Passa al contingut principal

L’ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Gran part del patrimoni religiós barceloní va desaparèixer durant els períodes desamortitzadors i la febre liberal de sanejar la ciutat en el decurs del tumultuós segle XIX. Segle nefast per al manteniment del patrimoni artístic de Barcelona.

Seria llarg i prolix entrar en el detall de totes i cadascuna de les obres desaparegudes del nostre patrimoni, però entre elles també s’ha de comptar les que van patir aquesta febre destructora,  les que eren aleshores situades en els pobles del rodals de Barcelona.

Entre aquestes darreres, una de les  pèrdues que més cal lamentar és la del conjunt monacal de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (antic municipi d’Horta), en el que el conjunt  gòtic original es barrejava amb altres edificis posteriors, però tot van patir la mateixa sort, l’enderroc i finalment l’oblit.

L’església del monestir de Sant Jeroni fou una de les primeres obres que es van dur a terme just després de la seva fundació l’any 1393. L’autor encarregat de l’obra va ser Arnau Bargués un dels mestres d’obres més celebrats en aquells moments de tota la Corona d’Aragó. L’Ajuntament de la Ciutat, la catedral, la casa reial, la distingida família dels Cabrera, tots demanaven encàrrecs al mestre Bargués.

La reina fundadora del monestir, Violant de Bar no podia ser menys, va encarregar l’inici de les obres del futur conjunt monacal al mestre Arnau Bargués i aquest es dedicà a bastir una església que donés cabuda a la comunitat jerònima. A la mort del rei tres anys després, l’església ja estava enllestida, però la resta de les obres pendents s’aturà en sec.

El ràpid enderroc de l’església a partir de la desamortització de 1835, no ha permès disposar d’obra gràfica que ens acosti visualment a l’església gòtica de Sant Jeroni. Totes les vistes conservades són perspectives del conjunt monacal on l’església barrejada apareix barrejada entremig, cosa que no  no permet entrellucar de manera nítida la seva disposició real. Per aquest motiu la reconstrucció de com era la fàbrica d’aquest edifici, fet íntegrament per Arnau Bargués ha de venir a través d’altres instruments, les descripcions del viatgers i l’analogia amb altres obres que han restat dempeus i que són atribuïdes a  aquest il·lustre mestre de cases.

Descripció del Pare Sigüenza:

Abrieron los fundamentos de la fabrica real a 14. de Iulio, año de mil y trezientos y nouenta y quatro, dia del glorioso doctor S. Buenauentura, y en el se puso la primera piedra. Comengose la Obra con mucho calor, los cimientos fueron muy hondos, porque la sierra, y el sitio era muy desigual, continuóse hasta el año mil y trezientos y nouenta y siete, desde entonces paro (podemos dezir) hasta oy, porque nunca mas se continuo con la primera traça. La ocasión fue la triste y desgraciada muerte del buen Rey don luán marido de ia deuota Reyna Yolante fundadora,  la muerte fue el año de mil y trezientos y nouenta y seys...

Labró pues la devota señora toda la Iglesia, desde sus fundamentos con quatro Capillas muy grandes, sin la mayor, que es de mucha magestad, y de lo Bueno de aquel tiempo. Cubrió toda la Iglesia de arcos de piedra: en las quatro clases dellos, antes de la Capilla mayor puso las armas Reales: en la parte derecha del escudo, las de Aragón; en la otra dos flores de Lis, y dos peces que parecen barbos; en la claue del arco de la Capilla mayor puso la figura de su gran deuoto San Gerónimo; quedó la Iglesia muy bien acabada, y deuota...

Resposta al qüestionari de Francisco de Zamora

 La yglesia es de una nave, que desde los cimientos hasta acabarse hizo labrar la devota señora reina fundadora doña Violante; tiene cinco capillas, sin la mayor; està cubierta con arcos de piedra, y en las quatro claves de ellos, antes de la capilla mayor, hizo poner las armes reales; en la parte derecha del escudo las de Aragón, en la otra dos flores de lis y dos barbos; y en la clave de la capilla mayor (absis) se puso la figura de nuestro Salvador. Al lado del Evangelio (costat esquerra mirant l’altar major) y en presbiterio està la capilla de la santa Adoración de los Reyes, cuyas santes imágenes junto con las de Nuestra Señora, Niño Jesús y san Joseph son de fino alabastro, trabajadas a lo antiguo però con mucho primor.”

Descripció de Gaietà Barraquer

“Me describió una iglesia gòtica, y  me añadió que era pequeña, però bonita, que sus muros y boverdas (estas con claves) estaban formados de pulidos sillares de piedra, que contava dos capillas laterales por lado, provistas de altares, bien que en el lado del Evangelio había como otra ocupada por una puerta y en el de la Epístola la fronteriza por el púlpito; que a todas las capillas cerraban sendes verjas de Hierro; que el coro hallábase en los pies del templo sobre la puerta del frontis; que la sacristia venia adherida al presbiterio en su lado de la Epístola y en el opuesto, colaterl con la sacristía, una capilla donde se veneraban los Santos Reyes. Mentóme, pues, dos puertas: la de la fachada que daba al lado NE. del claustro y por la que solo los monjes tenían paso, y la lateral, que mirava a O., destinada al pueblo. Dos ordenes o filas de las acostumbradas sillas, aquí de caoba, rodeaban el coro; cuyos libros que subían al número de 26 o 28, gozaban fama de muy buenos, y se decía valían 3.000 libras, o sea 1.600 duros. Sus hojas eran, continúa diciendo el mismo Carner, de pergamino, y sus letras de colores, unas hermosísimas otras más sencillas. Como a las capillas también al presbiterio cerraba una verja, la que por las palabras del manuscrito que la menta, opino sería alta.”

De totes aquestes apreciacions podem concloure que estem davant una església de nau única que tenia quatre trams coberts de volta nervada amb una clau al centre, amb els senyals heràldics de la reina Violant i un absis a la clau del qual hi figurava una imatge de Jesucrist.

Aprofitant l’espai entre els contraforts es van bastir sengles capelles laterals, però no en tots ells.  Al frontis, l’existència d’un cor  no permetia l’obertura de capelles laterals; el cor s’aixecava per damunt l’altura de la porta d’accés a l’església des del claustre. Aquestes s’obrien a partir del segon tram, dos per costat. A l’espai immediat al presbiteri, és a dir al darrer tram abans de la conca absidal, en lloc de capelles hi havia al costat esquerra (Evangeli), l’accés per a fidels i al dret (Epístola) un àmbit destinat a púlpit. Les capelles per tant estaven limitades al segon i tercer tram de la nau.

Des del presbiteri hi havia dos accessos laterals, a l’esquerra vers la Capella dels Sants Reis  i al costat dret vers la Sagristia.

L’església tenia dos portes, una d’entrada de fidels que ocupava l’espai lateral dret dels contraforts del quart tram de la volta, abans del presbiteri i la dels monjos oberta als peus de l’església, amb únic accés des del claustre.

Dibuix de George Vivian (Biblioteca Nacional d’Espanya)

Si hem de fer cas a George Vivian, testimoni de com era el monestir a les darreries de la seva existència i l’únic que va captar l’església des d’una perspectiva lateral. Es pot apreciar com la nau sobresurt per damunt de les capelles ubicades en un nivell inferior. També s’entreveu un sortint amb coberta que segurament era destinat a contenir aquestes capelles laterals, bastides entre l’espai dels contraforts exteriors, que aparentment no arriben fins la coberta de l’església.

Seguint l’observació del dibuix podríem asseverar que el campanar, molt posterior a la construcció de l’església (s. XVIII), està aixecat en  el contrafort del  segon tram de volta a l’epístola, immediat al cor.  En relació a l’absis, i sempre segons el dibuix, apreciem de costat dos finestrals, cosa que fa pensar que al centre hi havia un tercer que centrava ambdós laterals. Si fos així, estaríem parlant d’un absis poligonal amb cinc finestrals. La seva disposició recordaria d’aquesta manera la de Sant Jeroni de la Murtra. La Murtra també disposava al presbiteri d’accessos laterals a altres estances. (Accés a la Sagristia des de l’Evangeli).

Planta de l’església de Sant Jeroni de la Murtra

Continuant amb l’observació del dibuix de George Vivian, es pot veure com la nau de l’església sobresurt per damunt del conjunt d’edificis monacals, això denota una certa esveltesa de proporcions, cosa que al meu entendre no la faria tan pesada com la de la Murtra. La rapidesa de la construcció de l’església, de 1394 a 1397, li donava una unitat estilística de la que no disposava la Murtra, bastida i ampliada en diferents moments.

També cal assenyalar que en tractar-se d’una fundació reial, l’arquitecte Arnau Bargués, mestre d’bres responsable de la construcció de l’església i ciutadà de Barcelona, tenia on prendre models i de ben segur que l’església del monestir de Pedralbes, (fundació reial com la de Vall d’Hebron),  en devia  ser un de recorrent.

Planta aprox. de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. C Quintana

La meva hipòtesi, és que justament l’església de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron seria una versió reduïda de l’església de Santa Maria de Pedralbes, de la que en guardaria estretes semblances.


Abunda en la meva opinió sobre les possibles semblances  entre una església i l’altra, el fet que la reina Violant es va recloure al monestir de Pedralbes, a partir de la mort del seu espòs Joan I. Des d’on continuava donant indicacions sobre la continuació de les obres.

Si arribem a la conclusió que l’església, segons les definicions recollides per Barraquer: “era pequeña, però bonita, que sus muros y boverdas (estas con claves) estaban formados de pulidos sillares de piedra, que contava dos capillas laterales por lado...”

Aquesta opinió ve referendada per Pere Jordi Figuerola Rotger a l’obra l’Art gòtic a Catalunya. Arquitectura Vol. II (pag.238) quan en referir-se a l’església la defineix de la manera següent: “El temple era una petita joia de l’estil gòtic, tenia dues capelles laterals per banda i un gran absis”.

Tot fa pensar doncs que si bé era petita, era ben proporcionada, i tot i que desconeixem la seva alçada, podríem fer un darrer esforç i tornar al dibuix de Vivian i el comparem amb les restes existents l’any 1875, segons el dibuix d’Eudald Canibell, podríem fer una anàlisi aproximat de la seva alçada.

Restes del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Eudald Canibell (AHCB)

Aquest dibuix recull l’estat en el que es trobaven els edificis del monestir abans dels treballs de la carretera de la Rabassada. Eudald Canibell detalla al seu dibuix, de manera exclusiva, la part aleshores conservada, i que correspon a la part baixa dels edificis que també apareixen al dibuix de Vivian.

Si establim una comparativa, entre ambdós dibuixos considerant que els edificis conservats en l’any 1875,  representen en la seva part superior, el nivell del paviment del terreny on es va construir l’església, podem determinar aproximadament la seva alçada.

En relació a la seva façana, no hi ha dubte que aquesta fou alterada en virtut de l’evolució constructiva del monestir. Quan Arnau Bargués va acabar l’església vers 1397, les obres del claustre no s’havien produït. El claustre trigaria més de cinquanta anys a erigir-se, això vol dir que la façana romandria exempta, lliure d’edificacions annexes  per espai de molts anys.

Com seria aquesta façana? Els dibuixos existents  sempre la deixen difosa dins del conjunt monacal i hem sempre d’interpretar-la. Només s’aprecia la seva part superior i sovint de manera gens nítida.

Anònim. Dibuix inserit dins l’obra de Gaietà Barraquer


En el primer dibuix es constata l’existència d’una rosassa. En el segon dibuix pres des d’un pla inferior, no s’aprecia la seva existència, tot i que si apareix en els dos dibuixos de manera ben  perceptible,  a la  part superior  del frontis, una mena de petits finestrons rectangulars.

Sigui com sigui, en ambdós casos no podem determinar si la part superior de la façana, el frontó, va ser alterada en algun moment posterior a l’obra d’en  Bargués.  Tot i que sabem que l’any 1391, poc abans d’iniciar les obres de Sant Jeroni treballava a Blanes per a la família Cabrera, en la construcció del nou palau i la remodelació, i adaptació, si cal de l’església parroquial annexa. És de suposar que Bargués en faria de tot plegat un conjunt harmònic,  motiu pel qual és factible creure que la façana de l’església va ser obra d’aquest arquitecte o com a mínim remodelada per ell.

Guardaria la façana de l’església de Blanes alguna similitud amb la de l’església de Sant Jeroni? 

Façana de l’església parroquial de Blanes. Abans de 1936

Lluís Jordà i Roselló

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aplec i Fotos dinar a Can Soler al peu de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Un dia 13 del mes de juliol del 2023 una colla de joves somiadors, entre inaugurar la seu social i les "neteges de la muntanya", van trobar un espai i un moment en el temps per compartir, al mes pur estil jerònim, una amanida de llenties (estil Juli) amb verdures i fruits de l'hort (de l'Àngels) maridat amb vi trepitjat per algú que no coneixem. El resultat un acord rotund que ja voldrien moltes corporacions a l'hora de elaborar els seus plans d'acció. Nosaltres després d'un debat intens però entranyable sobre la qualitat de l'ombra, l'airet, el blau del mar, el blau del cel i els productes de la taula, vàrem acordar amb el permís dels no presents, que estem en condicions de repetir el dinar un altra dia.

Exposició Fotogràfica Can Mariner (La Xerrada d'en Lluís) - 13 de juny del 2023 a les 18 hores - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, el monestir amagat

A tots i totes, Lluís Jordà i Roselló ens farà una xerrada sobre el monestir el 13 de juny a les 18h a l'exposició de Can Mariner. En Lluís ens té acostumats a emocionants presentacions del monestir amagat. Dins dels actes que acompanyen l'exposició del nostre monestir acostumem a fer ús de les habilitats de nostre amic i historiador que ens farà viatjar per les pedres i els segles d'un racó molt interesant i poc reconegut de la nostra història. NO US PERDEU LA XERRADA, US ESPEREM!!

Capítol 3 - Tramvia Elèctric a Horta

05072022 - Horta - Tramvia a la Plaça del Mercat (Pl.Eivissa)- 1916 - Foto.Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.097   05072022 - Horta - Tramvia elèctric. Línia Pl.Urquinaona_Horta - 1930 aprox.- Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.-  SCAN.133 06032012-Horta-Tramvia bústia correus-1915 (Pg.Maragall)-Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- trambústia_ 07042018-Horta-Tramvia 45 -Arribada a l'actual Pl.Eivissa , per carrer Fúlton -1906-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.-SCAN.850 08072022 - Horta - Pg.Maragall, vist des dels Quinze. A la dreta, Torre LLobeta - 1915 aprox.- Foto. Arxiu Torre LLobeta - Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.364 09042018-Horta-Plaça Maragall -1940-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.- maragall40 10122022- Horta- Inauguració Tramvia a Horta - 1901 -2004- Pintura Autor. Joan Solé _Nito_-Colec. Jordi Vila Traguany.- tramvia 1901_