Passa al contingut principal

A LA RECERCA DE L’ERMITA DE SANT ONOFRE

 

He parlat en diverses ocasions de l’ermita de Sant Onofre, també del seu constructor, fra Jerónimo Onofrio, qui després de servir al rei Ferran va prendre l’hàbit com a frare llec del convent de la Vall d’Hebron. També he fet relació de totes les descripcions per mi conegudes d’aquesta ermita.(1) Ara només ens calia situar-la en un plànol com a primer pas per redescobrir-la físicament.

Ens ajuda molt en aquesta tasca els plànols(2) que els enginyers van aixecar de la zona a mitjans del segle XIX, com a pas previ per construir la carretera de Gràcia a Manresa, altrament coneguda popularment com a carretera de la Rabassada o Arrabassada, segons  sigui la font consultada. És dins d’aquests dos plànols que trobem les pistes que ens ofereixen dades gairebé exactes de la seva ubicació.


Les fletxes assenyalen l’indret exacte on es trobava l’ermita de Sant Onofre. Tots dos apunten al mateix lloc, tot i no indicar en cap d’ells el seu nom, sabem per les referències de viatgers i relators coetanis que amb tota probabilitat estem parlant sempre de Sant Onofre. Cal  indicar que aquesta ermita a mitjans del segle XIX ja estava completament en runes.

Estava situada damunt les cases d’En Badia, a mig camí del vial que sortint del costat del monestir pujava fent diverses ziga-zagues vers el Coll s’Erola. Per continuar després davallant camí de Sant Cugat del Vallès per la vall de Gausac.

Desgraciadament no he trobat cap document gràfic que pugui aportar més informació sobre la forma o restes que podien romandre a finals del segle XIX d’aquesta ermita. No obstant, hi ha una fotografia(3) que de manera excepcional i a risc de confondre les restes de l’ermita amb una cabana de pagès, podria donar alguna pista d’aquest edifici.

Recuperar el tram de camí situat damunt les cases d’en Badia ajudaria a localitzar de manera més concreta les restes de l’ermita de Sant Onofre que de ben segur deuen romandre soterrades o amagades per la vegetació que ha crescut al seu damunt. Seguint el camí original, i orientats per la intersecció de la primera ziga-zaga d’aquest tram de camí, seria molt més fàcil retrobar i identificar les restes de l’ermita perduda de Sant Onofre.

El redescobriment d’aquesta ermita, al marge de la seva importància històrica-arqueològica, donaria un impuls renovat a l’afany de recuperació de tot l’indret corresponent a l’antic monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Lluís Jordà i Roselló

NOTES

1.- Apunts al Bloc de l’Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Les tres ermites de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, publicat en data 2 d’abril del 2021 i l’ermita de Sant Onofre, publicat en data 3 de gener del 2022.

2.- Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Plànol Projecte carretera de Gràcia a Manresa. OPP-5641. Any 1865/1875

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Plànol amb nº de registre 14036. Carretera de la Rabassada sense data

3.- Arxiu Municipal de Districte de Gràcia (AMDG). Procedència Centre Excursionista de Gràcia (1942).


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Segon Aplec de Sant Jeroni i aniversari Associació Amics del Monestir de Sant Jeroni de Vall d'Hebron!

  Aquest dibuix d'en Geroge Vivien d'abans de 1835 ha estat la inspiració d'en Jordi per fer aquesta preciosa maqueta en relleu que encapçala l'aplec. La fotografia permet apreciar el relleu produït per les làmines sobreposades estratègicament. Tot un artista, afició que comparteix amb la de les "plantes". Sí, en Jordi és també el nostre erudit en botànica i podeu gaudir d'aquesta afició amb els capítols publicats de lla recuperació de l'hort del monestir. Una paraula, "E S P E C T A CU L A R". i aquesta és obra del nostre erudit en art, en Juli, difícil de imaginar del que és capaç el nostre artista, fàcil gaudir de les seves creacions. Gràcies Juli, per a tú no és el primer cop però per l'Associació és una mostra d'afecte molt important. I diu el nostre president: Siiiiii!!! El Segon Aplec de Sant Jeroni! i aniversari Associació Amics del Monestir de Sant Jeroni de Vall d'Hebron. Amb Trobada a Can Soler, exposició, nou diorama i

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

TORNEM A PARLAR DEL SETGE DE BARCELONA PER JOAN JOSEP D’ÀUSTRIA (1651-1652)

  He parlat sovint dels setges als quals fou sotmesa la ciutat de Barcelona durant gran part de la Història moderna del Principat, i fins i tot en el transcurs dels primers cinquanta anys de la seva història contemporània. En el nostre bloc hi figura un apunt, fet ja fa un temps, en el que parlava abastament del setge de Barcelona dels anys 1651-1652, per les tropes de Joan Josep d’Àustria. Setge que es va produir a finals de la guerra del segadors. (1) En aquell apunt parlava del setge, en especial, des de la perspectiva dels defensors de la ciutat, encapçalats per Josep de Margarit. També del seu aliat francès, el nou virrei de Catalunya nomenat pel cardenal Mazarin, el Mariscal de La Mothe-Houdancourt.   El mariscal de la Mothe va venir en auxili de la ciutat el mes de gener de 1652, però no va poder trencar el setge, cosa que a la postra va comportar mesos després la rendició de la ciutat a mans dels Habsburg espanyols. No obstant, el que a nosaltres ens interessa és saber q