Passa al contingut principal

BIOGRAFIA DE JERÒNIMA LLOBET EXISTENT A L’ARXIU DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Escrita parcialment o total per Sant Josep Oriol. L’original d’aquesta biografia manuscrita es trobava a l’arxiu del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Va desaparèixer en les maltempsades de 1808 quan els francesos cremaren el monestir o durant les successives desamortitzacions de 1820 i 1835.

Sant Josep Oriol fou director espiritual de Jerònima Llobet, per qui sentia una profunda admiració recollint dades amb la voluntat de fer-ne una biografia. No obstant, Sant Josep Oriol va morir l’any 1702, mentre que Jerònima Llobet va morir l’any 1718, cosa que fa creure que part del manuscrit no era íntegrament de la seva mà.

Un dels tres confessors de Jerònima Llobet que seguiren la labor de Sant Josep Oriol, fou fra Antoni Rialp, monjo del monestir de Sant Jeroni de la vall d’Hebron i germà de Magdalena Rialp, monja jerònima professa de Sant Maties de qui el sant també feia de confessor. Això explicaria el perquè aquest manuscrit, potser continuat per fra Antoni Rialp es trobava a l’Arxiu de la Vall d’Hebron.

Jerònima Llobet devia mantenir una profunda relació espiritual amb Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fins el punt de ser enterrada dins la seva església. La seva tomba era situada sota el cor, al peu de l’església, afrontada amb la porta d’accés al claustre. La llosa que cobria la tomba només era reconeguda per una creu gravada a la pedra, cap altra inscripció referia el cos que contenia.


Juan Francisco de Masdeu va escriure una biografia del sant, en ocasió de la seva beatificació (Vida del beato Josef Oriol, Barcelona 1807), en la que hi posà una versió resumida en castellà (estreta de l'original català), d’aquesta biografia que en aquells moments encara existia a l’arxiu del monestir de la Vall d’Hebron.

D’aquest manuscrit avui dia perdut, només es conserva una còpia en llengua castellana a l'arxiu del monestir de Jerònimes de Sant Maties de Bellesguard, inclosa a l’obra de J. Ballester (Vida de San José Oriol Barcelona 1909), i recollida en versió catalana per Tomàs Verges Forns (Els escrits de Sant Josep Oriol. Barcelona. 1999). Versió aquesta última que seguidament es transcriu (1):

Gerònima Llobet, filla de Isidre, daguer, nasqué en Barcelona a 12 de novembre de 1665 y desde sos mes tendres anys dona grans indicis de sa inclinacio a la santedat. No' n tenia sinó 6 o 7 anys quant dona principi a sos dejunis y penitencies. Moguda de un panegirich que escoltà del penitentissim Francisca Xavier y no n'havia encara complert 9, quan portada d'una veu interior començà a dedicarse al retiro y a la oració mental. Solia estarse en son aposento de genolls y'ls ulls tancats, abandonantse com en una especie de quietut, en mans de son criador y sentint mol tas vegadas una flama extraordinaria que descobria frecuentment en l'encés calor del rostre. Permeté Déu que procuressin distreurela de sa devota oració, no solament los malignes esperits ab tentacions y fressas, sinó també sos mateixos pares, carregantla de ocupacions domestiques, despertantla a deshora, y assotantla y colpejantla sens compassió ni mida. Mes ella tot ho sofria ab admirable resignació per amor de son Deu crucificat, a qui, no tenint altra cosa que oferir, un dia sos llarchs cabells color d'or, que's posaren en lo cap del devot Crucifix de sa parroquia, no tenia mes que 12 anys, quant començà a resistir amb tot empenyo a les noves persecucions que varios, y varias vegadas, li mogueren perque's casas y no'n contava sino 13 quant tinguda falsament per energumena, se vejé subjecta la infeliç en plena iglesia a frecuents y ruidosos exorcismes que no mereixia. Altre treball sofrí després d'aquests que fou per ella mes danyos de tots. Seduhit per certes senyores, son confessor l' aconcellà a deixarse vestir elegantment y acompanyarse ab elles, novetat que produí en la minyona alguna distració y lleugeresa per espay de 3 o 4 anys, fins que moguda de interiors aspiracions y veus de Deu, se'n tornà als vestits propis de son estat, y a son antich retiro y oració. Lo confessor conegué llavors son engany y començà a desconfiar de si mateix y per consell d'uns PP. Cartoixos, y d'altres ascétichs, als quals venerava, encomenà ser confessada a un segon Director, qui tenia fama de santetat y doctrina, mes era molt jove y poch experimentat y dona molt de sofrir, per això mateix, a sa penitent; la qual varias vegadas no sabia que ferse, ni que deixar de fer, en orde principalment a ses riguroses penitencies y abstinencies, peró' l jove les reprobava sens volguer escoltar lo consell de cap mes, y' l vell al contrari, les tenia per acertades, mes sens volguerse fiar de son propi parer. Consultà eix finalment, després de 3 o 4 anys ab altre y li suplica s'encarregas de la direcció de aquella anima, ja que ell no podia per sos anys y xacres. Lo tercer director (el sant) aprobà la penitencia y dejunis de la devota donzella; la qual es troba de llavors molt contenta, alimentantse habitualment de sols pa y aygua, disciplinantse cada dia ab molt rigor, dormint sobre fusta o en una cadira y llevantse dues vegades nit per entregarse a la oració mental, qu'era'l mes gustós aliment de la seva anima. Satisfet Deu d'eix sistema de vida, la consola moltes vegades amb singularissims favors, purificantla ensemps ab grans treballs, mes sobre tot la honra en la ultima setmana de quaresma de 1695, disposantla a viure en endavant, per amor seu, o en un llit de gravissimes malalties o en un potre de rigurossisimes penitencies. Efectivament, com se resignas a passar per tot lo que Deu disposa, se troba embestida de repent a mitg abril de febres ardentissimes y de dolors estranys y excessius, que burlaren per quasi anys la especulació de metjes y cirurgians. En temps d'eixa llarga y moral enfermetat succehí que habentli manat son director espiritual que menjas dos ous, un que'n cogué sa germana, se convertí en dos perque la malalta obehis; no fou eixa la sola ocasió, en que Deu li mostra ab semblants multiplicacions, quan agradable li era sa cega penitencia. Lo Senyor en tant anava mitigant en ella l'aspror de tant graves mals ab interiors consols y delicies y fins ab varies visions intelectuals de coses presents y futures. Peró'! major do ab que Deu la distingien temps de dita malaltia fou lo d'experimentar repetidas voltes en tot son cos, desde la planta dels peus fins a la corona del cap, en mitj de la mes dolçura y descans, los tormentosissims efectes de la Divina Passió; tant doloroses y sensibles algunes vegades, principalment quant rebia la sagrada comunió que's quedava sense sentits y com morta. En lo breu temps qu'estigué ausent son Director de 2 d'abril fins a 22 de maig de 1698, quedà lliure enterament de totes ses dolencies passanles ab major tranquilitat en quan continua oració, en la qual preveje per revelació divina que son director tornaria y tornarian a ella ab ell ses afliccions y torments. Aixis fou puig se renovaren y encar aumentaren sos mals; mes foren també en aument sos celestials consols, ses visions meravelloses, sos raptes y vols de esperit, en los que veje clarament a mes d'altres coses inexplicables, la gloria incorruptible de que fruiria la seva anima en lo cel.

Sant Josep Oriol per Antoni Viladomat


 NOTES

1.  El doctor Parés, postulador del Procés núm. l ,escriu: «Noticias ahont se podrian trobar tal vegada cosas del Dr. Oriol pre» (APP. Lligall D. 3, peça 4, p. l, nº 29). Quan especifica quines són aquestes coses, es refereix a la biografia de Jerònima Llobet, que es troba al monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Un religiós del mateix monestir diu que els quaderns de dita biografia tenen per autor al sant, però no la lletra. (Cf. R. LLATES, Vida de san José Oriol, Barcelona 1953, p. 143). Sor Antonia Berard, religiosa jerònima, declara que la relació biogràfica que tenen de Jerònima Llobet a l'arxiu de Sant Maties de Bellesguard, és «en molta part escrita per lo predit servent de Déu» (Cf. APP, lligall D3, peça 3).

Lluís Jordà

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aplec i Fotos dinar a Can Soler al peu de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Un dia 13 del mes de juliol del 2023 una colla de joves somiadors, entre inaugurar la seu social i les "neteges de la muntanya", van trobar un espai i un moment en el temps per compartir, al mes pur estil jerònim, una amanida de llenties (estil Juli) amb verdures i fruits de l'hort (de l'Àngels) maridat amb vi trepitjat per algú que no coneixem. El resultat un acord rotund que ja voldrien moltes corporacions a l'hora de elaborar els seus plans d'acció. Nosaltres després d'un debat intens però entranyable sobre la qualitat de l'ombra, l'airet, el blau del mar, el blau del cel i els productes de la taula, vàrem acordar amb el permís dels no presents, que estem en condicions de repetir el dinar un altra dia.

Capítol 3 - Tramvia Elèctric a Horta

05072022 - Horta - Tramvia a la Plaça del Mercat (Pl.Eivissa)- 1916 - Foto.Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.097   05072022 - Horta - Tramvia elèctric. Línia Pl.Urquinaona_Horta - 1930 aprox.- Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.-  SCAN.133 06032012-Horta-Tramvia bústia correus-1915 (Pg.Maragall)-Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- trambústia_ 07042018-Horta-Tramvia 45 -Arribada a l'actual Pl.Eivissa , per carrer Fúlton -1906-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.-SCAN.850 08072022 - Horta - Pg.Maragall, vist des dels Quinze. A la dreta, Torre LLobeta - 1915 aprox.- Foto. Arxiu Torre LLobeta - Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.364 09042018-Horta-Plaça Maragall -1940-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.- maragall40 10122022- Horta- Inauguració Tramvia a Horta - 1901 -2004- Pintura Autor. Joan Solé _Nito_-Colec. Jordi Vila Traguany.- tramvia 1901_

MANIFEST PER A LA RECUPERACIÓ DE LES RESTES DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I DEL SEU ENTORN

L’any 2020 es va constituir l’Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall  d’Hebron amb l’objectiu d’estudiar i difondre la seva història, així com de recuperar i  museïtzar les seves restes arqueològiques, que es troben íntegrament dins del Parc Natural  de la Serra de Collserola. L’esmentat monestir i el seu entorn han estat sotmesos des de fa més d’un segle a un  procés continuat de degradació. A l’enderroc del nucli monàstic poc després de 1835, el  va continuar malmetent el traçat de la carretera de la Rabassada. En el transcurs del segle  XX, la incúria i la construcció d’una benzinera damunt del seu emplaçament original van  acabar d’esborrar gairebé el seu record. L’any 2023 es va demanar formalment a l’Ajuntament de Barcelona, a través del Districte d’Horta-Guinardó, l’elaboració d’un PLA DIRECTOR per protegir el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i el seu entorn natural i paisatgístic.  CONSIDEREM que ha arribat el moment de recuperar les seves restes a