Passa al contingut principal

D’HERBARIS MONACALS, FRARES APOTECARIS I ALTRES CABÒRIES

No disposem d’informació directe sobre quina era l’atenció dispensada a l’horta del monestir de Sant Jeroni,  en relació a les herbes medicinals utilitzades a la seva farmàcia, però si disposem de dades procedents d’altres convents que ens proporcionen indicis de la cura que els monjos jerònims podien tenir dels seus herbaris.

La desamortització, va llençar a l’oblit el monestir de Sant Jeroni i el seu patrimoni religiós, però també tot el patrimoni científic-mèdic acumulat en el decurs de més de quatre-cents anys. El coneixement del monjos apotecaris transferit en el decurs del temps, de generació en generació,  va desaparèixer víctima de la ignorància i la incúria.

Tot el material apotecari, els pots de farmàcia, els llibres medicinals, els tractats i receptes, tot va desaparèixer d’una revolada. Sabem de l’existència de la infermeria dels monjos, de l’apotecaria o farmàcia, també de l’existència d’una significativa llibreria. El nostre company Oriol de Fàbregues, ha tractat i tracta, abastament, el coneixement mèdic que els monjos de Sant Jeroni van acumular al llarg de la seva història. No cal dir que també, oferien serveis i hospitalitat a aquells malalts que ho necessitaven. Dins el recinte monacal de Sant Jeroni disposaven d’hostal i hospital de pobres.

Reprenent el que Oriol de Fàbregues esmenta en el seu article “Aspectes sanitaris històrics de la Vall d’Hebron” tot seguint l’oïdor reial Francisco de Zamora, tenim un petit indici de com era la farmàcia monacal i el seu contingut a finals del segle XVIII.

“En la botica vimos una colección de yerbas de esta montaña y de la de Montserrate, hecha por el padre Josef de Santa Maria, con sus nombres según el sistema antiguo, però es curiosa.”

Francisco de Zamora, ens deixa entreveure el profund coneixement que els monjos apotecaris jerònims tenien de la vàlua de les herbes que atresoraven, car no es limitaven a recollir-les del seu entorn immediat, també esmenta com les devien tenir disposades en diferents pots de farmàcia, tots amb la seva corresponent denominació.

La importància i reconeixement públic que els monjos apotecaris de Sant Jeroni  tenien, queda palès, com exemple,  en el cas de fra Vicenç Joana, que va assolir el càrrec d’apotecari major de l’Hospital de la Santa Creu durant el primer quart del segle XIX.

La ubicació dins del recinte monacal d’una horta, encara parcialment perceptible i conreada, i una bassa que l’alimentava, fa creure en l’existència d’un herbari que proveïa l’apotecaria del monestir. No endebades, els monjos a fi i efecte d’estalviar-se la seva recol·lecció per la muntanya, devien en gran manera afavorir la  creació d’un planter.

Hem de resseguir informacions indirectes per poder interpretar la importància que l’apotecari monacal disposés d’un nombre significatiu d’herbes, que posteriorment serien utilitzades per fer medicines i xarops. Aquestes dades les podem reconèixer de manera escadussera a través del Llibre de Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, del que  es conserva una còpia feta l’any 1732, per haver-se perdut la que existia  al cor.

Costumas del apotecari

Primer.- Està à carrech del apotecari pendre totes las receptes que ordenaran los Metges, per als malats, y si las medicines seran en la botiga ell las ha de fer, y si no las ha de sol·licitar, y procurar ques porten de Barcelona, y ell las ha de dar sempre als malats, y si mes còmodament, y ab manco gasto, se poran comprar les drogues, y ferse assi las medicines se fassen totes.

It. Està a son carrech sercar les herbas per a fer las ayguas, y fer las,  y a de fer los axarops, juleps, y lo que serà menester pera provisió de la botiga.

It.  Ha de guardar la mel, sucre, y salces, y confitures, y fer las sempre que bonament se puguen fer en casa, y de tot lo sobredit, y del demes de la botiga ha de dar a l’enfermer sempre que lin demanara per a servey dels malalts.

It. Està à son carrech fer las neules, y vi procàs, ò clarea pera las festes de nadal, y los torrons sils sebra fer, y sinó lo Procurador los ha pendrer de Barcelona del oficial de casa, si empero los fara bons.

It. Està à son carrech de quant en quant regonexer los juleps y lo demes ques pot corromprer, y sovint ha de mirar que no falten algunes cosas en la botiga, y quant faltaran ha de avisar al Prelat ques provehescan.

It. Ha de donar las neules i vi procàs als frares lo die de Nadal, Cap de Any, y die dels Reys, y cada vegada ha de dar deu neules à cada un.

It. Ha de procurar ques pague cada Trienni lo Apotecari de casa y que no se envellesque lo compte.

Costumas del Hortola

Primer.- Es costuma desta casa que sempre hi ha un hortolà, lo qual te carrech de tenir los horts ben adreçats, y provehits de tota manera de hortalisses, y herbes per al convent, segons lo temps. Advertint  que en quant bonament se puga fer ha de dar sempre per al sopar, al convent ansalada, y han de procurar que no ocupen en altras cosas à dit hortolà, en quant bonament poran, y ningu  ha de cullir hortalissa alguna sinó ell mateix, ò altre en sa absència.

It. Lo cellerer ha de dar un animal al hortolà sempre que serà menester pera portar fems als horts.

Es pot apreciar en el Llibre de costums de sant Jeroni, la importància que es dona a  la cura de les herbes. Activitat exclusiva del frare  apotecari i de l’hortolà. Cosa que apunta a l’existència d’un herbari dins el recinte monàstic, l’hortus sanitatis, que hauria d’estar treballat per l’hortolà sota l’atenció i direcció del frare apotecari.

L’apotecari utilitzava després les herbes per convertir-les en productes de farmàcia, com xarops, pocions i destil·lats (juleps), tots ells a la seva època productes amb un ampli reconeixement sanitari. Sorprèn a ulls d’avui dia,  l’activitat de l’apotecari, que sovint actua també com a pastisser i elaborador de vins(vi procàs o clarea), licors i destil·lats. Aspectes tots que en aquells moments es devien considerar com una pràctica absolutament medicinal.

Segons assenyala el Llibre de Costums, la pràctica habitual de l’apotecari passava per elaborar les seves pròpies medicines i pocions,  cosa que ens fa pensar de seguida que estem parlant de medicaments simples. Aquests medicaments, d’espectre vegetal, animal o mineral, eren aparentment més fàcils d’elaborar a la farmàcia monacal, també sovint es barrejaven amb altres components, creant medicaments més elaborats. Tot i això, pel que es desprèn  del  contingut del llibre de Costums, sovint s’anava a Barcelona a adquirir medicaments compostos, menys assequibles i més difícils de fabricar.

En no tenir referències del contingut de l’apotecaria existent a Sant Jeroni, tampoc dels seus estris, recipients i pots de farmàcia, hem de buscar notícies en d’altres monestirs catalans,  per poder extreure’n alguna informació addicional que ens pugui servir d’orientació del que podia haver existit al nostre monestir.

Un estudi recent sobre els pots de farmàcia, conservats a la parròquia de Tivissa,  procedents tots ells de la cartoixa d’Escaladei, ens poden donar la pauta que ens cal. Dels vint-i-vuit pots de farmàcia existents a Tivissa, vint-i-dos es podrien considerar continents de medicaments simples, mentre que el sis restants tindrien consideració de compostos.

La diferència en nombre entre els dos tipus és tan important, que tot i la minsa part conservada, fa pensar que els monestirs catalans, en general, no elaboraven medicaments compostos. També si extrapolem els continguts d’aquests medicaments dipositats en els seus corresponents albarels, ens adonarem ràpidament que en un percentatge superior al 86% són d’origen vegetal, i només la resta es divideix entre els d’extracció animal o mineral.

En definitiva, tant en el cas d’Escaladei, com molt possiblement també a Sant Jeroni, tot i la diferència d’importància entre un monestir i l’altre, el gran nombre de medicines vegetals existents en comparació a la resta, son  el millor indicador que els monestirs havien de  disposar d’un hort específic per a les pràctiques de l’apotecari.   Aquest espai, hortus sanitatis, seria un àmbit específic, destinat de manera exclusiva  al cultiu  d’herbes remeieres necessàries per elaborar posteriorment tota mena de medicines de base natural.

Si tornem al comentari de Francisco de Zamora, sobre el fet que les herbes existents a Sant Jeroni procedien de Collserola i Montserrat, no vol dir necessàriament que totes fossin originals d’aquests dos indrets. Tenim constància del gran coneixement que els benedictins montserratins tenien del bons usos medicinals de les herbes, la qual cosa implica que no totes havien de ser originàries de la muntanya montserratina, sinó que també podien haver estat importades des de terres llunyanes, cultivant-les posteriorment els monjos en el seu herbari.

Aquest supòsit quedaria confirmat per les denominacions de les diferents herbes medicinals que figuren inscrites en els diversos pots de farmàcia procedents d’Escaladei conservats a Tivissa. Tenim diversos exemples com la ratània i la carabassa, procedents dels Andes i Amèrica Central, o la rosella negra procedent d’Àfrica, entre d’altres.

En el cas d’un monestir com Sant Jeroni, possiblement per les seves escasses dotacions econòmiques, no devien disposar d’un ventall d’herbes importades tant important i en la seva major part serien originàries de Catalunya o del seu immediat entorn. Malgrat tot, possiblement gràcies als contactes habituals existents entre els diferents monestirs, no descarto la possibilitat de la transferència d’herbes més exòtiques que posteriorment serien trasplantades a l’hort monacal. Aquest seria el cas entre Montserrat i Sant Jeroni, així com també amb el monestir homònim de la Murtra.

Un cop recollides les herbes, la part més important del treball de l‘apotecari era el tractament al que havien d’estar sotmeses,  per tal que un cop fet el seu procés  d’aïllament, fermentació i/o assecat,  es procedís a l’elaboració de les medicines. La virtut del bon apotecari passava no tan sols pel coneixement que tenia de les seves fórmules i mescles, sinó per obtenir el millor resultat que acredités les esperades virtuts curatives de les herbes tractades.

El pare jerònim Norberto Caimo, durant la seva vista al monestir de Sant Jeroni,  a mitjans del segle XVIII, no parla específicament de les beatituds de l’horta conventual, però si fa esment de la quantitat d’arbres i arbusts que creixien al seu voltant. La majoia dels arbres assenyalats pel pare Caimo no existien per generació espontània, sinó que eren producte de l’adaptació humanitzada de la naturalesa feta pels monjos.

“Jutgeu quin plaer vaig tenir de passejar per aquestes petites valls  ben ombrejades i de vessants coberts d’arbustos, de llimoners, d’oliveres, llorers, murta, xiprers, romaní, de qualsevol mena de flors i fruits de temporada, agradablement divertit pel cant variat de mil ocells diferents, pel dolç murmuri de fonts que escampen les seves aigües clares, que reguen aquests llocs per totes bandes”.

La bellesa de l’entorn natural de Sant Jeroni i la bella vista que des del seu monestir s’albirava, eren reclams suficients per als viatgers per fer-hi cap. Tots fan esment de les fonts sanitoses que s’estenen pel seu voltant. Dissortadament poca informació tenim de la seva farmàcia i l’horta sanitària.

Francisco de Zamora, al marge d’aquell breu comentari relatiu a la farmàcia de Sant Jeroni, no en fa cap altre esment, excepte  entretenir-se, en especial, amb el recorregut de les fonts, però res sobre la seva horta. com d’igual manera no ho fa Bernardo de Bransi, a les respostes del qüestionari que Zamora li envia:

“Si hay Fuentes medicinales, para que enfermedades son buenas, en qué paraje estan situades, con qué cuidado y comodidad se hallan dispuestas, y si hay concurrència a ellas.

No hay Fuente medicinal alguna en todo el partido, a menos que se quiera contar con la Font Groga que hay en la montaña de San Gerónimo, cuyas aguas tienen  muchos por muy saludables y las toman por remedio, comprándolas a una mujeres que las traen a Barcelona a cargas. Pero como no se ha hecho hasta ahora el anàlisis de ellas, no se sabe propiamente para que males son buenas”.

D’igual manera no ho fa Bernardo de Bransi, a les respostes del qüestionari que Zamora li envia:

“Dentro del territorio de Vall d’Hebron hay mui buenas Fuentes y de regalades aguas: tras la infermeria la Fuente de la Reina, que se junta encañada con la que viene del mismo modo de la casilla de la Madre de las Fuentes. Baxo  de est hay en las vertientes que dan al valle de San Madí o Emeterio, hai la que llaman Amarilla, vulgo Groga, y es muy medicinal, pues abunda mucho del mineral vitriólico marcial (sulfat de ferro). Aon muchas las gentes que la toman, así dentro de la Ciudad capital como fuera de ella, para diferentes enfermdades. Otra Fuente hay a poca distancia del monasterio, de una agua mui buena, llamada la Tenebrosa; en esta van muchas gentes a recrearse los dies de fiesta”.

Res diu Bransi de la farmàcia del monestir, tret de les beatituds, ja conegudes de les aigües que viuen al costat del clos monacal. També el Baró de Maldà, com tants altres barcelonins, va fer cap en diverses ocasions  vers Sant Jeroni, tot i que els seus interessos no passaven en absolut per conèixer les virtuts de l’hortus sanitatis del monestir de la Vall d’Hebron.

Deixarem per un altre dia, la percepció i descripció de quines podien ser les herbes que es devien plantar a la seva horta i eren utilitzades de manera habitual a l’apotecaria monacal de Sant Jeroni.

Horta del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

Bassa i horta del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron


Lluís Jordà i Roselló

BIBLIOGRAFIA

BURGUEÑO, Jesús. El pla de barcelona a la fi del segle XVIII. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora.  Societat Catalana de Geografia. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona 2016

CAIMO, Norberto. Voyage d’Espagne fait en l’anné 1755. Libraire du Roi, Edició francesa. Varsòvia 1773

FÀBREGUES-BOIXAR, Oriol de, Aspectes sanitaris històrics de Vall d’Hebron, hospital de la muntanya de Collserola. Gimbernat Vol. nº 65. Barcelona 2016

FÀBREGUES-BOIXAR, Oriol de, Compilación de aspectos sanitarios históricos de Vall d’Hebron: primer Ictus atendido en 1607. Neurosciences and History.  Vol. 7 nº1. Ediciones Sen. Barcelona  2019

GINÉ BLADÉ, Josep Antoni, Els pots de farmàcia d’Escaladei. Donació a la parròquia de Tivissa. Proposta d’inventari. Universitat Rovira i Virgili. Tarragona 2018

VALL D’HEBRON. Llibre de Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Biblioteca Nacional de Catalunya. Ms. 315 (rotlle A 180).  Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Vall d’Hebron 1732

ZAMORA, Francisco de. Diario de los Viajes Hechos en Catalunya.  Edicions Curial. Documents de Cultura. Barcelona 1973

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH