Passa al contingut principal

EL LLIBRE DE COSTUMS DE SANT JERONI DE LA MURTRA

 

En llenguatge laboral d’avui dia entendríem que els llibres de costums dels monestirs eren en realitat un Manual de Procediments. És a dir eren les guies de les diferents activitats i tasques que es portaven a terme dins els monestirs. Tant les exclusivament litúrgiques, com les específicament laborals.

Els costums es van anar adaptant a tot allò que els Capítols Generals de l’orde jerònim anaven estipulant com a normes a seguir d’obligat compliment. Per aquest motiu els Costums s’havien d’anar refent per seguir les regles que paulativament l’orde proposava, adaptant-les a la casuística de cada monestir.

Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, disposava d’un Llibre de Costums escrit a finals del segle XVI, del que conservem una còpia feta l’any 1732, en haver-se perdut l’original que havia d’estar disposat sempre al cor. Justament és aquesta còpia l’únic referent que disposem dels Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, en haver-se perdut tots els altres llibres de Costums, així com les possibles refeccions que es feren.

Del monestir de Santa Maria de la Murta, monestir jerònim proper a Alzira, del que ja hem parlat en distintes ocasions, també  es conserva, procedent del seu antic arxiu, un llibre de Costums, escrit en aquest cas l’any 1750. Aquest llibre, es va redactar de nou després que els pares visitadors consideressin que l’anterior llibre de Costums, escrit l’any 1651, quedava obsolet i s’havia de redactar de nou, adaptant-lo al nous temps, i a tot allò que els Capítols generals de l’orde prescrivien.

També de l’altre gran monestir jerònim català, Sant Jeroni de la Murtra, es conserva un llibre de Costums. El llibre de la Murtra es va escriure atenent el que prescrivien els capítols generals de l’orde celebrats l’any 1789, redactat i aprovat  (aparentment) entre l’any abans esmentat i l’any 1792. Aquest llibre manuscrit es troba actualment a l’arxiu Josep M. Cuyàs Tolosa del Museu de Badalona. Aquest arxiu fou donat al museu l’any 1992 per la família Cuyàs.

De tota manera i a l’igual que el llibre de Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, estem parlant també  en aquest cas d’una còpia, i no del manuscrit original. El costumari de Sant Jeroni de la Murta conservat al Museu de Badalona, fou copiat uns quants anys després de la seva confecció, l’any 1818. L’autor d’aquesta còpia, malgrat no estar signada, sembla feta de ma del propi prior, fra Isidre Boadella.

El llibre de Costums de Sant Jeroni de la Murtra és un manuscrit compost de 31 fulls numerats, escrits en castellà, a doble pàgina. Distribuït en trenta capítols que abasten tota l’organització interna del monestir, especificant totes les funcions, obligacions i tasques.

Aquest son títols dels capítols del llibre de Costums de Sant Jeroni de la Murtra en el mateix ordre que hi figuren:

1 De lo que se debe cantar en el coro

2 Costumbres del hebdomadario

3 Costumbres del cantor y sustentor

4 Costumbres del corrector de la letra

5 Costumbres del calendario y lucernario 

6 Costumbres del que tiene cargo del coro 

7 Costumbres de tañer el órgano y su canto 

8 Costumbres del reloxero

9 Costumbres del sacristán y su ayudante

10 Costumbres de la misa de luce o de alba 

11 Costumbres de los que han de ir a prima, hasta quando han de hazer la hebdomada

12 Costumbres en las procesiones

13 Costumbres de algunos días del año

14 Costumbres del padre prior 

15 Costumbres del padre vicario 

16 Costumbres del padre maestro de novicios

17 Costumbres del padre procurador de Barcelona

18 Costumbres del refitolero

19 Costumbres del padre portero y hospedero

20 Costumbres del hospedero

21 Costumbres del enfermero

22 Costumbres del hornero

23 Costumbres del cillerero

24 Costumbres del administrador de la cocina

25 Costumbres de los hermanos legos

26 Costumbres del ropero

27 Costumbres del que tiene cargo de la rasura

28 Costumbres del padre obrero y obras

29 Costumbres del granjero y de la granja

30 Costumbres varias y miscel·lànies

A manera de cloenda, crec que seria del màxim interès històric fer un estudi comparatiu dels tres llibres de costums jerònims conservats, dos d’ells procedents de monestirs catalans i un tercer del País Valencià. Vigents tots tres durant el segle XVIII.

Lluis Jordà i Roselló


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

SANT JERONI A LA MUNTANYA - COMENTARIS DE JOAN AMADES

EXTRETS DEL LLIBRE AUCA DE LES FUNCIONS DE BARCELONA  Aquest dia tenia lloc un aplec al convent   de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, situat a mig aire de la muntanya del Tibidabo, vers el cantó de Tramuntana, damunt el vell camí de la Rabassada i de Vista-rica, a la carena de Collcerola. Era molt concorregut perquè marcava la darrera sortida camperola de l’any. Hi anaven els qui patien de l’estómac, per poder beure aigua   de la Font del Bacallà, a la qual eren atribuïdes grans virtuts digestives. La gent deia que coïa el menjar amb gran pressa. Segons la veu popular, si hom posa un bacallà sencer sota el seu raig, al cap de dues hores s’ha dissolt tot, és a dir, se l’ha menjat completament, i no en resta sinó l’espina. La fadrinalla del braç arremangat anaven a dinar a la Font Tenebrosa per veure si en sortia el diable; perquè, segons dir de la gent, dóna a l’infern. Les nits de gran tempesta en sortia en Banyeta amb la cua tota   enravenxinada i se’n baixava   muntanya avall a

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH