Malgrat desconèixer
encara a dia d’avui la ubicació exacta d’aquesta ermita, sabem que es trobava
dins dels límits del convent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, amb aquest
apunt al bloc pretenem posar fi a les múltiples disquisicions i dubtes que fan
referència a la seva pervivència actual.
És habitual sentir
encara que la construcció que es troba en el costat de muntanya, enfront de la
benzinera de la Rabassada, correspon a aquesta ermita jerònima. Aquesta
observació manifestada per múltiples persones que la reiteren sense base, és absolutament lluny de la realitat, l’ermita
de Santa Magdalena ja es trobava completament en ruïnes a la fi del segle XIX,
com assenyalava el canonge Gaietà Barraquer en els seus llibres sobre els ordes
monàstics a Catalunya.
La confusió ve
determinada per la seva aparença exterior, que es podria assimilar-se a una petita
construcció que indueix a creure que realment es tracta d’una ermita, quan
realment era tan sols un dipòsit d’aigua. Prova d’això és que la construcció és
molt vasta i matussera, fins i tot la volta interior és capçada per un costat,
tot plegat impropi d’un indret consagrat.
El dipòsit d’aigua
conservat pertanyia al conjunt d’instal·lacions que eren al voltant del recinte
del monestir de Sant Jeroni. Com exemple, podríem fixar-nos en el dipòsit
d’aigua encara existent a la masia de Can Soler, construcció aquesta molt similar i propera a l’antic monestir de Sant Jeroni.
Si ens atenem a la
descripció inserida en aquest plànol del segle XVIII, actualment conservat a l’Arxiu
Nacional de Catalunya, podem apreciar
que l’anomenada ermita de Santa Magdalena presenta sengles diferències amb la construcció
actualment conservada.
La primera és la
disposició de l’ermita, encarada a mar. La segona és l’existència d’un òcul
i d’una espadanya superior que la construcció
disposada de manera lateral davant la benzinera no té senyal d’haver tingut
mai. I encara podríem aportar una tercera diferència, la corresponent al seu
emplaçament, disposada en un àmbit clarament superior al que presenta la
construcció que sobreviu a dia d’avui.
Si amb aquestes observacions no tenim encara suficient
per esvair els dubtes, podem anar a la descripció que el canonge Barraquer fa
en relació a aquesta ermita.
“No es dado
despedirme de la descripción de este monasterio sin hacer mención de tres capillas,
que le rodeaban, y de las que aún hoy el visitante halla como huesos de
profanado sepulcro sus cimientos y lamentables ruinas. Al N. del convento, á dos tiros de piedra, en la
cresta de una ondulación de la pendiente, la de Santa Magdalena...”
Si entenem La
distància establerta per un tir de pedra d’entre quaranta a cinquanta metres,
estem parlant que la distància del convent a la que es trobava l’ermita de Santa
Magdalena era propera a cent metres, res a veure amb la construcció que es
troba a tocar de la benzinera.
Així ho explicava
també Bernat Bransi l’any 1789, a les respostes al qüestionari presentat per D.
Francisco de Zamora oïdor reial:
“Tiene asimismo un tanto más arriba la hermita de la penitente
santa Madalena, que es en quadro o lienzo, però de mui buena pintura...”
Felix Olivé, en el seu llibre sobre sant Jeroni de la Vall d’Hebron, ens
acaba de donar la raó:
“A part del nucli d’edificis del recinte del monestir i del carrer de casetes del pati, hi
havia tres ermites escampades al voltant del cenobi. La del sant Sepulcre, al
mig d’un verger amb tanca de pedra, tocant a sobre l’horta, la de santa
Magdalena, al capdamunt, gairebé al llom del serrat...”
BIBLIOGRAFIA
ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (ANC). Plànol en perspectiva de les terres,
edificis i camins de la rodalia del monestir de Sant Jeroni de la Vall
d’Heberon i de la parròquia de Sant Genís dels Agudells. Proc. Reial Audiència
de Catalunya. 1785-1786
BARRAQUER I
ROVIRALTA, Gaietà. Las casas de Religiosos en Catalunya durante el primer
tercio del siglo XIX. 2 vols Barcelona
1906
BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Los religiosos en Cataluña durante
el primer tercio del siglo XIX. 4. Vols
Barcelona 1918
BURGUEÑO,
Jesús.
El pla de Barcelona a la fi del segle XVIII. Respostes al qüestionari de
Francisco de Zamora. Societat Catalana
de Geografia. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona 2016
DIAZ MARTÍ, Carles. La História breve del monasterio de
Sant Jeroni de la Vall d’Hebron: análisis de un documento conservado en la Real
Biblioteca del monasterio de San Lorenzo de El Escorial. Ommpress. Madrid 2018.
OLIVÉ I GUILERA, Fèlix. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
Parròquia de Sant Jeroni de Montbau. Barcelona 1995.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada