Passa al contingut principal

EL RETAULE MAJOR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

El monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron un cop acabades les obres de les dependències conventuals més importants com el refectori, sala capitular i claustre entre d’altres, van optar per la construcció del retaule major de l’església.

La primera notícia que tenim de l’existència d’aquest retaule és de l’any 1477 quan Joan de Formoso va percebre un cobrament del monestir per haver ultimat l’obra de fusteria del retaule major.

Amb data 4 de juliol de 1484, el prior del monestir signà un contracte amb Jaume Huguet per  fer la pintura completa del retaule major de l’església del monestir. El retaule  s’havia d’acabar en un termini de tres anys, a un preu de total de 400 lliures pagadores a terminis, segons s’anessin acabant les diferents parts (pintura del bancal, portes del retaules, 3 taules per carrer i costat...)

Al centre del retaule havia d’anar  disposat el tabernacle amb les figures esculpides de Sant Jeroni i la Mare de Déu, imatges gòtiques de les que a dia d’avui en desconeixem l’autoria. Durant el segle XVII aquestes escultures gòtiques foren substituïdes per una gran imatges barroca de Sant Jeroni.

Jaume Huguet  amb una certa edat, demanà que desmuntessin l’estructura de fusta i la traslladessin al seu taller o  casa seva (no volia o no podia desplaçar-se al monestir)

El prior decidí establir un acord de pagament amb el pintor compartimentant l’obra, com una novel·la per entregues, potser  pel dubte que Jaume Huguet, home aleshores ja  home d’avançada edat pogués concloure la totalitat de l’obra. (1414-1492)

Finalment Jaume Huguet només acabà pintant el bancal, la seva mort l’any 1492 va impedir que acabés l’obra iniciada.

Amb data  dos de gener de 1494   s’encomanà a Francesc  Mestre la pintura de les portes del retaule, fent-li avinent que les pintés a  la manera de Jaume Huguet. Les portes havien de ser pintades a l’oli imitant la pintura del bancal.  Hi foren representats Sant Pere i Sant Pau:

“Capítols fets e concordat per e entre lo reverent frare Jaume Vidal, prior de monastir de sant Geroni de la Vall d’Ebron de una part e lo senyer en Francesch Mestre, pintor ciutadà de Barchinona de la part altre, sobre la pintura per lo dit mestre fahedora en les portes del banchal del retaule de la església del dit monestir. Sobre la qual son stats fets las parts següents:

Primerament lo dit pintor promet al dit reverent prior que ell pintarà e daurarà segons la obra començada en lo banchal del dit retaule, requer ab aquella  millor perfectio, parà los portals del dit retaule posant o metent en aquells  en los lochs ho haurà mester dauradura bon or o  fi, e pintarà en les portes del dit retaule les imatges de Sant Pera e Sant Pau pintant aquells a l’oli con se deu fer de bon pintor e de bona obra, tirant e muntant la pintura del dit banchal e tota la dita obra farà ab aquella millor perfectió que porà. E la dita obra promet donar acabada e en orde d’ací per tot lo mes de juny primer venidor.

Lo dit reverent prior promet al dit pintor que axi per l’or com per los colors e nous treballs del dit pintor li donarà e pagarà trenta tres lliures barchinonenses acabada la obra mesa aquella  en son loch...”

Segons sembla Francesc Mestre continuà l’obra de pintar el retaule un cop finalitzada la pintura de les portes. La nova intervenció correspondria a la pintura dels cossos alts, no obstant aquest cop no ho feia sol, figurava  associat  amb Pere Alemany (6 de setembre de 1495). No hi ha descripció del que suposava la pintura dels cossos alts, podríem estar parlants dels pinacles o els guardapols, però potser també d’un calvari? Taula de coronament habitual dels retaules gòtics.

Dibuix del retaule de Sant Jeroni. Agustí Duran i Sanpere. (ARXIU DE CERVERA)

Pel dibuix localitzat a l’Arxiu personal de l’Agustí Duran i Sanpere a Cervera, no s’aprecia que aquest autor hagués pensat en l’existència d’aquest calvari que assenyalo, però hores d’ara amb l’escassa informació existent no es pot descartar.

La mort devia afectar Francesc Mestre abans d’enllestir la feina encomanada, motiu pel qual el pintor Rafael Vergós va acabar intervenint, reemplaçant-lo. Justament foren Pere Alemany i Rafael Vergós, els que finalment van cobrar la feina per la conclusió de la part alta del retaule, en data 20 de març de 1497. (àpoca pel retaules que Jaume Huguet havia deixat inacabats. Arxiu Històric de protocols de Barcelona. Protocols notarials de Barcelona. Notari Gerard Gil, man. 5)

L’any 1498 es va fer un nou encàrrec a Pere Alemany i Rafael Vergós per tal  de finalitzar definitivament el retaule. Se’ls encomana obrar les històries de sis taules laterals, tres per costat. Aquest mateix any aquests dos pintors, continuadors del taller de Jaume Huguet, havien concertat uns pactes paral·lels amb el prevere de Tortosa Pere Alcanyís, per pintar el retaule de la Transfiguració, destinat a la catedral de Tortosa.

En conclusió, els contractes signats per Jaume Huguet l’any 1484 van ser finalitzats per altres pintors, tots vinculats però d’alguna manera al mestre i al seu taller. Francesc Mestre, Pere Alemany i Rafael Vergós entre els anys 1494 i 1499 van acabar l’obra del retaule del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron encarregada a Jaume Huguet l’any 1484. Cal assenyalar que aquesta no fou la única obra concertada per Jaume Huguet i acabada a la mort del mestre pel binomi Pere Alemany i Rafael Vergós.

La mort de Rafael Vergós es produí l’any 1500, aparentment poc després de la conclusió del retaule de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. No obstant, no es pot descartar la intervenció del seu pare Jaume Vergós II en l’acabament del retaule l’any 1499.

Retaule de Sant Jeroni. Dibuix d’Agustí Duran i Sanpere, Arxiu de Cervera

SEQÜÈNCIA

 

1484 - (4 jul., Barcelona) Jaume Huguet signa el contracte per fer la pintura del retaule major del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, per la quantitat total de £ 400.

 

1494 - (2 ene., Barcelona) Francesc Mestre contracta l’acabament de la pintura de la predela y las puertas del retablo del altar mayor de la Iglesia del monasterio de San Jerónimo de Vall d'Hebron, contractat per Jaume Huguet el 4 de juliol de 1484.

 

1494 - (23 sep., Barcelona) Francesc Mestre signa un rebut per £ 37— corresponents a la pintura i el daurat de les portes del retaule de l’altar major de l’església del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron  (contractat per Jaume Huguet abans de morir (1484, 4 jul.). Tot fa pensar que aquesta part la va realitzar sol, però en escometre la pintura dels cossos alts del retaule (1495, 6 sep.) el tornem a trobar associat amb Pere Alemany. Mestre devia morir abans de l’acabament d’aquesta obra, ja que l’any 1497 (20 mar.) hi figura Rafael Vergós qui cobra, juntament amb Pere Alemany, part de la pintura d’aquest retaule. No es coneix cap document en el que surtin directament relacionats Francesc Mestre i la família Vergós.

 

1495 - (6 sep., Barcelona) Francesc Mestre i Pere Alemany signen el contracte per a la pintura del retaule de l’altar major de l’església del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.

 

1497 -  (20 mar., Barcelona) Pere Alemany i Rafael Vergós signen un rebut per la part del que els corresponia per la pintura del retaule de l’altar major de l’església del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.

 

1499 - (abr., Barcelona) Pere Alemany i Rafael Vergós signen un rebut per la part del que els corresponia per la pintura del retaule de l’altar major de l’església del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.

 

 

Seqüència estreta del llibre Pintura gòtica catalana. Gudiol, Josep i Barcelona 1987, Santiago. Editorial Polígrafa.

Hipòtesi del disseny de l’estructura del retaule major de sant Jeroni. (Ll. Jordà)

SANT PERE. Porta de retaule de finals s. XV. Autor anònim  (Hispanic Society)

Lluís Jordà i Roselló

BIBLIOGRAFIA

Ainaud, Gudiol, Verrié. Catálogo Monumental de España.  La Ciudad de Barcelona. II Vols.  Instituto Diego Velázquez. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid 1947

Arxiu Comarcal de la Segarra. Fons Agustí Duran i Sanpere. Cervera.

Duran i Sanpere, Agustí. Barcelona i la seva Història. 3 Vols (veure vol I.  Sant Jeroni de la Vall d’Hebron) Curial,  Barcelona 1975

Gudiol, Josep i Alcolea, Santiago. Pintura gòtica catalana. Editorial Polígrafa. Barcelona 1987

Madurell i Marimon, José M. Los contratos de obras en los protocolos notariales y su aportación a la historia de la Arquitectura. Separata de Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos I. Colegio Notarial de Barcelona. Barcelona 1948

Olivé i Guilera, Fèlix. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Parròquia de Sant Jeroni de Montbau. Barcelona 1995

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH