EL PINTOR PERE NUNYES A SANT GENÍS DELS AGUDELLS

 

Poques coses sabem de la vida d’aquest pintor d’origen portuguès, instal·lat a Barcelona, probablement, des de 1518, ciutat en la qual va morir l’any 1554. Pere Nunyes, treballà de manera habitual en companyia de Joan de Borgunya, un dels artistes més importants i més sol·licitats de la Barcelona del primer quart del segle XVI. A la mort de Joan de Borgunya, l’any 1525, Nunyes continuà totes les obres encarregades a aquest, en solitari o en col·laboració amb altres mestres.

Algunes de les obres conservades, atribuïdes a aquest pintor,  són el retaule de la Passió de l’església de Sant Just i Pastor, i el retaule de la capella del Santíssim del Santuari del Miracle. Totes aquestes obres van abandonant poc a poc el goticisme del darrer període medieval i s’emmarquen dins del renaixement, tant en el concepte pictòric de l’obra, com en l’estructura lígnia del retaule.

Malgrat tot, cal assenyalar que l’arrelament al món gòtic fou molt intens a Catalunya, aspecte conservador que s’aprecia encara en el manteniment d’ una estructura  gòtica que servia de marc del retaule  renaixentista de la Passió de sant Just i Pastor.

Moltes de les obres de Pere Nunyes, dissortadament, s’han perdut, com el retaule major de l’església de Sant Jaume de Barcelona, el retaule major de l’església de Santa Maria del Pi, o el retaule de Sant Genís de l’església de Vilassar de Dalt. També pocs anys abans de la seva mort, l’any 1552, Pere Nunyes va signar un contracte  amb els obrers de la parròquia de Sant Genís del Agudells per pintar i daurar un retaule que tampoc s’ha conservat.

El contracte estipulava la tipologia del retaule que s’havia d’ubicar a la capella de la Mare de Déu (verge Maria al contracte), també la temàtica i dedicació, els set goigs de la Mare de Déu, i el nombre de taules que caldria pintar. Al mateix temps, el pintor havia d’encarnar les imatges (mare de Déu de la Bona Mort?), i daurar la fusteria del retaule, tot per un preu final de quaranta lliures barceloneses. El contracte establia els terminis de finalització de l’obra del retaule, el mes de març de l’any següent (1553), i el lloc on s’havia de realitzar, el taller (casa) de l’artista, possiblement atenent la seva avançada edat.

Reprodueixo seguidament de manera integra el contracte signat per Pere Nunyes amb els obrers de la parròquia, (conservat a l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona), per la importància històrica que té per a la història de Sant Genís dels Agudells. Pere Nunyes fou, de manera indiscutible, un dels pintors més rellevants de la Catalunya de la primera meitat del segle XVI

Lluís Jordà i Roselló

Contracte subscrit a Barcelona, a 31 d’octubre de 1552.

Die lune, XXXI, mensis octobris anno a Nativitate Domini  MDLII.

“En nom de Nostre Senyor Deu y de la gloriosa Verge Maria Senyora Nostra sia Amen.

Concordia feta  entre los magnifichs sennors  Latzer Aragones, mercader, ciutada de Barcinona y Jaume Mariner, Bernardi Castello, pagesos, obre(r)s de  Sanct Genis de Gudells alias de Orta, lo any present, de una part, y mestre  Pedro Nuoniz, pintor, de la part altra, sobre la pintura y dauradura que se te a fer ab un retaula  que es fet de fusta ab una capella de la Verge Maria en la sglesia de Sant Jenis de Orta.

Primerament dic pintor, enguixara y fara tot lo aparell dels guixos y aygua cuyta en lo dit retaula ab tota perfecció, de tal manera que las pinturas y dauradura que se fara de sobre dit aperel astigue be y a tota perfecció. Y sobre aquell daurara de or fi tota la obra que en dit retaula es feta de entretalladura, so es, tots los cornisos y alquitrons y frisos, y tots los balaustres, y aximateix la pixina que sta en la pastera, y totes las molluras, y fara d azur pastera ahon sta la ymage de la Verge Maria, y sobre l azur,  carxofas de or sembrades sobre l azur de manera que se mostre estar be. Y encarnara la cara y mans de la ymage de la Verge Maria y la de Jesus a l oli. Mes encarnara  y mans de la ymage de Deu lo Pare, y fara la capa o la gonella, d argent, y de sobra, de carmesi, y lo restant fara  d or fi, so es, totas las molluras que son en lo frontispici y de tot lo retaula. Y fara dit pintor tos los camps de los frisos y obra de talla de azur fi, perque la dauradura se mostre millor.

Y mes pintara, lo dit pintor, en los sinch taules que son en cos del retaula y en las tres que son en lo bancal del dit retaula, que per totas son vuyt, pintara en aquestes los set goxs de Verge Maria. En cada  taula pintara lo un goix de la millor manera que lo dit mestre conexera estar millor. Y tota dita pintura pintara a l oli, y metra bonas colos finas, so es bona azur y carmisi, y totas las altras colos com de bon mestre se pertany. Y si cas sera que los dits senyor(s) de obres los aparra que lo dit pintor no aura fet lo que aquí les promet fer, y en cas voldran que serà judicat, que se ajan dos pintos, hu per cada part, que sian homens entesos en l art de la pintura, y homens de be, que no sian apassionats, y aquests judicaran dit retaula si dit pintor no aura fet lo que la obra be, com qui se obliga. En tal cas, lo que aquests pintors diran y judicaran, las ditas duas parts ajan estar, e heser contents.

Lo goix que pintara dit pintor en lo retaula seran los següents: lo primer, com l Angel Sanct Gabriel porta la sancta enbaxada a la Verge Maria; la segona, la Sancta Nativitat de Nostre Senyor Jesuchrist; y la terça, quant vengueren los tres Reix adorar; la quarta, la Resurreccio de Nostre Senyor Jesuchrist; la quinta, la Asencio de Nostre Senyor: y la sisena, com vingue lo Sanct Sperit sobre la Verge Maria y los Apostols; y la setena, lo Trapasament de Nostra Senyora, ho la Coronacio de la Verge Maria y en la vuitena taula, pintara lo que dits obres volran.

Item, los dits obres convenen y en bona fe prometen al dit mestre Pedro Munyes que aportaran  a ses propries missions y despeses lo retaula  damunt dit per tota la present senmana, perque dit mestre Munyes lo pinte en sa casa dins de la present ciutat.

Item, lo dit mestre Pedro Munyes, conve y en bona fe promet als dits obres que dara obra ab acabament tota excepcio remoguda, que de aci per tot lo mes de mars primer vinent, acabara lo dit retaula, y aquell aiudara a assentar acabat que sia.

Item, los dits obres convenen y prometen al dit Munyes que per lo treball y salari de pintar lo dit retaula, y per lo daurar de aquell, y per totes coses en aquell necessaries li donaran y pagaran quaranta  liures moneda barcinonina, les quals li prometen donar en aquestos  termens y solucions, ço es, deu liures encontinent que n aportaran lo retaula, o, al principi de la obra; y deu liures, quant serà acabada de pintar la Coronació de Nostra Senyora ab tot son compliment; y les restants vint liures a compliment  de les dites quoranta liures, encontinent que dit retaule sera acabat. Y axo prometen attendre y complir sens didacio alguna, ab salari de procurador dins Barcinona, sinch sous,  y fora de aquella deu sous, ultra los quals , etc. Finalment, etc.

Testes sunt: Gaspar Just et Gabriel Muntaner, scriptoribus Barcinone quo ad firman  dictorum Petri Munyes, Lazari Aragones et Iacobi Mariner.“

(AHPB) Jaume Sastre (menor), lligall 3, man. 26,  anys 1552-1553

BIBLIOGRAFIA

MADURELL I MARIMÓN, Josep M. Pedro Nunyes y Enrique Fernandes, pintores de retablos. Anales y Boletín de los Museos de Barcelona Vol. II-2.  Ayuntamiento de Barcelona.  Abril 1944.

Nostra Senyora de la Bona Mort