He parlat en
diverses ocasions de l’ermita de Sant Onofre, també del seu constructor, fra Jerónimo Onofrio, qui després de servir al rei Ferran va
prendre l’hàbit com a frare llec del convent de la Vall d’Hebron. També he fet
relació de totes les descripcions per mi conegudes d’aquesta ermita.(1)
Ara només ens calia situar-la en un plànol com a primer pas per redescobrir-la
físicament.
Ens ajuda molt en aquesta tasca els plànols(2) que els enginyers van aixecar de la zona a mitjans del segle XIX, com a pas previ per construir la carretera de Gràcia a Manresa, altrament coneguda popularment com a carretera de la Rabassada o Arrabassada, segons sigui la font consultada. És dins d’aquests dos plànols que trobem les pistes que ens ofereixen dades gairebé exactes de la seva ubicació.
Les fletxes
assenyalen l’indret exacte on es trobava l’ermita de Sant Onofre. Tots dos
apunten al mateix lloc, tot i no indicar en cap d’ells el seu nom, sabem per
les referències de viatgers i relators coetanis que amb tota probabilitat estem
parlant sempre de Sant Onofre. Cal
indicar que aquesta ermita a mitjans del segle XIX ja estava
completament en runes.
Estava situada
damunt les cases d’En Badia, a mig camí del vial que sortint del costat del
monestir pujava fent diverses ziga-zagues vers el Coll s’Erola. Per continuar
després davallant camí de Sant Cugat del Vallès per la vall de Gausac.
Desgraciadament no he trobat cap document gràfic que pugui aportar més informació sobre la forma o restes que podien romandre a finals del segle XIX d’aquesta ermita. No obstant, hi ha una fotografia(3) que de manera excepcional i a risc de confondre les restes de l’ermita amb una cabana de pagès, podria donar alguna pista d’aquest edifici.
Recuperar el tram
de camí situat damunt les cases d’en Badia ajudaria a localitzar de manera més
concreta les restes de l’ermita de Sant Onofre que de ben segur deuen romandre
soterrades o amagades per la vegetació que ha crescut al seu damunt. Seguint el
camí original, i orientats per la intersecció de la primera ziga-zaga d’aquest tram
de camí, seria molt més fàcil retrobar i identificar les restes de l’ermita
perduda de Sant Onofre.
El redescobriment
d’aquesta ermita, al marge de la seva importància històrica-arqueològica,
donaria un impuls renovat a l’afany de recuperació de tot l’indret corresponent
a l’antic monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
Lluís Jordà i
Roselló
NOTES
1.- Apunts al Bloc de l’Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de
la Vall d’Hebron. Les tres ermites de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron,
publicat en data 2 d’abril del 2021 i l’ermita de Sant Onofre, publicat en data
3 de gener del 2022.
2.- Arxiu General
de la Diputació de Barcelona. Plànol Projecte carretera de Gràcia a Manresa. OPP-5641.
Any 1865/1875
Arxiu Històric de
la Ciutat de Barcelona. Plànol amb nº de registre 14036. Carretera de la
Rabassada sense data
3.- Arxiu Municipal
de Districte de Gràcia (AMDG). Procedència Centre Excursionista de Gràcia
(1942).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada