Passa al contingut principal

UN DIBUIX D’ENRIC TREPAT i Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

UN PLÀNOL D’ENRIC TREPAT

D’ençà que el nostre company Josep Lluís Bronchal, ens va fer partícips del donatiu de diferents peces ceràmiques que el senyor Enric Trepat (membre emèrit del Club Excursionista de Gràcia), li havia fet, una nova sorpresa la trobem en un dibuix al·lusiu a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Josep Lluís Bronchal, va col·laborar en la confecció d’aquest dibuix plànol fet per l’Enric Trepat, en els darrers moments de la seva vida. En ell hi ha esment de com va aconseguir el fragment de plat amb el nom del monestir que finalment ha arribat a les nostres mans gràcies al donatiu fet a la nostra associació pel senyor Bronchal.

Rellegint el dibuix que explica com va aconseguir el fragment ceràmic a dalt representat ens adonem de diferents aspectes, alguns d’ells sorprenents.

Després de les oportunes jornades de neteja de residus que la nostra associació ha fet a l’indret on existia una de les suposades granges de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, i un cop desbrossat el seu interior, van aparèixer tot un seguit de restes materials que ens van induir a pensar que en algun moment havia estat reaprofitat aquest espai com a barraca.

Doncs bé, aquí és on conflueixen el fragment de plat, la granja i el plànol de l’Enric Trepat. Un petit comentari relatiu a l’espai on es trobava la granja i el petit hort adjacent, tal i com figura ressenyat en el plànol del Senyor Trepat, ens dona una clara indicació: “petit hort amb una barraqueta on vivia una família amb 2 o 3 criatures petites. El més gran de 7 o 8 anys li va donar alguna peça de ceràmica”. Comentari recollit per Josep Lluís Bronchal per boca del senyor Trepat, i incorporat  a peu de pàgina del plànol. La data, 23 de novembre del 2005.

És a dir, que les restes de la barraca encara a dia d’avui existents en un lateral de la granja pertanyien a una pobra família immigrant que a finals del anys cinquanta o primers seixanta, va aprofitar aquell indret per bastir la seva humil llar. També sabem per aquesta nota que fou el fill gran d’aquella família qui va oferir el fragment de ceràmica que a dia d’avui és a mans de la nostra associació. Roda el món i torna al Born!

Una última observació. De la lectura del plànol i les seves observacions apreciem que sota el dibuix on està marcada la benzinera, s’assenyala l’existència d’unes ruïnes i un pou amb una mina del monestir...Estaran a dia d’avui dins el tancat de l’hort annex a la vella granja?

És un enigma a escatir en un futur pròxim!


Lluís Jordà i Roselló


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

RECERCA DE LA FONT TENEBROSA Jornades de recerca i desbrossament 28 d’abril i 26 de maig de 2024.

La Font Tenebrosa és un referent de la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. Es troba referenciada des de final del segle XVI en el Llibre de Costums del monestir on consta com un dels límits per les sortides dels monjos jerònims. Al llarg del temps és mencionada recurrentment per viatgers i personatges rellevants com Bernardo de Bransi, prohom del municipi d’Horta a finals del XVIII o el Baró de Maldà que la cita en diversos viatges a principis del segle XIX. (Veure cites bibliogràfiques)  Ja la segle XX quan el monestir havia estat desamortitzat i es trobava en ruïnes, són nombroses les referències per l’atracció que representava Collserola pels barcelonins. L’excursionisme pren l’espai de la font com lloc destí de sortides de joves i grans o per gaudir de la nova activitat que era l’esport o per intents d’explotació comercial de l’aigua.  L’interès de l’Associació d’Amics del Monestir de SJVH per recuperar la memòria i l’entorn del derruït mones...