EL CAMPANAR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Poques imatges ens han arribat de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron abans de la seva destrucció. Gairebé les podríem comptar amb els dit d’una ma, però si de totes elles en busquem un element que sobresurt, aquest és sense cap mena de dubte, el campanar de l’església de Sant Jeroni.

El campanar del monestir, indispensable en l’acompanyament de les hores litúrgiques, és un element essencial en la vida religiosa de qualsevol comunitat monacal. Per això, a finals del segle XV, un cop els monjos de Sant Jeroni disposaren de rendes suficients,  iniciaren la seva construcció.

Les aportacions de diferents donants, com el prevere de Santa Maria del Mar, Joan Lledó, i les d’un jove novici, Francesc Jassó, s’utilitzaren per comprar un censal mort a Sant Jeroni de la Murtra. Les seves rendes serviren per iniciar o continuar el treballs de construcció del campanar.

Segons consta a la 1a. crònica de Sant Jeroni de la Murtra, escrita per Francesc Talet a principis del segle XVII,  aquesta comunitat envià l’any 1495 el  frare llec Bartomeu Tort, a la Vall d’Hebron, perquè actués com a mestre d’obres en la construcció del campanar: “Ja que era  molt gentil oficial y destre mestre de cases, que alli féu lo campanar tant famós  y gallart de què fins  ara gozen  y veem  tant  ben acabat...”

Els treballs de Bartomeu Tort corresponents al campanar de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron van durar tres anys, i suposaren per a la Murtra l’estalvi de tres anys de pensions de censals morts, pagades en espècie fins l’any 1498, moment en el que Tort donà per acabada la seva tasca.

Costa saber si l’obra que feu Bartomeu Tort corresponia íntegrament  al campanar que arribà a 1835. No tenim prou informacions, excepte l’afirmació de Francesc Talet a la seva crònica que no especifica, la tipologia exacta de l’obra feta i que ell coneixia a principis del 1600.

Hem d’esperar Gaietà Barraquer per conèixer una descripció del campanar, al marge dels dibuixos previs existents, referida al canonge per un coetani: “Fuera del área del templo, á su lado de la Epístola, erguiase el elevado y esbelto campanario, de planta poligonal, compuesto de tres cuerpos superpuestos con ventanes en cada lado de todos ellos, y terminados por un agudo chapitel cónico”

Aventuro que el cobriment del campanar, no era obra de Bartomeu Tort, sinó posterior, malgrat no disposar de dades que ho confirmin. Sabem que el frontis de l’església fou reformat en el decurs dels segles següents a la seva construcció, potser aleshores li fou incorporada l’agulla cònica?

Sigui com sigui, en un dibuix existent al ANC, de ple segle XVIII, pres amb perspectiva aèria, a vol d’ocell, a frec del campanar, se’ns presenta una imatge del seus cossos alts. En aquest dibuix es poden apreciar perfectament, el dos pisos superiors, sense que presentin massa diferències estructurals entre ells i on l’agulla ja  està incorporada.

Plànol en perspectiva de les terres edificis camins de la rodalia del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i de la parròquia de Sant Genís d’Horta. Segle XVIII. (A.N.C)

Per les informacions conegudes sabem que el campanar  fou erigit entre dos contraforts de la nau de l’església, del costat de l’epístola, pertanyents al segon tram de la nau, comptant des del seu frontis. Era conformat per tres cossos sobreposats. Els dos superiors eren poligonals, amb finestrals a cadascuna de les seves cares, rematats per una agulla cònica.

George Vivian. Perspectiva retallada del campanar. Quadernet any 1832. (B.N.E)

Pau Rigalt. Monestir de Sant Jeroni. Aprox. 1823. Col·lecció Casellas. MNAC

En els dibuixos conservats del segle XIX i en un d’anterior de finals del segle XVIII, no es poden apreciar clares diferencies estructurals en els dos pisos superiors, aparentment guarden unitat estilística, tot i que no sabem si les imatges eren prou fidels  amb el model original. Els finestrals tampoc deixen entreveure si pertanyen al moment constructiu de fra Tort, de finals del segle XV.

Desgraciadament el campanar fou enderrocat poc després de la desamortització, el febrer de l’any 1836, sense que disposem de cap altre testimoni coetani fiable.

Lluís Jordà i Roselló

BIBLIOGRAFIA

BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Las casas de Religiosos en Catalunya durante el primer tercio del siglo XIX. 2 vols  Barcelona 1906

BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Los religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX.  4. Vols Barcelona 1918

DIAZ MARTÍ, Carles. La primera crónica del monestir de sant jeróni de la Murtra. (1413-1604) De Francesc Talet. Fundació Noguera. Pagès Editors. Lleida 2013

DIAZ MARTÍ, Carles. L’establiment d’un nou orde monàstic a la Catalunya medieval: Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i Sant Jeroni de la Murta (1393-1500). Tesi Doctoral. 2 Vols. Universitat de Barcelona. Barcelona 2017

DIAZ MARTÍ, Carles. La História breve del monasterio de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron: análisis de un documento conservado en la Real Biblioteca del monasterio de San Lorenzo de El Escorial. Ommpress. Madrid 2018

DIAZ MARTÍ, Carles. El primer segle dels jerònims. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i Sant Jeroni de la Murta (1393-1500). Col·lecció Fundació Noguera. Estudis nº 82. Pagès Editors. Barcelona 2019

OLIVÉ I GUILERA, Fèlix. Sant Genís dels Agudells, la Vall d’Hebron. Parròquia de Sant Genís dels Agudells. Barcelona 1992