Passa al contingut principal

La relació de Bernat de Bransi amb Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

BERNAT DE BRANSI 

La relació de Bernat de Bransi amb Sant Jeroni de la Vall d’Hebron ens ve predeterminada perquè ell va ser qui va contestar el qüestionari de Francisco de Zamora sobre el terme municipal d’Horta l’any 1789. Bernat de Bransi demostrà tenir en el seu escrit un profund coneixement de l’indret i parlà abastament del monestir de Sant Jeroni. Potser l’únic retret que se li podria fer és que va seguir massa d’a prop les explicacions del Pare José de Sigüenza en relació al nostre monestir, en gran part contingudes en el seu llibre Historia de la Orden de San Jerónimo, editat a Madrid l’any 1605. Sigui com sigui, la seva visió és important i correspon a un moment determinat de la història del monestir, relativa al seu darrer període de vida, car gairebé cinquanta anys després desapareixeria de manera definitiva i el seu record pràcticament s’esvairia. Però què sabem de Bernat de Bransi? Qui era aquest personatge? És el que seguidament intentarem esbrinar. Una primera pista ens vindria donada per l’existència dins l’antic municipi d’Horta, d’un casalot que va subsistir amb penes i treballs fins els anys setanta del segle passat anomenat Can Bransi o Bransí. Can Bransí era situat a tocar de la riera d’Horta, a prop de l’actual mercat. La casa després de passar per diferents propietaris va passar a mans de Bernat Bransí mitjançant el segle XVIII. Hi ha constància documental d’una llicència d’obres emesa el 4 de maig de 1754 per reformar la casa. Durant la segona meitat del segle XVIII la casa propietat de la família Gomis passà a mans del pare d’en Bernat de Bransi.


El traspàs de propietat no va ser planer, segons sembla va venir acompanyat d’un litigi. Els Gomis tenien una altra propietat, aquesta amb la seva denominació, Can Gomis dins del terme parroquial de Sant Genís dels Agudells.

Com tantes persones honorables del seu temps i amb un bon estatus social i econòmic, Bernat Bransi, va adquirir aquesta finca d’Horta, en un indret allunyat però alhora proper a la ciutat de Barcelona. Amb independència del seu estrat social se li devia reconèixer un significatiu nivell intel·lectual, en tant que el Consistori d’Horta va pensar en ell per respondre les preguntes del qüestionari enviat per l’oïdor reial Francisco de Zamora. La importància del personatge ens queda palesa pel fet que un cop mort en Bernat Bransi sense descendència masculina, la finca malgrat canviar repetidament de mans va mantenir el seu nom, just fins a la seva demolició.


Però que sabem del personatge?

Sabem que era un burgès enriquit i de família ennoblida per Felip V. El títol nobiliari fou concedit per manament reial l’any 1743 a Marià Bransí i Pérez pare d’en Bernat. Bernat de Bransi fou designat Regidor Supernumerari de l’Ajuntament de Barcelona, ciutat on tenien la residència oficial al Carrer Sant Honorat.

L’any 1779 Marià Bransí legà les seves propietats, distribuint-les entre les seves germanes, el seu germà Joan, la seva esposa Francesca i els seus fills. Bernat va rebre entre altres coses una casa i horta en el lloc i terme d'Horta, amb set quartes de terra de regadiu, plantades, arbres fruiters i cinc mujades de vinya” de profunds sentiments religiosos. Després de patir repetidament la pèrdua del seus fills pocs temps després del seu naixement va fer que s’encomanés al Papa per tal d’obtenir la desitjada descendència. El Sant Pare va rebre a Roma Bernat de Bransi i la seva esposa Francesca Plana, i  els va recomanar que d’ara endavant els seus futurs fills portessin el nom de Sant Bonaventura.

Finalment els precs de Bernat de Bransi van obtenir el seu merescut premi i una filla va néixer del matrimoni. Aquesta filla de nom Bonaventura va heretar la propietat de la casa d’Horta.

Posteriorment Bonaventura Bransi es va casar amb el militar liberal, Manuel Llauder i Camins, capità general de Catalunya durant la primera guerra carlina, ennoblit per Isabel II pels serveis prestats amb el títol de marquès de la Vall de Ribes. A partir d’aquest moment el casalot passà a ser propietat d’aquesta distingida família de militars. Manuel de Llauder no va tenir descendència amb Bonaventura Bransi, traspassant a la seva mort la propietat al seu germà petit Josep Llauder. Reformada com a casa d’estiueig l’any 1872, l’any 1912 va ser venuda  pels fills de Josep Llauder a Antoni Rosell i Malpica.

La casa gestionada per masovers que ocupaven la planta baixa, disposava d’una planta superior habilitada com a residència dels senyors. La finca disposava també d’un espaiós jardí amb un llac artificial. Des de Can Bransi es podia anar a la Mare de de Déu del Coll a través d’un camí que sortia directament des de la casa.

A partir de 1908 la finca es va començar a fraccionar, construïnt-se en un extrem d’aquesta l’actual Mercat d’Horta. Posteriorment l’any 1912 Miquel Vila Boix adquirí la finca posant-hi una vaqueria d’important anomenada, com encara queda recollit en diversos testimonis gràfics existents,  on hi figura el rètol. 

Heretada pel seu fill Ramón Vila i Furró, a mitjans dels anys seixanta va desaparèixer finalment tot record de la casa, quan en l’actual Passatge Vila Rosell,  s’erigiren diversos blocs de pisos que van ocupar l’espai d’aquesta casa i dels antics jardins de Can Bransi.

Texte de Lluís Jordà i Roselló

Fotos facilitades per Jordi Vila i Traguany

BIBLIOGRAFIA

ALMERICH, Paulina /GIMÉNEZ, Carlota / MORROS, Teresa. Font d’en Fragues. Gènesi, història i records d’un barri en cent anys. Ajuntament de Barcelona. Districte d’Horta-Guinardó. Barcelona 2006.

BURGUEÑO, Jesús. El pla de barcelona a la fi del segle XVIII. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora.  Societat Catalana de Geografia. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona 2016

DIAZ QUIJANO, Desideri. Les Masies d’Horta. Història d’Horta 3. Editorial El Tinter. Barcelona 1993

Memòria dels Barris. Blog. Història gràfica dels barris del Districte d’Horta-Guinardó

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH