Passa al contingut principal

BIOGRAFIA DE JERÒNIMA LLOBET EXISTENT A L’ARXIU DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Escrita parcialment o total per Sant Josep Oriol. L’original d’aquesta biografia manuscrita es trobava a l’arxiu del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Va desaparèixer en les maltempsades de 1808 quan els francesos cremaren el monestir o durant les successives desamortitzacions de 1820 i 1835.

Sant Josep Oriol fou director espiritual de Jerònima Llobet, per qui sentia una profunda admiració recollint dades amb la voluntat de fer-ne una biografia. No obstant, Sant Josep Oriol va morir l’any 1702, mentre que Jerònima Llobet va morir l’any 1718, cosa que fa creure que part del manuscrit no era íntegrament de la seva mà.

Un dels tres confessors de Jerònima Llobet que seguiren la labor de Sant Josep Oriol, fou fra Antoni Rialp, monjo del monestir de Sant Jeroni de la vall d’Hebron i germà de Magdalena Rialp, monja jerònima professa de Sant Maties de qui el sant també feia de confessor. Això explicaria el perquè aquest manuscrit, potser continuat per fra Antoni Rialp es trobava a l’Arxiu de la Vall d’Hebron.

Jerònima Llobet devia mantenir una profunda relació espiritual amb Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fins el punt de ser enterrada dins la seva església. La seva tomba era situada sota el cor, al peu de l’església, afrontada amb la porta d’accés al claustre. La llosa que cobria la tomba només era reconeguda per una creu gravada a la pedra, cap altra inscripció referia el cos que contenia.


Juan Francisco de Masdeu va escriure una biografia del sant, en ocasió de la seva beatificació (Vida del beato Josef Oriol, Barcelona 1807), en la que hi posà una versió resumida en castellà (estreta de l'original català), d’aquesta biografia que en aquells moments encara existia a l’arxiu del monestir de la Vall d’Hebron.

D’aquest manuscrit avui dia perdut, només es conserva una còpia en llengua castellana a l'arxiu del monestir de Jerònimes de Sant Maties de Bellesguard, inclosa a l’obra de J. Ballester (Vida de San José Oriol Barcelona 1909), i recollida en versió catalana per Tomàs Verges Forns (Els escrits de Sant Josep Oriol. Barcelona. 1999). Versió aquesta última que seguidament es transcriu (1):

Gerònima Llobet, filla de Isidre, daguer, nasqué en Barcelona a 12 de novembre de 1665 y desde sos mes tendres anys dona grans indicis de sa inclinacio a la santedat. No' n tenia sinó 6 o 7 anys quant dona principi a sos dejunis y penitencies. Moguda de un panegirich que escoltà del penitentissim Francisca Xavier y no n'havia encara complert 9, quan portada d'una veu interior començà a dedicarse al retiro y a la oració mental. Solia estarse en son aposento de genolls y'ls ulls tancats, abandonantse com en una especie de quietut, en mans de son criador y sentint mol tas vegadas una flama extraordinaria que descobria frecuentment en l'encés calor del rostre. Permeté Déu que procuressin distreurela de sa devota oració, no solament los malignes esperits ab tentacions y fressas, sinó també sos mateixos pares, carregantla de ocupacions domestiques, despertantla a deshora, y assotantla y colpejantla sens compassió ni mida. Mes ella tot ho sofria ab admirable resignació per amor de son Deu crucificat, a qui, no tenint altra cosa que oferir, un dia sos llarchs cabells color d'or, que's posaren en lo cap del devot Crucifix de sa parroquia, no tenia mes que 12 anys, quant començà a resistir amb tot empenyo a les noves persecucions que varios, y varias vegadas, li mogueren perque's casas y no'n contava sino 13 quant tinguda falsament per energumena, se vejé subjecta la infeliç en plena iglesia a frecuents y ruidosos exorcismes que no mereixia. Altre treball sofrí després d'aquests que fou per ella mes danyos de tots. Seduhit per certes senyores, son confessor l' aconcellà a deixarse vestir elegantment y acompanyarse ab elles, novetat que produí en la minyona alguna distració y lleugeresa per espay de 3 o 4 anys, fins que moguda de interiors aspiracions y veus de Deu, se'n tornà als vestits propis de son estat, y a son antich retiro y oració. Lo confessor conegué llavors son engany y començà a desconfiar de si mateix y per consell d'uns PP. Cartoixos, y d'altres ascétichs, als quals venerava, encomenà ser confessada a un segon Director, qui tenia fama de santetat y doctrina, mes era molt jove y poch experimentat y dona molt de sofrir, per això mateix, a sa penitent; la qual varias vegadas no sabia que ferse, ni que deixar de fer, en orde principalment a ses riguroses penitencies y abstinencies, peró' l jove les reprobava sens volguer escoltar lo consell de cap mes, y' l vell al contrari, les tenia per acertades, mes sens volguerse fiar de son propi parer. Consultà eix finalment, després de 3 o 4 anys ab altre y li suplica s'encarregas de la direcció de aquella anima, ja que ell no podia per sos anys y xacres. Lo tercer director (el sant) aprobà la penitencia y dejunis de la devota donzella; la qual es troba de llavors molt contenta, alimentantse habitualment de sols pa y aygua, disciplinantse cada dia ab molt rigor, dormint sobre fusta o en una cadira y llevantse dues vegades nit per entregarse a la oració mental, qu'era'l mes gustós aliment de la seva anima. Satisfet Deu d'eix sistema de vida, la consola moltes vegades amb singularissims favors, purificantla ensemps ab grans treballs, mes sobre tot la honra en la ultima setmana de quaresma de 1695, disposantla a viure en endavant, per amor seu, o en un llit de gravissimes malalties o en un potre de rigurossisimes penitencies. Efectivament, com se resignas a passar per tot lo que Deu disposa, se troba embestida de repent a mitg abril de febres ardentissimes y de dolors estranys y excessius, que burlaren per quasi anys la especulació de metjes y cirurgians. En temps d'eixa llarga y moral enfermetat succehí que habentli manat son director espiritual que menjas dos ous, un que'n cogué sa germana, se convertí en dos perque la malalta obehis; no fou eixa la sola ocasió, en que Deu li mostra ab semblants multiplicacions, quan agradable li era sa cega penitencia. Lo Senyor en tant anava mitigant en ella l'aspror de tant graves mals ab interiors consols y delicies y fins ab varies visions intelectuals de coses presents y futures. Peró'! major do ab que Deu la distingien temps de dita malaltia fou lo d'experimentar repetidas voltes en tot son cos, desde la planta dels peus fins a la corona del cap, en mitj de la mes dolçura y descans, los tormentosissims efectes de la Divina Passió; tant doloroses y sensibles algunes vegades, principalment quant rebia la sagrada comunió que's quedava sense sentits y com morta. En lo breu temps qu'estigué ausent son Director de 2 d'abril fins a 22 de maig de 1698, quedà lliure enterament de totes ses dolencies passanles ab major tranquilitat en quan continua oració, en la qual preveje per revelació divina que son director tornaria y tornarian a ella ab ell ses afliccions y torments. Aixis fou puig se renovaren y encar aumentaren sos mals; mes foren també en aument sos celestials consols, ses visions meravelloses, sos raptes y vols de esperit, en los que veje clarament a mes d'altres coses inexplicables, la gloria incorruptible de que fruiria la seva anima en lo cel.

Sant Josep Oriol per Antoni Viladomat


 NOTES

1.  El doctor Parés, postulador del Procés núm. l ,escriu: «Noticias ahont se podrian trobar tal vegada cosas del Dr. Oriol pre» (APP. Lligall D. 3, peça 4, p. l, nº 29). Quan especifica quines són aquestes coses, es refereix a la biografia de Jerònima Llobet, que es troba al monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Un religiós del mateix monestir diu que els quaderns de dita biografia tenen per autor al sant, però no la lletra. (Cf. R. LLATES, Vida de san José Oriol, Barcelona 1953, p. 143). Sor Antonia Berard, religiosa jerònima, declara que la relació biogràfica que tenen de Jerònima Llobet a l'arxiu de Sant Maties de Bellesguard, és «en molta part escrita per lo predit servent de Déu» (Cf. APP, lligall D3, peça 3).

Lluís Jordà

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH