni i també podia ser desposseït del càrrec si aquest ho considerava pertinent. L'ermità vestí hàbit jerònim i anava a confessió al monestir. Tenia l'ermita oberta als peregrins i vilatans que s'hi apropaven, entre ells, malgrat no tenir documents que ho acreditin, Sant Ignasi de Loiola. El profund arrelament d'aquesta ermita amb la vila d'Horta, ha fet que durant moltíssimes generacions s'hagi convertit en indret de trobada de romeus, en especial el dia ...

  L'any 1493, el rei Ferran el Catòlic va confirmar, davant les Corts celebrades a Barcelona, el privilegi de Salvaguarda Reial del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Tot fa creure que aquesta fou la darrera vegada que un rei va confirmar aquest antic privilegi concedit per primer cop en temps del rei Martí l'Humà.  L'asseveració d'aquesta opinió ve determinada pel fet que gairebé tres.cents anys més tard, l'any 1385, en ocasió d'un plet interposat contra Teresa Guitart, propietaria rural i veïna del Reial Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, s'incorporés al plet una copia exacta de l'original servat a l'arxiu del monestir. Així ho testimonia l'escribà que signava el document aportat al judici. La importància d'aquest document rau justament en el fet que en haver-se perdut l'original, gràcies a aquest plet judicial, i a la importància que els monjos donaven a aquesta darrera confirmació, coneixem de manera comple...

  Com hem assenyalat en diverses ocasions Agustí Duran i Sanpere des del seu càrrec de director de l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona  es va preocupar en diferents ocasions de les restes de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.  Va intentar salvar al màxim les peces arqueològiques que tenien un especial valor artístic o històric. També va intentar reconstruir la planta del conjunt monàstic i en particular la seva església o el retaule major. Aquí deixem avui una mostra, un simple esbós que va ser localitzat a l'arxiu personal que Agustí Duran va deixar a la ciutat de Cervera.