L’ERMITA DE SANTA MAGDALENA

 

Malgrat desconèixer encara a dia d’avui la ubicació exacta d’aquesta ermita, sabem que es trobava dins dels límits del convent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, amb aquest apunt al bloc pretenem posar fi a les múltiples disquisicions i dubtes que fan referència a la seva pervivència actual.

És habitual sentir encara que la construcció que es troba en el costat de muntanya, enfront de la benzinera de la Rabassada, correspon a aquesta ermita jerònima. Aquesta observació manifestada per múltiples persones que la reiteren sense base,  és absolutament lluny de la realitat, l’ermita de Santa Magdalena ja es trobava completament en ruïnes a la fi del segle XIX, com assenyalava el canonge Gaietà Barraquer en els seus llibres sobre els ordes monàstics a Catalunya.

La confusió ve determinada per la seva aparença exterior, que  es podria assimilar-se a una petita construcció que indueix a creure que realment es tracta d’una ermita, quan realment era tan sols un dipòsit d’aigua. Prova d’això és que la construcció és molt vasta i matussera, fins i tot la volta interior és capçada per un costat, tot plegat impropi d’un indret consagrat.

El dipòsit d’aigua conservat pertanyia al conjunt d’instal·lacions que eren al voltant del recinte del monestir de Sant Jeroni. Com exemple, podríem fixar-nos en el dipòsit d’aigua encara existent a la masia de Can Soler, construcció aquesta molt similar i propera  a l’antic monestir de Sant Jeroni.

Fragment. Plànol en perspectiva de les terres edificis i camins de la rodalia de Sant Jeroni(ANC)

Si ens atenem a la descripció inserida en aquest plànol del segle XVIII, actualment conservat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, podem apreciar que l’anomenada ermita de Santa Magdalena presenta sengles diferències amb la construcció actualment conservada.

La primera és la disposició de l’ermita, encarada a mar. La segona és l’existència d’un òcul i  d’una espadanya superior que la construcció disposada de manera lateral davant la benzinera no té senyal d’haver tingut mai. I encara podríem aportar una tercera diferència, la corresponent al seu emplaçament, disposada en un àmbit clarament superior al que presenta la construcció que sobreviu a dia d’avui.

Si amb aquestes observacions no tenim encara suficient per esvair els dubtes, podem anar a la descripció que el canonge Barraquer fa en relació a aquesta ermita.

“No es dado despedirme de la descripción de este monasterio sin hacer mención de tres capillas, que le rodeaban, y de las que aún hoy el visitante halla como huesos de profanado sepulcro sus cimientos y lamentables ruinas. Al N.  del convento, á dos tiros de piedra, en la cresta de una ondulación de la pendiente, la de Santa Magdalena...”

Si entenem La distància establerta per un tir de pedra d’entre quaranta a cinquanta metres, estem parlant que la distància del convent a la que es trobava l’ermita de Santa Magdalena era propera a cent metres, res a veure amb la construcció que es troba a tocar de la benzinera.

Així ho explicava també Bernat Bransi l’any 1789, a les respostes al qüestionari presentat per D. Francisco de Zamora oïdor reial: “Tiene asimismo un tanto más arriba la hermita de la penitente santa Madalena, que es en quadro o lienzo, però de mui buena pintura...”

Felix Olivé, en el seu llibre  sobre sant Jeroni de la Vall d’Hebron, ens acaba de donar la raó:

“A part del nucli d’edificis del recinte del monestir i del carrer de casetes del pati, hi havia tres ermites escampades al voltant del cenobi. La del sant Sepulcre, al mig d’un verger amb tanca de pedra, tocant a sobre l’horta, la de santa Magdalena, al capdamunt, gairebé al llom del serrat...”

Lluís Jordà i Roselló

BIBLIOGRAFIA

 

ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (ANC). Plànol en perspectiva de les terres, edificis i camins de la rodalia del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Heberon i de la parròquia de Sant Genís dels Agudells. Proc. Reial Audiència de Catalunya. 1785-1786

BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Las casas de Religiosos en Catalunya durante el primer tercio del siglo XIX. 2 vols  Barcelona 1906

BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Los religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX.  4. Vols Barcelona 1918

BURGUEÑO, Jesús. El pla de Barcelona a la fi del segle XVIII. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora.  Societat Catalana de Geografia. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona 2016

DIAZ MARTÍ, Carles. La História breve del monasterio de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron: análisis de un documento conservado en la Real Biblioteca del monasterio de San Lorenzo de El Escorial. Ommpress. Madrid 2018.

OLIVÉ I GUILERA, Fèlix. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Parròquia de Sant Jeroni de Montbau. Barcelona 1995.