Passa al contingut principal

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LA MÚSICA

La litúrgia jerònima estava directament vinculada a la música. No es podia entendre l’oració sense la música coral. La litúrgia jerònima en definitiva anava associada directament a l’activitat religiosa desenvolupada en els cors de les esglésies dels monestirs d’aquest ordre, on aquests àmbits es convertien en la seva essència espiritual.

Fernando Brambilla. Cor de Sant Llorenç de l’Escorial (1832/1833)

Els grans cantorals o llibres de cor disposats damunt els seus imponents faristols ocupaven  una part central dels cors conventuals. Convertint aquests espais, els cors, en els nuclis de l’espiritualitat de les diferents comunitats jerònimes.

La liturgia jerònima anava impregnada del que s’anomena cant pla o gregorià, tot i que per les diverses variacions que havia sofert, motivades per les continuades exigències i alteracions imposades des de Roma, en especial a partir dels segles XVII i XVIII, mai havia generat l’interès i  la consideració musicològica que realment li pertoca.

Desgraciadament, del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron no es conserven llibres de que ens puguin ajudar a entendre la importància musical que tenien per a la comunitat. Desconeixem també obviament el seu contingut, cosa que dificulta saber quins eren els cants entonats pels seus monjos en els diferents oficis i missses que interpretàven.

De tothom és sabut que grans músics, alhora religiosos, van anar a San Lorenzo del Escorial, com el pare Antoni Soler i que van ser coneixedors de moltes de les novetats que es produïen arreu d‘Europa. Una de les crítiques més sovintejades envers els jerònims era que en els cors conventuals és dedicaven més a la música que no a l’oració.

La desamortització va fer desaparèixer una part molt important del llegat musical que els monjos havien servat a les llibreries dels cors dels monestirs. Circumstància que ens impideix sovint  coneíxer la categoria dels textos que s’hi custodiaven.

Aquest seria el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Els llibres de cor que es salvaren de l’incendi de 1808, en no haver quedat afectada l’església, van ser en gran manera destruïts a partir de la desmortització de 1835. A dia d’avui desconeixem si algun es va salvar, la gran majoria van ser destruïts víctimes de la incuria i la ignorància. Per aquest motiu hem de buscar a través  de notícies indirectes, la informació que ens ajudi a comprendre el paper fonamental que la música esdevenia en la seva liturgia quotidiana.


El cor del monestir de Sant Jeroni, era l’ànima de la religiositat de la comunitat. Es trobava en un cos alt, situat just als peus del frontis de l’església, sota la rosassa i damunt la porta d’accés des del claustre. No tenim detalls de la disposició exacte del cadirat del cor, però de ben segur devia estar col·locat mirant l’altar major. El cadirat devia estar estructurat en dos cossos, un més alt i un més baix, en degradació. Davant seu devia estar situat el faristol on hi havia el cantoral, obert i de cara als monjos perquè poguessin resseguir la lletra i la pauta musical.

A falta de llibres de cor i altres textos musicals, ens cal cercar en el llibre de Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la importància que la música que tenia per al convent i de la seva lectura, ràpidament ens adonarem que per la quantitat de disposicions relatives a l’ús del cant en els diferents oficis i misses, la seva rellevància no era precisament menor:

Llibre de Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (1732) Biblioteca de Catalunya

Costumas concernents al offici divinal y cosas del Chor.

En quins dies son cantadas totas las Matines.

Los Matines se canten tant solament per ser la Casa de pochs Frares los dies següents ço es lo die de St Andreu Apostol, lo die de la Conceptio de Ntra Sra, die de Nadal, die de St Esteve, y de St Joan, die de la Circuncisió, die de la Epifania, dia de la Purificacio de Ntra. Señora, die de la Annunciacio, los tres dies de las tenebres, die de Pasqua de resurreccio ab los dos dies següents, die de la Asencio de Ntre Sr, die de Pentecostes ab los dos dies següents, die de la Stma Trinitat, die de Corpus Christi, die de St Joan Baptista, die de St Pere y St Pau, die de St  Jaume, Patro de Espanya, die de la Assumptio de Ntra Sra, die de la sua Nativitat, die de Ntre. P. S. Geronym, die de tots Sants y lo die de la Commemoracio de tots los Fraels difunts.

En quins dies se canta Lo Invitatori, Te Deum y laudes.

Lo Invitatori, Hymne, Te Deum laudamus, y laudes se canten en los dies dobles majors que seran festes de guardar: en tots los demes dobles y semidobles se canta Te Deum, y laudes tant solament à arbitre del Prelat. En los dissaptes no se canten laudes de Ntra Sra des de la Pasqua de Ressurreccio fins à N. P. Sant Geronym, y en altre temps à arbitre del Prelat. Aquí se adverteix com acabades laudes immediatament se diu la oració de St Sebastia, y la oració de St Ivo, y la oració de las Reliquias.

En quins dies se canta la Prima.

La Prima se canta sempre que se canten totes las Matinas, y los dobles majors que son festes de guardar, y han de acudir à ella tots los choristas fins a vint y sinch anys de hàbit, en los altres dies han de venir tots los que no tindran vint anys, advertint que en la Quaresma los que diran Missa mentres diran Prima, y no seran estats en lo Chor, an de venir à ell per a que se puguen despedir los altres sacerdots que son al Chor perque vagen à dir Missa.

Quant es cantada la Tercia.

La Tercia se canta en tots los dobles majors, menors, y semidobles, salvo quant se diu immediatament apres de Prima,  y quant hi ha dos MIssas, la primera de les quals nos canta.

En quins dies se canta la Sexta.

La Sexta se canta en tots los dies que en lo Chor no y ha menor de Ntra Sra que sie de dejuni, si no hi (h)aura hagut dos misses

En quins dies se canta Nona.

La Nona se canta en totes los dobles majors que seran festes de guardar, ara se diga apres de dinar, ara pres de la dormició de mitg die.

Y se canta la Nona en la Quaresma en las festes de guardar tantum.

En quins dies se canten Vespres.

Las Vespres se cantan en tot temps, salvo en los Deports Generals, y conventuals, que son abans del Advent, y de la Quaresma, y lo mateix se fa en los particulars que es fan à chors y se te compte que dits Deports nos fassen en dies dobles.

Y nos cantan las Vespres lo die de St. Marti que es à XI de no(v)embre, y lo die de la sua Translacio que es a uy? de juliol per quant la parrochia de Sant Martí de Sardanyola que esta unida ab aquest monestir esta apartada dell una bona llegua y van allà en ditas festivitats alguna frares à arbitre del Prelat à cantar lo ofici, y predicar. Ni tampoch se cantan lo de St. Genis per la mate(i)xa causa.

Sempre que se canten les Vespres, ò Laudes, se cantan també las Commemoracions.

En quins dies se cantan las Completas.

Las Completas se cantan tots los dies que en lo Chor no y ha de Ntra Sra acceptat emperò tots los dies que no s cantan les Vespres, com dalt es dit.

No se cantan Completas los die de St Sebastia perquè van tots los frares à cantar altres Completes a la hermita, ò capella de Sant Sebastia, que esta dins lo terme del Monastir. Ni se cantan los die de St Barthomeu perquè van à cantar altres Completas a la Parrochia de St Genis.ni quant se diu Offici de Difunts, ò canticum graduum.

Les Completas se diuen immediatè apres de Vespres tots los dobles majors, en que se cantan totas las matines per quant lo ofici divinal se diuen en tals dies ab molta solemnitat, y dina lo Convent tart.

Les Completas se diuen immediatè apres de Vespres, y baxes tots los dies que lo Convent va à cullir taperes, ò à veremar, ò fer altras obediencias.

Les Completas se diuen baxes sempre ques diuen immediatè apres de Vespres, salvo en los dobles majors de manament, y festes de guardar, y asso nos fa sino poques voltes, y ab justa à arbitre del Prelat.

Los frares llechs an de venir al Chor a las Completas de tots los diumenges, y festes de guardar.

La Missa Conventual quant se canta.

La Missa Conventual quant es la del ofici del die, sempre se canta com mana nostre ordinari, salvo en los dies simples, y ferias comunas que se ha de dir alguna Missa votiva cantada, ò de difunts, que en tal cas la del ofici del die se diu primer, y baxa per lo hebdomadari apres de prima, tertia, ò sexta.

En quin die se ha de sonar l orgue.

Matines.

A Matines se sona l orgue al hymne del nocturno en tots los dobles majors, y sempre ques cantan totas  las matines.

Se sona l orgue al Te Deum laudamus, Benedictus, y himne en tots los dobles majors, y menors de guardar, en tots los altres dobles menors, y en las festes de Ntra Sra.,  Angels, y  la creu, octava de Corpus, y del P. S. Geronym, y sempre que al P. Prior li aparexera.

En la MIssa Conventual.

En totas las Missas Conventuals dels dobles majors, y menors, y semidobles, y Diumenges, y festas de guardar, y infra octavas, se sona l orgue, y sempre se sona  al Offertori.

Se sona a la Missa conventual en tots los dies, que s fa festa de algun sant que y ha relíquia en casa

Se sona en las MIssas conventuals votivas.

A vespres.

L orgue se sona a las primeras y segonas Vespres dos Psalms lo 2. 4.ò. 5. Quant es llarch. die de Nadal, die de la Epifania, die de la Ressurreccio, die de la Assencio, die de Pentecostes, die de Corpus, die de la Assumptio de Ntra Sra, die de la sua Nativitat, die de N.P. St Geronym, die de tots Sants y a las Misses novas.

Se sona en las festivitats dels Apostols al darrer psalm de les segones vespres que comensa Domine probasti me.

Se sone l orgue al Hymne, y Mag(t) en tots los dobles majors, y menors, Diumenges, semidobles, infra octavas, y festas de guardar.

A completes.

A totes las Completes dels dobles majors p. de Classis se sona l orgue, y las dos festes de las dos Pasques, y a las Missas novas.

Sona l orgue a la Salve en tots los dobles majors de primera Classis, y en los dobles menors de Ntra Sra.

En los dissaptes, quant se fa de Ntra. Sra. sona l orgue en las primeres Vespres, y à laudes lo hymne y cantich, y a la Missa.

Se sona al Hymne, In manus tuas, y Nunc dimittis de tots los dobles majors y menors.

Al temps que comensaran In manus tuas ha de exir hu dels guardadors del cilenci, à dar volta per casa per a que se guarde  cilenci, y en asso vajen à semmanes.

Lo campaner al Nunc dimittis fa senyal ab la campana per a que tots los frares llechs acudan a la Salve al Chor.

Costumas del corrector del Cant.

Lo corrector entona los responsos a les professons solemnes, y crida un frare de cada chor que digan lo vers ab ell, y asso mateix se fa en las Matines, Invitatori, y a la Missa a l Introit, Atta, y Credo. Tot lo qual se fa tant solament die de la Ressurreccio, Acensio, Penthecostes, Assumptio, y Nativitat de Ntra Sra. y die de N.P.S. Geronym.  En les altres Professons solemnes lo corrector primer comensa lo vers, y tot lo convent segueix.

Quant lo P. Vicari no es al Chor, ò lo P. Prior no es en casa, lo Corrector  primer te carrech de ordenar los Frares al Chor, y refetor, en les Professons ordena los frares lo qui lo Prelat assenyala.

Quant algu dels cantors es de la escola, y sap poch cantar lo corrector del cant encomana son ofici à altre que sia practich en les festes principals, ò quant hi (h)agues molta gent en la Iglesia à arbitre de dit Corrector.

Quant se diuen resats los responsos à Matines si son inusitats, y lo cantor te la veu flaca lo Corrector ho encomana à altri perquè tot lo chor ho puga comprendrer.

Costumas del Cantor.

Lo Cantor obre los llibres per lo Offici ans ques comense y aSso fa sempre acceptat à Matines, y prima quels obre lo despertador.

Los cantors i versicularis mentre se diu lo ofici no lleven, ni tanquen los llibres sinó quant sen posen altres, fins que sia acabat lo ofici.

Acabada Nona, y en los dies de dejuni ans de Vespres ha de registrar tot lo ofici fins lo dia seguent.

En los dobles majors quant nos cantan totes les Matines los cantors no prenen al Te Deum laudamus.

En tots los dies que lo P.Prior entona la primera Antífona à Matines los Cantors encomanan las antifonas següents père son orde mes antichs.

Sempre que lo P. Prior, ò lo P. Vicari en sa absència fan lo Offici a les Vespres los dos cantors li encomanan la darrera antífona.

Los cantors tenen compte en encomanar las antifonas de las festivitats principals, y de Apostols, y de altras festes de guardar axi de las Vespres com de altras horas als mes antichs, y als altres fora de la escola per son orde segons las festivitats.

Quant se despullan las capes al chor las han de plegar.

Sempre quey ha novicis en lo chor ells ajudan a vestir y dar las capes als cantors en los dobles majors, y si no hi ha novicis los dos mes nous, y comensant lo toch han de aparellar los sobrepellissos, y amits, y han de estar agenollats devant les cadires dels cantors.

Costumas dels Versicularis.

Los versicularis estan al faristol totes las matines quant son cantades, y a les matines, y vespres ferials fins que tinguen setze anys de hàbit inclusive per girar les fulles, y entonar las Antifonas, salvo si estiguessin malalts ò impedits à arbitre del Prelat, advertint emperò que encara que lo versiculari sie antich al temps que esta fora de la cadira per a cantar al faristol se posa primer de tots junt al faristol.

Estan al faristol tots los de la escola en totes las laudes sinóls fan senyal ab la maceta lo P. Prior, ò lo P. Vicari, ò lo Hebdomadari en absència dells.

En los disaptes quant se fa de Ntra. Sra. lo novici, ò lo mes nou de la part del hebdomadari dona lo sobrepallís, y capa al Benedictus al hebdomadari.

En les festes mes precíp(ti)ves los de la escola no digan los  responsoris breus ni versets en las ptimeras y segones vespres, y tercia sinó quels encomana lo Corrector als de fora de la escola segons las festivitats.

Costumas del Chorista

Lo chorista te carrech de escombrar lo chor en lo ivern y una vegada en la semmana, en lo estiu dos vegades, y en aquest temps lo ha de regar dos vegades també la semmana, y ha de netejar las cadiras tot lany dos vegades la semmana, ha de traurer al sol los escupidos de cals, y girar la cals una vegada la semmana.

Lo chorista posa las estoras en lo chor lo die de finats y las ha de llevar lo die que lo Sagristà lleva los draps apres de pasqua, y en aquestos dies li ajudan los de la escola.

Ha de traurer los estorins un die per altre al sol ils ha de netejar juntament ab los de la escola tres vegades lany.

Als dobles majors posa los banquets, y catifas devant las cadiras dels Cantors.

Empal(·l)ia la imatge de Ntra. Sr. que està al cap del faristol conforme la festivitat, y conforme lo altar major.

Ha de escombrar la estancia de las manxas, y las dels llibres del chor, y espolsar dits llibres, y ha de escombrar devant lo rellotge, y la escala  que baxa á las celdas, y assó cada disapte.

Ha de obrir las cortines del Chor en los dobles majors a les Vespres, y Missa perqué estan las Relíquias en lo altar, asso se entén quant no y ha seculars en la Iglesia en particular donas.

Lo llevar la cortina axi de la re(i)xa, com de la vidriera, y tocar lo rotllo de las campanes ha de fer aquell á qui lo P. Mestre li aparexara.

La simple lectura de les diverses actuacions musicals relatives a les funcions religioses, perfectament assenyalades en el Llibre de Costums, així com l’atenció i cura del cor, confirmaria que Sant Jeroni de la Vall d’Hebron també mantenia una exquisida activitat musical vinculada amb la litúrgia religiosa.

Com un apunt final, només em cal recordar que el darrer monjo que estava al monestir en el moment del seu incendi durant el mes d’agost de 1808, provocat per les tropes del general Lechi, era justament l’organista de la comunitat.

El bon organista, després de convidar el general a descansar a la seva cel·la, amb la desig que fessin el mínim mal possible al convent, va ser apercebut per aquest militar que la seva voluntat era calar-li foc. Lechi es va adonar que a la cel·la del frare organista hi havia un piano-forte propietat del pobre monjo, instrument del qual es va apropiar abans d’incendiar les dependències del monestir, emportant-se’l a Barcelona.

L’actuació del militar italià sota les ordres del general Duhesme, lluny d’ajudar a preservar el piano-forte, l’únic que pretenia era apropiar-se d’un instrument de notable vàlua, però al mateix temps ens aporta la informació que en el monestir no tots els instruments musicals es trobaven dins l’església. Aquesta circumstància, ens indica l’existència d’un notable nivell musical dins de la comunitat cosa que confirmaria l’important paper que la música exercia dins l’orde jerònima i també a Sant Jeroni.

Lluís Jordà i Roselló

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH