Passa al contingut principal

LES MINES D’AIGUA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I SANT GENÍS DELS AGUDELLS

REVISTA EL POU. ATLES DE L’AIGUA (DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ)

Considero important fer arribar als interessats en la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la informació recollida a l’ATLES DE L’AIGUA editat per la revista EL POU, en un número especial de l’any 2019. Publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada.

Limito aquesta informació, de manera exclusiva, a les mines d’aigua que poguessin tenir alguna relació amb el nostre monestir i/o amb Sant Genís dels Agudells.

Lluís Jordà i Roselló


Les mines d’aigua semblen tenir origen fa uns milers d’anys a l’antiga Pèrsia, actual Iran. Són els denominats qanats, una excavació d’una galeria que s’endinsa a la muntanya amb un suau pendent i un canal central que recull l’aigua de la capa freàtica i les filtracions per conduir-la a l’exterior. Al llarg del recorregut hi ha pous de ventilació o d’accés. Hi ha mines de desenes de quilòmetres. La tècnica va ser exportada i ha estat utilitzada per tot el planeta.

Les masies depenien dels conreus i les mines eren el sistema primordial per obtenir aigua perquè la força de la gravetat s’encarregava d’aflorar-la i omplir les basses per poder-la administrar en moments de sequera. Això si, necessitaven de bon manteniment perquè eren habituals els despreniments i el canal de conducció s’havia de netejar sovint de pedres, sediments i arrels. Habitualment i en èpoques més recents les parets i la volta són revestides amb maons o ceràmica prefabricada per evitar els despreniments. Prop de la boca d’entrada a la mina és habitual que l’aigua passi per uns dipòsits o banyeres per decantar els elements sòlids i evitar que els sediments tapin les conduccions de distribució.

La serra de Collserola i per extensió la vall d’Horta i els Tres Turons, són zones muntanyoses i propenses a la construcció de mines per obtenir aigua. La Barcelona més plana i prop del mar no podia excavar mines i el recurs era l’excavació de pous i l’extracció de l’aigua per diferents mitjans.

Avui sembla que és una procediment antiquat i obsolet per la facilitat d’accés a l’aigua a les ciutats, però el món rural encara utilitza les mines. Al territori estudiat sorprendria saber que encara hi ha un grup petit de mines que són aprofitades actualment fins i tot dins de la ciutat urbanitzada.

Intentar catalogar avui les mines d’aigua que han existit i existeixen és una feina de molt difícil precisió. Les dificultats venen per la manca de documentació sobre aquestes estructures en temps passats, pel secretisme que envolta la possessió d’un bé tan apreciat com era i és l’aigua, i els entrebancs per accedir a informació actual pública o privada.

En aquest treball de compilació sorprèn el gran número de mines que, amb molta o poca informació documental, han existit o existeixen al nostre voltant.

LES MINES DE MARTÍ-CODOLAR

13. Granja Vella, mina Saulonera

14. Mina de la Granja Nova

La finca de Martí-Codolar va ser una de les més extenses de la vall d’Horta. La Granja Vella i la Granja Nova procedien de les possessions del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron bé per venda a la nova burgesia de Barcelona o per desamortitzacions eclesiàstiques. A mitjans del segle XIX l’extensió de la finca abastava des de la corba de la paella de la carretera de la Rabassada fins el barri de la Clota. A partir de 1855 i per garantir el manteniment de jardins, conreus i estanys projectats per Joaquim Martí i Codolar s’amplia l’extensió de les mines que s’endinsaven a Collserola i es va construir la gran bassa quadrada a la zona mitja de la finca. Dues mines principals travessaven les terres d’est a oest. La mina anomenada Saulonera devia ser la més antiga de les dues. Tenia l’entrada a la galeria on avui hi ha una bassa darrera del palauet i al costat de l’avinguda Martí-Codolar. Travessava la finca per les instal·lacions esportives i la ronda de Dalt actual i el torrent de Montbau abans torrent de la Granja, per aprofundir fins a la part alta del barri de Montbau. Més d’un quilòmetre de galeries que omplien la bassa esmentada que subministrava l’aigua, ara mitjançant canonades, als jardins i el Llac Romàntic.

L’altra mina és la de la Granja Nova que eren les terres adquirides per desamortitzacions i que correspondrien aproximadament on ara hi ha l’Hospital Universitari de la Vall Hebron. S’ha de tenir present que en aquella època no existia encara el passeig de la Vall Hebron ni cap carretera que separés la finca. La mina servia l’aigua a les dues basses més grans i que consten a tots els plànols posteriors com a referències a la bassa quadrada i la bassa rodona, construïda posteriorment. La mina es dirigia a l’oest per travessar el passeig de la Vall Hebron i l’actual Hospital en dos llargs ramals, un en direcció Collserola i l’altre cap a Sant Genís.

Hi ha vagues referències a una tercera mina en direcció sud cap a la capa freàtica dels torrents que baixen de Sant Genís dels Agudells. Es desconeixen la vigència actual de les mines de Martí-Codolar. En tot cas la bassa on abocava la mina Saulonera existeix encara i plena d’aigua a la part posterior del palauet i l’església.

 

15. Mina del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

Al pla de la carretera de la Rabassada on hi ha la benzinera i a menys de 100 m d’aquesta hi ha la mina d’aigua més propera al monestir que ocupava el pla fins el segle XIX. Les cròniques recullen la informació de segles passats on descriuen: “Un huerto junto al monasterio, de tenida una cuarta de mojada con su alberca grande y otra pequeña que sirfven para depositar las aguas para el riego del mismo.../...de las dos Fuentes, la una nombrada de la Reina y la otra que viene con conducto por la parte de Sant Medir” La mina està al costat de l’edificació allargada i d’un petit hort i la bassa. L’entrada a la mina queda per sota del nivell de terra i està totalment coberta d’aigua. S’aprecien les parets i la volta revestides de maons i una fornícula buida a sobre de l’arc de la porta. Per la proximitat d’aquesta deu als horts i als edificis principals del monestir podria ser l’anomenada font de la Reina en agraïment a les que van ser les reines Violant de Bar i Maria de Castella les valedores del monestir a principi del segle XV.

Mina del monestir de sant Jeroni de la Vall d’Hebron

 16. Mina Hotel San Jerónimo

Al mateix pla de la carretera de la Rabassada i al voltant del monestir hi havia els edificis auxiliars del recinte. Un d’ells era l’hostatgeria anomenada Cases d’en Badia. Cap els anys seixanta del segle passat es va construir un nou edifici a la banda muntanya de la corba que entra a la benzinera. Ara és un edifici totalment en ruïnes i que havia estat l’Hotel San Jerónimo. Formant part de les instal·lacions de l’hotel, al costat sud hi havia una zona enjardinada amb una font amb bancs per a esbarjo dels hostes. L’aigua arribava de la part alta de la muntanya prop de les cases de Vista Rica on hi havia una mina de captació que provablement també facilitava aigua a l’hotel. La mina té una entrada descendent amb esglaons alts i és de destacar la construcció de la volta d’arc ogival amb vuit arcs fins baixar a la base de la galeria. Parets interiors i volta estan recobertes amb maons. La base per on hauria de corre l’aigua està plena de fang i pedres i no s’observa cap canonada de conducció i per això és provable que l’aigua recollida a la galeria es filtri a través de terra. A una distància d’uns 30 m s’estreny la galeria per una reconstrucció de les parets segurament per despreniments. A partir d’aquest punt la galeria és ascendent i s’acumulen els despreniments fins que a pocs metres queda totalment obturada. Tot i així l’aigua continua baixant amb poc cabal. 

Mina de l’Hotel San Jerónimo

17. Mina dels Monjos, font del Roure

Coneixem la font del Roure com una antiga font del barri de Sant Genís recuperada els anys vuitanta pel Col·lectiu Agudells i rehabilitada posteriorment com a zona enjardinada amb jocs infantils. El lloc és una fondalada amb forts pendents entre els carrers de Cànoves i de Viver. Els més antics del lloc recorden perfectament els anys cinquanta i seixanta anar a buscar aigua a “la mina”. Era una de les antigues fonts on s’aprovisionava d’aigua el monestir medieval de Sant Jeroni de la Vall Hebron situat pocs metres muntanya amunt on ara hi ha la benzinera. En plànols de 1875 pel projecte de construcció de la carretera de la Rabassada, a Sant Cugat, hi consta perfectament la deu ubicada en un entorn agrest i sense edificacions i amb el nom de Fuente de San Jerónimo. No es té constància de cap estudi que ampliï informació d’aquesta mina.

18. Mina de can Safont

La masia de can Safont a Sant Genís dels Agudells no ha canviat de nom des del segle XV quan la compra Jacme Çafont escrivà de la Generalitat. L’església i el cementiri de Sant Genís van ser el nucli original de la població i l’heretat era una àmplia finca amb parcers que conreaven les terres. Obtenia aigua d’una mina que abocava davant de la casa a una bassa que avui estaria en un fort pendent on es creuen els carrers de Natzaret i de Saldes. L’aigua de can Safont va ser objecte d’intercanvi amb els monjos del proper monestir de Sant Jeroni i de descords que van comportar l’impagament dels delmes que la masia pagava com a impost als religiosos. El vestigi que queda de la mina és una antiga entrada amb forma d’arc i tapada amb carreus i maons en el mur que hi ha al passatge entre la masia i el recinte de l’església de Sant Genís.

19. Mina de can Figuerola

Can Figuerola és una masia d’origen en el segle XV que pren el nom d’un propietari insigne de mitjans del segle XVIII. Laureano Figuerola i Ballester polític liberal i economista és nomenat ministre d’hisenda de l’Estat espanyol, pel govern del general Prim després de la revolució de 1868. Aquell any va implantar a l’Estat espanyol el sistema mètric decimal i la pesseta, un nom d’etimologia catalana diminutiu de peça, com a unitat monetària. Avui la masia existeix restaurada per Alfredo Palmero i és la seu del Museu Palmero. Del passat rural de can Figuerola se sap que ocupava una gran extensió entre la vall d’Horta i el nucli de Sant Genís dels Agudells, i que disposava d’una mina d’aigua i de dues basses situades al nord i a l’oest prop la masia. De la mina no es tenen més referències que les manifestacions d’un veí que el 1970 manifestava l’existència de la mina amb diversos ramals amb pous d’entrada tancats amb una tapa.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI A LA MUNTANYA - COMENTARIS DE JOAN AMADES

EXTRETS DEL LLIBRE AUCA DE LES FUNCIONS DE BARCELONA  Aquest dia tenia lloc un aplec al convent   de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, situat a mig aire de la muntanya del Tibidabo, vers el cantó de Tramuntana, damunt el vell camí de la Rabassada i de Vista-rica, a la carena de Collcerola. Era molt concorregut perquè marcava la darrera sortida camperola de l’any. Hi anaven els qui patien de l’estómac, per poder beure aigua   de la Font del Bacallà, a la qual eren atribuïdes grans virtuts digestives. La gent deia que coïa el menjar amb gran pressa. Segons la veu popular, si hom posa un bacallà sencer sota el seu raig, al cap de dues hores s’ha dissolt tot, és a dir, se l’ha menjat completament, i no en resta sinó l’espina. La fadrinalla del braç arremangat anaven a dinar a la Font Tenebrosa per veure si en sortia el diable; perquè, segons dir de la gent, dóna a l’infern. Les nits de gran tempesta en sortia en Banyeta amb la cua tota   enravenxinada i se’n baixava   muntanya avall a

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH